Podem començar a reure que el futur és dels heterodoxes i dels heretges. No hi ha hagut progrés al món sense gent de pensament lliure que lluita per el canvi de la societat, protegir els vulnerables, moure les consciències per solucionar les desigualtats i frenar el nou caciquisme de les oligarquies. La actual situació de degradació políticaoccidental exigeix una nova revolució comntinuadora de la revolució de les idees que va començar el maig del 68. La política no s'acaba amb unes eleccions. Tampoc l'autoritarisme acaba amb la democràcia. Hi ha la necessitat de fer un canvi de cultura. Ho va dir Bennie Sanders. Nous objectius han de ser presents a la política de govern: prioritzar l'educació, millorar la sanitat i fe-la universal, sistema judicial i funcionament policial renovats per prevenir delictes, cooperació amb els educadors, treballadors socials i psicòlegs, adoptar les mesures adients perlluitar contra el canvi climàtic, innovació i millor tecnologia.millors condicions laborals, cultiu de la dignitat humana, acabar amb els conflictes armats. Tenim dèficit? Tornarem a fer retallades? Pagaran més impostos les SICAV i les SOCIMIS? Eliminaran l'impost sobre les pensions? Rebran finalment els treballadors un salari mínim que els permeti viure i fer vida social? Podríem alleugerar l'impost de successions per aquelles famílies amb dificultats per obtenir crèdit per pagar l'impost? Podrem arribar a solucionar el problema de la vivenda sense actituds expoliadores?
Podem creure en el futur?
by
Pau Miserachs
/
dilluns, 26 de novembre de 2018 /
Posted in
canvi,
cultura,
dignitat humana,
educació,
innovació,
sanitat,
tecnologia
Tenim un govern aparador?
by
Pau Miserachs
/
diumenge, 18 de novembre de 2018 /
Posted in
democràcia,
Estatut,
estratègia,
inversions,
republicans catalans
La Vicepresidenta del govern espanyol Carmen Calvo insisteix en una entrevista a El Periódico d'avui que l'autodeterminació no existeix en una democràcia. Tampoc es mostra favorable a l'alliberament dels presos polítics que no reconeix amb aquesta qualitat. Dona doncs una versió oficial del que pensa el govern del PSOE i ens recorda que l'únic camí d'entesa passa per un nou Estatut. Carmen Calvonque demostra una autèntica ignoràcia del que pensen a les Nacions Unides, marca les regles i no accepta cap proposta que la contradigui. Això no fa pas gaire de democràta, per molt que s'ho digui i ho proclami la Vicepresidenta. La qüestió és aburrir els republicans catalans i qye pensem que ni som ni serem, fer-nos perdre eficàcia conservant competències que l'Estat no traspassarà a Catalunya. Quina idea més boja creure que podrem disposar d'un Dret Públic propi. Falta coratge als polítics catalans per plantar cara als de Madrid? Carmen Calvo, això0 si, molt prudent, no es fica amb la corrupció. Quants marros quedsen per dscobrir? I això ho diu la Vicepresidenta coincidint amb la reunió de diàleg celebrada ahirt al Palau de la Generalitat. Poques sorpreses. PSOE i PSC defensen la mateixa idea del nou Estatut per rebaixar l'independentisme. Aquest és l'únic referèndum que ofereix el president Pedro Sánchez, la seva proposta mentre es nega a parlar de fer un referèndum pactat. Ens hem convertit en un país d'hipocresia? Pensen realment els governants en qui sosté el sistema? cal aclarir també si els catalans tenim sentit de l'estratègia. Deixem escapar oportunitats de feina per les nost5res industries a favor dels francesos. Per què no ens hem bellugat per fer-nos amb la construcció dels nous trens per el Marroc? Què ha fet l'Estat espanyol? Era un problema d'avantatges i comissions o no han fet res? Volem saber-ho. L'Estat espanyol que és com es coneix Espanya és un estat centralista, on molta gent no entén aixó de la diversitat. No veuen que la realitat no s'analitza per igual al Govern d'Espanya i al Govern de Catalunya. A més ens diuen com hem d'exercir la democràcia i es converteixen en intoleranats si no ho fem con volen a Madrid. Que els catalans pensem en una deocrpacia diferent no interessa a Madrid. Hi ha una manera de que ens respectin i és que Catalunya sigui econòmicament vital, també per els que no són ni volen ser catalans. Ho hem de fer encara que el govern espanyol es desinhibeixi de promoure inversions a les quatre provincies catalanes o intenti com ha fet el del PP endur-se empreses catalanes a Madrid, per què els interessa que aquestes inversions aterrin a altres llocs, no a Catalunya.