Tornem enrere, tornarem a construir

La defensa i la interpretació del concepte de les llibertats com a element imprescindible d'una democràcia, no és cosa d'un partit ni d'un criteri judicial. Ara tots es reclamen defensors de la llibertat. La llibertat és la base per establir la veritat i la justícia. Però no sempre la veritat i la justícia són compartides per tots els que se'n reclamen garants. La societat  exigeix persones lliures per poder  ser considerada  societat humana. No és humà, opinava el filòsof Raimon Panikkar, si no és un ésser lliure. Com deien les Bases de Manresa de 1892, s'ha de mantenir el temperament de la nostra legislació antiga, reformant-la per posar-la d'acord amb les noves necessitats i tendències socials expressades pel poble amb les seves manifestacions polìtiques. No s'han d'ignorar les sàvies disposicions del dret català respecte dels drets i llibertats dels catalans. Catalunya ha de ser la única sobirana del seu règim interior i desenvolupar una economia sòlida que permeti un Estat del benestar con a objectiu final. El poder necessari a de ser democràtic i no autoqualificar-se'n per amagar un cert despotisme. Maspons i Anglasell deia que llibertat, equilibri i convivència són conceptes sinònims, doncs la llibertat també vol dir respecte i limitació en l'acció. Hem comés l'error de creure en la independència com un mitjà buit, em deien avui uns amics tot dinant, Uns la volen per fer la seva revolució i altres per no fer res i practicar el continuísme i el seguidisme del govern central que no la vol. Però una República no és un objectiu viable si no protegeix els drets de majories i minories, no desenvolupa les llibertats, no modifica o transforma la realitat en una societat organitzada, racional i no analfabeta políticament. Fins avui ens hem trobat amb un Govern que no ha pogut complir amb l'encàrrec rebut del Parlament de Catalunya  el 27 d'octubre. La bandera espanyola va seguir onejant al Palau de la Generalitat. La Proclamació de la República no es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat, no es va poder fer res contra el monopoli de la violència i el poder de l'Estat. Massa tard es va veure que la independència era impossible davant la força i l'estructura de l'Estat espanyol, ocupats els llocs estratègics port, aeroport i fronteres, per uniformats armats seguint ordres del Govern espanyol. Feien falta altres sortides patriòtiques i positives de país. L'Estat ens ha fet tornar enrere amb unes destitucions i la convocatòria d'unes eleccions que molts consideren il·legítimes, però que permeten salvar les institucions i  promoure un canvi progressíu, pragmàtic que permeti superar l'aturada nacional de les mesures de l'article 155, evitar que expulsin de Catalunya la població desfavorida, protegir els drets dels catalans si pretenen arrebassar-los i imoosar els drets dels altres,  un concepte de les llibertats dins d'un ordre restrictiu i el seu pensament jurídic contradictori amb català. Caldrà ser ferms per arribar a ser un poble lliure de debó.Com deia Sant Pau en la seva primera carta als Corints, estem cridats a la llibertat, però ningú ha de buscar el seu propi interès, sinó el dels altres. Hem d'exigir per tan que la llibertat serveixi per obrar el bé comú i fer de la democràcia el model d'estat adequat.