Objectiu:Falsejar, denigrar, humiliar, provocar

Ens van voler fer creure ahir amb notícies falses que Carme Forcadell havia renegat de tot el que és i significa el dret de Catalunya a la independència.  Una interlocutoria falsificada i falses declaracions de la Presidenta van circular per les xarxes. Semblava que Carme Forcadell s'havia donat de baixa de la República Catalana i ja no la reconexia. Ara resultava que la proclamació de la inependència no fou més que un gest simbòlic i  calia acatar l'ordre legal espanyol tot sencer. Aquesta  informació falsa es va vendre en els diaris de Madrid com el preu de la llibertat. Humiliar-se, renegar, mostrar apenediment i acatar la Constitució, tornar a la legalitat és el que convenia destacar. La Catalunya vençuda, la que no podia fer res per oposar-se a l'article 155, la Catalunya que el Tribunal Constitucional no reconeix ésd ara la Catalunya de tots nosaltres. La defensa de la llibertat d'expressió d'un Parlament ja no comptava.  Es tractava de desacreditar els que volen anar contra el 155 i defensen la República com a model polític i social. L'independentisme ha de perdre solidesa i què millor que presentar a l'opinió pública nacional i internacional una Presidenta del Parlament de Catalunya vençuda polìtica i jurídicament?  Es tractava de fer una utilització política de les paraules, dites i no dites,  de la Presidenta a favor dels constitucionalistes monàrquics. Avui La Vanguardia, en un petit requadre parla d'una 'confessió fake'. Ara resulta que la interlocutòria que ha circulat havia sigut falsejada. Renunciar a qualsevol actuació fora del marc constitucional no és cap pecat contra Catalunya. Però s'havia falsificat documentació  electrònica per donar una imatge  adversa i desconcertant. El propi lletrat de Carle Forcadell, Andreu Van den Eynde ha hagut de sortir al pas de la circulació de la suposada declaració de Carme Forcadell renegant de la DUI. Carme Forcadell guarda silenci. Ara manen els lletrats per què som davant un procediment penal en marxa. Som davant d'un vergonyant muntatge informatiu fet per desacreditrar i denigrar públicament la Presidenta del Parlament. Sembla que el Govern d'Espanya havia pogut finalment implantar un nou feudalisme a Catalunya. El tema de fons és que no hi ha delicte, com diuen un  centenar de professors de dret penal, digui el que digui el Fiscal de l'Estat. Amb un Parlament dissolt, amb un Tribunal Constitucional en contra i amb unes eleccions convocades, seria absurd seguir oposant-se a l'article 155 de la Constitució i npresentar més resistència verbal. Defensar la llibertat d'expressió dels diputats i de la institució  avalen el seu dret a la innocència del que se l'acusa i la seva llibertat. Com deia 'diario.es', l'incdependentisme és un moviment sòlid que tindrà representació parlamentària en les noves eleccions, possiblement majoritària malgrat els esforços de la unió monàrquica constitucional per fer-se amb el poder. Com ha dit el Comissari europeu Jean-Claude Juncker en ocasió de convertir-se en Doctor Honoris Causa de la Universidad de Salamanca, ara que ja s'ha pronunciat contra la independència de Cartalunya, Espanya ha de eradicar el verí nacionalista, mentre els catalans veiem les eleccions viciades per un acte de presa del poder de dubtosa constitucionalitat, una democràcia amb dirigents polìtics a la presó, una administració sota control de l'Estat, una Europa que no valora Catalunya com a poble amb dret a la lliure autodeterminació per assolir un complert autogovern, com tampoc valora els cristians morts en les guerres del món islàmic, ni la situació, dels refugiats, ni resolt els problemes dels africans que ens arriben dia a dia, una Europa que parla d'apujar els salaris i calla quan veu que a Espanya els retallen encara més. Europa i el Govern espanyol també calla i no es mou quan veu com grups cada dia més nombrosos de ultradretans intenten fer danys a institucions, des de trencar vidres a Catalunya radio a voler cremar la porta de l'Ajuntament de Sabadell, esbatussar ciutadans, maltractar vianants que no volen cantar 'viva Espanya' i exigir l'acceptació per part del poble de Catalunya del seu estatus com  a regió espanyola. La inacció davant l'extrema dreta enverina les eleccions, va contra la llei, compromet la convivència, revifa la indignació ciutadana.  També va de democràcia, a més de país. És inadmissible que una democràcia incurosa imposanat la seva hegemonia  amb la força de la llei, permeti les lliures  activitats amb violència de grups neonazis a territori català. La provocació i la raó de la força no són un bon símptoma per la concòrdia i estabilitat polítiques que diuen volen portar a Catalunya des del Goveren d'Espanya. Falsejar, amenaçar,  denigrar, humiliar i provocar actes violents, són elements a vèncer en les properes eleccions  convocades a Catalunya pel President Rajoy sota l'article 155, saltant-se l'Estatut de Catalunya i el govern que ha destituït. Falta democràcia a Europa i a Espanya. No serà que aquesta Europa de les èlits camina cap a l'organització d'un club d'Estats o un nou Estat tecnocràtic desproveït de democràcia, un  nou ordre neoconservador? Qui mana? El poble, els bancs,? El banc de pagaments internacionals? No serà que els governs són un instrument al servei de les ambicions de les grans corporacions? És indicatiu i  una llàstima que el Senyor Juncker no consideri verinós el feixisme i els grups neonazis que han vingut a desestabilitzar la vida política i social catalana. Tampoc ha dit res el Sr. Donald Tusk. El Rei Felip VI que tant ha parlat de l'obligat respecte a la llei igual que el President Rajoy, calla i es manté en silenci davant les salvatjades i triomafals malifetes de la gent d'ultradreta que ningú atura pels carrers de les ciutats catalanes. Prepotència, manca de sentit del diàleg, incapacitat per admetre la diversitat, dividir el món entre bons i dolents, la mentida, la tergiversaioó, la demagògia, les falsetats històriques, això de 'háblame en español que estamos en España' són la guia per a la imposició i l'hegemonia de l'Estat. Aquesta guia ens la que ens cal abandonar i obrir la de la concòrdia social, el pacte i els valors republicans.