querelles com a tot diàleg polític
by
Pau Miserachs
/
dimecres, 8 d’octubre del 2014 /
Posted in
democràcia participativa,
drets humans,
Unió europea,
via legal
La Sra. Rosa Diaz que acusa el President Mas de despòtic el saluda per radio anunciant que li ha posat querelles per prevaricació al Tribunal Suprem. Poc pensa la Senyora que la seva actuació pugui ser il·legal. Pot ser considerat il·legal paralitzar la consulta catalana a més d'antidemocràtic. Cal explicar-ho bé: Som dins d'un context democràtic, l'Europeu, definit com a democràcia participativa, a més de representativa, pel Tractat de Lisboa. La menció democràcia participativa porta implícits una sèrie de supòsits que no necessiten constar per escrit en una Constitució. Hi ha moltes maneres de participar en la governança d'un país, i UPyD nega totalment aquest dret als catalans portant la discussió poilítica als Tribunals. El dret internacional reconeix el dret dels pobles a la seva lliure determinació, la qual cosa permet a més el dret refrendari com a via de consulta vinculant, el dreet a decidir com esglaó inferior i com a esglaó més inferior el dret de consulta no vinculant, segons explicav en abans d'ahir juristes acreditats al Col·legi d'Advocats. L'Estatut de Catalunya filtrat i retallat per la Comissió constitucional presidida pel socialista espanyol Alfonso Guerra i pel Tribunal Constitucional, de manera que es podria discutir jurídicament molt densament, ja va suposar la ruptura per part d'Espanya del Pacte Constitucional de 1978, tot i aixís va conservar un article 120 que consagra la democràcia en directe, com la Unió Europea, dret del que també n'és tributària Espanya. S'ens acusa de voler fer un referèndum encobert, la qual cosa ens deslegitima. I la consulta convocada d'acord amb la llei especial de consultes no és tal. Es vol recollir l'opinió del poble per decidir els representants d'acord amb l'opinió recollida amb la consulta com a forma de participació. Petit dret a decidir en part o estadi inferior que la mateixa sentència del TC 42/14 de 25 de març que va anul·lar la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya va reconèixer i no anul·lar. La mateixa Constitució admet el dret a decidir i el dret de consulta en els articles 1, 9.2, 10, 23 i 96, fent remissió aquest al dret internacional contingut en els Tractats. Oposar-se al que estem fent els catalans és també violar els drets humans a la participàció política o dret d'intervenció. Saben bé els que ens impugnen i denuncien que no hi ha cap article a la Constitució prohibint consultes no refrendàries, com tampoc està prohibit el referèndum. Curiosament estam regulats referèndums locals en la llei del 1985, instrument de coneixement de l'opinió de la ciutadania que és normal i democràtic als països europeus. Obliden a Madrid que diàleg vol dir també participació ciutadana. Atacar o suspendre la consulta. deien els juristes abans d'ahir a l'Icab, és deixar sense via legal les manifestacions d'expressió de la voluntat dels ciutadans catalans ampliament manifestada i les 920 mocions municipals presentades al President de la Generalitat el passat dissabte. Dir no a tot és un despit públic contra la democràcia parlamentària. Posar querelles és una mostra de radicalisme d'una tirania extranya a Catalunya que es nega a desenvolupar la participació democràtica, legal i pacífica. Parar la consulta a Catalunya és parar la democràcia. Parar la democràcia a Catalunya des de Espanya, amb l'excusa que es vulgui donar, és allunyar-se d'Europa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada