Volen Catalunya, captiva i desarmada

La posta en marxa de l'aprovació de la proposta de mesures emparades en l'article 155 de la Constitució per aturar les ambicions de Catalunya, unida al rebuig del TC a  admetre a tràmit el recurs  presentat les Senadors del PDECAT i ERC i les pressions, mediacions i dubtes impulsats per què el President Puigdemont no proclami la República Catalana, en el moment en que el Banc Central Europeu retalla la compra de valors de l'Estat, i no se sap si també apujaran els interessos, deixen Catalunya en una situació de captivitat i sense armes polítiques. Tant sols resistia pel matí un poble emprenyat que vol la República Catalana i veia com se li allunyava amb la posició inicialment feta pública pel President. No Hi haurà però inici d'un nou cicle, amb el procés constituent de la República Catalana el dia que s'esperava, és a dir avui. Demà diovendres decidirà el Parlament. Hi hauran eleccions, però constituents quan decideixi el President Puigdemont, no Rajoy, un cop aprovada pel Parlament la proclamació de la República Catalana. La decepció, trencades de carnets de partit, dimissions de càrrecs d'aquest matí es converteixen en noves esperances aquesta tarda. Si Espanya ataca i ens ocupa , servint-se de les mesures aprovades pel Senat,  ens convertirà en un país depenent, de forma que  es consolidarà el dret a l'autodeterminació que quedarà legitimada. Crisi política a Catalunya amb l'operació d'apoderar-se de la governança catalana sense passar per eleccions. Aquesta maniobra basada en l'article 155 no es acceptable en democràcia, a més desqualificac el sistema que la facilita. Els mercats que volen dirigir la política i son acreedors de l'Estat espanyol, tornen a confiar si Catalunya roman encadenada a la seva situació autonòmica depenent, vivint sota un desequilibri fiscal, la que  ja va bé pels grans interessos. Però Catalunya no pot ser una joguina en mans dels acreedots de l'Estat, els mercats i l'ibex. El boicot financer i empresarial, clarament impulsat des de Madrid,és una mala mostra de la manca de pàtria dels diners i de la poca confiança en la força econòmica del país que ha fet crèixer les empreses que ara boicotegen. Però els pobles que es reclamen de la democràcia no poden admetre la submissió al poder del diner. Titllar uns d'irresponsables als contraris  no és cap solució.La responsabilitat s'ha de demostrar en les actituds i el compliment dels mandats democràtics. Les manifestacions no atorguie mandat,pèr+o les urnes si.El que cal són les actituds, la mostra de respecte d'unes posicions  discrepants envers les altres, no amenaçar amb "diàleg judicial", construir tots plegats la república  que demà acabarà aprovant el Parlament de Catalunya, si l'autoritat judicial i una força armada no ho impedeixen.

Josep Tarradellas, home de paraula

El record del retorn de President  Tarradellas el 1977, amb el que significava la recuperació de la Generalitat republicana a la sortida del franquisme, és el símbol de la legitimitat d'un canvi de sistema polític fa quaranta anys. Aquell sistema que es va convertir l'autogovern en un règim  autonòmic generalitzat per frenar a les nacionaitats històriques precisament l'assmpció de més competències que les cedides per l'Estat, ha derivat en una disbauxa de dupliació d'administracions, mantenint  pel mig les provincies i les diputacions provincials, a més de les temptatives de recentralització que a Catalunya es tradueixen en  la proposta d'aplicaciò dde l'article 155 de la Constitució, faci el que faci el Presidentn Carles Puigdemont. TArradellas va obrir una esperança, Jordi Pujol s'en va beneficiar durant 23 anys. Precisament ara sabem del cert pel discurs de la FGiscal en el cas Gurtel, que el Partit Popular s'ha beneficiat d'activitats delictives, Aquesta deriva de la corrupció és la que ha portat l'Estat al buit polític i a que el poble català  perdi tot respecte al principi d'autoritat   imposada a cops de porra. Recordem Tarradellas baixnt de l'avió que el va tornar de l'exili i el seu "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí"d' un 23 d'octubre de 1977, des del balcó de la Generalitat. No poden fer avui el mateix Rajoy   i l'amable Soraya Sáenz que estan per l'escapçament del Govern de la generalitat i fer-se amb les cvomoetènciues de la gestió pública de Catalunya. Catalunya ja nno serà "casa nostra", sinó la casa dels ocupants que volen fer Espanya d'una Catalunya que ja ha marxat espiritualment. La proposta espanyola és la involució i reduir l'autogovern català als interessos del Govern Central per contentar els desigs de Merkel i Macron, les idees estretes i incultes de Juncker i Tusk sobre la naconalitat catalana i el que significa en la història. Llibertats, democràcia i institucions pròpies, estan en pèrill a Catalunya a partir de la posició ultraconservadora espanyola que s'ha obert pas en la classe empresarial i alguns sectors socials. La guerra de banderes és el perfil d'una situació de confrontació, no pas de concòrdia i civisme. La negativa o desinterès de molta gent a aprendre i a parlar català és un fet que aprofitarà el Govern Central per accentuar la descatalanització de Catalunya. És una fiorma de desligitimar el Govern legítim de Catalunya amb la agressió de la pitjor cara del règim del 78, hereva del franquisme, mentre Europa  ens nega el pa i la sal. Com diu l'editorial del diari Ara del diumenge 22 d'octubre, no podem permetre que Catalunya sigui neutralitzada per l'ap'licació de l'article 155 tqal com h a sigut proposadda per l'acord del Consell de Ministres  del dissabte 21. Mantenir la independència declarada per el resultat del referèndum del dia 1, mandat    pronunciat amb dolors i sang, que les institucions no poden renunciar, i anar a eleccions constituents no és contradictori, sinó que seria el desenvolupament del mandat. Esgotat el món de les autonomies i trencat el pacte del 78, Catalunya ha de seguir el seu camí en la història i esdevenir Estat   en l'ordrfe internacional. La independència d'un estat dominant, depredador i agressiu és avui símbol de respecte als drets fonamentals, la llibertat i la democràcia. Tarradellas, amb responsabilitats durant la República i la guerra civil, amb l'experiència de l'exili,  no estava pel contrari.

dictadura presidencial contra Catalunya

Semblava que la pugna entre els blocs independentistes i els anti independència catalana, quedava entre monàrquics i repubicans, pero ara costa de creure que se suspengui la democràcia a Catalunya i possiblement també a Espanya, com diuen el podemita  Pablo Echenique i el  vell  Senador convergent Josep Cleries. Oriol Junqueras va més enllà i ja parla de totalitarisme, mentre pèls mitjans ens assebentem que la Fiscalia de l'Estat prepara querelles per rebel·lió contra la l'inacceptable intent de secessió" que va dir el Rei ahir en el seu discurs  a l'acte de lliurament de premis de la Fundació Princesa de Astùries. La irresponsable i egoísta fuga de capitals i de seus corportives  de Catalunya davant la possibilitat de la independència i la creació d'una República independent d'Espanya ha permès dir al Govern d'Espanya que a Catalunya i ha malestar econòmic. L'objectiu de la campanya nacional és  fer pensar a la gent que la hipotètica immolació del President Puigdemont és un error innecessari, per què Catalunya seguirà dins d'Espanya, com afirma el Rei. S'utilitza contra Catalunya per posar-hi ordre legal, l'article 155 de la Constitució que procedeix   i és deriva de la Constitució de Weimar que va permetre, segons explica el politòleg i Professor Jorge Verstrynge, de la Universitat de Madrid,  que  Hitler pogués destituir jutges, funcionaris i els càrrecs  que no abraçaven el nazisme. Ens parlen ara de Catalunya com una regió d'Espanya, igual que en temps de la dictadura de Primo de Rivera i sota la dictadura franquista. Segueixen interpretant els reis catòlics com una fusió de pobles, quan no va existir la dita fusió, doncs Catalunya va seguir amb les seves pròpies regles, idioma, tradicions i sistema polític, tot i la Inquisició , fins l'arribada a la corona hispànica del rei de la família Borbó, Felip V. Ara que Catalunya  es mou per proclamar la seva República,  rcbrar l'Estat propi perdut el 1714,   cal impossibilitar     l'autogovern català per què no derivi en independència de l'estat espanyol. Milers de policies, la Fiscalia de l'Estat i la judicatura, estan preparats i esperant aconteixements. La nova ocupació policial del territori català i aturar les protestes que s'esperen és objectiu prioritari amb la posta en marxa del 155. Parlaran de protegir d'aquesta manera tots els catalans de les "tropelias" del secessionisme. El socialista Pedro Sánchez, en el Congrés del PSOE que se celebra aquests dies a Murcia, ha manifestat el seu suport a l'aplicació del 155, carregant totes les responsabilitats del que passa al Govern català. Mostra el seu discurs molt poca informació  de les veritats o també s'apunta a la banda de la mentida per justificar la opressió de tot un poble. El diputat socialista català Sr. Iceta  deixa dir que va visitar ahir el Presidernt Puigdemont, per intentar evitar més precipitacions i que es respecti la Constitució a Catalunya, per salvar Catalunya de l'aplicació del 155 que el President Rajoy impulsa contra l'incompliment de les obligacions constitucionals, segons diu. Rajoy, amb una certa ingenuïtat  escenogràfica o per què pensa que els cops de porra i la Fiscalia li resoldran el problema, pensa que la intervenció de l'Estat a Catalunya no farà incòmoda Espanya pels catalans, independentistes on no. Ara resulta que l'1 d'octubre els desobedients i els que encalçaven els policies espanyols que carregaven contra  ciutadans indefensos,  eren els catalans que volien votar.  Rajoy estava descol#locat veient els fets Policies contra m'es de dos milions de ciutadans que volien votar. Només el Rei va sortir en defensa dels valors constitucionals amb el seu missatge del 3 d'octubre, provoccant la reacció de la fúria espanyolista i la afecció a la monarquia i la bandera. El Govern espanyol interpreta el 155 com el dret a recuperar la convivència que diuen hem trencat a Catalunya, quan saben que la vida segueix igual, l'atur segueix  en el mateix pporcentatge i si les empreses venen menys és per una qüestió de liquiditat i salaris baixos. En el món municipal res no passa tampoc, excepte que  l'Alcaldessa Ada Colau no ha vulgut declarar persona non grata al Rei Felio VI, aprofitant els vots de BComú,  del PSC, Cs i PP.  Avui ha aparegut un nou garantisme d'imposicions aprovades per el Consell de Ministres aquest mateix dissabte. Entrarem en un estat policial sota el govern de l'Estat. Aquesta serà la resposta de l'Espanya constitucional del Rei Felip VI i del Govern Rajoy a les pretensions catalanes. Ara toca servir-se de la força del dret per implantar al territori la bandera d'Espanya   en lloc de la senyera catalana. Parlen doncs de concòrdia quan només hi ha violència a l'horitzó per aturar la independència de Catalunya. El deliri espanyol es fa present una vegada més a la política, declarant  les institucions catalanes fora de la llei per haver fet un referèndum prohibit en base a una llei finalment declarada inconstitucional i anulada.
Segons Rajoy, el President deñ Govern català M.H. Carles Puigdemont ha plantejat una imposició que sabia no podia ni podria fer. Només han liquidat la llei i posat en marxa una legalitat paral·lela. D'aquesta manera, Rajoy defensa quer el diàleg dora de la llei és antidemocràtic i no es pot pretendre que el seu govern se salti la llei. No podem els catalans imposar els nostres criteris als altres. Per tant Rajoy vol fer-nos tornar a la legalitat, recuperar la normalitat i la convivència, continuar la recuperació econòmica i celebrar eleccions. Tot es justifica doncs per aquest darrer objectiu, per què Rajoy sap ben bé que els altres objectius són artificials. Les mesures concretes que ha anunciat en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres es concreten en que el President del Gov ern espanyol podrà disoldre el Parlament català i cionvcar eleccions i obrir així una nova etapa. No h a dit si il·legalitzarien partits. Però tot és previsible. Per poder actuar més lliurament se cesdsarà el President Puigdemont i tot el seu equip de govern, designant-se nous gestors que operaran des dels Ministeris d'Espanya i l'administtració catalana i serveis públics actuaran sota la supervisió d'aquests nous gestyors. El Parlament, que conservarà les funcions representatives,  no podrà designar nou President i no podrà adoptar iniciatives que es considerin contràries a la Constitució. El Govern disposarà d'un dret de "veto" a les resolucions i acords del Parlament de Catalunya que s'ha de limitar a les competències de l'Estatut d'Autonomia. Segons Rajoy, es tracta de cessar les persones que han pasat    fora de la llei, la Constitució i l'Estatut. Per Rajoy això serà normalitat, concòrdia, convivència, projecte compartit del món que és Espanya. De frret som davant una suspensió f'`pactica del Parlament a més de la destitució d'un Govern democràtic, com de la Generalitat. Rajoy s'atribueiux tot el poder, el total control polític, afirmant una dictadura presidencial sobre Catalunya.   Hi ha qui pensa amb el dret constitucional a la vista que les mesures decidides pel Consell de Ministres espanyol   són anticonstitucionals i degraden la qualitat democràtica. A més, amb tots els càrrecs destituïts, no hi haurà cap òrgan que pugui impugnar les mesures, creant per tant el Govern espanyol indefensió a un govern democràtic.  La resposta la tenen el Parlament de Catalunya i el President Puigdemont, proclamant  la independència de Catalunya unilateralment en els propers dies, mentre el Senat tramita l'aprovació de les mesures que vol aplicar l'executiu Rajoy en base a l'article 155 de la Constitució, passi el que passi, doncs immediatament entraria en joc la Comunitat Internacional. El cas dels catalans no podria quedar novament penjat. Tampoc seria correcte invadir Espanya un Estat recentment creat. No em puc creure que els rellotges endarrereixin l'hora i del 2017 passem al 1936. Queda per la història separar la bondad i la veritat de la mentida i l'aplicació de mesures que poden ser contràries a la convivència i la concòrdia. Com deia Bertrand Russell en acabar la Segona Guerra Mundial, en el moment de la fundació de les Nacions Unides, doncs la esperança i  els desigs són fonamentals en la ètica. Però compte amb la ètica que es fonamenta en la política, podent destruir la moralitat cívica, creant tabús i conviccions personals incompatibles amb  el diàleg social.

