Amor o temor.Reactivació o Reacció. Què és just i necessari?

/ diumenge, 31 de desembre del 2017 /
Fa temps que des dels púlpits de les esglésies s'exigex als fidels temor de Déu, viure en el temor a Déu i seguir sense recels les estrictes regles de la seva  d'ortodòxia religiosa, excloent els que pensen diferent. Sembla que els manaments de la llei de Déu no obliguen a la Monarquia ni als seus servidors polítics assentats al poder de l'Estat. Desconeixen la llei del diàleg i de l'amor fratern. No és el mateix parlar un Arquebisbe de comprensó pels que pateixen que Rouco, el Cardenal que es fica en política en el moment de la campanya electoral del 21 D. No va tenir alta ocurrència l'home, no el capellà,  que  cridar els  catòlics a no votar independentista que considerava una heretgia. No sé que hauria pensat aquest home durant les guerres colonials,  la ocupació i conquesta  de pobles i territoris, abusos i saqueigs pels descobridos castellans.  Però l'Església espanyola estava amb els conquistadores i la jerarquia en treia profit, com també després de la Guerra ivil 1936/39. Éra adequada aquesta manera de fer? La moderna teologia, la de l'alliberament segur que dirà que no. El poble ja no és ignorant, hem superat fa segles la vida rural i la sotmissió dels vassals sota els capricis dels senyors feudals i  els reis absolutistes. Som ciutadans  amb drets humans fonamentals reconegutss per les Nacions Unides  el Consell d'Europa i la Unó Europea. Aquests drets també estan escrits a la Constitució de 1978 i la seva aplicació ha passat pel Tribunal Europeu de Drets Humans que acabava  tombant moltes vegades el criteri defensat per la Justícia espanyola en multitud de causes judicials. A Catalunya han vingut a operar eoure del despatx ni va anar al lloc dels fets ls senyorets de Madrid instal·lats al PP i a C's. Han vingut per llana i han sortit esquilats. Omplir Barcelona de banderes espanyoles  enfrontant  patriotes unionistes espanyols, cecs d'odi al món  català i catalans fou idea del Sr. Javier Moragas, assessor facassat del president M.Rajoy que ha deixat el PP amb 4 diputats a Catalunya. Moragas, l'acòlit  l'impulsor del camí antiestètic i repulsiu  de entitats hispanòfiles radicals i del fracàs polític de M. Rajoy a Catalunya, és  la primera víctima de M. Rajoy que marxa en silenci, però sortint-ne amb un bon retir. M.Rajoy va seguir una mala via, la pitjor: la de la intransigència i la violència, orquestar el descrèdit del contraopinant i la repressó. Ho han intentat tot: violència policial, intervenció de la Generalitat, destitució  del Govern legítim de Catalunya per Decret aprovat per el Senat espanyol, dissolució il·legal del Parlament de Catalunya i convocatòria d'eleccions autonòmiques per  tornar Catalunya a l'ordre constitucional i la llei espanyola interpretada per l'Estat. Van promoure enfrontaments amb rerafons de conflicte, Van animar empreses a treure les seus socials de Catalunya per poder dir que el pocés empobria el poble, que hi hauria atur amb la marxa d'empreses. També van intentar que Seat anunciés la marxa a un altra territori per generar de crisi.  Han començat a eliminar el català d'on poden, començant per la Justícia. Els polítics catalans empresonats  ja han passat Nadal a la presó  i  també hi celebraran cap d'any. És un càstic amb vocació d'escarmentar la joguesca republicana delarada il·legal, doncs sembla que el vigent Codi Penal considea rebel·lió el declarar la independència d'una part del territori nacional, alçats violenta i públicament per aquesta finalitat, La situació   no s'ha produit com narrava el Fiscal  de l'Estat seguint uns informes que són discutibles per redactat tendenciós gens objectiu.  No s'entén que el Fiscal de l'Estat  no es va moure del seu despatx en rebre les primeres alarmes. No hi estan acostumats la gent que arriba a aquests càrrecs a verificar personalment els fets quan els càrrecs són tan geus. Tampoc estan acostumats a portar a la butxaca un bloc de notes que sempre és útil per qui treballa en el món de la delinqüència, que és com han tractat  la proclamació parlamentària de la República catalana. Però si no hi ha violència, no hi ha delicte. I el que és injust s'ha de provar en política. I aquesta realitat pesa de cara al futur immediat. Ni amb els polítics privats de llibertat per atemorir la gent i desmotivar han pogut fer altra cosa que perdre les eleccions peparades per fer guanyar la dreta espanyolista  en les que el poble ha parlat. Qui ha perdut és M.Rajoy i no ho reconeix. Catalunya no ha anat avall, ans al contari, l'economia catalana funciona, la massa treballadora troba feina, les empreses giren , tenen beneficis,  i som de nou els primers en exportació. Tenim superàvit malgrat la intervenció i el poble i les empreses no es deixen influir per  l'apocalipsi inventat per la conspiració anticatalana de les dretes espanyoles que ens escridassaven constanment des dels mitjans de comunicació, dient que ésser independentista és una manifestació d'odi a Espanya. La festa segueix i saben que no s'ha produit el al de la generalitatsobre restabliment proizsionLlei delicte. Tampoc el de sedició per què tampoc hi ha hagut alçament tumultuari ni cop de força per impedir l'aplicació de les lleis. No es pot considerar cop de força signar un document en un Parlament després d'una votació legal  i assumir el mandat del poble expressat en un referèndum d'autodeterminació tal com recomanen les Nacions Unides i el Relator independent Alfred de Zayas. El Rei Felip VI fou mal assessorat i el 3 d'Octubre va  donar llum a la bestiesa aprovant en un missatge televisat les mesures repressives decidides contra els pojectius.lìtics i el poble. Els nens pregunten a les escoles  als pares perquè els pegaven els policies que els havien de protegir el dia 1 d'Octubre català. La indignació catalana ha anat en augment i el Govern ja ha vist el resultat i les recomanacions de la Unió Europea. I ara no volen fer marxa enrere per què la candidata Arrimadas vol ser Presenta  i li han d'aplanar el camí, mentre el seu cap, el jove en Rivera, ja instal·lat  a Madrid, amic ara d'Aznar i pot ser també de Felipe Gonzàlez i  Susana Diaz, li fa el llit a M Rajoy i el seu PP. Aixecar l'espanyolisme cec i ranci contra les tradicions, llengua i cultura, governança moderna i democràcia catalanes ha sigut el pitxor remei per parlar després de convivència i  cordialitat, quan el que volien és la submissió. Farsa i mentida en la política espanyola. Despotisme i antidemocràcia. Això no pot seguir. El dia 17 de gener, abans de constituir-se el Parlament han d'estar tots en llibertat i les causes arxivades. Deixin  actuar lliurament els diputats, sense pressions ni amenaces de presó.  Catalunya s'ha guanyat el dret  al ple autogoven en forma de república. La repressió tots sabem no aturarà la democràcia. I la democràcia farà nèixer la República Catalana més tard o més aviat. Històricament la reclamació està escrita i no pot impedir-ho un Govern malsonant i hipòcrita, amb un cinisme desmesurat. Llegeixi M. Rajoy el BOE del 5 d'octubre de 1977. Hi trobarà un Reial Decret Llei sobre el restabliment provisional de la Generalitat que li permetria començar a fer la pau política. Podria  servir-li d'exemple, donant-li a més totes les competències sobe les Diputacions i no impideixi que el Parlament català prengui acords democràtics. Busqui un pacte amb la República Catalana. Deixis de despotisme i repressió. No vulgui fer a Catalunya com Sèrbia a Kosovo.  La Unió Europea no s'ho pot permetre. Deixin d'indignar i molestar més aquest poble català fidel als valors democràtics i a Europa. Les èlits funcionarials no han de pretende governar generant enfrontament entre comuntats i famílies per acomplir els seus objectius de poder. Recomano a M. Rajoy faci un millor balanç i no eludeixi fer-lo doncs va camí de caure de la balança. Catalunya no li permetrà. La seva política està en qüestió, va equioca el dagnòstic com diu avui Manel Pérez a La Vanguardia. Li recomano fnalment que es llegeixi el missatge d'ahir del President Puigdemont i no el porti a consulta dels seus  assessors que el comencen a abandonar avantçant-se a la caiguda que li espera. Decideixi per vosté  mateix un futur de pau, entesa i prosperitat per a tots. Alliberi presos, no impideix el retorn del President Carles Puigdemont, deixis d'Arrimadas i Bon Any Nou. I sobretot, digui-li al Rei que canvii d'actitut envers Catalunya. L'estil de poder  borbònic, conegut com conspirador i militarista, mai ha anat bé per Catalunya ni per Espanya. Hem malfiat de la Corona des del primer moment. El discurs del Rei el 3 d'Octubre va demostrar que teniem raó en malfiar de qui va donar llum verda a la repressió reaccionàia . És hora de començar a pensar en canviar comportaments i tractes. Els catalans som un poble fidel a les llibertats i no volen que ningú ens les prengui.

Segueix la croada contra Catalunya

/ divendres, 29 de desembre del 2017 /
Les coses no s'arreglen  soles, pel pas del temps, deia Mn Josep Armengou. Una governança liberal conservadora, amb tocs autoritaris, ha volgut fer governable la societat contenporània catalana i espanyola amb una orientació contradictòria amb les propostes socialdemòcrates republicanes de promoure la participació ciutadana. Les dretes se serveixen d'un sentit pervers de la política i la democràcia. Defensen el poder establert i el creixement econòmic de les grans corporacions.  És la fòrmula de la corrupció de la democràcia que analitza José Vidal-Beneyto en el seu llibre "La corrupción de la democracia". Ara és pensa que tot és possible i tot té cabuda en la contestació a l'ordre i als valors dominats de la dreta. Però la dreta ha fet seva la força de la llei que anomena Estat de Dret i ningú escapa a l'imperialisme de la maquinària de l'Estat. Importa a la dreta el capitalisme com a negoci i mantenir la perversió col·lectiva de les grans fortues. Poc importa la protecció i recuperació del medi ambient, el comerç d'éssers humans, la violència de les màfies urbanes, el luxe i l'esport per  rics, els fons voltors, les guerres ideològiques, el destí del reformisme i la democràcia participativa, les campanyes psicològiques per atemorir la població i dirigir-la sense contetació. Poc importa a la dreta el descrèdit de la democràcia que administra. S'ha creat una patologia del poder difícil de resoldre, doncs la política feta des del poder contrasta i no s'ajusta a les promeses electorals, seguint amb la dràstica reduccció del dèficit públic que no poden pagar, en lloc d'augmentar el poder de compra dels ciutadans. La gent sap que la democràcia no funciona bé al Regne d'Espanya. Però el Regne inicia croades contra els que demanen democràcia participativa, més autogovern, que la gent sàpiga el que es manté com secret i matèria reservada. No interessa que la democràcia descobreixi altres possibilitats de funcionament que les marcades per les regles del poder. Els catalans estem avui sols en la defensa de l' alliberament català. Els nuclis no castellans de la península no cooperen amb atalunyai prooquen el retard general amb el triomf de la creuada que  decapita  polìtica i judicialment el legítim govern català. La consigna ara és la unitat en la defensa de les institucions i del dret natural de Catalunya a recobrar el seu Estat arrabassat per les armes el 1714. La cosa no a de Constitució si o l.no. Va de democràcia i republicanisme, amb recuperació dels drets històrics. En aquest sentit el referèndum no hauria sigut necessari si la dreta espanyola hagués reconegut els drets nacionals històrics de Catalut nya, reformant i millorant la orgarnització de l'Estat. Ara Catalunya té dret a una reparació i reconeixement del seu propi sistema jurídic i institucional, la qual cosa  en un país democràtic no voldir  divisió social.

155, la rebel·lió anticatalana

/ diumenge, 24 de desembre del 2017 /
Catalunya és un país que ha vist aquests darrers temps com les lleis aprovades per el Parlament  eren bloquejades o anul·lades. Al Parlament hem vist diputats sortint de la Sala de sessions a l'hora de votar, per què no estaven d'acord ni acceptaven el que s'anava votar. Preferien absentar-se a votar en contra. Tot anava a parar al Tribunal Constitucional.  Fins i tot el PSC va intetar parar la sessió en que esa proclamar la República. La rebel·lió política anticatalana estava feta. Però no hi ha Codi Penal aplicable als diputats que essent minoria, es rebel·len contra els acords de la majoria. Rebel·lar-se en lloc de votar i acatar resultats és un acte no democràtic. En una democràcia liberal, l'odi no fa democràcia, l'afirmació nacional impositiva només fomenta descontentament i desafecció. Com diu Alain Toruaine, la democràcia és una idea nova que fa caure es règims auroritaris. La democràcia és la forma normal de tota organització política, a més d'impulsar la modernitat i la innovació econòmica, creant mercats lliures, competitius i oberts, tot i que aquests no s'identifiquen plenament amb la democràcia. Les democràcies s'afebleixen quan la riquesa no es redistribueix ni els poders públics impulsen el creixement. Intervenir Catalunya, destituir l'Estat els poders democràtics catalans, clausurar les missions internacionals catalanes, paralitzar inversions, maldir de la independència, impedir l'autogovern, servir-se de la Constitució i del Codi Penal destrossant uns pocs drets i llibertats constitucionals del poble català, aixecar la rebel·lió política d'una part del poble  contra l'altra en nom de la democràcia i de la unitat d'Espanya com a objectiu, ha sigut un mal servei a la mateixa democràcia. Activar sentiment de l'immigrant de parla no catalana i l'anyorança del poble abandonat, les excel·lències de l'idioma espanyol que rebutja el català i es nega al diàleg, és una política errònia, tant com voler guanyar una minoria sobre el que decideix la majoria. S'ha volgut produir una crisi de la representació política mantenint candidats privats de llibertat o a l'exili, dificultant   la presa de possessió dels electes. El Codi Penal espanyol s'ha convertit en l'arma de l'oposició per vèncer l'independentisme republicà de Catalunya. S'ha imposat el poder autoritari del 155 per destruir el règim democràtic català. Un partit liberal conservador   que utilitza el nom de ciutadans  ha volgut substituir el poble, cremant el liberalisme com ideal, doncs el partit representa les oligarquies que el fincien, no els interessos del poble que vol governar. Aquests ciutadans representen en realitat el vell règim que volen fer seu a ot l'Estat, com van fer els socialistes avui passats a aliats del centralisme conservador. Confonen la cdemocràcia amb la llibertat de consum i obliden el debat social. Són incapaços d'estudiar les causes de desacord i manca de cooperació, en lloc de potenciar els drets fonamentals i la dignitat de les institucions i el poble català. No volen trobar punts de consens. Volen poder, no treball de ciutadania. No volen  raonar les causes dels desacords entre persones raonables.  Uns pocs s'oposen al poble i als seus representants legítims. Segueixen dieut que l'Espanya que serveixen és la solució, quan tots sabem que la Espanya de la corrupció, la precarietat, els salaris baixos, la incultura, la manipulació informativa, l'anticatalanisme i la catalanofobia, no és la que ha votat el poble català el 21 D,  Volen el poder per C's. Molts han votat confiant en la paraula de la jove candidata que comunicava entusiasme, però sense definir res. En cap moment han parlat de valors  ni de pluralisme; o és que volien suprimir el pluralisme i Catalunya, amb el poder i el Codi Penal a la mà ?

La postveritat i el rerafons

/ dissabte, 23 de desembre del 2017 /
Després que molta gent ha anat a votar sense voler conèixer el que deien els altres ni debatre res, han aparegut a les pantalles de televisió uns resultats que hi ha qui diu que no són certs. S'ha fet realment un recompte paral·lel? Altera el resultat oficial? Qui puja? Qui baixa? Quina explicació té que les dades que publica Vilaweb no concideixin amb les oficials? També sabem que la nit electoral la candidata de C's a Presidenta de la Generalitat no havia dir la veritat.  Abans que el C's havien guanyat CDC, partit no independentista i conciliador amb la Monarquia,  i el  PSC, partit federalista passat a no republicà. Els republicans han guanyat en vots, copntradint el que diu la candida S'ha quedat en l'imaginari dels monàrquics anticatalans l'intent frustrat de destruir el sentiment i voluntat republicana de Catalunya. La resposta de l'Estat ha sigut la ampliació d'investigats en la causa general contra Catalunya, després de 251 destitucions de càrrecs, eliminació d'organismes, paralització de la Generalitat i la defensa dels seus interessos,  detenir polítics als que judicialment es priva de la seva llibertat i ensorrar la política de subvencions a ONG's i àmbits culturals, Però ara, tard, s'adonen a l'Estat que la por  ja no fa por i comencen a aparèixer a l'exterior gestos de simpatia i preocupació pel que passa a Catalunya. Le Point feia avui una enquesta sobre la independència de Catalunya i guanyava el reconeixement de la independència. Monàrquics i Republicans segueixen al mateix  escenari i els partidaris de la violència hispànica passen a ser residuals. La "solución Espanya" no els ha funcionat. No es veu generositat en els monàrquics, s'han descobert com la dreta de sempre, però en versió jove. Volen l'acomiadament lliure, la sanitat privada, liquidar la sanitat universal, el lliure mercat sense trabes, recentralitzar l'administració i competències, canviar la immersió lingüística i l'educació a Catalunya, espanyolitzar el jovent. Només cal llegir el seu programa per adonar-se del que realment hi ha darrera l'aparent simpatia de la candidata que no deia el que volien fer, apart de guanyar les eleccions i ser ella la nova Presidenta de la Generalitat.  Molts treballadors han votat aquesta llista sense llegir el programa de C's. Es han explotat el seu sentiment de naixença  andalusa, galega, aragonesa o extremenya, i amb això n'han tingut prou. Cap proposta de construcció política o millora social. Silenci davant el salari mínim. Cap consideració envers els candidats empresonats o a l'exili. La normalitat era tenir el camí aplanat per la victòria. El problema és que el poble català no s'ha deixat entabanar. I el Rei Felip segueix desaparegut després de la derrota de les seves forces a Catalunya. Han volgut fer passar per alt l'excepconalitat d'aquestes eleccions, el 155 aplicat pel govern d'Espanya a la valenta per afavorir els seus, tornar a la casella de sortida i l'imperi de la llei com excusa. No volen reformar la Constitució ni trobar l'entesa amb Catalunya. Ara només falta el Rei renyant-nos de nou per felicitar-nos  per Nadal. Res del que digui tindrà credibilitat. Felip V, des del 3 d'octubre, no és un rei fiable per Catalunya. Aquesta Monarquia i l'Estat s'han assentat en  "la ineficacia, la torpeza, el ridículo, el radicalismo, la violència de Estado, el descrédito internacional i la fractura social para extender su dominio imperial perdido". És més o menys el que diu i insinua  Imma Aguilar a Diario.es. Que hagi permès la condemna de Santiago Espot per la xiulada al camp del Barça, per injúries i ultratge, el qualifica com a Rei no conciliador. La via Penal o la sanció no és mai cap solució en polìtica ni fa afectes a la monarquia. És l'avís d'un mal camí vers la intransigència de l'Estat espanyoli una desafecció més generalitzada a partir del Missatge reial de Nadal.

de l'imaginari a la realitat

/ divendres, 22 de desembre del 2017 /
M.Rajoy ha perdut les eleccions a Catalunya. La seva maquinària electoral posada en marxa per la conquesta del vot a Catalunya no ha donat resultat. La baixa votació i el sistema proporcional han fet la resta. Era imaginable tal cm han fet anar les coses amb la seva intransigència.  Els del PP segueixen sense veure que ja no som en temps de majories d'un sol partit. Som en temps de governs plurals, de coalició i pacte. Hi ha hagut un fort impacte mediàtic afavorit per la candidata Sra. Arrimadas que ha sapigut vendre millor que els altres la seva imatge d'emoció per la convivència i la unitat, el canvi i la recuperació,  sense aclarir res més que el que també diu M.Rajoy, Cap proposta alternativa ni de profit de C's, però han sapigut arrossegar els vots dels treballadors immigrants i una part de les classes mitjanes urbanes, fracturant la societat ccatalana.. Ha  quedat molt dissimulat l'extremisme i autoritarisme del Partit Popular empenyat en dir que "España és la solución", quan del que es tracta és de dialogar,. La solució està en el diàleg i les urnes, no en imputar i empres0nar la oposició. Mala notícia avui, el dia següent de les eleccions de l'ampliació oficial de la llista d'encausats. Qui li ha it a la força policial que faci informes sobre presumptes delictes de rebel·lió? . Han comprovat si el que configuren com conducta presumptament delictiva es compleix en la realitat politica.? Podem jutjar la polìtica com delicte si no ens agrada el que decideix qui té el poder?   Uns han venut en campanya allò que perjudica Catalunya i han trobat la resposta amb la pèrdua de vits i escons. Altres s'han mantingut  fidels al seu programa i al mandat democràtic interrumput per M. Rajoy, i junts sumen per manar. Ara cal evitar la partitocràcia   i obrir diàleg amb la oposició espanyolista. Cal que ésels partits no oblidin que la seva legitimitat la marca el vot, és a dir el poble que vota, i no s'han d'adreçar a la societat des dels càrrecs, com una oligarquia més. Els partits d'avui són part del poder de l'Estat i viuen per l'Estat. Necessitem partits involucrats amb les causes ciutadanes, fets des de la ciutadania, La propera etapa polìtica serà la dels tallers democràtics i superar els entrebancs i trabes del centralisme autoritari vestit de llei i Constitució, recuperar el lliure funcionament de les institucions i el tanvcament de procediments penals contra els polítics catalans. Reconciiació i cinvivència passen per el diàleg i la pau. Han fet molt malament alguns partits, durant la camnpanya i a l'hora d'explicar victòries i derrotes electorals, d'oblidar que tenim privats de llibertat membres del Govern legítim de la Generalitat i un diputat que no podran prendre possessió i anar a votar al Parlament si no són alliberats. Ncessitem ciutadans lliures   i compromesos amb el proigrés i l'evolució social, no polítics professionals. Això també va pels extremistes del PP i els futurs extremistes del "yo soy español" de C's. Els agradi o no, ha quedqat demostrat que Catalunya és republicana.

final de campanya i Andorra 25 anys de Constitució

/ dimarts, 19 de desembre del 2017 /
A Catalunya, poble mil·lenari, acabem la campanya electoral sota la Constitució espanyola mentre Andorra celebra el 25é aniversari de la seva Constitució. Passen coses  en aquesta campanya que no havien passat mai, com els enviaments de whats aps massius a mòbils demanant el vot per un partit, caps de llista o a la presó o a l'exili, manca de fòrmules per el desplegam deent la independència proclamada malgrat la posició expeditiva en contrari de l'Estat espanyol. Les elecccions, peròsembla  no són la solució, doncs M. Rajoy ja ha anunciat que no descarta seguir aplicant el 155 si no guanyen els seus. Per l'Estat cal protegir la victòria de la seva candidata preferida o del PSC domesticat. Alguns parlen de cosir, quan hem de teixir acostaments com diria Jaume Bertomeu, President del partit socialdemòcrata d'Andorra. No volen l'Estat que no és bo abusar de la majoria i menystenir les minories. A Espanya el PP que governa l'Estat ha optat per l'autoritarisme sense voler reconèixer que una Constitució ha de protegir els ciutadans, ni els interessos del Govern, la majoria dominant. Amb el control financer de la Generalitat han volgut malmetre els govern dels municipis. No volen  el diàleg que no els sigui favorable ni creuen en la necessitat de respectar la veritat i acceptar les divergències politiques, dissidents inclosos. Han fet real el risc d'involució. Han despertat la indignació ciutadana amb tantes discriminacions i establiment de diferències, entre els ben alimentats i els que passen gana, entre els  que treballen per viure i sortir de la misèria i els que viuen del treball dels demés, els que van tenir que deixar les seves terres i emigrar a Catalunya per sobreviure. Han volgut enfrontar una societat que ha treballat per les llibertats i aixecar la economia amb brillants resultats. Havien d'empobrir Catalunya fent marxar seus socials d'empreses i poder donar la culpa als republicans. Ara tots som catalans, uns de neixença i altres de residència. Però tots vivim i treballem a la mateixa terra. Estem en lluita contra la manipulació de la voluntat de les persones aquest 21 D, doncs volen "salvar Catalunya del separatisme", al preu que sigui, sense cap escrúpol. Els catalans, en canvi, amb el vot, volem acabar amb la ocupació de les institucions i recuperar els valors republicans  escapçats per la força.

seguim en campanya,, agre per la contrareforma.

/ dilluns, 18 de desembre del 2017 /
Catalunya ha sigut Regne, fet nacional, territori ocupat, Comunitat autònoma i República per poques hores. La història ens presenta Catalunya  com un poble dissortat. Temptatives d'invasió procedents de França, incompliment de Tractats de fixació de territori o fronteres amb Castella, incompliment del Tractat d'Utrecht prometent als Catalans els mateixos privilegis  de que gaudien els  castellans.d Ens han destituit el Govern  legítim de Catalunya. i   un autoproclamat president de la Generalitat ha convocat eleccions "autonòmiques", creient que d'aquesta manera liquidava el procés i les ambicions independentistes, ocupada la República del 10 d'octubre i controlada tota la administració de la Generalitat, a més de tancar les finestres exteriors. Atemorir la població parlant de moviment de tropes, mantenint a la presó o exiliats els principals polítics catalans, mentre es desenvolupa una agre campanya en la que es mesura la paraula i i el vestit, ens prohibeixen símbols de protesta i ens llencen insults de tota mena. No ha significat cap sorpresa assebentar-se  del que ha dit la presidenta substituta de la Generalitat Sra Soraia Sáenz de Santamaria, imposada per M.Rajoy,  sobre  l'haver escapçat  l'independentisme, i el socialista Josep Borrell tractant en un acte  públic els catalans de subnormals i de la necessitat de desinfectar Catalunya per la ferida independentista. Cap paraula pels ferits de l'1 d'octubre, cap proposta de futur. Només contenció i destrucció política. Han declarat la ofensiva final contra la democràcia, servint-se de l'independentisme com excusa. No saben viure en pau i construir un país amb dignitat i sense desigualtats, sense silencis imposats. Ara hem tornat a veure que la Monarquia és un règim que va nèixer de la dictadura, convertint la transició  en una transacció amb les èlits  franquistes, com explica el candiat de la CUP Vidal Aragonés. Demanen el vot perseguir liquidant l'independentisme, no fent cap esforç per posar fre a la divisió de la societat que han  esperonat. El cap de llista del PP per Barcelona diu que els catalans que se solidaritzen amb els presos polìtics som uns tarats. No reconeixen que, com acaba de dir  en Sentència el T.S., els Reis Catòlics no van fundar Espanya i el Rei Felip V no signava com Rei d'Espanya. Erem un més dels dits 24 regnes incorporats a la Corona Hispànica. Ens van   anorrear les llibertats i abolir legislació i institucions polítiques més d'una vegada. hi han tornat, fomentant la desafecció a tot el que significa Catalunya, creant situacions de confrontació, mobilitzant l'espanyolisme contra l'escola catalana. Ara el repte és impedir que les institucions segueixin en mans dels ocupants i crear un clima de confiança, com vam fer a Bruselles. Res no ens ha d'impedir un dia. Res no ens ha d'impedir un dia construir la República dels drets socials.

Socialitzar la democràcia és república

/ divendres, 15 de desembre del 2017 /
L'opinió pública espanyola mostra la seva preocupació per la situació econòmica  i social. Avui els diaris reconeixen que  un 10% dels espanyols acumula el 57% de la riquesa o més des de fa 30 anys. la disfunció creixement econòmic i progrés social, per què ja no s'amaga que Espanya no funciona
i el Govern espanyol és incapaç de resoldre el problema amb polìtiques adequades. El que s'ha fet, com diu Nacho Álvarez a El País, ha sigut reformar estructures per apuntalar el vell sistema i protegir legalment els oligopolis. Per tant, l'objectiu oficial és mantenir la devaluació salarial i buscar en la iniciativa de la caritat privada  la solució als problemes creats per la misèria i l'exclusió social. No es veuen altres escenaris de cara a les eleccions del 21 D, doncs l'immobilisme espanyol toca de molt a prop Catalunya. Ara convé que es desmotivi el món independentista, que els catalans no vulguin seguir amb el procés. Creuen que potenciant aquest estat d'ànim podran aconseguir vots per les candidatures monàrquiques. Això farà que Espanya funcioni en base a l'economia especulativa i la bombolla immobiliària, els diners del turisme i les exportacions de les empreses ara tocades per la crisi provocada des de la Moncloa amb la seva intransigència i la negativa oficial de M. Rajoy a tot diàleg sobre l'autogovern català per superar els estrets límits autonòmics espanyols. Catalunya viu una campanya electoral imposada sota una deriva autoritària que impideix fer una democràcia moderna. Volen obligar es catalans a pactar amb els seus enemics, que siguem indiferents al que ells volen seguir imposant després del 21 D. Han iniciat una contrareforma contra la secessió obstruint el camí sobiranista. Tampoc volen una nova transició que pugui desmontar el negociet del 10% d'espanyols que viuen alegrement mentre molts ploren i gemeguen. És evident que així no es pot continuar, però no en la forma dissenyada pel poder central. L'autèntic escenari és monàrquics aliats contra republicans de Catalunya dispersos. Les enquestes i les constants preguntes dels periodistes sobre pactes posteriors a les eleccions   no han descobert res. Tots volen guanyar. Sobretot els que volen destruir les institucions catalanes i la feina feta pel Govern català fins el 2 de Novembre. No s'ha socialitzat la riquesa que en part és a paradisos fiscals, calculat en uns 150.000 milions d'euros.
El canvi desitjable és  estructural i de mentalitats, afavorir els Drets Humans canviar la llei econòmica i social imposadaa a Catalunya.



Reivindicar, reclamar, exigir

/ dimecres, 13 de desembre del 2017 /
La campanya electoral per unes eleccions ben discutibles està plena d'incidents i de campanya subliminal pel vot conservador. Des de  exagerar la fuga d'empreses, que no és tal sinó simplement un canvi de seu social amb efectes fiscals promogut per el partit popular al Govern d'Espanya amb l'especulació del caos i aïllament en que es volia ensorrar el futur de la República Catalana, a prometre la seguretat jurídica, és a dir, la plena llibertat pels empresaris que abonen el conservadurisme,  de seguir explotant la classe treballadora i els professionals. Volen reduir-nos de nou a un règim mínimament descentralitzat, però tutelat políticament per l'Estat i corregit pel Tribunal Constitucional, sense cap autogovern. assegurar influènncia del temor i de la por en el votant amb la realització de maniobres militars i presència a les casernes potenciada pels medis televisius Aquesta és la política dels partits del bloc monàrquic: Es reclamen unionistes, no consideren nació a Catalunya, no asumeixen les reivindicacions que afavoreixen el poble català,  no accepten el dret  de Catalunya a un referèndum d'autodeterminació, no els agrada l'escola ctalana, ni que el català sigui un idioma viu per poder assegurar l'hegemnonia lingüística de l'espanyol. D'aquests partits no els escoltem cap proposta per millorar la vida dels ciutadans de Catalunya, no presenten alternatives al que significa fer república. Han callat des de que va començar el vboicot als productes catalans. Només troben bé que els candidats que els fan ombra siguin a la presó o fora d'Espanya, i els acusen de colpistes i de delinquents.Creuen que tenint fora els caps de llista contraris, tenen aplanat el camí  cap a la Presidència de la Generalitat. Però ara veuen que punxen i no omplen els locals dels actes amb la seva pròpia gent com  li va passar a Miquel Iceta del PSC a Rubí i al PP a un altra lloc turístic.  Aquesta gent de les candidatures monàrquiques, no parlen de les centrals nuclears, de tancar  mines de carbó, del problema de l'aigua a Catalunya, dels problemes dels pagesos, no l'hem sentit queixar-se ni dir res del caos de l'aeroport del Prat aquest estiu; tampoc pels incompliments dels pressupostos d'inversió a Catalunya, ni per els retards i avaries dels trens de rodalies, la vía única Tarragona-Vandellós, i pel retard de l'execució del corredor mediterrani  prioritari aprovat per la Unió Europea. Han presentat rcursos al Tribunal Constitucional per paralitzar debats parlamentaris i, com el PSC, votacions legals,  Disposats a trencar la vida parlamentària i la democràcia, han abandonat varies vegades el Parlament en bloc.  No han dit res ni han protestat quan el Tribunal Constitucional suspenia o tombava les lleis aprovades al Parlament de Catalunya. No han fet mai una sola queixa pel dèficit fiscal que ells pateixen igual que els republicans de Catalunya.  És més, els seus partits a Espanya ens han tractat d'insolidaris i ens declaren insensats per dir que volem una República a Catalunya.  Han fet legals unes eleccions il·legals i han fet il·legal la República proclamada  per el Parlament de Catalunya assumint el mandat del vot del poble.. Tot és dir que els monàrqics són gent normal, i els republicans no ho són. Els catalans  que volem el bo i millor per els demés ciutadans i la fraternitat amb els espanyols, per aquesta gent no mereixem cap respecte, per què som republicans. D'això van aquestes eleccions doncs, de democràcia o no, No ens podem cansar els republicans de reclamar, reivindicar i exigir els nostres drets com a poble. Els monàrquics, partidaris de les plantofegades del Rei a Catalunya, han volgut desenvolupar l'anticatalanisme imposant eleccions autonòniques per fer-se amb les institucions,  però no comptaven amb la resposta del poble que vol llibertat i està cridat a decidir el 21 de Desembre qui diu mentida i qui diu veritat en aquesta desigual i excepcional campanya electoral. O Autonomia retallada o República, o democràcia participativa o dictadura presidencial. O dignitat com a poble o submissió a la prepotència dels oligarques i la supèrbia de la Monarquia. El vot, les urnes, són les armes dissuassòries dels ciutadans. Aquesta és la gran virtut de la democràcia.

insults, caos i guerra psicològica

/ diumenge, 10 de desembre del 2017 /
En plena campanya electoral catalana ha aparegut Mossèn Rouco, creant un caos general entre els creients. Sempre hem desconfiat molts d'una església catòlica vinculada a avantatges financeres i fiscals, quan mossèn Rouco apareix al diari el Mundo dient que l'independentisme és contrari a la consciència catòlica. Mossèn Rouco treu els independentistes de  l'església. Avui, entre els que són a la presó, a l'exili o  decebuts hi haurà menys gent als bancs de les eslglésies.  Mal podrem confiar en una església vinculada al règim conservador per les avantatges fiscals i financeres. A aquesta politica s'apunta la candidata Inés Arrimadas tot dient que l'independentisme és un insult i que e ara tenim l'oportunitat de canviar les coses i governar els no  independentistes, els que abandonaven el Parlament quan es votava o es parlava de República catalana o d'independència. Aquesta gent, junt amb els que no es queixen amb veu alta de que candidats opinents siguin a la presó o a l'exili, es reclamen de la centeralitat política i del recurs al 155 per guanyar com sigui. La lluita pel poder és entre Republicans i Monàrquics, aquests disfressats de constitucionalistes. El Rei, que sap el que es juga a l'igual que M. Rajoy, calla i espera. Sap que no és estimat a Catalunya després del que va dir el 3 d'Octuble. Sap que les mesures del 27 d'Octubre han iobert la caixa dels trons a Catalunya. Ara convé atemorir la població, dir als jubilats que no cobraran les pensions en cas d'independència  i preparar la liquidació del català a les escoles si guanyen els de Ciutadans, la dreta del PP. A que els Arriben moments en que hem de tenir clar que qui provoca divisions, conflictes i el caos, la inestabilitat  i força el dany econòmic a Catalunya són els que volen llençar l'espanyolisme de la cridòria, ras i curt contra el món català. És el poble doncs qui ha de decidir el camí que vol seguir, o el de l'espanyolitat desagraïda o el del republicanisme dels drets socials i les llibertats. I per amenitzar-ho ens anuncien maniobres militars a Tarragona en plena campanya electoral. Això dels uniformes sempre serveix per impresionar el públic. És  ben clar que també han posat l'exèrcit en campanya mentre impideixen el subministrament de municions a Mossos d'Esquadra. Ara tindrem la setmana vinent la neteja dels Museus de Lleida per omplir els del bisbat de Barbastro. Un altra toc a la moral catalana, recordant-nos que qui mana no és la Generalitat. El 21 D hem de deixar clar qui té dret a Governar a Catalunya. Ni el caos, ni els insults, ni els menysteniments, ni la guerra psicològica, ni els conflictes artificials ens han d'afectar. És quelcom que passarà.

Democràcia en regressió a Espanya

/ divendres, 8 de desembre del 2017 /
Tusk i Juncker s'han quedat sorpresos en veure la massiva mobilització catalana a Brussel·les, en perfecte ordre i fe republicana, demanant a Europa que desperti, davant la intransigència espanyola  feta realitat a Catalunya des de el primer d'octubre. Aquests senyors i molts més dirigents europeus ignoren que Espanya és un Estat nació que no  reconeix es drets nacionals del territori català annexionat i assimilat, però amb un esperit republicà no dissolt ni renunciat. Consideren els catalans com espanyols, però sense dret a proclamar el  seu republicanisme ni a honrar en territori català el Govern que va proclamar la República Catalana el 27 d'octubre de 2017. La Junta electoral no permet símbols grocs, ni que es parli de presos polìtics, ni del Govern legítim de Catalunya a l'exili, ni de Carles Puigdemont  com President de la Generalitat. Diuen els monàrquics i els dirigents europeusque el Govern català no ha respectat l'estat de dret i que les mobilitzacions ciutadanes, que són lliures, no tenen prevalència sobre l'estat de dret. L'estat de dret és la legislació espanyola i l'ordre constitucional i ens empressen a canviar les lleis espanyoles per fer realitat la nostra esperança republicana. Saben però, que el canvi és impossible amb l'actual règim polític espanyol. M.Rajoy ha ho ha dit per activa i per passiva. Ha posat línees vermelles a una futura  reforma de la Constitució i es nega a dialogar amb Catalunya si insistim en voler trencar la "sobirania nacional". Per M.Rajoy, la reforma és  diu Europa amb les jnstitucions i pressupost europeu. Les enquestes que fan públiques diuen que un 60% d'espanyols vol veure Catalunya dins Espanya i s'oposa a que es faci a Catalunya un referèndum d'autodeterminació. Els espanyols decideixen i els catalans no poden  decidir res  sobre ells mateixos. Tan sols tenim dret al que ens donin o ens permetin dins d'un ordre que no està fet per nosaltres. No permetre que un poble parli, lliure i democràticament  a les urnes per decidir el seu futur polìtic, és quelcom tradicional a Espanya i decidit pel que fa a Catalunya. Per això allò de "no puedo y no quiero". l'Estat nació exclou el dret nacional de territoris que, com Catalunya, són nació abans de constituir-se l'Estat espanyol. En lloc de reformar-se Espanya per adaptar-se als nous temps, els espanyols i els seus Governs prefereixen viure del passat, en la ignorància de la realitat social, imposant un miodel rígid d'Estat. Qualsevol autonomia no pot afectar el de l'Estat central, ni vestir nacions diferents de l'espanyola. La plurinacionalitat no es reconeix per què no interessa. Tot el model d'Estat està construït preservant l'herència monàrquica del règim anterior i la unitat de la pàtria espanyola a la que es van incorporar altres pobles contra la seva voluntat. Això Europa no ho vol veure per què els dirigents conservadors actuals no han superat l'estret concepte d'Estat nació., sense veure que a Espanya s'han trencat des de fa anys  els pactes que van donar vida a la Constitució de 1978. Els nacionalismes segueixen existint per què no s'han dissolt malgrat la manca de vocació federal dels articles 2 i 3 de la Constitució espanyola, com molt bé analitza Miquel Caminal Badia en el seu llibre "Democràcia i plurinacionalitat" (La Magrana, 2017).

85 aniversari del retorn de la democràcia a Catalunya

/ dijous, 7 de desembre del 2017 /
La casualitat ha fet que aquest 6  de Desembre commemoressim el 85 aniversari de la Constitució del Parlament republicà de Catalunya celebrada el dia 6 de Desembre de 1932, sota la Presidència de Francesc Macià. Aquest fet històric ha sigut ignorat aquests darrers anys, per què el que importa és celebrar els principis d'unitat i sobirania no compartides sota el model rígid d'integració de les comunitats i pobles d'Espanya en el conjunt de l'Estat. Som encara  en la idea d'Estat nació inventada pels francesos  que tant agrada  a l'exministre  socialista Manuel Valls, a M.Rajoy i al PP. No entenen res del fet real de que puguin existir nacions sense Estat o sense estructures d'Estat. La no evolució de les idees fa estrany a Espanya el concepte de democràcia compartida, és a dir, la vida sota un mateix Estat dels pobles en convivència i llibertat, autogovern i respecte a la personalitat de Catalunya, com a base de la prosperitat. S'ha d'admetre sense grans filosofies que el marc legal i constitucional no fan la convivencia ni la continuitat històrica d'Espanya. Li calen idees útils a la societat per renovar-se, la diferència sense escepticisme ni reticències, amb generositat i esperit  fraternal. Com deia  abans d'ahir Germà Bel, catedràtic d'economia aplicada i ex diputat, en el decurs d'un sopar debat, els partidaris del no a la República catalana, en plena efervescència espanyolista, viuen en la contradicció de no entendre que puguin ser espanyols a Catalunya, la Catalunya de tots com diaria el President Macià, de llengua, de naixement o de residència. El Parlament de Catalunya constituït de manera definitiva el 6 de Desembre de 1932, és hereu de les Corts Catalanes que foren l'òrgan normatiu de Catalunya des del segle XIII fins el segle XVIII, com explica Ismael Pitarch en el seu treball "El President Macià i el Parlament de Catalunya". Francesc MAciàva publicar el 3 de Desembre la proclama de l'obertura oficial i solemne del Parlament el següent dia 6, avabant amb la provisionalitat de la restauracio acordada pel Govern  provisional de la República per Decret del 21  d'abril de 1931.  Hem de fer, com deia Macià l'11 de juny de 1931, el triomf de la nostra terra, seguint la lògica de la història de Catalunya, la liberal i democràtica Catalunya, assolint el reconeixement de la seva personalitat d'una Espanya renovada i democràtica, restituint el dret tradicional al poble català. El mateix Macià defensava l'Estatut  com voluntat de la nostra terra i vehícle de la seva prosperitat, en democràcia i socialment justa. La història de Catalunya ens recorda, com va reconèixer el Rei Pere  el Ceremoniós que Catalunya és terra poblada de lleialtat i liberal. És aquesta Cataluya la que no interessa, la que  volen reconvertir en pàtria espanyola els constitucionalistes monàrquics el 21 D, una Catalunya supeditata a l'interés general, sense asimetria, sense dret a l'autodeterminació, sotmesa al patriotisme espanyol i a la dictadura econòmica que controla la democràcia política.  Ens volen ignorants i indiferents, que deixem de manifestar-nos, dir inconveniències i distorsionar la polìtica espanyola. Hem de deixar de reclamar els 16.500 milions d'euros de les balances fiscals i no discutir més la Constitució que els del PP no volen reformar. No volen que Catalunya pugui assolir l'autogovern, ara que ja ha començat la espanyolització deles institucions i seguirà la de les escoles. Democràcia i independència es converteixen d'aquesta manera en  diàleg impossible. Tothom es reclama demòcrata i defensor de les llibertats. Però els conceptes i les definicions són diferents. Qui no evoluciona és la democràcia espanyola que permet el despertar de la dreta radical reaccionària, hereva dels mètodes franquistes, la incultura polìtica,, la ignorancide la autèntica història de Catalunya a  i la raó de les institucions catalanes, els drets del poble català a recobrar el seu Estat, a falta d'encaix d'un poble amb personalitat indiscutible, en una Espanya que des del poder central no es vol plural. Encara seguiran dient que em volgut donar un cop d'Estat a Catalunya, creant dubtes i incerteses en l'acció del Govern català destituït. Les eleccions ens porten ara  a tenir que a decidir si volem monarquia o República a Catalunya, la Catalunya  dels espanyols recentralitzadors o la Catalunya de tots com deia l'Avi Macià. Una Constitució que no permet resoldre els conflictes polítics territorials en la via democràtica pacífica, no assegura solidesa, ni convivència, sino confrontació, imposicions, menysteniments, boicots i repressió per suposats fets .  punibles. La democràcia és una altra cosa i Espanya ha d'evolucionar i fugir del concepte Estat nació única, potenciar les llibertats i els valors republicans.

demòcrates en extinció?

/ diumenge, 3 de desembre del 2017 /
Comença a preocupar que es doni per fet el domini implacable  d'una sobirania única derivada   de l'element històric en que es va insertar la la base de la Constitució de 1978. Es parteix de la base de que l'ordre constiutucional té primacía. Qualsevol discrepància té com a resposta l'exigència del retorn al dret que es considera la garantia del futur. Aquest dret no admet cap canvi institucional ni de  la distribució de les competències territorials previstes a la Constitució. Les relacions socials pateixen el conflicte de la resistència de l'Estat a qualsevol canvi. El principi del sufragi universal no es suficient per impulsar el reconeixement dels drets naturals dels pobles que viuen sota un mateix Estat. Les reivindicacions democràtiques de les nacionalitats ignorades, no apareixen recollides en cap projecte d'àmbit estatal defensor de la monarquia. L'organització parlamentària espanyola condueix a una jerarquització   que trenca amb els principis de llibertat i igualtat, doncs el poble viu en una societat organitzada per la desigualtat i el domini empresarial complementat per la propietat privada dels mitjans de producció orientada a obtenir el màxim de beneficis . La qüestió social  dificulta  l'exercici del règim liberal i el poder de l'economia  que segueix essent el prioritari. El canvi ha de ser l'establiment de l'Estat social. Es tracte de socialitzar l'individu i donar-li veu, declarant preferent l'estat social, el que no exclou una reorganització permanent respectant la iniciativa individual a més de la col·lectiva. El fet és la creació d'una nova legitimitat que superi les confrontacions i equilibri les relacions entre els individus i el poder social. La gran revlució és la desimbolització, parlar un altra llenguatge polític, potenciar els tallers polìtics, acceptar l'heterodoxia per escriure una nova teoria de la societat, descobrir una  nova estructura política.  La recuperació i supervivència de la democràcia està en relació amb volució social.  El dret,  com a fòrmula per l'equilibri d'aquesta revolució social. Si anem cap un uou món social i polític, les mesures per evitar l'extinció dels demòcrates són a l'abast. Però no es veuen en les ofertes dels partits monàrquics.

Defensar la República no és populisme

/ dissabte, 2 de desembre del 2017 /
Les esquerres s'han de plantejar la creació de  nous models polítics. Sempre han existit plantejaments utòpics i plantejaments pragmàtics, dins del possibiklisme que implica acceptar el sistema democràtic. El tema és com conciliar esquerra creativa i esquerra possibilista. La socialdemocràcia a que es  va reduir el socialisme europeu te davant seu l'obligació d'incorporar nous plantejaments, fer seva l'ecologia reformista de l'economia, potenciar les energies renovables i les noves tecnologíes, aprofondir les propostes de justícia social, lluita  constant contra les desigualtats, potenciar les identitats territorials, els anomenats pobles europeus que volen més i millor democràcina, superant i les  l'estret límit de la protecció de les minories nacionals per generar l'Europa dels pobles amb ple autogovern. Els nous models d'esquerra han de treballar per la consolidació i recuperació de la societat europea del benestar, actuar contra els danys industrials al medi ambient, tenir  cura del futur dels jubilats, garantir una protecció social i seguretat social i serveis mèdics generals, fer front a la delinqüència creant societats segures, activar polítiques de manteniment del poder de compra  de la societat menys afavorida. Possiblement calgui abaixar els impostos, eliminant l'impost vigilàn sobre la renda dels pensionistes, posar sota vigilància les SICAV i els bancs operant a paradisos fiscal,  i facilitar però  la competitivitat empresarial en un mercat lliure, posant atenció al dèficit  públic. Un canvi i un acord ampli d'esquerres és necessari per fer front a les polítiques conservadores que patim i que vivim a l'horitzó català. Fer República serà també demitar contra el terrorisme, vingui d on vingu. Caldrà ser insubmisos davant el funcionament polític i social actuals. La col·laboració parlamentària de les esquerres en la nova democràcia serà imprescindible per superar  les tàctiques de la dreta, en lloc de competir per guanyar quota  de votants. Com estan fent a França, serà necessari construir un moviment horizontal democràtic, sense disciplina de paraula, obert a la societat civil. La nova esquerra ha  d'assumir   el fet migratori dels que busquen oportunitats de prosperar, la societat global aglomerada en nuclis urbans que han de ser propicis a la integració al sistema social, d'acord amb les possibilitats d'acollida i d'allotjament digne. Dotar a la nova República d'una Justicia renovada, indeoendent, professional, orientada excusivament a  resoldre els desequilibris socials, sense subordinació ni intervenció en el debat polític, facultada per oposar-se a l'aplicació de lleis injustes i a tractar com delictes pronunciaments politics corresponents a fets del passat.