Restaurar la legalitat i l'ordre del poder central

L'aplicació del 155 que es ve anunciant abans que l'hagi  definit i aprovat el Consell extraordinari de Ministres de demà dissabte, serà light, dincs tindrà per objectiu dissoldre el Parlament de Catalunya i celebrar noves eleccions dins del marc autonòmic. Es tracta, per el Rei i el Govern espanyol, de restaurar la legalitat i l'ordre constitucionals trencats per el Govern i el Parlament de Catalunya, no reconeixent la possible declaració d'independència de Catalunya i oposant-se  a la secessió del Principat, d'acord amb el text Constitucional que determina la unitat d'Espanya. Segueixen amb l'estratègia de la por sense límit, mentre els catalans ens preguntem quin país volem, com el volem i sota quina llei. La espanyola no ens cau bé després de la mostra de proporcionalitat i eficàcia politica del dia 1 d'octubre. Massa ferits, prop de 900 per les càrregues policials i el Govern espanyol considera que no ha de demanar disculpes per la defensa de la llei feta per les forces policials el passat 1 d'octubre. Els il·legals foren els que es van posar davant les forces de l'ordre, pacificament i tot, per voler votar.  I com ha passat a Dos Rius, contra denúncia per agressió,  denúncia dels denunciatrs al denunciant  pel que sigui. El Rei i els invitats de la Unió Europea, guardonats amb el Premi Princep d'Astúries, no es plantejen que la llei té com finalitat la justícia per defensar els drets humans i el bé comú.  Els catalans sdabem que quan no defensem els nostres drets, perdem la dignitat. La dignitat no es negocia ni es renuncia. Ara ens trobem que improvitzern mesures que no els posin en entredit ddavant la Unió Europea. No volen ressuscitar el Duque de Alba, el botxí de Flandes. Però es proposen limitar encara més les funcions del Parlamenbt abans de convocar eleccions un nou Govern posat a dit. S'han fet retrets i requeriments per carta abans de decidir l'assalt a les institucions catalanes. Felip VI ha beneït aquesta tarda l'operació Catalunya en el seiu doiscurs n a la fí dels actes de l lliurament de premis de la Fundació Príncesa d'Astúries, declarant inacceptable l'intent de secessió a la que vol es doni resposta dins de la Constitució, atenent-se als valors de la democràcia parlamentària. O sigui que es tracta de que un Senat decideixi, a petició d'un acord del Govern espanyol destituir els càrrecs catalans electes democràticament i fer noves eleccions a Catalunya. Se suposa que s'il·legalitzaran partits contraris a l'article 2 de la Constitució. Com ha dit l'ambaixador britànic Craig Murray, segons recull el digital "el nacional.cat",   "dissoldre un Parlament per forçar eleccions per què no agrada el que ha votatt la gent, és feixisme".  El que no sabem és com s'ho prendran els Governs democràtics de tot el món, si el 155 va per aquest camí o amb més duresa  en aquesta "operación someter Catalunya". Ha quedat defnitivament trencat el diàleg, tornant el centralisme arcaic per impedir la Catalunya Estat, com diria avui Mossèn  Josep Dalmau, recordant la seva intervenció  el 1987 en la Convenció per la Independència Nacional, convertint-nos de nou en una regió d'Espanya com nació única. El Rei, emulant el seu predecessor Felip V,   ha perdut definitivament la seva neutralitat "constitucional",  repetint de nou el que va dir el 3 d'octubre sobre la il·legal i inconstitucional posició de Catalunya que vol la inependència. El Rei prenent posició per el bàndol centralista ha legitimat el conflicte, originant una situació inestable i confusa, difícil d'entendre per qui desconeix que la Espanya anterior a Felip V era una veritable confederació de pobles. Felip V fou el gran enemic de la confederació de pobles lliures que va eliminar a les terres d'Iberia per convertirles en un projecte castellà. Aquest projecte imposat a Catalunya és el que fa inviable ser catalans dins d'Espanya. Ara viurem possiblement amb l'engany i la frustracio de l'aplicació d'una Constitució que no respon al les esperances socials de reconeixement de la nacionalitat catalana. Voldran imposar el règim de l'Estat contra el desig  català d'autodeterminació i el vot lliure, prohibint la menció independència en els futurs programes electorals.. La ocupació polìtica i institucional que es prepara, no es podra legitimar democràticament contrsa la voluntat majoritària d'un poble que volia votar pacíficament i en llibertat el passat dia 1 d'octubre, i vol viure en democràcia i en pau amb tothom. Ara no volen reconèixer que el propi President Tarradellas, com recorda Mossèn Dalmau, va manifestar el seu desacord amb l'Estat autonòmic amb el raquitisme del primer Estatut de 1979. La Constitució de l'Estat de les Autonomies està molt clar que no serveix i s'ha de tornar a inventar, com les màquines que en poc temps cauen en desús. La Constitució de 1978 no ha resolt el gran conflicte sobre el concepte d'Espanya en adoptar i transposar el criteri legal franquistsa. El redactat vde l'article 2 de la Constitució de 1978, segons Mossèn Dalmau,  ens manté en el marasme legal de la dictadura, sense resoldre el problema català. La confusió que permet el que està a punt de passar a Catalunya el poble d'Espanya no se la pot permetre. La realitat dels països desvinculats i els territoris separats que coneixem des del segle XX, sense ser colònies ni territoris administrats, com fou el cas de Noruega de Suècia, Islàndia de Dinamarca, Irlanda del Regne Unit, i L'illa de Malta i Polònia, com més tard els països Bàltics, Eslovenia, Kosovo, Croàcia, Montenegro, i Macedònia. Espanya volen fer-la viure en un galimatíes i la confusió d'un redactat constitucional conflictíu. que permet el centralisme que pateix ja Catalunya amb la intervenció de fet dels comptes de la Generalitat. Catalunya mereix un futur lliure i més humà. No cal pertànyer a cap partit polític ni ser independentista per veure-ho. L'autodeterminació és avui la voluntat d'alliberar-se del centralisme espanyol. Cal que no oblidi ningú la importància geopolìtica de Catalunya on es troba situada, que és el que Espanya no vol perdre a més del seu control econòmic. Cal que quedin clar a tothom les reials amenaces rebudes a Catalunya a través dels mitjans amb les paraules del discurs del Rei a Oviedo, secundant els acords del PP, Ciudadanos i el PSOE,dirigides als polítics europeus presents, amb una cuidada escenografia. Per molt pragmatics que volguem ser, ja no serveix la política del peix al cova. Els models polítics català i castellà segueixen a les antípodes. Ara també diran que parlem en català de mala fe per què no ens entenguin.

proclamació de diàleg i resposta negativa

El dia acaba amb una resolució d'empresonament provisional dels presidents d'Omnium Cultural i de l'Assemblea Nacional de Catalunya. També hem sentit aquest migdia a la Vicepresidenta Soraia Sáenz de Santamaria dir que  Puigdemont no havia contestat el requeriment que se li havia fet  com a pas previ a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. La Carta enviada pel M H Carles Puigdemont amb data 16 d'Octure al President del Govern Central Sr. Rajoy, no ha convençut ni ha agradat.  Demanar diàleg sense limitacions, el Govern espanyool no ho accepta. La resposta  també hi era a darrera hora de la tarda amb la interlocutòria judicial acordant l'empresonament de Jordi Sanchez i Jordi Cuixart a petició del Fiscal.  La proclamació en favor del diàleg no ha tingut èxit a Madrid ., Se'ls ha aplicat la llei que dimana del poder legislatiu, doncs els drets, com deia fa una estona un bon amic, són el resultat de qui té el poder i com l'exerceix, amb independència del que digui la gent un cop qui mana és titular del poder. El 10 d'Octubre varem veure i escoltar una declaració política de diputats, però no una declaració insrtitucional. La sigt
natura del document es va fer després del discurs del President i sense votació en sessió parlamentària. No s'ha declarat la independència. I l'Estat ho sap. Es tracta ara de perseguir els que  entenen que poden subvertir l'ordre constitucional  establert parlant de drets humans i de dret internacional. No volen diàleg ni reflexió. Volen rendició del Govern de Catalunya i del Parlament. No importa la desafecció de la població. El manteniment de l'ordre que consideren subvertit  és lo primer. Per conseguir-ho l'Estat ha dividit els sectors del poble, desmotivant, atemorint i deixar la independència com un dibuix inacabat. La fugida de seus socials i la retirada de fons dels bancs catalans és una mostra d'aquesta campanya. Ara el PSC  protesta per l'empresonament dels dirigents de les entitats mobilitzadores de la gent. De nou cacerolades i concentracions populars. Pero no retira el seu recolzament a l'aplicació del 155. Prefereixen alguns seguir en el model autonòmic a l'espera de veure si algú decideix reformar la Constitució. Però la reforma serà rutinària, doncs, per resolució de Tribunal Constitucional, no es poden reconèixer els drets de Catalunya i menys encara el seu caràcter nacional, com a nació històrica.  Veurem dins d'uns dies el que decideix el Govern i els termes en que demana al Senat autorització per aplicar el 155 amb el suport del PSOE, destituir el M H President   Carles Puigdemont i convocar eleccions  al Parlament de Catalunya, possiblement amb algun partit  independentista il·legalitzat. Tot dins d'un ordre preestablert. És la força de la llei el que el Govern Central ha posat en marxa, rebutjant tota proposta de mediació. De res haurà servit invocar el dret internacional. Ordre i legalitat a l'espanyola només generaran desafecció a Catalunya i ho saben. Però a Madrid no volen pactes amb els que ells consideren colpistes catalans que els fan el xantatge de voler negociar, diuen. L'avís del diàleg que accepta el Govern Central està donat avui amb l'empresonament de Sanchez i Cuixart. Ni balconades sortoses ni proclamacions de diàleg. Catalunya queda de moment a la cruïlla. Només cal seguir ara els aconteixements i veure com soluciona  el Govern català aquesta guerra de nervis i de desgast que està trencant les il·lusions i les esperances de molta gent. Però cal veure que el 155 encara no està posat en marxa ni aprovat. Molts polìtics estrangers demanen del diàleg al que es nega Madrid. Estan també per veure les reaccions internacionals a la repressió espanyola en el precís moment emn que Espanya pren possessió del seu escó a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. Voler vèncer amb repressió també porta conseqüències en el segle XXI de les  democràcies plurals i participatives. El principi democràtic no recomana la repressió dels que reclamen la independència any rere any, per molt que molestin els partidaris de l'ordre establert que estan pressionats pels grans capitals i per cercles ultra conservadors. El progressisme està també per fer amb una visió oberta i sensata per evitar que els treballadors siguin una joguina en mans dels empresaris beneficiaris de la legislació laboral del PP a l'hora de començar les negociacions dels nous convenis col·lectius dins de pocs mesos. 2018 pot ser un any difícil   i no gaire dòcil en el sector laboral.

Paraules infecundes

Els mitjans de persuasió com diu el Professor Sampedro, difonent paraules de  tardor infecunda, volen crear persones sense pensament. La política actual encara no admet gent amb pensament lliure. Ha aparegut un neofranquisme que  es dedica a destruir la democràcia amb la banalitat i l'estupidesa, la calumnia i l'insult. Els reglaments parlamentaris dels nostres temps  permeten segar l'herba i paralitzar debats necessaris, tancar la porta al progressisme. Els conservadors, sociaoistes inclosos, prefereixen deixar els escons buits a l'hora de votar al Parlament de Catalunya, i que l'Estat empaiti la democràcia catalana.Els interessos econòmics dirigeixen la política sense amagar les seves pretensions. Poden pujar i fer caure governs aprofitant l'elector sense pensament que no reb més informació que la dels mitjans de persuassió al servei del l'Estat, fàcliment manipulable i modelables les seves idees. Ens podem arribar a creure que a la política tot és sa i bo. Però la corrupció que involucra partits sencers i alts dirigents, els escàndols  detectats per oficines antifrau i serveis policials, demostren que a la política  funciona una  moneda de canvi  amb disfressa de negociació, pacte i compromís. La política feta pels estats majors dels partits no és la política del poble, és la que permet que b un dirigent estranger pugui dir amb veu alta que Catalunya no tyéper què ser indeoendent de l'Estat espanyol. I la coneguda i repetida expressió de "queremos una España unida y fuerte" que no és més que una frase feta, és demostrativa del desconeixement i la incultura històrica de qui ho diu. Segons qui així parla en les conferències de premsa "preparades per la via dipomàtica" no, és d'extranyar que primim els interessos de govern per damunt dels interessos de la gent. El poble està d'aquesta manera al servei del govern i de l'Estat. Som un país en el que hi han més polítics i funcionaris que metges i mestres. Lògicament, certs canvis no interessen. La mamella de qui seguirà pagant per què no li diguin insolidari, és sagrada. Tot això en fa veure que la política té alguna cosa a veure amb la doctrina dels mercats. Regateix d'acords, negociacions, imposicions, mercadeig per sobreviure en el poder.  Mercadeig de càrrecs i de drets, formes de establir estructures piramidals, com les llistes tancades a les elecicons magnifiquen. Als temples  de la llibertat hi ha arribat  la polpitica dels mercaders de la política, no la política dels  defensors dels Drets Humans en el moment  en que ja se sap que Espanya, tot i estar formalment acusada de violar drets humans   i drets irrenunciables a Catalunya, formarà part del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides des de dilluns proper. Demostració de que la diplomacia d'Estat se sap imposar a la ètica., que els principis i els propòsits de les Nacions Unides són paraula infecunda, no són res davant els interessos d'Estat. El conservadurisme s'ha fet amb la política i amb els llocs claus a l'hora promoure la democràcia, la pau, l'estabilitat, la tolerància i elprogrés. Qui mana decideix i tria el que vol fer i on ho vol fer. Poden saltar-se els acords i PActes Internacionals de Drets de les Nacions Unides, com està fent Espanya amb Catalunya. Ara el que interessa a Espanya és aïllar Catalunya i fer fracassar el procés cap la independència. Als capitals espanyols que busquen els monopolis dels mercats amb imatge  més o menys disfressada, interessa que Catalunya no s'emancipi. Que el Parlament de Catalunya no proclami la independència, que el President Puigdemont faci marxa enrrere és la qüestió. Amb aquest objectiu, totas pressió és poca. No sabem de quines pressions han sigut objecte Puigdemont i Forcadell. De paraules infecundes a feina subterrànea. El que menys interessa, si no és com excusa, és seguir parlant de l'òrdre constitucional espanyol que les institucions catalanes no poden seguir al punt on hem arribat. A Catalunya qui decideix és el poble, sense importar gaire al Govern espanyol una nova escalada de tensió, La Policia Nacional ja els farà la feina  de espantar i reprimir el personal amb la seva duresa habitual. Tenen un Codi Penal sencer a la seva disposició.  De la guerra de nervis passarem a la tàctica del desgast. Del desgast a l'empobriment mutuu. Si hem d'arribar a una mediació o a una solució pactada, Espanya té moltes coses a rectificar i alguns Ministres per dimitir o ser dimitits, a més de retirar immediatament les forces policials d'ocupació i dictar el sobreseïment de totes les causes criminals obertes i per obrir als polítics catalans. La cultura de Pau de que parlava Federico Mayor Zaragoza és ben diferent del que està fent el Govern de l'Estat espanyol a Catalunya. Sobren mercaders dels temples de la llibertat. Abandonar a Espanya el fals concepte de la democràcia basada exclusivament en el poder de la representativitat de les majories.

Terra cremada per sotmetre

Que el Sr.Juncker, molt vinculat a la dreta europea,  digui que la independència de Catalunya no li agrada, no vol dir que opinin el mateix altres dirigents i caps d'Estat.  Que el Sr. Macron i el Sr. Valls  estiguin contra la independència de Catalunya, només vol dir que tots plegats tenen por de l'efecte dominó, si de repent Còrsega, els Bretons i Occitània decideixen també demanar la independència cansats del centralisme francés. Els pobles autòctons estan cansats del centralisme reductor i coactiu que desconeix el principi de subsidiarietat. No tots els casos són iguals. Però en cap cas Europa passaria de 27 estats a 90 com diu Juncker una mica excitat pel que es veu, però completament desconeixedor del que és i significa Catalunya per Europa en la història  i el món democràtic.  poden aquests senyors i com també diuen Frau Merkel i el President Trump exigir una Espanya unida i forta amb una Catalunya sotmesa al dictat espanyol? Es pensen que  Ha de passar a Catalunya el que va passar a l'Amèrica on Espanya i Anglaterra van operar genocidis sense cap pudor. Estant aquests senyors i senyores que es diuen demòcrates pel genocidi polític de Catalunya en mans de l'Estat espanyol,  i l'il·legalitzaciío dels partits  catalans que volen la independència? És aquesta la forma de solucionar els conflictes? Tornem a l'Europa de la força colonial?  Destruir projectes democràtics, enderrocar governs per la força o en nom de la llei, sotmetre una població que té pensament propi, llengua i cultura diferents a l'espanyola, és practicar política de terra cremada, anar contra els valors  republicans i europeus, el concepte de democràcia i estat de dret de les Nacions Unides, segrestar les llibertats i els Drets Humans a decidir lliure i democràticament un poble plural. Poden anar Europa i les Nacions nides contra els seus propis principis? Quelcom inimaginable que passim en ple segle XXI i amb la complicitat  d'una Europa i uns Estats Units que saben perfectament per la seva pròpia història el que és i significa donar ales al pensament únic, l'autoritarisme i la repressió contra els contraris polítics. El Consell d'Europa que qualifica les democràcies abans d'entrar a la Unió, ja ha començat a estarrufar el nas. Ningú pot vanagloriar-se de demòcrata si fa ús de la força contra qui s'expressa en pau i llibertat. Més greu és l'exhibició de forces militars a Madrid, desconeixent l'Espanya plural,  com la millor defensa d'una Constitució dubtosa, un pacte trencat per l'Estat, una democràcia esquarterada pels interessos de les oligarquies financeres que fugen de Catalunya possiblement per evitar tot tipus de control de la República Catalana, en nom de l'interés general. Open Democracy, Human Rights Watch   i el Consell d'Europa, entre altres ja han començat a examinar el que passa a Catalunya i Espanya. Esperpèntic i decebedor que la força, la repressió i l'il·legalització de partits democràtics siguin la solució a tots els mals de la borsa  i el desprestigi d'una Espanya que encara creu que la guerra civil no ha acabat, per què encara queden "rojos" a Catalunya i a més ara resulta que s'han multiplicat. De totes les maneres, no rotundament a que el futur de Catalunya l'hagin de decidir Frau Merkel, Emmanuel Macron, Donald Trump  disposats a servir els interessos d'un sector de capital especulatiu. Escoltin el grup the Elders i la oferta de Suissa. Qui ha volgut decidir i decidirà el seu futur polític és el poble de Catalunya. Cal que no ho olblidin de que Catalunya és una realitat geopolítica en marxa que no necessita Espanya ni Frau Merkel o França per sobreviure i tirar endavant. Sabem molt bé que els boscos cremats es recuperen de tots els incendis que els provoquen. La política de terra cremada que insinua Espanya parlant també de l'article 155 de la Constitució i de les il·legalitzacions de partits catalans, és inacceptable a qualsevol entorn democràtic que disposi d'un Estat de Dret respectuós amb els drets humans, la justícia social i el dret internacional.