afirmació pessimista

/ divendres, 1 de desembre del 2017 /
Hi ha economistes que diuen que ens cal donar potència a la productivitat per maximitzar els guanys, doncs el que interessa és augmentar la riquesa en lloc de reduir les desigualtats o preocuparse pels problemes relatius a les condicions de la producciói i el consum. El que hi ha és un model de govern mundial dirigit des de la Casablanca. És el que en diuen "statelees global governance". Hi ha preguntes dels periodistes que no reben resposta o irriten als governants que ni les volen contestar Res no impedirà que molts Estats estiguin condemnats a pagar els seus deutes i els interessos del deute. Altres viuran un escenari permanent d'afirmació nacional, com és e històric.l cas d'Espanya. Afirmació pessimista, per a encobrir i amagar un sentimentn de frustració. Una afirmació per dissimular el sentiment imperial caigut, el fracàs assimilacionista. El poder persevera en la  monotonia d'un instint de grandesa que sap no tornarà. No és ésser mesiànic ni mal patriota somiar amb una República o amb un sistema socialista democràtic. És la passió pel futur. El boicot a Catalunya i tot lo català confirma l'esperit despectiu  del poble espanyol que també abonen els amb ients intel·lectuals de la capital. És la negligencia dels ignorants i la incultura, de la demostració de l'existència d'una educació històrica falsejada. Es vol amagar la decadència perseguint minories nacionals ben conformades. Alguns articulistes semblen agents comerçials i volen col·locar el seu producte amb paraules  convincents. l'Estridència no deixa de ser un bon instrument. Uns i altres ataquem les institucions, però costa molt reprovar els responsables del seu mal funcionament. Des del poder i des dels partits monàrquics fomenten l'odi i el trencament de la convivència a Catalunya de la que acusen els catalans com  responsables, atribuint el fet als catalans. Però callen que  moltes activitats s'han de fer a CAtalunya en idioma diferent al de Catalunya. Són gent que viuen separats del món català, però no renuncien a mantenir el domini sobre Catalunya i les institucions de poder.I mentre això passa, l'economia segueix orientada al frau , el potencial dels paradisos fiscals, les desigualtats socials, l'explotació laboral la destrucció de la dignitat de la persona no sotmesa. Vasalls, ànimes sense dignitat, partidaris de la inquisició fan acte de patriotisme impulsant la violència   en defensa de la llei oficial. Encara no han entès els polìtics espanyols  que deixar la política imperial austríaca per ingressar sota el domini dels borbons, fou l'inici de la decadencia i perdre la grandesa hisòrica. El pèrill espanyol que no entèn Calderón de la Barca ni a Lope de Vega, com tampoc ha assimilat ha assimilat els ensenyaments de El Quixot",  ha volgut tenir un país dòcil, reprimit davant la monarquia. Catalunya no ha acceptat aquesta situació i per això és l'enemic, terra de llibertaris, heretges, internacionalistes, renovadors de la vida polpitica i social. Rebels i desobedients, iimpossible de sotmerre tot un poble que és demòcrata i vol més democràcia, autogovern i llibertat plena.


Ésser republicà no és gens fàcil

/ dimecres, 29 de novembre del 2017 /
Encara que ara queda gent que recorda l'operació especulativa dels jocs olímpics de 1992 i la repressió policial organitzada contra les manifestacions nacionals catalanes que explica el periodista David Bassa en el seu llibre"L'operació Garzón", enaltint l'Estat el clima espanyolista. Van fer impossible la creació del Comité Olímpic Català, van promoure una campanya comunicativa per difondre la idea de la unitrat d'Espanya i crear a Catalunya una bassa d'oli, considerant estúpids els que feien campanya sota el lema "freedom for Catalonia". Era l'any de V centenari de l'inici de  la conquesta d'Amèrica que reforçava la idea d'Espanya. També fou l'any de la Expo  de Sevilla i de la inauguració de la línea Ave Madrid/Sevilla. El PSC d'aquells anys va jugar aquesta carta treballant per què el catalanisme radical donés pas a un patriotisme espanyol, la recuperació espanyola de Catalunya. Els mitjans espanyols, com ara, no paraven de dir que Catalunya gaudia de llibertat, una Constitució que ens consolidava un règim democràtic i un estat de dret, un Estatut d'Autonomia i un tracte de favor en inversions. Serien els jocs un acte de consolidació de la Restauració borbònica que no va facilitar el reconeixement d'un Comité Olímpic Català, amb la complicitat d'una Generalitat governada per un partit conservador pactiste amb el Govern espanyol. El Jutge Garzón, però va començar una operació de cacera policial dels independentistes, i activistes mentre Àngel Colom amenaçava amb reventar els jocs amb  l'aparició promesa d'espontànis a les piscines. Es volien uns jocs sense discrepàncies i tant lAjuntament que presidia Pasqual Maragall com la Generalitat de Jordi Pujol no es van oposar a la política de persecució dels antiolímpics. Era molt gran el deute que tenia l'Ajuntament amb els favors de Samaranch, fins al punt que es va proposar  nomenar l'Estadi Olímpic  J.A. Samaranch rebutjant la proposta ciutadana pro Estadi LLuís Companys. Eren els temps també de Narcís Serra, José Luis Corcuera, Rafael Vera i Luís Roldán. S'aplicava la legislació antiterrorista a la gent detinguda. El "Moviment de Defensa de la Terra" i "Terra LLiure" foren els objectius de la neteja política el 92. També PC, una autèntica razzia, segons Bassa, Van començar les protestes  i la pressió de l'opinió ciutadana. Només PP i PSOE seguien posicionats en favor de la operació, com ara segueixen posicionats  contra la afirmació del dret de Catalunya a desenvolupar la seva personalitat nacional i esdevenir república. La lluita antifranquista sembla tornar als mètodes del passat amb el desfermament d'un sentiment contrari a l'operació del Jutge Garzón. Una  operació feta lluny de la realitat política i social catalana  amb la indiferència dels polítics catalans de dretes i d'esquerres. Però el macro judici de 1993 contra 25 independentistes de Terra Lliure, com recorda David Bassa fou un exponent del sistema judicial espanyol en el que segueix primant les declaracions policials. Abans de la Sentència, el 27 d'abril de 1995, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb el vot favorable del PP i del PSC, una proposició no de llei que declarava " que l'independentisme polític constitueix una proposta d'articulació de la nació catalana tan legítima com puguin ser-ho l'autonomisme o bé el federalisme, sempre que s'expressin a través dels procediments pacífics propis d'una societat democràtica." Res a veure amb el que està passant ara a Catalunya. Els independentistes condemnats el 95 van ser indultats el 1996. La inserció era  sotemtre's a la Constitució, encara que fos per imperatiu legal. Fou tot terrorisme d'Estat com deia Francesc Ferrer i Gironés? L'independentisme fou criminalitzat, com ara també hi ha qui v. La premsa si va abonar. Les decepcions dels familiars dels presos amb el comportament dels partits no foren poques. Amnistia Internacional que bé parlava de les violacions de Drets Humans al País Basc, no va deixar anar ni una paraula per la cinquentena de detinguts als Països Catalans ni de les denuncies per tortures. El fet i les conclusions que treiem de l'estudi de David Bassa, són que no ha variat la persecució de l'independentisme a Catalunya, que l'Estat espanyol ha seguit amb la seva politica de desconfiança envers la comunitat catalana que té com objectiu desarticular políticament i descatalanitzar cultural i socialment. Ésser republicà, creure i defenssar els valors republicans és un mal DNI en un règim que no vol saber res de la democràcia participativa ni dels drets de les minories que reclamen el reconeixement dels seus drets com a nació.

De l'annexió a l'assimilació

/ dilluns, 27 de novembre del 2017 /
Poc venerem el capellà franciscà Bartolomé de las Casas que va trencar a l'Amèrica espanyola el fet de l'esclavatge reconegut a la Biblia i a l'antic Testament cristià. Bartolomé de las Casas, precursor dels drets humans a Amèrica, va defensar que els pobles indígenes tenien dret a la seva pròpia persona, a les seves creences, a tenir les seves propietats, Va lluitar contra l'esclavitud dels éssers humans i defensava la dignitat de les persones. Fou Richard Humbold qui va dir que la igualtat dels drets era fonamental i no es podia acceptar que una part de la humanitat estigués al servei de la resta. Adam Smith també la condemnava i l'any 1772 el Regne Unit la va declarar il·legal mentre que Espanya no va abolir l'esclavatge, seguia traficant amb esclaus i no feia desaparèixer l'esclavitud de les seves possessions. La violació dels drets humans era habitual en territori de la Corona hispànica i els cacics disposaven de la força d'un Estat que els permetia actuar amb plena libertat. Però la polìtica en els nostres temps,  amb l'evoluciactuin contra la lleio l'Estat ó social, s'ha vist limitada per la voluntat popular i l'imperi de la llei, a més del reconeixement dels Drets Humans. Les arbitrarietats i l'absolutisme com a règim real de mols països, havien de quedar neutralitzades  pels límits constitucionals i el dret a la desobediència quan el poder polític o l'Est actuin contra la llei. La democràcia moderna, completada  per els Drets Humans va significar la fi de les annexions forçades i les assimilacions de pobles anorreant la seva cultura. Ara en les relacions entre Catalunya i Espanya, seguint el que diu Eduard Punset, som davant el vell Estat que representa M. Rajoy. Rajoy no admet ni escolta la dissidència, a diferència de Mijail Gorbachov i en altres Estats de l'àrea soviètica com Hungria, Polònia, l'Alemania de l'Est, els països Bàltics,  Chequia, Eslovenia, Montenegro, cap a la democràcia per la via evolutiva que no van trencar els incidents i  assassinats tant executats per l'extrema dreta com per militants d'extrema esquerra vasca partidaris de la lluita armada. El problema s'ha produït quan l'expansió de la democràcia a Espanya no ha vingut acompanyada de la cultura política i del vot. El manteniment de clans socials prioritzant l'imperi de la llei feta des del poder a l'imperi de les llibertats, concentrant el poder i el progrés en poques mans, potenciant el creixement de les desigualtats. En lloc de fer d'Espanya un país raonablement lliure, la societat està sotmesa al poder dels grups ecònomics i dels dits mercats. El futur exigeix reformes i aspiració de construir el progrés per a tothom, en lloc d'empobrir els ciutadans en benefici de l'anomenat "establishment globalitzador", creador d'un nou esclavatge. L'evolució ha de seguir cap a la generositat i la consciència del tracte a iguals amb un concepte de misericòrdia pels pobres que no sigui donar-lis un cop de punyal per donar-lis el darrer cop de gràcia con si es tractés d'adversaris caiguts. Annexionar, assimilar i anorrear cultures son fets que s'allunyen de la generositat, els Drets humans i el concepte evangélic de misericòrdia que exigeix perdò i escoltar els ciutadans, reposar-lis  els drets que tenien abans de ser annexionats per la força en lloc d'humiliar-los en nom de la força de la llei feta per mantenir un nou .esclavatge polític que impedeixi tota reforma constitucional.

Que se piren!