Pas creuat al carrer de tots

El progressisme s'ha allunyat de l'eufòria dogmàtica dels anys 70 i han aparegut moviments antiglobalització, antisistema, sense propostes alternatives reals, incapaços d'aturar la regressió política i les desigualtats socials. La política avui a l'Europa conservadora només té com horitzó l'economia i el deute públic impagable  dels Estats. Espanya i Catalunya no en són una excepció. No existeixen excepcions a aquesta situació global.  Pwer`po Catalunya poot oagar, mentre Espanya, no. Avui es posa de moda pel govern espanyol la paraula convivència, moralització i defensa de l'interés general, posant-se en segon terme  la lliberttat i la solidaritat. Parlen uns de convivència per anar contra la corrupció i la degradació de la qualitat de vida o per oposar-se a l'evolució de les democràcies locals de nacions sense Estat amb coexistència forçada. Tot el que va contra el sistema establert és converteix en il·legal, inadmissible, inconstitucional o revolucionari. No s'admet la crítica del sistema. Els governs tendeixen a eternitzar-se per la no renovació. Liders que es repeteixen d'elecció en elecció, com els reis no electes. La societat de les democràcies avançades  es dota de nous valors. Hi han pobles que els practiquen i altres que defensen velles pràctiques i no posen fré a l'existència i activitats de grups lligats a les doctrines totalitàries de l'alemanya nazi i el feixisme de Mussolini, responsables de la pitjor guerra mundial del segle XX. Ara els  noviments polìtics., tots, de dretes o d'esquerrees, no omplen estadis ni places de toros. El carrer és casa seva, la casa de tots. Tots volen fer seu el carrer que trepitgen Als carrers de Barcelona han aparegut totes les banderers, les constitucionals, les preconstitucionals, les senyeres, les estelades, els sense bandera vestits de blanc, simbologia nazi, banderes de partits i sindicats, tothom onejant els seus símbols preferits. Espuliquen Manifestos per tots erls crieris. Però ningú s'adona que Catalunya és un lloc geoestratègic de comunicacions, relacions i productivitat que té tot els mercats oberts, a diferència de la UE que pugna amb EEUU i China per sobreviure també davant la puixança dels BRICS. Les empreses dites cotitzades que viuen de concessions i facilitats crediticies,  poden caure en picat amb la independència catalana al igual que els bancs que han abandonat Catalunya. Altres els succeiran  com han vist amb interés els suissos. No negociar i no voler pactar amb Catalunya pot significar un periode de inestabilitat a Espanya que Rajoy no es pren seriosament creient que inundant Catalunya d'elements policials haurà resolt el problema a gust de la Commissió de la UE. La caiguda de les borses després de l'1 d'octubre ha sigut un seriós avís per Espanya seguit d'un augment de la pressió del deute, situació que afebleix el Govern espanyol davant Catalunya. Els voltors financers no perdonarien Espanya si l'han d'intervenir, o preparar un rescat, mentre Catalunya tira endavant i fa pujar el seu PIB. Això explica la resistència e Madrid i l'excusa de que fem il·legalitats. Al Govern d'Espanya interessa que el Govern de Catalunya faci marxa enrera que considera contràries a l'intrerés general d'Espanya, considerant no realitzat el referèndum que diu la Generalitat a la que acusa d'haver trencat la neutralitat exigible a un poder públic, creant un risc greu per la convivència democràtica, cosa que costa de creure, doncs els catalans no provoquen incidents i són gent pacífica. Totes les consideracions en un acord de Consell de Ministres fet el mateix 11 d'octiubre, abans de la compareixença del President Rajoy al Congreso de los Diputados, amb un burofax enviat simultàniament al Presidente de la Generalitat, fent-li el requeriment previ previst en l'article 155 de la Constitució. L'objectiu és la inhabilitaciño del President i la convocatòria de les eleccions autonòmiques que reclamen insistentment Ciutadans, PP i PSC, pensant que  atemorint la gent i fent-li tenir por, amb el canvi de domicili fiscal de bancs i grans empreses, conseguiran l'objectiu de fer-se amb el govern de Catalunya i tots callarem. Qui això pensa coneix poc els catalans. Als catalans ens preocupa aquest esperit primari i el pas creuat de la política espanyola, fent avui exhibició de material militar i homes uniformatgs al públic de Madrid. La política de les desfilades,  la demagògia, el populisme de les banderes i les consignes com "Puigdemont al paredón i el tuerto también", les hem sentit aquests dies passats.  Crec que són mostres d'odi inacceptables per qui les ha permès. També la gent que el dia 10 era al Passeig LLuís Companys esperançada i il·lusionada, esperant la declaració parlamentària de la independència de Catalunya i la Proclamació de la República Catalana, va passar a la decepció i la desesperació en qüestió de segons. Els sentiments es van sentoir ferits. El pulmó presidencial de la independència s'havia aturat en plena sessió. Assumir resultats d'un referèndum fet sota la violència policial, amb una part important de l'electorat que no va poder votar i una altra que no sabem que va votar per què van segretar les urnes plenes de paperetes fou tot el que va fer el President Puigdemont, parlant de declaraciñó d'independència per establir una República catalana, immediatament suspesa per negociar i tribar mitjancer. Més de 400 urnes van sdegrestar els els Mossos i no se sap exactament les que es van endur a cop de porra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, Però el que és cert és que més d'un milió de persones i vots s'han de sumar als dos milions vots que es van poder comptabilitzar. Es va mobilitzar en realitat més de la meitat de l'electorat. I això els analistes no ho veuien com tampoc el Govern espanyol. Contraposen llei i constitució a legitimitat democràtica.  Consideren deslleial el que h a promogut i defensat el President Puigdemont i parlen de la presumta comissió d'un delicte que fou  suprimit del Codi Penal el 2005. També neguem l'aplicació del det internacional invocat. Segons el Govern espanyol no i ha hagut referèndum i s'ha infringit la llei i desobeït el Tribunal Constitucional. No fou el que esperavem.  Però ara hem sabut que Puigdemont fou pressionat pels seus propis companys de partit Marta Pascal, Lluís Corominas i Artur Mas. Volien posar el fré a la independència. També  sembla que el President del Consell europeu Sr. Tusk el va trucar per dir-li que  convenia negociar i donar temps. Avui veiem que la  Comissió exigeix sotmetre's a la Constitució vigent i a la llei espanyola, defensant la unitat d'Espanya. Donen a la UE l'esquena a Puigdemont després d'haver-lo enganyat?  Ens podem creure que som tant burros com es pensaven si l'engany és veritat? Sembla que la desobediència a l'imperi de la llei repressiva, de legitimat discutible en dret internacional,  no és ben acceptada  a la Unió dels Estats. Poc importen "oficialment" a la Unió European dels Estats les discussions internes  als Estats mebres  sobre competències, drets i llibertats que no afecten a la vida normal de les institucions europees. Només els preocupa que això no desestabilitzi el funcionament econòmic de la Unió. No volen que Catalunya sigui el motor del canvi a Europa. Als Estats no interessa la Europa dels pobles. Pot ser que ens haguem de plantejar si hem de voler tant ser ciutadans europeus o ens quedem simplement en ser catalans europeus, integrant-nos en un altra espai polític i comercial en el que no serveix el veto d'Espanya. El plet històric de Catalunya per recobrar l'Estat propi, que ja té una duració superior als 300 anys, és el més llarg de la història. Generació rere generació s'ha mantingut viu l'espèrit de lluita dels catalans per la seva llibertat nacional. A la història també hi trobem els nostres frac assos, errors i incidents de les diferent temptatives per conquerir el ple autogovern. No volem perdre més la oportunitat de construir una societat nova, un país lliure amb nous criteris i formes de funcionar les administracions i la Justícia en nom del poble. l trànsit segueix per molt que es vulgui aplicar a la Generalitat l'article 155 de la Constitució imposat per l'ex Ministre franquista Sr. Fraga Iribarne. La història no té aturador. Com no es va aturar el 1939, tampoc el 2017. El futur no s'ha perdurt, passi el que passi. El domini hegemònic sobre Catalunya té mal final financer com ja veuen els experts i elsw foons voltors. GHan d'entyyendre a Madrid que el futur no és passejar banderes espanyoles, sinó practicar la democràcia . Com deia Joan Tardà ahir  en el seu discurs contestant Mariano Rajoy, "la democràcia vencerà". Poc tenen a fer contra una societat com la catalana, culta, treballadora, pacífica, democràtica, plural   i partidària del bon veïnatge. És el que els catalans també voldriem per una Espanya  lluitant contra les desigualtats patrocinades per la legislació del govern Rajoy. Aquest govern regressiu espanyol no vol mediadors ni negociacions. No pensen que no es pot anar en ple segle XXI i a Europa, contra la voluntat democràtica d'un poble i els seus sentiments,  menystenint-los i a cop de porra. No és recomanable  aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya. Millor per Espanya pactar i negociar que voler imposarper la força la seva bandera i Rei a Catalunya. La política de vencedors i vençuts s'acaba tornant contra els que es creuen vencedors. Millor que l'Estat no segueixi infringint la disposició final segona  de la Llei de Cossos i forces de seguretat de l'Estat que, segons explicava ahir un diputat del PNV al Congreso de los Diputados, impideix  l'actuació legal dels cossos policials a Catalunya sota control del Ministeri del Interior,  que correspon en canvi controlar i decidir a la Generalitat.

Ni diàleg, ni consens, ni pacte

El Govern espanyol ja es va pronunciant a la vista de la declaració d'independència de Catalunya, suspesa  amb la perspectiva del diàleg i arribar a un pacte. A Madrid, però es negueun a rebre tot mitjantcer, . No volen mediadors. No acceptemn el diàleg. Neguen que s'hagi celebrat un referèndum el passat 1 d'octubre. Per ells la policia i la Guàrdia Civil van f er la seva feina impedint la celebracio0 d'un referèndum, com la Justícia obligava a disoldre els òrgamns de control del resultat electoral. Això els permert dir que tot fou una mascarada, una mobilització tumultuaria, una activitat il·legal.  Diuen que Catalunya està fora de la legalitat. Acusen Puigdemont de colpista i el nacionalisme català de nazi. Ara volen que Puigdemont vagi al Congreso de los Diputados a explicar-se per què rebi la corresponent escridassada i rebuig  dels unionistes.  Es creuen que si Puigdemont va al Congreso, en surtirà acabat i tsambé el problema català per temps. Però Europa mostra preocupació per la inestabilitat que està creant la postura radical del Govern espanyol   i recomana diàleg amb Catalunya per resoldre el contenciós per la vía política.  Ara  Rajoy prepara l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per enderrocar Puigdemont i convocar eleccions a Catalunya. La seva posició és de "cerrazón obsesiva", com diu un amic meu. Espanya no entèn la gravetat de la situació i no vol cap mena d'entesa amb Catalunya. Rajoy reactivarà la dreta reaccionària   i omplirà les infraestructures bàsiques de Catalunya amb força cossos policials per assegurar-se de que controla la situació.   Pr què gusanyin els seus hauria de il·legalitzar els partits independentistes. És capaç de fer-ho. Però s'arrisca a un creixement de la inseguretat i la inestabilitat contra el que tots diran és una farsa feixista i un xantatge a Catalunya. La fuga de domicilis socials d'empreses per fer que estadísticament baixi el PIB català   és una jugada de sort contra la independència conduïda per  persones favorables a l'unionisme, per raons ideològiques i no per motíus  econòmiques, quan Catalunya no ha proclamat la independència ni ha posat dempeus el nou Estat. Aquestes empreses perjudiquen la consideració internacional i la reputació de Catalunya.  Però no guanyen res marxant de Catalunya, se situen en un país governat per un partit corrupte, segons diuen els Tribunals, que esperem no els contagi la malaltia crònica que més embruta la democràcia espanyola. Rajoy sap que el cas català no està perdut ni l'acabarà amb la repressió. Enderrocar un govern democràtic i disoldre per la força  un parlament democràtic és un mal auguri per l'estimació de l'opinió pública. La política no s'arregla tancant  polítics demòcrates a la presó, creant la intolerància espanyola nous presoners polìtics en temps de democràcia, a un Europa que no ho pot entendre. Tampoc podran acabar d'aquesta manera amb la Catalunya que porta més de 300 anys esperant recobrar democràtica i pacíficament drets i  llibertats, l'autogovern. Queda per saber si les Nacions Unides es deixaran influenciar o acabaran condemnant la posició espanyola oferint supervisar un  nou referèndum. La Unió Europea no pot quedar al marge. El que passi entre Catalunya i Espanya afecta a l'estabilitat europea. Cal  no oblidar que Catalunya significa el 20% del PIB espanyol i 7.500.000 ciutadans europeus cotitzants d'impostos que no pot llençar a la bassa desesabilitzant l'Unió, anant contra els seus propis princpis com tampoc les Nacions Unides poden permetre que Espanya impideixi uin referèndu d'autodeterminació amb una Constritució esoanyola que no l'impedeix i que té varies lectures. Però Espanya no vol ni sentir parlar del referèndum català, i mnenys de la ocurrència de proclamar la República catalana. Queda per veure qui dictarà la sentència definitiva i ferma  per resoldre aquest conflicte.

República Catalana en curs

El camí cap una república Independent i sobirana, de dret, democràtic i social, ha quedat obert amb la declaració política d'independència feta pel President Puigdemont aquesta tarda al Parlament de Catalunya. El President ha assumit en el seu discurs el resultat favorable a la independència de Catalunya del referèndum celebrat amb totes les dificultats el passat 1 d'octubre.  La independència romandrà oberta a tots els ciutadans de Catalunya, siguin o no independentistes.  El document declarant la independència ha quedat signat per tots els diputats pro independència de Catalunya a la Sala Auditori del Parlament després de la sessió parlamentària. El mateix President, immediatament de fer la declaració d'independència, ha dit que la declaració quedava en suspens per afavorir  negociacions amb el Govern espanyol. Ha volgut deixar oberta la porta a la   concòrdia entre nacions  ben diferents, sabedor de que  hi ha  interessos  per mediar i rebaixar la tensió existent. Però a Madrid,  arriben notícies de la negativa del Govern Rajoy a dialogar amb Catalunya. Nosaltres no som Estat, no tenim dret a la igualtat. S'espera  que demà, en un Consell de Ministres extraordinari acordin posar en marxa  el procediment de l'article 155 de la Constitució per destituir Puigdemont i convocar eleccions autonòmiques com demanen PSC i Ciutadans.  Tampoc  suspendran les accions judicials ja posades en marxa contra dirigents polìtics  i alts funcionaris de Catalunya.  Suspendre l'aplicació de la independència no rebrà la contrapartida de suspendre la repressió de l'Estat espanyol. Segons la "Declaració dels Representants de Catalunya" que ja circula per les xarxes, es reivindica la  mil·lenària nació catalana amb les seves institucions pròpies que han exercit l'autogovern amb plenitud. El document  recorda que el parlamentarisme ha estat la columna sobre la qual s'ha sustentat les institucions catalanes, amb unb  sistema jurídic cristal·litzat en les "Constitucions  de Catalunya". Amb la Declaració es dona per restaurada la sobirania perduda.  Es subratlla que Catalunya ha sigut en tot lleial a l'Estat espanyol  el qual ha respost ambl a denegació del reconeixement de Catalunya com a nació,  practicant una recentralització i un tractament econòmic injunst a més de discriminació loingüística i cultural.  Es recorda que l'Estatut d'Autonomia de 2005, refrendat pel poble català fou judicialment retallat  pel Tribunal Constitucional, trencant el pacte polìtric existent, al que s'afegeix la intervenció de fet de l'autonomia administrativa catalana. Les institucions de l'Estat han negat tot diàleg a Catalunya. Iniciada la repressió contra la decisió de celebrar un referèndum d'autodeterminació reconegut pel dret internacional, el Rei d'Espanyaha abandonmat la seva neutralitat i funció moderadora per convertir-se en part i instrument garant dels atacs a la població indefensa davant les urnes. El document declara la República Catalana con uina mà estesa al diàleg, oferint el pacte amb Espanya per resoldre els conflictes polìtics. El document declara l'entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República, instant la comunitat internacional a aturar la violació dels drets civils i polìtics en curs, afirmant la voluntat inequívoca de Catalunya. Seguim la vía eslovena, com sempre amb tota la paciència. Donem oportunitat a que el món ens escolti i que reflexionin els que volen imposar el poders dels Estats   per damunt dels pobles i les seves tradicions. No podem fer ni un pas enrera   com demana la gent, però sense perdre l'esperança i confiant en la impecable actuació del President Puigdemont. La fe farà caure el mur creat per Rajoy esperonat per la ultradreta i els grans empresaris i interessos que el governen.El Govern d' Espanya ja comença a ser conscient de que no pot provocar més inestabilitat ara que li estiren les orelles des de l'estranger, sabedor de que no pot pagar el deute públic. En cap cvas ens hem de deixar portar pel pessimisme per molt que ens persegueixin per fer-nos baixar el cap. Les porres i les amenaçes, les deslocalitzacions fiscals d'algunes empreses no ens ha d'amuinar ni angoixar com pretenen tot dient-nos que això de la independència i de crear una República Catalana és inacceptable i tindrà conseqüències.  Demà veurem  amb que ens surt Rajoy després del Consell de Ministres i per la tarda a la Sessió parlamentària a Madrid.   Si no rebaixen la tensió, no aturen la repressió i es neguen a dialogar o a rebre i parlar amb mitjancers i mediadors sobre la voluntat democràtica dels catalans i la celebració d'un nou referèndum pactat, llavors s'haurà de posar límit a la suspensió de la Declaració d'Independència. Han passat 300 anys des de la ocupaciió i annexió de Catalunya per la força. No em puc creure que l'ajornament de la proclamació definitiva de la República sigui per les pors de gent del PDECAT o altres pressions. No vindrà ara de 15 dies o de sis mesos. Però si la resposta demà és aplicar les tàctiques franquistes, detenir el President Puigdemont acusat de rebel·lió, suspendre l'autonomia catalana  en base a l'article 155 de la Constitució i convoquen eleccions, llavors els catalans hem d'anar a guanyar per majoria absoluta, foragitar democràticament per la vía electoral els partits  partidaris de la repressió i les vulneracions denunciades dels drets humans a Catalunya. Un cop constituït el nou Parlament, que es declari sobirà i proclami la independència. No hi haurà altra camí si Espanya segueix embogida amb  el seu esperit hegemònic d'un Imperi caigut i segueix negantse a arribar a un acord amb els legítims representants de Catalunya. La República Catalana és en curs. Europa no podrà secundar la repressió orquestada pel Govern d'Espanya per una questió política. Aquest stop and go d'en Puigdemont em sembla fantàstic.No crec que sigui una falta de visió estratègica del Govern Català. El que va dir Mas de que Catalunya no està preparada per la independència, em sembla una visió  errònia de la capacitat catalana que no crec hagi influït en el President. Que l'Alcaldessa Colau no vulgui ara la independència, tampoc atura el procés. L'ambiguïtat a que ens té acostumats l'Alcaldessa  no soluciona cap problema, només la fa visible molt propera als unionistes. Demostra que també a Podemos hi ha divisió d'opinions i sobre la diversitat es gronxa l'Alcaldessa amb el seu afany de notorietat.

clash de democràcies

És preocupant que el 50% dels espanyols aprovi la repressió policial i la manifestació   ultradretana a Barcelona en suport del les accions policials i la Guàrdia Civilo que està ja investigant el Jutjat d'Instrucció nº 7 de Barcelona.  Una enquesta publicada diumenge a l'ABC diu que un 60% i un 34% de catalans estarien d'acord en que L'Estat suprimeixi l'autonomia catalana i assumeixi totes les seves competències en cas de declaració d'independència de Catalunya.  Però els espanyols no poden ni tenen dret a decidir sobre els catalans. Catalunya és un poble, minoritari avui a Espanya que han de respectar i tractar amb dignitat. L'editorial de El País d'avui dilluns era ben clara com missatge: "La manifestación de Barcelona pulveriza el relato del independentismo", afirmació que és totalment incerta, doncs una manifestació que no supera els vots emesos no pot desvirtuar el resultat d'un referèndum. Però no es paren a pensanr d'on ha sortit la gent i com ha arribat a Barcelona tanta gent com diuen. Trens i autobusos charter  amb retorn a Madrid, per la tarda anaven plens de manifestants. Quans eren doncs catalans i quans eren visitants? Les xifres estan per aclarir. Pel que hem vist pels informatius televisius, hi ha via gent que es contradeia,parlant sempre en castellà,  acceptant un referèndum pactat. Els aferrats al castellà, que viuen a Catalunya negant-se a parlar català i a conèixsr la cultura catalana només demostren ignorància, hostilitat lingüìstica per imposar el castellà i manca de respecte a la terra d'acollida. Per la tarda molta gent de classe alta tornava a les seves vivendes del barri de Sarrià portant les seves banderes espanyoles per la zona de Vía Augusta. Famílies senceres. Hi havia gent que manifestava un cert odi cap Catalunya dient que si els andalusos tornessin als seus poble d'origen, mal ho tindriem els catalans. Altres dient que la Constitució no es toca, quan precisament no es parlava de reforma constitucional al referèndum de l'1 d'octubre. Altres que s'oposaven al dret a votar, per què creuen que els catalans no poden votar contra la Constitució i declarar la independència en base a un referèndum que consideren ilegal. També gent que feia salutacions nazis i senyores que portaven samarretes amb  la imatge de Franco estampada. Va venir a fer miting en defensa de la legalitat constitucional per l`'unitat d'Espanya i contra la Generalitat que titlla de colpista, un Mario Vargas LLosa que cada 28 de juliol celebrava la  proclamació de la independència del Perù i la separació del Perù d'Espanya després d'una guerra d'alliberament.  Diuen els de la Societat Civil Catalana que van reunir 950.000 persones. La majora silenciosa espanyola havia despertat i la gent sortia al carrer a manifestar-se amb la bandera española. És bo elpluralisme i que qui pensa diferent  es manifesti. Però alardejant de xifres, no han calculat que la Via Laietana fa gairebé 20.000 m/2. Amb una densitat màxima, hi caben 66.000 persones. Per ser exactes, els 950.000  assistents a la manifestació pro Espanya que reivindica la  SCC, el Partit Popular i Ciutadans,  impliquen 14,5 via laietanes. Les 300.000 persones calculades per la Guàrdia Urbana, és un càlcul ben generós. Però venien a derrotar l'independentisme català, cridar "yo soy español" per recordar als catalans qui mana a Espanya, acompanyats de manifestants d'ultra dreta disposats al xoc, com han fet aquesta tarda a la manifestació tradicional del 9 d'octubre a València amb una també actuació policial que hem vist en els noticiaris. I d'això en diuen la defensa de la Constitució, deixant de banda els drets humans i el respecte a les llibertats dels demés, exigint presó per Puigdemont.   I per acabar-ho d'enredar el diputat Sr. Casado del PP de Madrid dient aquesta tarda que Puigdemont acabaria com el President Companys , treien  a la premsa informació de la Fiscalia que prepara noves querelles contra el President català.   Amb la seva imprudència Casado ha destapat que la Fiscalia fa el quen lin diu el PP. Fet molt greu  quan es confirmi que el PP dirigeix la política repressiva que executa la Fiscalia i darrera vde la Fiscalia els jutjats. Més greu encara si es veritat com diu la Razón avui que "no és delicte que un Parlament declari la secessió". A l'ABC encara ho enreden més dient Antonio Burgos que "Andalucía pierde una provincia" o Hermann Tertsch afirmant que no pot haver-hi diàleg entre legalitat i crim, doncs la manifestació de diumenge també era per defensar l'estat de dret, el pluralisme i la unitat d'Espanya. Per Tertsch, "la defensa d'Espanya implica la lucha contra el nacionalismo para derrotar-lo, deslegitimarlo i neutralizarlo como factor decisivo en la política española". L'anticatalanisme segeuix sent un punt necessari de la política conservadora espanyola per guanyar vots a Espanya. La Ministra de Sanitat Senyora Dolors Montserrat deia que era feliç a la manifestació i que era per ella un dia històric. La línea política la marcava Vargas LLosa dient que voliem destruir 500 anys d'història    , dient que "el nacionalisme ha omplert la història de guerres, sang  i cadàvers, per què la passió pot ser destructiva i feroç quan la mouen el fanatisme i el racisme".  Crec que Vargas Llosa s'equivocava, doncs no existeix a Catalunya un nacionalisme  sectari ni fanàtic.  El que deia és aplicable a l'Espanya de Franco que sembla voler imposar-se a la Constitució. Hem patit els catalans violència  contra els drets fonamentals i contra la democràcia, i no va  destinar cap paraula a  defensar els 850 ferits per les càrregues policials de diumenge 1 d'octubre a Barcelona i altres poblacions. Va atacar la dignitat de la societat catalana, quelcom imperdonable en una persona llegida i il·lustrada. Venia a aplaudir la ocupació espanyolitzant i promoure la divisió entre els que viuen i treballen a Catalunya, molts desconeixedors de la realitat, motivats per la política oficial de la por o les males perspectives anunciades per Espanya. Vargas Llossa i Josep Borrell no van voler entendre que Catalunya, per una qüestió de dignitat nacional,  en l'actual context de menysteniment,  repressió i intervenció no acceptarà la submissió, el retrocés i l'empobriment a favor d'Espanya. L'objectiu de declarar la independència i proclamar la República Catalana, amb respecte a les minories, és l'única via cap a la llibertat de tot el poble, adherit o no al procés per la independència.

Segrest de Catalunya per un dia

A molts ciutadans no ens agrada veure la gent gran sense poder adquisitiu, la corrupció sense càstig, que ens menteixin i ens maltractin els que volen aturar la independència, que ens insultin i menystinguin constantment, que no vulguin que siguem els amos de les nostres pròpies decisions perquè  creuen que Catalunya és seva. Estan empemnmyats en vincular la sort de Cartalunya a la d'Espanya com nació única.  Porten segles negant-li tot. a Catalunya. Que els recordem que fins l'arribada de Felip  erem un poble lliure, no els agrada. També ens diuen que si no ens agrada Espanya que marxem a França. Els dits gran empresaris catalans, ben posicionats a Espanya,  han donat l'esquena a la Catalunya que vol ser  independent. El capital no vol còrrer riscos   i quatre o cinc empresaris es creuen que poden obligar  la Generalitat a fer el que els convé i canviar nde criteri abandonant el mandat democràrtic que els va donar el poble. No tindran cap dubte en desviar la producció a països més pobres, si els convé per guanyar més diners. La gent catalana és mà d'obra per explotar i mantenir en la pobresa. No els interessa invertir la situació i mantenen un salari miserable de 707, 60 euros que no permet gran cosa. Com més pobres, més dòcils, pensen. Per celebrar la anti independència, avui diumenge els restaurants més cars de Barcelona eren plens. Els vips espanyols eren tots a Barcelona. Han conseguit desplaçar molta gent de tota Espanya. Alguns fent  la salutació nazi.  Rajoy enviant el twitter de rigor. Els manifestants espanyols  acorralant  Mossos d'Esquadra i periodistes catalans amb intencions  malsanes i perverses. Vivim a més entre comportaments corruptes i corruptors que els polítics han permès. No els interessa a polìtics conservadors i a molts emporesaris  reactivar l'economia si no els dona més beneficis. Prefereixen seguir en la situació actual amb un atur estructural. Volen reactivació sense inversions, amb rebaixes fiscals i que no els controlin  l'evasió de capitals i d'impostos a paradisos fiscals. L'especulació és la regla. Ara es practica l'enfrontament organitzat, per què no interesa el governs dels intel·ligents, homrats i capaços,  els homes de pensament lliure. Per alguns tot és manipulable i la manifestació  pro Es`panya unida d'avui a Barcelona ho demostra. Els mitjans audiovisuals espanyols ja n'han donat bona mostra. És el que tocava com a rèplica al referèndum, amb la diferència que policia nacional i Guàrdia civil aquesta vegada eren els ben mirats, celebrats i homenatjats . El que és greu és que es presenti la divisió social entre uns i altres, empenyent la gent extrerna a Catalunya a  demostracions impositives i exigents, amb un cert esperit belicista davant un poble pacífic amant de la democràcia al que s'acusa falsament de colpista i de nacionalista radical i totalitari sota un govern populista,  Són molts els espanyols que no volen saber ni comprendre que Catalunya porta segles reivindicant  recobrar el seu Estat propi i no es volen veure governats per gent extranya a l'esperit català ni per salvapàtries d'altres banderes. El segrest de Barcelona per un dia,  amb am banderes,l no va gaire més lluny dels que ja hyan tornat a Madrid i als pobles i ciutats de residència. L'article 155 que tant insistenment reclama Ciutadans   per celebrar noves elecions a Catalunya, no és més que una maniobra per prendre més escons al PPC i al PSC,  i crèixer na Catalunya. Val més que Rajoy no es deixi enredar per aquesta gent que encara li desplumaran el que li queda del PP a Catalunya, i parli amb Puigdenont de persona a persona, en lloc de fer discursos incendiaris per TV com el Rei, negar-se al diàleg i només pensar en la repressió. Tanta bandera avui a Barcelona és preludi de més humiliació a la gent catalana.