/ divendres, 24 de novembre del 2017 /
Dins de la campanya d'intoxicació informativa que segueixen els mitjans de comunicació espanyols,  em va passar desapercebuda una situació  exhibida per antena 3 en un reportatge fet a Barcelona sobre el tema de les banderes i els veïns dels edificis. Unes senyores que eren al balcó d'un pis darrera una bandera espanyola ben visible des del carrer, deien: "Esto es Espanya i si no les gusta que se piren". Erem a Barcelona i les senyores que viuen a Barcelona es referien als catalans que volen ser catalans i deixar de ser espanyols. No havia vist res tant sorprenent des de feia temps. Espanyols foragitantnos a casa nostra. Les senyores van acabar reconeixent que els seus fills són independentistes. Però això no les feia canviar el seu punt de vista. Estaven contra la independència. S'havien cregut que els nacionalistes catalans eren deixebles dels nacionalismes que van rear Europa amb sang a principis el segle XX. Però pensar això no impideix   passejar una bandera espanyola i veu que interessi a fer-ne ostentació com a resposta a les catalanes. Són gent que no volen dialogar ni parlar del què ni del per què. No els interessa la història de Catalunya , com tampoc es veu que interessi al polemista Fernando Sabater que parla del "lado diabòlico", doncs a Catalunya no es discrimina ningú. Llavors  per què parlen ara de boicot als productes catalans i de que la família Tous netegi el Patronat de la seva fundació de elements com Pilar Rahola o la esposa de l'ex president Artur Mas? Per què van facilitar des del Govern d'Espanya amb un decret d'urgència el trasllat de seus socials d'empreses  catalanes fora de Catalunya en saber-se que la Repúbluica catalana estava a punt de nèixer? . Quina campanya és aquesta que declara Barcelona com una marca morta? Savater diu que la democràcia ens va alliberar dels condicionaments imposats per la història, ningú ens pot prendre el dret a decidir junt amb els demés i no existeix una identitat decretada pel naixement. Nega el dret a l'educació en la discrepància als que han de viure junts i sota una llei comuna, per què, junt amb l'educació hostil,  és la base del separatisme. Nega també Savater que el separatisme català sigui l'essència de les virtuts republicanes, tot i que reconeix que no ens agrada l'Estat. Reconeix Savater que l'objectiu del "café para todos" fou diluir les pretensions nacionalistes. Compara el nacionalisme amb el localisme. Considera que les diferències dels catalans o son inventades o són exagerades i que no existeixen com determinacions polìtiques fonamentals. Dona per fet que hem d'acceptar una llei comuna per a tots. compartir units per poder expressar les nostres diferències, doncs els estatuts d'autonomia nó reconeixen ciutadans diferents, sino llocs diversos exclusivament per l'empadronament. Dona per bo que el Tribunal Constitucional rectifiqués el nostre Estatut votat en referèndum, al igual que se li sotmeten les demés lleis. No es tracte d'acomodar la llei al desvariejament  independentista.  Voler ignorar la realitat històrica catalana es concedir lloança a la manca de diàleg i de reconeixement del fet català, amb un dret natural, propi al seu desenvolupament com a poble. Savater ataca el desig d'independència com desestabilitzador i antidemocràtic, caciquil, retrògrada i antisocial. frustrant per una educació sectària. Jo només veig sectarisme i desestabilització en la negativa al diàleg i al reconeixement de que Espanya s'ha fet amb annexions forçades i a Catalunya se li va negar tot un 11 de setembre de 1714. Els que ara ens diuen als catalans que marxem de les nostres terres si no estem d'acord amb al poder de la democràcia formal imposada no podem menys que quedar-nos astorats. Ens treuen de casa nostra per què ens han  ocupat parlant un idioma diferent al català i fet seva la  nostra terra. No incorporen lo català ni s'integren en el nostra estil de vida, el catalan train of live. I això no és discriminar ni excloure ningú, evidentment que no pensi com aquestes senyores que  pengen la bandera espanyola al balcó de casa seva per marcar diferències identitàries excloents. Aquesta situació no la examina ni en parla el Sr. Savater en el seu pamflet agressiu contra lo català, continuació de l'anterior titolat "contra las pàtrias". De la negació  dels demés no se'n fa pàtria. No som els catalana  els que hem d'abandonar la nostra pàtria per què  uns quans no vulguin entendre ni comprendre el món català i visquin a casa nostra afirmant la seva espanyolitat que vol dir  viure d'esquena a la realitat social, política, cultural i econòmica del país que els ha acollit. Amb la diàspora dels jueus ja n'hi va haver prou. O és que a Espanya ser anti jueu és també ser anti català? No és això una greu esclerosi del pensament?

Tornem enrere, tornarem a construir

/ dimecres, 22 de novembre del 2017 /
La defensa i la interpretació del concepte de les llibertats com a element imprescindible d'una democràcia, no és cosa d'un partit ni d'un criteri judicial. Ara tots es reclamen defensors de la llibertat. La llibertat és la base per establir la veritat i la justícia. Però no sempre la veritat i la justícia són compartides per tots els que se'n reclamen garants. La societat  exigeix persones lliures per poder  ser considerada  societat humana. No és humà, opinava el filòsof Raimon Panikkar, si no és un ésser lliure. Com deien les Bases de Manresa de 1892, s'ha de mantenir el temperament de la nostra legislació antiga, reformant-la per posar-la d'acord amb les noves necessitats i tendències socials expressades pel poble amb les seves manifestacions polìtiques. No s'han d'ignorar les sàvies disposicions del dret català respecte dels drets i llibertats dels catalans. Catalunya ha de ser la única sobirana del seu règim interior i desenvolupar una economia sòlida que permeti un Estat del benestar con a objectiu final. El poder necessari a de ser democràtic i no autoqualificar-se'n per amagar un cert despotisme. Maspons i Anglasell deia que llibertat, equilibri i convivència són conceptes sinònims, doncs la llibertat també vol dir respecte i limitació en l'acció. Hem comés l'error de creure en la independència com un mitjà buit, em deien avui uns amics tot dinant, Uns la volen per fer la seva revolució i altres per no fer res i practicar el continuísme i el seguidisme del govern central que no la vol. Però una República no és un objectiu viable si no protegeix els drets de majories i minories, no desenvolupa les llibertats, no modifica o transforma la realitat en una societat organitzada, racional i no analfabeta políticament. Fins avui ens hem trobat amb un Govern que no ha pogut complir amb l'encàrrec rebut del Parlament de Catalunya  el 27 d'octubre. La bandera espanyola va seguir onejant al Palau de la Generalitat. La Proclamació de la República no es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat, no es va poder fer res contra el monopoli de la violència i el poder de l'Estat. Massa tard es va veure que la independència era impossible davant la força i l'estructura de l'Estat espanyol, ocupats els llocs estratègics port, aeroport i fronteres, per uniformats armats seguint ordres del Govern espanyol. Feien falta altres sortides patriòtiques i positives de país. L'Estat ens ha fet tornar enrere amb unes destitucions i la convocatòria d'unes eleccions que molts consideren il·legítimes, però que permeten salvar les institucions i  promoure un canvi progressíu, pragmàtic que permeti superar l'aturada nacional de les mesures de l'article 155, evitar que expulsin de Catalunya la població desfavorida, protegir els drets dels catalans si pretenen arrebassar-los i imoosar els drets dels altres,  un concepte de les llibertats dins d'un ordre restrictiu i el seu pensament jurídic contradictori amb català. Caldrà ser ferms per arribar a ser un poble lliure de debó.Com deia Sant Pau en la seva primera carta als Corints, estem cridats a la llibertat, però ningú ha de buscar el seu propi interès, sinó el dels altres. Hem d'exigir per tan que la llibertat serveixi per obrar el bé comú i fer de la democràcia el model d'estat adequat.

Les idees reaccionàries en recuperació

/ dimarts, 21 de novembre del 2017 /
Podriem pensar que l'abdicació del Rei Amadeo el febrer de 1873, considerada com la primera vaga d'un rei, que va obrir la porta a la proclamació d'una República Federal a Espanya, fou una excepció que no hem tornat a viure.  Amadeo de Savoia fou el primer rei que s'ha declarat en vaga en la història moderna. Però la nostra història està plena de pactes secrets entre els reis de França i Espanya, segons explicava  Engels en els seus articles al New York Daily Tribune, i tot orientat cap a l'execució de politiques reaccionàries. Des de Fernando VII que va implantar la dictadura només tornar a Espanya acabada la guerra de la independència, fins Felip VI, passant per Alfons XIII que, restaurat  com a Rei constitucional va posar  el poder en mans  del General Primo de Rivera amb una dictadura que va liquidar la Monarquia espanyola i no va poder impedir que les urnes proclamessin la II República amb la victòria de les esquerres a unes eleccions municipals el 1931. Els governs posteriors, abolida la República  pel cop   militar del General Franco, mai han sigut partidaris de facilitar l'evolució  i les facultats d'autogovern a catalunya. L'autonomia adquirida el 1979  sota un règim de "café para todos", mai ha sigut de l'agrat dels Governs d'Espanya i dels interessos que li donen suport. La idea de suspendre l'autonomia catalana com ara ha passat, no és nova. Ja la va tenir l'ex ministre ex alcalde de Saragossa Juan Alberto Belloch, l'octubre de 2013, si el Govern  insistia en tirar endavant  una consulta democràtica sobre la independència, segons informava la web de Reagrupament. El Govern espanyol que ja presidia M. Rajoy, aquell mateix 2013, només tenia previst un sol desenllaç en el debat sobiranista: impedir fer consultes o referèndum, no trencar el "café para todos" de l'actual sistema autonòmic  que tan asimètricament administrava, constatant les diferències entre el País Basc i Extremadura o Murcia. El Partit Popular i el  seu cap M. Rajoy tenien la voluntat de no tocar ni canviar res, com ara, en la política territorial de l'Estat. Cal recentralitzar les competències i reduir l'autonomia, servint-se si fos necessari de les àmplies facultats  de l'article 155 de la Constitució per imposar l'ordre constitucional interpretat amb criteris reaccionaris que modificava les lleis fonamentals anteriors,  amb aparent evolució cap un règim democràtic. Aquesta realitat que avui tornem a viure, la va analitzar el 2009 el Reagrupament que entenia la independència i la regeneració democràtica com prioritàries a la política catalana. El seu llavors dirigent, Joan Carretero, basat en "patriotisme i dignitat" com principis sòlids, entenia que aquests principis exigien pedagogia de la independència i explicar el camí nítid per arribar-hi. Aquests dies, la Conferència episcopal espanyola, per veu del seu President Ricardo Blazquez considera la DUI del passat 27 d'octubre al Parlament de Catalunya com un fet greu, pertorbador de la convivència que va més enllà de les discrepàncies entre formacions polìtiques. La Conferència episcopal assegura que "la llei regula la nostra convivència". L'ordre constitucional és d'aquesta manera pels bisbes, un bé comú contrariament al que significa la declaració d'independència que és un trencament de l'ordre constitucional que els espanyols es van donar fa quaranta anys. L'error és posar la llei per damunt de la llibertat i de la justícia, permetre que la llei imposi l'obediència a un ordre contradictori amb els principis democràtics, forçant la voluntat del poble afectat, practicar la campanya de la por. El veritable fet greu és servir-se de la Constitució per aplicar una política involutiva, reaccionària, centralista, de pensament únic, de destrucció de les institucions pròpies de la pàtria catalana, menystenir la dignitat de  poble i institucions.