Tirania per impedir la independència

Els partidaris de la unitat d'Espanya parlen de la vulneració de l'estat de dret per imposar el Govern de Catalunya una legitimitat i una sobirania considerades il·legals. Volen fer inviable la independència. Neguen tota sobirania a Catalunya i aplaudeixen la presència al territori català de forçes militars d'cupació i el seu desplegament a les infraestructures bàsiques, com aeroport, ports i aduanes. Els  pactistes vinculats als interessos espanyols parlen de trobar un diàleg i una entesa amb el Govern d'Espanya amb l'intervenció de mitjancers. Callen quan el Ministre Zoido diu que les forces de l'ordre enviades a Catalunya van complir amb la seva feina de manera impecable i indiscutible. Això no els convé criticar-ho a diferència del que ha fet l'Esgésia. Manifestacions organitzades a diversos punts amb banderes espanyoles a dojo, amb una macro concentraciói a Madrid que tractava el Govern català de terroristes, cridant Puigdemoint a Prisión i escridassant amb la frase  "soy español"que  hem sentit  dir a Pineda de Mar als policies que colpejaven ciutadans indefensos. Societat Civil Catalana amb el suport del PP,   C's i PSC es vol manifestar diumenge a Barcelona per recordar que ells són Espanya i Catalunya és Espanya. Per omplir Barcelona  de banderes espanyoles han previst desplaçar molta gent d'excursió a Barcelona. Saben que a Catalunya són una minoria insignificant. Però el que ninteressa és  sortir per les TV molta gent manifestant-se pe3ls carrers de Barcelona i moltes banderes espanyoles onejant. Volen ignorar que els catalans recordem amb la bandera espanyola  la ocupació feixista de les tropes franquistes amb la mateixa bandera, però amb diferent escut ornamental, el 1939. Aquesta bandera ens recorda la repressió, l'opressió i la tirania de la gent del Movimiento Nacional. Els que tracten així les relacions amb la gent catalana semblen ignorar que l'església condemna l'ús de la violència contra la població, perquè ara, com amb l'aixecament militar contra la República el 17 de juliol de 1936, es tracta de mantenir  l'ambient belicista contra el catalanisme, creat amb la sortida de les forces expedicionàries  de les casernes habituals  amb destí a Catalunya.  Han ferit i segeuixen ferint el sentiment nacional català i la dignitat del poble. No els interessa el diàleg que ens neguen des de fa molt de temps, malgrat que les consciències toves que prefereixen parlar de pau abans que seguin practicant la resistència passiva i declarar la independència. Legitimitat democràtica no ens falta, diguin el que diguin. La força no és la llei, La llei és la voluntat del poble que s'expressa votant en un referèndum d'autodeterminació. L'estat de dret no es pot veure com una suma de lleis intocables al servei del poder. Com diu Jordi Ballesteros a Catalunya Cristiana d'aquest cap de setmana, Catalunya és una petita nació, plena de contradiccions, amb gent  molt diversa que sempre s'ha d'escoltar. L'advocat Ballesteros recorda també que els països cívics, convivencials, democràtics, moderns, sempre son països d'ulls oberts, països que sempre voldran escoltar  la seva gent. Però a Madrid esperonen tot el contrari. No els interessen solucions, volen domini hegemònic  amb urgència, per ensorrar la dignitat catralana, mentre el poble català espera la independència i la repùblica com objectius immediats. Les banderes de confrontració, les camises blanques d'avui per demanar que renunciem a la independència i parlem amb   gent que no vol parlar amb nosaltres ñes una mobilització perduda en el caos de l'esforç per aturar la independència,  en el caos   del trencament polític d'Espanya amb Catalunya que és com s'ha de veure la situació. Volen que renunciem a la independència guanyada amb un referèndum d'autodeterminació, no prohibit a la Constitució ni al Codi Penal, que es va intentar impodir  per la força. L'unic diàleg que els interesa és la imposició de l'espanyolisme, aparcar el tarannà català i mantenir per la força la dependència política, econòmica,cultural i social de Catalunya. Què hi guanyen fent això? Es poden endur els diners, obligar a les empreses bancàries a modificar el domicili sociaol i provocar una fuga fiscal i promoure l'extracció de fons per por a un corralito. No veiem amb tot això cap esforç de bona fe per part d'Espanya com recomanaria l'Església. Veiem el retorn a un passat dictatorial. Catalunya és ara un motiu de procupació pel capitalisme europeu. Però  hi ha molts països que compten amb la capacitat democràtica de Catalunya i que estan disposats a fer un reconeixement unilateral  a la República Catalana un cop constituïda en un Estat català independent de l'Estat espanyol. La Catalunya republicana no està sola al món. Espanya que desconeix la ponderació s'allunya cada dia més dels valors democràtics.

cap un nou ordre?

Explicava ahir Francesc-Marc Alvaro en el seu article publicat a La Vanguàrdia "Espanya no es vota"  que  diumenge 1 d'octubre un amic d'ell va viure l'experiència de la policia asssaltant de manera violenta la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, dient que "Estamos haciendo cumplir la ley; España no se vota".  TAmbé van colpejar sense cap consideració la consellera Clara Ponsati. El missatge  policial era clar, com diu en Marc  Alvaro, doncs per el Govern espanyol, la justícia i les forces de l'ordre entenen que la unitat d'Espanya és intocable, no es pot debatre ni se'n pot parlar. Aquest plantejament ens vol instaurar en la incertesa  quan veiem que les forces de l'ordre, en nom de la llei, s'excedeixen en tasques repressives  per imposar els criteris de la unitat forjada amb violència el 1714 i el 1939. No ens han dut la confiança, sinó la por i l'odi impulsat a molts indrets d'Espanya contra el món català, Es creuen donant cops de porra en nom de la llei ho poden resoldre tot, com feia el règim franquista. La crisi política que vivim no és una mera qüestió interna de l'Estat espanyol, és la lluita d'un poble per destapar situacions properes al genocidi i recobrar les seves llibertats, drets i Estat. A Madrid es neguen a tot diàleg i impossibiliten ponts d'entesa. No volen mitjantcers perquè no reconeixen el Govern de Catalunya i el consideren fora de la llei. No volen la DUI, volen La rendició del President Puigdemont i el reencaix  català obedient  a Espanya, controlat per el Govern Central.  El Govern d'Espanya nega la realitat i pot provocar una crisi europea amb el seu tarannà intolerant amb Catalunya, com explicava l'observador internacional de l''1-O  Bart de Valck ahir al diari ARA. I Miquel Iceta, forcós aliat del PP no ha tingut cap inconvenient en promoure accions judicials per  suspendre el ple de dilluns   9 d'Octubre. No sabem si per convicció o per facilitar que Rajoy, amb la benedicció del Rei, decideixi amb més calma si ens apliquen els articles 116 amb la regulació de la Llei Orgànica 4/81, de 1r de juny sobre els estats d'alarma, excepció i setge, i el 155 de la Constitució  per  prendre el control de la Generalitat,   o la llei de seguretat nacional de 2015, sempre amb presència militar espanyola a Catalunya. En aquestes condicions Iceta es postula bara com mitjancer per evitar la Declaració Unilateral d'Independència, quan tots sabem que  Rajoy vol empresonar Puigdemont. Amb la defensa de la Constitució intocable hi afegeixen l'estat de dret, figura jurídica d'un entramat legal que pot variar del liberalismne a la dictadura segons cada govern.  En cap moment ha definit Espanya què és i com està construït el seu estat de dret a partir de l'evolució de la legalitat del franquisme que  també deien era un estat de dret, malgrat que impedís el divorci, l'avortament, la maçoneria, el comunisme, el republicanisme, la vida sexual heterodoxa, la llibertat d'expressió i de comunicació, de reunió i manifestació Aquest ordfe avui torna amb la llei mordaça i totes les dificultats imposades a la pràctica de les llibertats, rematada amb la violència en nom de la llei. Les xiulades a Gerard Piqué en el camp de joc son la mostra d'unb estat d'ànim i de sentiments anticatalans que és com han educat a la gent, en llooc d'ensenyar-los a estimar i pr5acticar la generositat. Puigdemont és el més dolent i ha fet un desafiament al Rei i a Espanya, com deia l'editorial de El Mundo   d'ahir.. Ja està tot dit. Els catalans segueixen decepcionats amb l'Estat i bona part d'Espanya pel que ha passat i el paper del Rei, aferrat a la lletra de la Constitució, assumint el discurs oficial de Rajoy. Catalunya segueix a l'espera del recolzament suís i norueg, amés d'alguna trucada de dirigents polítics estrangers a Rajoy per fer-li entendre que el cas català no és tant solos cosa d'Espanya i en democràcia no es poden llençar operacions policials amb brutalitat com tothom ha vist per les televisions estrangeres, no precisaament a les espanyolles que  van censurar aquestes informacions. Espanya també ha donat vida a ,l'extrema dreta que surt al carrer sense por. Ells són els bons. Se senten protegits per la violència, els insyults als catalans i els càntics daurats. Ells volen controlar els carrer com les bandes llatines. L'objectiu era i segueix sent desestabilitzar Catalunya  tot el possible abans de que pugui declarar la independència. Encara  intentarà l'Estat fer-ser amb la Catalunya  independent i no retirar policies i guàrdies civils destinats a Catalunya a més de no voler cedir el control dels ports i aeroports al govern català o exigint que es convoquin eleccions a veure si poden fer fora els independentistes del Parlament com somia Inés Arrimadas.   No volen veure ni tenen voluntat polìtica de diàleg que els demana Europa, perquè semblent ignorar-ho que Catalunya porta segles vivint amb un desig històric al que no reunciarà mai, com va dir Puigdemont en el seu missatge també televisat de resposta al Rei. Tant sols els queda ara organitzar un genocidi de Catalunya per mantenir el seu ordre constitucional, per impedir que les llibertats que els catalans entenen i guarden, les entenguin els mateixos guàrdies i policies que van enviar a esbatussar catalans una vegada  sàpiguen que existeixen els drets humans  que van violar legalment per intentar evitar que els catalans recobressin les seves llibertats. Amb la força policial desplegada el dia 1- O volien imposar intencionadament la submissió dels catalans. No ho van  conseguir tot i que ens han tractat com  expressions indicatives de sectaris, colpistes,  miserables, chusma, talibans, regió sense llei,. radicals anti-convivència, com la ETA, nazis i  xenòfobs. El mateix Enric Millo, membre del PP, Delegat del Govern espanyol a Catalunya va dir el 2013 que lo nostre era "més greu que els terroristes". Tornem al "Hable bien" i a escoltar els crits de "Arriba España", doncs ser patriota  per la ultradreta espanyola exigeix parlar el castellano i arraconar el català, com vam  tenir clar el 27 de gener de 1939 amb l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes. L'escàndol polític internacional Espanya l'ha servit destruïnt la democràcia. Seguim amb  la política dels conquèridors que considera pecat ser català.

Catalunya no es rendeix

Iceta consegueix impedir la celebració del ple de dilluns vinent anant a demanar-ho al Tribunal Constitucional.  El socialista Iceta vol aturar ara la declaració d'independència de Catalunya servint-se de l'estructura legal i judicial espanyola. Anticatalà dins de Catalunya? Havia de demanar la suspensió un dirigent socialista català?  En quuin loc queda pels socialistes la defensa dels drets humans i socicals? Es pot imposar en democràcia una nació damunt una altra per la força i amb l'ajut dels Tribunals? La Constitució com a sostre únic. L'hegenonia d'Espanya sobre Catalunya és l'objectiu de sempre. Mariano Rajoy amenaça de nou Puigdemont, i suposo que també Catalunya, amb mals majors "si  no tornem a la legalitat constitucional", que vol dir rendir-se sense condicions i cinvoicar eleccions a Catalunya que és el que vol Inés Arrimadas. L'Església encara no sap que el dret a l'autodeterminació correspon per dret natural a tots els pobles sense limitacions ni exclusions, amb independència del tamany i nombre d'habitants. Algunes televisions espanyoles, és pùblic, manipulen la informació. col·laboradors de diaris deixen de ser-ho per no acceptar la censura. Avui gent espantada als bancs a retirar fons, per un si de cas, i altres compren als supermercats el que no necessiten en el moment en que per protegir drets i clients els bancs domiciliats a Catalunya, i per no perdre la llicència  fan canvi de seu o domicili social dins d'Espanya, als efectes fiscals. i operatius. L'article 155 dela Constitució planeja o la llei de seguretat nacional de 2015 planegen sobre Catalunya, i el vell socialista espanyol Alfonso Guerra continua clamant per una operació militar com tmbé el vell ministre d'UCD Sr. Camuñas.   No n'han tingut prou amb el lamentable espectacle  de brutalitat i la mostra d'odi organitzat per la Guàrdia Civil i Policia nacional  el passat diumenge a Catalunya, esbatussant ciutadans indefensos. El Rei ha manifestat fermesa en la seva democràcia limitada i vulnerable, donant tot el poder a l'Estat. "Unidad de España i guardar la Constitución", el primer principi de la nova Espanya. El Ministre d'Interior a més ha decidit retirar a Mossos d'Esquadra totes les medalles que els han reconegut per nsewrveis fets a la societat sin no fan jurament de la Constitució. Ser desafecte serà impossible  aviat si es vol un lloc de treball. Ja els queda només exigir-ho a la gent que són a les llistes de l'atur i als malalts en llistes d'espera per ser operats en els hospitals catalans. Amenaçar amb mals que no es diuen produiran, atemorir, colpejar gent gran, gent jove, dones,  tot per impedir votar i segrestar urnes i paperetes de votació és una forma molt subtil de voler imposar l'hegemonia del poder, emparat en la severitat i l'agressivitat del Rei, la Vicepresiudenta del Govern i el Propi Mariano Rajoy. Es tracta de guanyar als independentistes, amb les mesures i armes que sigin necessàries, destruir l'autoritat de la majoria parlamentària catalana favorable a la independència. El Jove Rivera tér pressa per  guanyar vots amb el seu ·ferotge anticatalanisme". Pérez Rubalcaba, ex secretari general del PSOE, proposava ahir a El País  la reforma federal de la Constitució per  aturar l'independentisme català. Però com sempre deixen  d'aclarir com seria la seva proposta que ja ha destroçat el Tribunal Constitucional negant a Catalunya el caràcter de nació.  Federalisme a seques no voldir res més que el que ja tenim sota el nom de "Comunitats Autònomes", amb competències sempre sota control de l'Estat, amb els diners de Catalunya recaptats per l'Estat i administrats per l'Estat impedint l'existència i funcionament de l'Agència Tributària catalana. La pproposta Rubalcaba és impossible, perimer perquè els socialistes no tenen majoria al Congreso de los Diputados, Rajoy no vol canviar res, i segon, per què Catalunya té molt clar que si no disposa de ple autogovern la lluita del poder espanyol contra el poble català i la Generalitat seguirà oberta, conflictiva i cada dia més agressiva. No hi ha ni volen a Madrid que hi hagi diàleg, Els convé llençar Espanya contra els catalans. L'ex president Aznar ho té molt clar que atacar Catalunya amb la bandera espanyola és rendible. Per el PP, els espanyols, a diferència dels catalans són gente de bien, que és el que diuen  en la convocatòria de la manifestació programada per diumenge vinent a Barcelona, que pensen omplir amb gent   traslladada de totes les provincies espanyoles. Es t5acte de fer presència i una mostra de força espannyola.No en tenen prou en enviar uns vaixells de la Marina amb l'excusa del Saló Nàutic. Molta gent vindrà doncs a passejar  diumenge per Barcelona del bracet del PP i possiblement ciuitadans.. Però Catalunya ja no vol ser quatre provincies espanyoles. I segueixen sense entendre-ho. Espanya creu que  Catalunya vol trencar amb segles de vida compartida, cosa que és mentida, doncs el que hi ha hagut ha sigut una ocupació o desplegament militar, opressió i repressió, com ara  tornen a fer. No volem els catalans compartir més aquest estat de coses i submissió forçada a un poder, una administració, unes lleis i una justícia que no ens respecte ni ens compren com a poble.  Ekl canvi cap el futur i la modernitat és indispensable. La independència la via. Que el Rei d'Espanya ens tracti de deslleials , ja no ens sorprèn, doncs parlar de república vol dir allunyar-se d'un Estat concebut i fet per mantenir una monarquia costosa,  opaca i obsoleta, en base a un estat de dret que no contempla ni garanteix de fet la protecciò dels drets humans, la justícia social i la dignitat de  les persones i els pobles.   Els tres partits que parlen de mantenir Espanya unida es mostren incapaços d'establir vies de diàleg amb Catalunya, no volen. No veuen la necessitat de ser generosos, donar esperança de futur a tothom, tenir ambició de concòrdia i construcció democràtica, presentar propostes atractives d'entesa i cooperació, en lloc de demanar més repressió i violència contra el poble català i el seu Govern de la Generalitat. Està per veure qui fa violència a Catalunya, doncs els mitjans no ho diuen tot, manipulen informació a conveniència dels interessos de l'Estat. Callen i amaguen els insults que rep el ciutadà, les paraules malsonants que varem sentir diumenge esquitxades a les dones i joves per els serveis de l'ordre pùblic. Això no interessa que se sàpiga. Oficialment tot fou perfecte i ben fet. Medalla segura per el Coronel de los Cobos. Corona d'espines per el President Puigdemont,si puguessin. Tot continua sent una lluita pel poder de la Generalitat. El que no compta pels estats majors del partits és el poble cridat a  opinar i manifestar-se votant o a manifestar-se  com acte de rebuig pacific al menysteniment i els maltractes policials de paraula i d'obra. Pel diàleg constructiu no és possible imposar o exigir condicions prèvies, com fa Rajoy. El problema segueix sent el Govern d'Espanya que ara es presenta com el demòcrata de tota la vida i ataca el català tractan-lo de totalitari i altres qualificacions que formen pat d'un vocabulari gens agradable per un polític europeu. Puigdemont ja va dire ahir "Així, no" contestant el missatge del Rei. Ara molta gent, segur, de la decepció de les paraules del Rei ha passat a l'exigència democràtica, mentre altres treuen banderes espanyoles i preparen la confrontació entre comunitats lingüìstiques. Espanya està fracturant  aconveniència el poble català, mentre els pares i els mestres tenen autèntics problemes per explicar als nens per què la policia pegava diumenge els seus pares, germans més grans, avis i tietes. La desafecció de Catalunya del règim autoritari espanyol és un estat anímic impossible de canviar,  La desafecciño a un rpegim que seoara entre gente de bien i malos els que no pensen com ells, no és desfà amb  esbatussades, insults, maltractaments. Cada dia és més impossible redreçar la situació de conflicte per molt que s'esforci el President Puigdemont. I encara que ara puguin arribar a impedir per la violència la declaració d'indepoendència, poden tenir clar que el conflicte seguirà viu. Encara no han entès que Catalunya no es rendeix. La Sentència la dictarà el poble, no un tribunal en nom del Rei.

Felip VI i Rajoy plantofegen Catalunya

Hi ha qui creu, com el President del Partit Popular a Catalunya Sr. Xavier Garcia Albiol, que l'ús de la força és la manera de garantir el respecte a la democràcia. A mi això em recorda que el meu pare m'explicava que Francesc Cambó, polític que també parlava de concòrdia, però no amb els sindicats, deia  en els seus actes públics al palau de la Música, que l'ordre s'assegurava amb un bon sabre des de la Generalitat. El Rei d'Espanya Felip VI, el 19 de Juny de 2014 es pronunciava per la independència de la Corona, la neutralitat política, la seva contribució a l'estabilitat del sistema polític, ser una via per la cohesió per la seva vocació integradora. Però ahir , a les 9 del vespre vam veure que el  jove Rei  havia canviat la  seva orientació que semblava propera al poble. El Rei  va presentar la seva imatge pel missatge  televisat per varies cadenes espanyoles tenint darrera un quadre de Carlos III, vestit amb armadura i armament. Tot un avís d'ús de la força contra Catalunya com els seus predecessors en altres temps. Va manifestar-se amb duresa i enuig visible,  en castellà,  contra  la situació política catalana, beneïnt les brutals actuacions policials  que van produir  a CAatalunya més de 850 ferits, segons les últimes dades i prop ja de 400 denuncies formulades contra la Guàrdia Civil i la Policia nacional espanyola. Cap paraula per la gent  hospitalitzada, maltractada i menystinguda per les forces expedicionàries de l'ordre.  El Rei d'Espanya ens considera  ara en la il·legalitat, fora de la democràcia, ens amenaça directament amb més repressió i va obrir la porta a que el Govern Central actuï contra el Govern, el Parlament i el poble de Catalunya com creguin convenient, això si dins del marc de la llei i la Constitució que és el que compte. Cap proposta de diàleg. Concòrdia forçada era el missatge, abans d'iniciar noves operacions de càstig. Ens acusa d'haver trencat els principis democràtics de tot estat de dret, afirmació que no  coincideix exactament amb la nloció d'estat de dret de les Nacions Unides. que parlen sempre d'evolució, adaptació i millores. Les vies democràtiques espanyoles són avui insuficients i desfassades de la realitat del món  actual. El dret al vot  en forma de democràcia directe i la llibertat d'espressió  i comunicació conseqüents no es poden ser prohibides com ha passat a Catalunya. Són drets fonamentals intocables  amb la categoriade drets humans. La ndemocr`pacia espanyola no ha evolucionat i s'ha quedat  amb el paquet representatiu que desconeix els drets de les minories nacionals del territori de l'Estat. També l'Estat imposa a Catalunya submissions financeres,  retallades, limitacions operatives i recentralització de les  esquifides competències de que disposa  una autonomia amb suficient capacitat per gestionar el govern d'un poble i un territori que  viu en l'esperança d'un nou sistema democràtic que inclogui la anomenada democràcia directa i el dret de rebuig i destitució dels governants per males pràctiques. El Rei s'apunta a la política de mà dura del Partit Popular contra el Govern de Catalunya,  I això passa quan el jurista i ex diputat, un dels pares de la Constitució de 1978, Sr. Miquel Roca, diu a La Vanguardia  que hem de "trobar la força per el diàleg democràtic i respectuós com la via més segura    per al progrés de tots". Però aquest diàleg haurà de reconèixer que llegit el missatge del Rei i la posició del President Rajoy, no hi haurà diàleg. Només ens  anuncien més repressió. L'objectiu és la condemna penal del Govern i la Presidenta del Parlamnent. No afavoriran cap articulació ni respectar el pluralisme. No som ni nacionalitat històrica, perquè per Espanya només és vàlid allò que va començar el 1939 amb el nou estat totalitari  dirigit per el General Francisco Franco. Catalunya, segons diuen des del PP, forma part d'Espanya des de el segle XV amb el matrimoni dels reis catòlics. I com la Constitució es va fer  fent una evolució dins del m,arc legal de les lleis fonamentals lelaborades per la dictadura, doncs tenim el que tenim que permet la violència policial. I Ni el Rei ni el seu govern fan cas dels Bisbes que demanen que s'aturi la violència que declaren deplorable. Ni diàleg ni no-violència. Com diu Garcia Albiol, la força és necessària en nom de la unitat d'Esp¡anya, per impedir el neixement a Catalunya d'una democràcia en forma de república. Per la dreta espanyola el Govern de la Generalitat ha volgut donar un cop d'estat i han de patir-ne les conseqüències que ells defineixen i decidiran, per restablir la normalitat. El que no veu el Sr. Garcia Albiol, com tampoc  veuen el Rei i el President Rajoy parapetats en els seus despatxos de Madrid, que ara és tot un poble, més de 3 milions de votants el que demana  gaudir de les llibertats reconegudes com drets humans. Les Nacions Unides  i els governs democràtics d'Europa i Amèrica no, poden  aplaudir l'ús de la força contra els drets humans. El poble espanyol tampoc ho celebra. Hi ha molta preocupació per la deriva autooritària de l'Estat.  Les forces policials espanyoles i els seus comandaments, amb el que van fer diumenge a Catalunya, semblen desconèixer els drets humans i el que significa viure en democràcia. Haurien de tornar a l'Acadèmia policial que els va graduar a rebre ensenyament sobre la democràcia, l'estat de dret i els drets humans, segons les Nacions Unides.