modificació de lleis no fou evolució

/ dilluns, 20 de novembre del 2017 /
Des  del començament de la modificació de les lleis del règim franquista, no havia pensat que l'evolució s'hagués quedat en paraules, declaracions i promeses incomplertes de cara al futur. Els demòcrates sempre hem tingut l'obligació de ser ariets en favor de la democràcia contra les formes d'Estat, els règims autoritaris i les dictadures presidencials. Els demòcrates són ferms defensors de les llibertats. Defensar les llibertats és fixar-se en els drets de la persona. Sexe, raça, ideologia, religió, opinió, situació social, professió, dret a la igualtat d'oportunitats, no estan per damunt del tracte de la condició humana, diria la ex diputada holandesa Ayaan Hini Ali. Defensar les llibertats és també comprendre els demés, compartir experiències i idees, el desig de llibertat davant la coerció. Però de cop llegium artícles com el de José Antonio Zarzalejos a La Vanguardia el diumenge passat i l'editorial de El País del mateix dia. Anem ara a unes noves  eleccions a Catalunya, segons diuen per recuperar la convivència social.  Aquesta expressió és falsa, doncs els catalans no hem trencat cap convivència, Ha sigut clarament visible l'empeny d'una societat que no se sent catalana d'arrels impulsada per el Govern espanyol i els partits unionistes en aixecar les sevee veus, la bandera no catalana com a guia i sembrar el desconcert social. Amb aquesta societat ha aparegut un sector ultradretà que ha vist la quasi impunitat a les seves accions. Pintar amb svàstiques el Monument a Rafael de Casanova, pintar Viva España a la placa commemorativa, robar la imatge en coure del president Lluís Companys del Monument situat a El Terrós. No han tingut prou amb la República Catalana anul·lada pel Tribunal Constitucional. La campanya  espanyolista no facilitarà el respecte al resultat electoral ni la convivència dels perdedors exaltats per l'unionisme. No hi haurà retorn a l'autonomisme sense perspectives de reforma constitucional que ja ha anunciat el president Rajoy. La bona feina unionista és ara desacreditar i reventar  Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Són per Madrid els actors d'un procés fracassat, els responsables d'un separatisme que ha causat, segons Zarzalejos, danys irreparables a la comunitat catalana. Però qui ataca el fet català no veu que el dia a dia  normal continua, que el cop legal del 155 no ha resolt res, no ha esborrat sentiments, que no és una fantasia la història de Catalunya i el seu innegable dret a la independència recobrant l'Estat català. No sé que entén el Sr. Zarzalejos per legitimitat, però la única viable democràticament  és la que resulta de les urnes. No la que s'imposa  com a correctiu.  Voler silenciar un poble com el català, és persevarar en l'error de la dictadura presidencial. És una qüestió de democràcia. Moltes coses han de canviar a Espanya per què poguem reconèixer que la democràcia  és una realitat. Passa a Catalunya com a la Jerusalem que van destruir els romans que van seguir una conducta de domini, però més o menys amistosa, com diu el Talmud. Tradicions, lleis i costums nacionals, sempre i quan no fossin contradictoris amb el règim implantat per l'Estat. L'objectiu és crear súbdits de l'Estat. Però, com els jueus, els catalans,  saben a Madrid, no es venen per un plat de llentíes. La dissidència no s'ha de conduir a judici i presó. La democràcia és altra cosa.

la dissensió no s'apaga amb Decrets

/ dissabte, 18 de novembre del 2017 /
La disconformitat, el desacord i la dissidència segueixen vius  a Catalunya. L'aplicació a Catalunya de les mesures de l'article 155 decidides per el Govern espanyol no han sigut més que una solució passatgera i temporal. Existeix una colisió  entre els criteris polìtics i judicials espanyols i l'esperit de la democràcia avançada i el dret internacional que donaria empara a la pretensió catalana.L'Estat no vol veure més enllà del text literal de la Constitució com a dret superior evolucionat de la legislació posterior a la guerra civil 1936/39. L'Estat rebutja el necessari diàleg sense línees vermelles entre Catalunya i Espanya. L'Estat no ha fet res per aturar la catalanofobia despertada a Espanya, convertint per Decret les institucions catalanes en depenents de l'Estat. D'això en diuen tornar a  la legalitat amb el Govern  legítim català a l'exili.  La gran solució polìtica ha sigut perseguir judicialment per delictes varis tot  el  Govern cessat que va proclamar la independència. L'Estat ha demostrat una agressivitat desconeguda pels temps en què vivim. Ha passat tot, menys tornar l'autogovern i garantir la dignitat  al Govern malmès, el poble i les institucions. No és aquesta la força de la raó corresponent a laque ara se voluntat del poble que ara serà consultat, després que el  Tribunal Constitucional va suspendre la Declaració del Parlament del propassat 27 d'octubre. La República catalana  ha deixat d'existir  com Estat sobirà independent de l'Estat espanyol. Les actituds no condueixen per ara a altra situació que el diàleg judicial pels polìtics judicialment, acusats d'irresponsabilitat. La història ha d'estudiar i avaluar si l'Estat espanyol ha actuat amb abús de poder contra un poble que volia guanyar la independència amb la força del vot. La crisi polìtica precipitada per uns i altres no s'acabarà amb les eleccions de Desembre. És ingenu creure que el poble català acceptarà seguir vivint sota la recentralització, les retallades, la precarietat i les decisions dels mercats i creditors de l'Estat. A Catalunya no hi ha inestabilitat, sinó que el que hi ha és desequilibri fiscal i un procés de descatalanització. Espanya ha prioritzat la unitat i la submissió a la Monarquia constitucional per damunt del mandat democràtic. El Govern català esperava d'Espanya un altre tracte  per part del Govern espanyol que no vol ni reformar la Constitució. Ni solucions ni alternatives altres que la presó per els governants rebels. El Pacte del 78 està trencat.  L'Estat espanyol, com Estat dominant, no permetrà a Catalunya seguir el seu camí històric per la via pacífica, fins que circumstàncies naturals en política obrin possibilitats de coexistència i el retorn a la democràcia compartida en la gran Europa dels pobles garant dels drets de les minoríes nacionals com és el cas del poble català.

M.Rajoy pren la iniciativa

/ dimecres, 15 de novembre del 2017 /
M.Rajoy que deia Pablo Iglesias durant la sessió parlamentària de control del Govern espanyol, ha pres la iniciativa  per afavorir els interessos polítics de la dreta aznarista i fer-.se amb la Generalitat de Catalunya amb unes eleccions autonòmiques discutibles. Ara resulta que tot fou simbòlic, no teniem majoria social, no estavem prou preparats i no teniem fetes les estructures d'Estat. Però la Generalitat que Rajoy i el PP volen governada per Inés Arrimadas i la seva gent. La interlocutòria de situació personal dels investigats Carme Forcadell i els membres de la Mesa del Parlament,  dictada per el Magistrat encarregat de la instrucció en la causa especial 20907/2017 a querella formulada pel Fiscal General de l'Estat per diversos delictes greus no exclou inicialment la comissió del delicte de rebel·lió. Això és el que s'interpreta per la defensa dels actes democràtics a Catalunya malgrat la posició dels Tribunals i Govern espanyols. Però la presó decretada  amb fiança, com la que manté de manera incondicional sense fiança sense llibertat  part del Govern destituït de Catalunya, fou un petit avís, diferent del que alguns consideren un escarment   crític contra els independentistes que es consideraven el Govern legítim de la República de Catalunya. Ara, a més d'aplicar a Catalunya la legislació penal espanyola i acabar temporalment amb la legislació paral·lela, ens diran que no erem lliures quan ens varem deixar dur per les emocions amb el no tenim por, quan varem callar 48 hores després del referèndum del 1r d'octubre encara no s'havia proclamat la República que ja havia declarat el poble votant. El dia 10, després del dicurs del Presiudent Puigdemont, tot va quedar amb una percepció impossible de conduir per la via racional. Què havia passat? A quines pressions fou sotmès el President?  Per què no va convocar immediatament eleccions constituents? Sembla que el que ha trascendit hagi consistit en explicacions falses del comportament real d'alguns polítics, entre els que podriem assenyalar en  Santi Vila. Però per què no també al President Mas?   El ara no convé ha tornart a reixir. Però tot indica que el President Puigdemont s'ha alliberat de certs anclatges contraproduents que la història anirà explicant. La independència de Catalunya va per llarg  i més encara si l'animosa Arrimadas amb el vot del PP i del PSC és la propera Presidenta de la Generalitat, en pugna amb una legitimitat a l'exili. Sembla que visquem ara dues realitats bipolaritzades. Es desconeix la reacció i veritable suport del poble a la independència i a l'unionisme, si ens agafem al comentari d'Antonio Baños, dipoutat  de la CUP després de les eleccions de 2015. Teniem majoria d'escons, però no de vots. I era cert.  Ara la gent catalana haurà de fer un esforç per superar aquest entrebanc del 155. O se li f a el boicot o es va a votar amb totes les precaucions ni vigilància, ésser racional i resistir a les manipulacions informatives. Si el Govern no tenia els deures fets el 3 d'octubre, el poble, votant, si pot demostrar que està ben preparat per decidir el seu destí. Cal ara que reinterpretem el procés, desvetllem la consciència  de l'absurd en el que som, fent de la misèria política la grandesa de la dignitat catalana. Som un poble democràtic, capaç de fer política progressista, lluitar contra la incultura política i les posicions aideològiques, preparats per cvrear un nou model d''Estat que superi el centralisme i el conservadurisme d'una bona part de la societat que s'ha revelat amb la fugida fiscal de Catalunya i el trasvàs de dipòsits bancaris i estalvis fora de Catalunya. Ens caldran nous models culturals. Pot ser que com deia Pujols, haguem de donar la independència a Espanya i no al revés. No fem de la política una mentida i de la moral un conveni a conveniència dels interessos que ens neguen les llibertats essencials de tot poble amb drets històrics imprecriptibles en ple desenvolupament polític. De totes maneres, quedda clar que amb el 155, M. Rajoy ha pres la iniciativa

Objectiu:Falsejar, denigrar, humiliar, provocar

/ dissabte, 11 de novembre del 2017 /
Ens van voler fer creure ahir amb notícies falses que Carme Forcadell havia renegat de tot el que és i significa el dret de Catalunya a la independència.  Una interlocutoria falsificada i falses declaracions de la Presidenta van circular per les xarxes. Semblava que Carme Forcadell s'havia donat de baixa de la República Catalana i ja no la reconexia. Ara resultava que la proclamació de la inependència no fou més que un gest simbòlic i  calia acatar l'ordre legal espanyol tot sencer. Aquesta  informació falsa es va vendre en els diaris de Madrid com el preu de la llibertat. Humiliar-se, renegar, mostrar apenediment i acatar la Constitució, tornar a la legalitat és el que convenia destacar. La Catalunya vençuda, la que no podia fer res per oposar-se a l'article 155, la Catalunya que el Tribunal Constitucional no reconeix ésd ara la Catalunya de tots nosaltres. La defensa de la llibertat d'expressió d'un Parlament ja no comptava.  Es tractava de desacreditar els que volen anar contra el 155 i defensen la República com a model polític i social. L'independentisme ha de perdre solidesa i què millor que presentar a l'opinió pública nacional i internacional una Presidenta del Parlament de Catalunya vençuda polìtica i jurídicament?  Es tractava de fer una utilització política de les paraules, dites i no dites,  de la Presidenta a favor dels constitucionalistes monàrquics. Avui La Vanguardia, en un petit requadre parla d'una 'confessió fake'. Ara resulta que la interlocutòria que ha circulat havia sigut falsejada. Renunciar a qualsevol actuació fora del marc constitucional no és cap pecat contra Catalunya. Però s'havia falsificat documentació  electrònica per donar una imatge  adversa i desconcertant. El propi lletrat de Carle Forcadell, Andreu Van den Eynde ha hagut de sortir al pas de la circulació de la suposada declaració de Carme Forcadell renegant de la DUI. Carme Forcadell guarda silenci. Ara manen els lletrats per què som davant un procediment penal en marxa. Som davant d'un vergonyant muntatge informatiu fet per desacreditrar i denigrar públicament la Presidenta del Parlament. Sembla que el Govern d'Espanya havia pogut finalment implantar un nou feudalisme a Catalunya. El tema de fons és que no hi ha delicte, com diuen un  centenar de professors de dret penal, digui el que digui el Fiscal de l'Estat. Amb un Parlament dissolt, amb un Tribunal Constitucional en contra i amb unes eleccions convocades, seria absurd seguir oposant-se a l'article 155 de la Constitució i npresentar més resistència verbal. Defensar la llibertat d'expressió dels diputats i de la institució  avalen el seu dret a la innocència del que se l'acusa i la seva llibertat. Com deia 'diario.es', l'incdependentisme és un moviment sòlid que tindrà representació parlamentària en les noves eleccions, possiblement majoritària malgrat els esforços de la unió monàrquica constitucional per fer-se amb el poder. Com ha dit el Comissari europeu Jean-Claude Juncker en ocasió de convertir-se en Doctor Honoris Causa de la Universidad de Salamanca, ara que ja s'ha pronunciat contra la independència de Cartalunya, Espanya ha de eradicar el verí nacionalista, mentre els catalans veiem les eleccions viciades per un acte de presa del poder de dubtosa constitucionalitat, una democràcia amb dirigents polìtics a la presó, una administració sota control de l'Estat, una Europa que no valora Catalunya com a poble amb dret a la lliure autodeterminació per assolir un complert autogovern, com tampoc valora els cristians morts en les guerres del món islàmic, ni la situació, dels refugiats, ni resolt els problemes dels africans que ens arriben dia a dia, una Europa que parla d'apujar els salaris i calla quan veu que a Espanya els retallen encara més. Europa i el Govern espanyol també calla i no es mou quan veu com grups cada dia més nombrosos de ultradretans intenten fer danys a institucions, des de trencar vidres a Catalunya radio a voler cremar la porta de l'Ajuntament de Sabadell, esbatussar ciutadans, maltractar vianants que no volen cantar 'viva Espanya' i exigir l'acceptació per part del poble de Catalunya del seu estatus com  a regió espanyola. La inacció davant l'extrema dreta enverina les eleccions, va contra la llei, compromet la convivència, revifa la indignació ciutadana.  També va de democràcia, a més de país. És inadmissible que una democràcia incurosa imposanat la seva hegemonia  amb la força de la llei, permeti les lliures  activitats amb violència de grups neonazis a territori català. La provocació i la raó de la força no són un bon símptoma per la concòrdia i estabilitat polítiques que diuen volen portar a Catalunya des del Goveren d'Espanya. Falsejar, amenaçar,  denigrar, humiliar i provocar actes violents, són elements a vèncer en les properes eleccions  convocades a Catalunya pel President Rajoy sota l'article 155, saltant-se l'Estatut de Catalunya i el govern que ha destituït. Falta democràcia a Europa i a Espanya. No serà que aquesta Europa de les èlits camina cap a l'organització d'un club d'Estats o un nou Estat tecnocràtic desproveït de democràcia, un  nou ordre neoconservador? Qui mana? El poble, els bancs,? El banc de pagaments internacionals? No serà que els governs són un instrument al servei de les ambicions de les grans corporacions? És indicatiu i  una llàstima que el Senyor Juncker no consideri verinós el feixisme i els grups neonazis que han vingut a desestabilitzar la vida política i social catalana. Tampoc ha dit res el Sr. Donald Tusk. El Rei Felip VI que tant ha parlat de l'obligat respecte a la llei igual que el President Rajoy, calla i es manté en silenci davant les salvatjades i triomafals malifetes de la gent d'ultradreta que ningú atura pels carrers de les ciutats catalanes. Prepotència, manca de sentit del diàleg, incapacitat per admetre la diversitat, dividir el món entre bons i dolents, la mentida, la tergiversaioó, la demagògia, les falsetats històriques, això de 'háblame en español que estamos en España' són la guia per a la imposició i l'hegemonia de l'Estat. Aquesta guia ens la que ens cal abandonar i obrir la de la concòrdia social, el pacte i els valors republicans.