Poder de la paraula i la imatge

Diuen que l'observador   imparcial està obligat a  recollir i  els fets històrics amb la màxima fidelitat per què en el temps, puguin ser treballats per historiadors. La obligació, de la gent que creu en la comunicació lliure i veraç, és  la de explicar les coses tal com són i es produeixen.  A Catalunya vivim moments de crispació, difícils de controlar, per la indignació que mostra la població davant les carregues policials del passat diumenge 1 d'octubre, de policia i guàrdia civil contra una poblaciò indefensa, produïdes  fent mal, amb la finalitat d'atemorir i fer marxar la gent per aturar les votacions. Van fracassar. Van actuar amb tota la duresa imaginable, amb empentes, cops de porra, pilotes de goma i gasos lacrimògens. I quan la gent es manifesta i protesta davant els hotels on s'allotgen els guàrdies i policies, ara la Fiscalia vol crear el delicte d'odi. El que no diuen, és que sembla que van llogar les habitacions des del Ministeri de l'IInterior dient que es tractava d'una operació antioterrorista. Si això és veritat i no es va dir que  l'allotjament era per  les forces policials que havien de carregar sernse cap consideració contra la ciutadania present als col·legis electorals, llavors estaria plenament justificat que els hotels  apliquin el dret d'admissiuó que obliga a abandonar l'allotjament als violents que van ferir greument els sentiments de la població, a més d'ocasionar més de 850 lesionats. Això, per la Fisacalia "no va atentar la convivència" i el Ministre de l'Interior Sr. Zoido s'atrevceix a dir que l'acció fou impecable, culpabilitzant Puigdemont del setge a policies i guàrdies. Culpar un Ministre publicament Puigdemont, sense voler veure que la convocatòria de manifestació la han fet entitats socials i sindicats de treballadors i molts empresaris, per expessar pacíficament el dolor social pels fets provocats per els serveis policials de l'Estat, dient que Puigdemint "atia el setge als policies i guàrdies civils", és una vulneració clara del dret a la presumpció d'innocencia  i una possible falsetat en la acusació,  que invalida tota acusació i una imprudència per part d'un Ministre que  és Jutge i que se suposa que sap que les condemnes les dicta un Jutge, no un Ministre. Ha quedat clar que els drets humans són vulnerats per l'Estat en nom de la llei i de la democràcia definides pel partit governant. Com diu Enric Vila a El Nacional, Espanya ha perdut. Espanya ha destruït efectivament la identitat democràtica que diu defensar, la democràcia que criden els policies  tancats als hotels dels que ara no volen marxar per ordres del mateix ministrre. El poder, és clar que no vol canviar res. Per això mni hi ha hagut diàleg amb Catalunya. Per això el Rei Felip VI ni tant sols ha vingut a veure els ferits que encara són hospitalitzats. No els interessa veure de primera mà el que han fet les seves forces de l'ordre públic un dia  en que els han donat barra lliure peer fer mal, porra en mà. Govern i policies  estan de fet, sense saber-ho,  al servei dels poders oligàrquics i creditors de l'Estat que necessiten tenir unas Catalunya  que segueixi aportant part del seu PIB per omplir les arques de l'Estat. Pdert Catalunya, la única alternativa avui és la independència. LAS Fi8scalia tamnbé ha dit que fer cua per anar a voitar que ésel que feia la gent ik la que porotegia els col·legis, és convocar els catalans a concentracions tumultuàries. Però no volen veure que la violència la va desenvolupar el desplegament policial. El portaveu del PP qualifica de "nazi" la aturada política d'avui. Però no hem cremat com feien els nazis cap edifici de l'estat. El Ministre de l'Interior ha parlat d'actituds totalitàries a Catalunya. La democràcia és el PP. I acusen, el Rei també en el seu discurs de les 21 hores, el Govern de la Generalitat de   voler la independència il·legal  Per Madrid tot s'ha fet correctament i els dolents són els catalans, justificant allò de "·a por ellos" que els policies i gunàrdies engabiats voldrien tornar a repetir si els deixen. Però no tenen competències en matèria d'ordre públic a Catalunya, que es cosa dels Mossos, poguent-se discutir si era legal la seva presència colpejant la gent a Catalunya el propassat diumenge. Ens volen imposar formar part de la unitat d'Espanya, volguem o no,  i de la sobirania que dominen els ciutadans espanyols. Cap importaància tenen per Madrid les retallades,  la intervenció de facto de la Generalitat, la anul·lació de totes les lleis que fa el Parlament de Catalunya per millorar la vida social de la gent. Cap esperança per Catalunya en els partits espanyols i en la monarquia de Felio VI. Ens voldrien residuals i descatalanitzats. Que Rajoy recolzi totalment la tasca policial feta a Catalunya per les forces expedicionàries  i les greus advertencies que segueix llençant contra el poble català de seguir i ampliar la repressió, desqualifiquen aquest govern que ha perdut el nord de la democràcia i aquesta visió de la convivència forçada. Hem de reconèixer que el poder de la fotografia i la paraula dels periodistes estrangers ha permès demostrar internacionalment la veritat que el Govern espanyol intenta amagar a l'opinió pública. Cada vegada que el President Rajoy carrega contra els mitjans de comunicació que transmeten la veritat vioscuda, iguasl que els diputats observadors internacionals, queda més clar que mai que Espanya és una democràcia de paper, sense credibilitat. Els servifors del franquisme i els seus hereus encara hi són. La transició cap una dem ocràcia s'ha de fer, però no serà possible sense una ruptura que inhabiliti per càrrecs els servidors de la dictadura i els seus alumnes partidaris de la repressió contra les demandes democràtiques dels drets dels pobles. Per molt que reprimeixin, Espanya ja ha perdut Catalunya. Millor que pleguin amb aquesta política de imposicions i hegemonia de poder. Ja no els queden més Espanyes que Castella, inclosa Extremadura, Andalusia conquerida per Castella el segle XV, LLeó, Astúries, Cantàbria, La Rioja i el País Basc. Ja en tenen prou. Catalunya té dret a ser lliure i autogovernar-se en la forma que decideixi el poble català, no en la que decideixi el Govern d'Espanya i menys els que volen substituir la senyera per la bandera espanyola

el clan de la Moncloa perd el nord

A la Moncloa segueixen intentant mantenir loa demostració de força desplegada contra el poble català, acusant ara que  intervenen bandes mafioses. És la ingenuïtat de creure que la força aturarà la independència decidida democraticament per un poble  malgrat les pressions i violència policial espanyola. També diuen que ha aparegut violència i les coaccions. Afirmen des dels despatxos de Madrid que l'actuació policial fou legal, equilibrada i proporcionada. Però  sortint  avui al carrer, només veus  persones que es manifesten,. establiments tancats en solidaritat amb la  aturada general,  decidida per  la brutal actuació el dia 1 de l'Estat espanyol envers la població catalana, com podem llegir als cartells penjats amolts establiments. Avui hem sabut que  les clavegueres de l'Estat estan infiltrant activistes  per provocar aldarulls i violència en les manifestacions i concentracions populars, que justifiqui una nova càrrega policial i més repressió.També fan còrrer que estan traslladant en Ave des de Madrid amb la idea de desmoralitzar la gent. Falses informacions difoses com a part de la tàctica de guerra de la Moncloa. Mala política la dissenyada a Madrid. Rajoy ha ordenat als policies i guàrdies expulsats dels hotels que no marxin dels Hotels, amb la qual cosa sap que  pot provocar aldarulls, que és precisament el que li interessa, no el que pugui passar amb els guàrdies i policies reclosos als hotels, si es produeixen xocs dels guàrdies amb la gent enfurismada. És el que vol i busca. Sáenz de Santamaria ens segueix acusant de pràctiques mafioses. Ells i el PP atien els guàrdies contra el poble català. C'S es revela com un grup polìític trepa i intolerant. Ara les víctimes són els guàrdies i necessiten guàrdies ferits per donar credibilitat a la versió dictada des de la Moncloa. És fa difícil d'entendre que els policies i guàrdies que ja saben la veritat de tot no reaccionin demanant el cap de Rajoy, la Vicepresidenta i el Ministre de l'Interior Sr. Zoido. Han de tenir dubtes un cop tornats a la normalitat i desvestits de l'uniforme de combat. Però la gent és al carrer i les enquestes  de diaris conservadors  estrangers com Le Figaró  aclareixen que l'actuació de l'Estat espanyol és incorrecte. També a l'estranger se succeixen declaracions de dirigents polítics denunciant que Rajoy ha destruït la democràcia a Espanya amb l'ús de  forces armades. a Catalunya. S'acusa a Soraia Sàenz de Santamaria de ser una franquista col·locada al govern espanyol que s'ha proposat seguir contra els catalans les mateixes pràctiques repressives del franquisme. La dreta espanyola present a Catalunya reclama eleccions amb la intervenció  per l'Estat de la Generalitat, i continuen parlant d'una majoria silenciosa anti independentista, precisament que no els vota, però avui hem vist molta gent aplaudint les manifestacions des de balcons i finestres de casa seva. Esrtudiants, bombers, pagesos, metges, treballadors tots units per defensar la llibertat guanyada de Catalunya. Fent de majoria silenciosa només hem vist i fotografiat  policies o guàrdia civils infiltrats per provocar aldarulls entre els manifestants,. no parlaven català i han sigut ràpidament localitzats i aïllats per la gent, sempre pacíficament. Les protestes davant les seus del PP i C'S també hi són. Aquests partits han justificat continuadament la violència policial i la repressió a Catalunya. No crec que esperessin que el pobe els felicités. Ara també es demostra que ningú els defensa. i que és una fal·làcia  això de la majoria silenciosa que invoquen. Són els que són,   amb el suport d'una  ultradreta espanyola, amb el poder del diner que els protegeix i res més. Ni liberals, ni   demòcrates del segle XXI.  A la Moncloa continuen sense voler parlar amb Puigdemont i no veuen que l'arma de Catalunya és la pau i  esdevenir en 24 hores un sol poble unit per la llibertat i la democràcia. Els periodistes i observadors que segueixen el que passa a Catalunya són testimonis indiscutibles de la  situació. L'Estat ja sap que no pot deslegitimar, boicotejar el procés cap a la independència de Cartalunya. Les maniobres pròpies d'un Estat autoritari no els han servit per res. Han unit més que mai el poble contra la dictadura, reclamant democràcia. El poble ha exercit la seva sobirania el dia 1 i ha convertit la independència de Catalunya en una qüestió internacional. La mort del dictador ens va lliurar del seu règim feixista, però no de l'opressió espanyola dirigida per antics servidors de la dictadura que nno accepta tirar endavant el procés de democratització de l'Estat espanyol i fer esclatar una lluita entre dues nacions en conflicte permanent. Espanya vol ser Jutge i part, la qual cosa és inadmissible, menys encara quan l'Estrat es nega a adaptar les lleis a la voluntat dels ciutadans i de les nacions  que nega. Cal recordar, com deia el Manifest del Memorial 1714  de l'11 de Setembre de 2014 que la situació actual del conflicte Catalunya/Espanya procedeix directament dels acords de la diplomacia internacional que podem veure als Tractats d'Utrecht de 1713, en que les potències de llavors es van repartir el món català i el Regne Unit, traint el Tractat de Gènova de 1705  de defensa amb Catalunya. És hora doncs que els responsables del desmembrament de Catalunya per pagar deutes de guerra, evitar la guerra amb els anglesos i assegurar-se el tro d'Espanya, rectifiquin o obliguin a l'Estat espanyol a retornar a Catalunya el seu Estat, drets i llibertats.  És molt clar que el clan de la Moncloa ha perdut el nord. També fa temps ha perdut Catalunya.