Què sap Manuel Valls?

/ dimecres, 8 de novembre del 2017 /
L'autodefenestrat socialista francès Manuel Valls,  diu que els  belgues han de lliurar a la Justícia espanyola el President electe democràticament de la Generalitat de Catalunya i els seus Consellers, avui residents a Bruselles. Els considera delinquents i no els dona opció a res més que anar a la presó. Per ell lo d'Espanya Estat ja va bé. No valora cap circumstància, demostra no entendre res del que passa. Però no diu res de les declaracions de l'inspector de la UDEF Sr.Manuel Moroto davant una Comissió parlamentària a Madrid en la que va reconèixer que Trillo, Arenas i Rajoy cobraven diners no declarats, o sigui diner negre. Silenci sepulcral del Valls a la corrupció espanyola. Cap paraula per comentar el fet del PP, partit de govern beneficiari de la corrupció política. Cap grup Policial, cap Jutge ha fet seguiment a aquestes manifestacions del policia  testimoni que va desvetllar els resultats de les seves investigacions.   El problemea no és tenir un govern de dretes corrupte, sinò que Catalunya reclami la independència, per què el centralista Manuel Valls sap que darrera venen els occitans, els corsos i els bretons. Valls, exsocialista, no dirà ni una paraula pe4r defensar millors comndicions laborals els treballadors espanyols que van a França a la berema.Valls no entèn res del que és el sentiment i l'anima catalana. No comprèn res del conceote democràcia catalana. No se sent català per què és francès  i representant polític d'acord amb les lleis de França. Però això no li dona dret a negar Catalunya, un país amb persones de diferents procedències, en el que la vida política no és de simple votació cada quatre anys. La vida política a Catalunya requereix i és de participació, opinió, iniciativa de la societat civil, grups que ho qüestionin tot, aportació de projectes   de i per la societat civil. Els catalans  han decidit el que volen fer i on volen anar per tenir la seva pròpia Constitució, el ple autogovern, amb un sistema electoral propi més just i més distributiu. La polìticvca nova ha de ser tyransparent, els funcionaris han de ser servidors públics amb serveis justos i equitatius. Pels catalans, comntrariament al quwe es veu pensen el Sr. Manuel Valls i el Sr. Mariano Rajoy, les lleis poden ser tot el constitucionals que es vulgui o molt legals, com dirtia Susanna Vela, la 1ª Secretaria del Partit Socialdemòcrata   d'Andorra, però també poden ser injustes i contràries a la equitat. Per això no s'ha de tenir por a canviar les lleis, adaptar-les a la realitat social,  reformar les Constitucions. Les modificacions de les lleis pensant en el futur i les millores socials, és indispensable en una societat democràtica; reconèixer els drets dels pobles a determinar el seu futur lliurement, també. Li sembla bé a Manuel Valls que ens enviin diplomàtics a ocupar el Departament català d'exteriors que exigeixin tot en castellà? És  això que ha passat a Barcelona mostra d'ignorànbcia, incultura o de prepotència, o les dues coses a la vegada? És aquesta la democràcia socialista que predica?

Deconstrucció de Catalunya

/ dimarts, 7 de novembre del 2017 /
No escoltem prou la gent immigrada que ja porta anys a la nostra terra. Els llatins que avui trobem al taxi o a altres serveis, no estan d'acord amb la independència. Ells van arribar parlant castellà i no pensen canviar. Ells tenen la perspectiva de que Catalunya forma part d'Espanya de sempre i no veuen cap raó per la independència. Es queixen de que ara guanyen menys, des de  la crisi de la independència. La situació actual d'impasse creuen que els perjudica.  Critiquen els polìtics i no veuen malament que els polìtics catalans estiguin empresonats.També diuen que estem perdent llocs de treball i que gusnyen menys, i això els perjudica. Ja els pots explicar que les empreses que traslladen seus i adreces fiscals no marxen de Catalunya. No ho creuen. Volen feina ben remunerada i que nngñú els canvii les avantatges que tenien fins ara. De parlar català, res de res. El català per aquestes persones és un idioma que no els interessa i no el necessiten per fer la seva feina i viure. No volen vreure que Espanya pateix una recessió real com els altres països europeus. Ells ara culpen Catalunya de tot. No els veurem a cap manifestació de protesta pels empresonats. Ara es queixen de que amb  les manifestacions i les vagues els fem perdre diners. El país no els importa. Només estan aquí per guanyar-se la vida. La cultura catalana no els interessa. HAn assumit que n volen ser catalans, i segueixen sent equatorians, bolivians, veneçolans, colombians, paraguaios, argentins, xilens. Catalunya és trerra d'acollida i de treball, però en castellà que és elo seu idioma. Espanya ja els va bé. No expliquen que fan amb  els diners que guanyen, si els guarden, si els envien al seu país, si es compren pisos. Tampoc diuen si fan declaració de renda i diuen que oficialment no guanyen prou. No els agrada donar factura oficial de les feines que fan. Fan circular el diner negre i ningú s'hi fica. Hisenda sembla tenir altrres objectius. Penso ara que Omnium cultural té molt a fer amb aquesta part de la societat. També Polìtica Lingüística, les activitats dels centres cívics, els companys de treball catalans. Guanyar gent per la ccausa ccatalana vol dir que s'han de sentir catalans, patriotes, temporals o definitius,  del país d'acollida, que sigui realment un país d'acollida, no d'explotació i discriminació, i molt més. Però tampoc han de ser dins del país, un nous país de especuladors ni de defraudadors i ndepredadors.

legalitat i aparença democràtica

/ dilluns, 6 de novembre del 2017 /
David Hume defensava que tot poder descansa en l'opinió general i està limitat per la mateixa opinió, doncs, com deia el mateix Hume, malgrat que els homes són governats en bona part per l'interès, aquest mateix interès i tots els assumptes humans, estan totalment governats per l'opinió. Aquest estat d'opinió que ofereix una implícita obediància al legislador sempre aque aquest no ultrapassi l'esfera de la norma general, no és contradictori, segons Friedrich A. Hayeck, amb que el ciutadà es negui a obeir quan l'autoritat imposa un determinatr comportament. Que una llei sigui admesa con vàlida, no dep.én der que s'hagin seguit les fòrmules i reglaments de creació de la llei, doncs també depén de que es tracti o no d'una norma general de comportament. En nl+òpgica democràticca, no es pot considerar el poder com omnipotent. L'Estat oblida sovint que el bé més preciat és la llibertat. La relació entre lleis o govern es presenta pels teòrics com  un ordre de relacons, de manera que la autoritat deriva de la llei, no la llei de l'autoritat, doncs tota autoritat neix de la llei, quelcom molt diferent de la facultat de legislar que darrerament es tendeix a cedir en favor de la governança amb majoria parlamentària, malgrat que existeixen normes que acaten els pobles  sense necessitat d'imposicions autoritàries. L'aparell legislatiu s'ha de desenvolupar , d'aquesta manera ent lleis quen no c rein desavanències, sinó per protegir i millorar la legislació aplicable a la societat, eliminant les limitacions i restriccions innecessàries de les llibertats. Són llavors discutibles les normes que agfavoreixen determinats grups, aplicant mesures coercitives contra els  que volen canviar el funcionament polític o l'ordre preestablert. Això dificulta la supervivència d'un model de democràcia basat exclusivament en la llei, doncsn impedeix la redistribució del poder, doncs estariem creant societats amb aparença democràtica i normes amb aparença de legalitat, que acabarien per destruir l'ideari democràtic, evidenciant de fet tot lo contrari a una democràcia liberal, doncs, comdeia Hayek, en una societat lliure l'individu no pot quedar sotmès a cap mòdul de comportament de tipus col·lectiu. No hi han democràcies iguals. Identitat no significa igualtat. Les agressions a ciutadans indefensos  per persones amb creus gamades tatuades als seus braços no es corresponen a una societat democràtica el segle XXI. Democràcia és modernització dels costums i de les lleis, reconèixer i garantir la diversitat. Avui, com diu el President Carles Puigdemont des de Bruselles, "Espanya és un Estat allunyat de la pràctica democràtica". Incompresiblement, faltant a l'obligaciò al respecte dels adversaris, s'han banalitzat i s'en riuen dels milers de ferits   del dia 1-O. El mateix Ministre Dastis davant la BBC es va atgrevir a negar l'existència delsbferits per les càrregues policials. En una democràcia no és pot donar empara a la violència ni impunitat. Es ridiculitza el President de la Generalitat, s'aixequen les banderes espanyoles amb prepotència per resoldre les discrepàncies amb la gent que vol la independència. L'absurd s'ha instal·lat al poder, amb l'aplicació a Catalunya de normes que l'ofeguen i de lobbys que treballen per empobrir-la, en lloc de modernitzar-la i també a Espanya. S'apliquen normes i mesures més per la discòrdia i la imposició que per la concòrdia. Ara la Vanguàrdia ens ofereix el resultat d'una enquesta segons la qual una majoria creu que el procés acabarà sense avenços després de les eleccions del 21-D. En aquesta situació seguim veient polìtics catralans empresonats, com escriu Marius Serra a La Vanguardia. De fet amb el 155 només queda que la Fiscalia o una nova censura revisin els programes electorals i comencin a tatxar propostes i compromisos davant els electors, per limitar encara més la democràcia parlamentària representativa a la que ens han reduït. Certes legalitats són promotores de greuges. Ja ho foren les provincies creades a Espanya el 1833 per intentar impedir el ressorgiment dels fets nacionals incontrovertibles. Els catalans hem volgut sempre un debat racional i entendre la llei com un instrument de civilitat, no com un vestit de ferro que la majoria imposa a les minories  segons escriu Antoni Puigverd  a la Vanguàrdia en el seu article "Summum ius summa injuria". Doncs com afirma Puigv erd, és responsabioitat de l'Estat del 1978 no segar l'esperanáça de futur de la identitat catalana. CAl que elpopder no descansi en una a aprença democràtica i una legalitat veta a mida. Cal que es respecti l'opinió general, sense restriccions, limitacions ni exclusions.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger