Paraules infecundes

Els mitjans de persuasió com diu el Professor Sampedro, difonent paraules de  tardor infecunda, volen crear persones sense pensament. La política actual encara no admet gent amb pensament lliure. Ha aparegut un neofranquisme que  es dedica a destruir la democràcia amb la banalitat i l'estupidesa, la calumnia i l'insult. Els reglaments parlamentaris dels nostres temps  permeten segar l'herba i paralitzar debats necessaris, tancar la porta al progressisme. Els conservadors, sociaoistes inclosos, prefereixen deixar els escons buits a l'hora de votar al Parlament de Catalunya, i que l'Estat empaiti la democràcia catalana.Els interessos econòmics dirigeixen la política sense amagar les seves pretensions. Poden pujar i fer caure governs aprofitant l'elector sense pensament que no reb més informació que la dels mitjans de persuassió al servei del l'Estat, fàcliment manipulable i modelables les seves idees. Ens podem arribar a creure que a la política tot és sa i bo. Però la corrupció que involucra partits sencers i alts dirigents, els escàndols  detectats per oficines antifrau i serveis policials, demostren que a la política  funciona una  moneda de canvi  amb disfressa de negociació, pacte i compromís. La política feta pels estats majors dels partits no és la política del poble, és la que permet que b un dirigent estranger pugui dir amb veu alta que Catalunya no tyéper què ser indeoendent de l'Estat espanyol. I la coneguda i repetida expressió de "queremos una España unida y fuerte" que no és més que una frase feta, és demostrativa del desconeixement i la incultura històrica de qui ho diu. Segons qui així parla en les conferències de premsa "preparades per la via dipomàtica" no, és d'extranyar que primim els interessos de govern per damunt dels interessos de la gent. El poble està d'aquesta manera al servei del govern i de l'Estat. Som un país en el que hi han més polítics i funcionaris que metges i mestres. Lògicament, certs canvis no interessen. La mamella de qui seguirà pagant per què no li diguin insolidari, és sagrada. Tot això en fa veure que la política té alguna cosa a veure amb la doctrina dels mercats. Regateix d'acords, negociacions, imposicions, mercadeig per sobreviure en el poder.  Mercadeig de càrrecs i de drets, formes de establir estructures piramidals, com les llistes tancades a les elecicons magnifiquen. Als temples  de la llibertat hi ha arribat  la polpitica dels mercaders de la política, no la política dels  defensors dels Drets Humans en el moment  en que ja se sap que Espanya, tot i estar formalment acusada de violar drets humans   i drets irrenunciables a Catalunya, formarà part del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides des de dilluns proper. Demostració de que la diplomacia d'Estat se sap imposar a la ètica., que els principis i els propòsits de les Nacions Unides són paraula infecunda, no són res davant els interessos d'Estat. El conservadurisme s'ha fet amb la política i amb els llocs claus a l'hora promoure la democràcia, la pau, l'estabilitat, la tolerància i elprogrés. Qui mana decideix i tria el que vol fer i on ho vol fer. Poden saltar-se els acords i PActes Internacionals de Drets de les Nacions Unides, com està fent Espanya amb Catalunya. Ara el que interessa a Espanya és aïllar Catalunya i fer fracassar el procés cap la independència. Als capitals espanyols que busquen els monopolis dels mercats amb imatge  més o menys disfressada, interessa que Catalunya no s'emancipi. Que el Parlament de Catalunya no proclami la independència, que el President Puigdemont faci marxa enrrere és la qüestió. Amb aquest objectiu, totas pressió és poca. No sabem de quines pressions han sigut objecte Puigdemont i Forcadell. De paraules infecundes a feina subterrànea. El que menys interessa, si no és com excusa, és seguir parlant de l'òrdre constitucional espanyol que les institucions catalanes no poden seguir al punt on hem arribat. A Catalunya qui decideix és el poble, sense importar gaire al Govern espanyol una nova escalada de tensió, La Policia Nacional ja els farà la feina  de espantar i reprimir el personal amb la seva duresa habitual. Tenen un Codi Penal sencer a la seva disposició.  De la guerra de nervis passarem a la tàctica del desgast. Del desgast a l'empobriment mutuu. Si hem d'arribar a una mediació o a una solució pactada, Espanya té moltes coses a rectificar i alguns Ministres per dimitir o ser dimitits, a més de retirar immediatament les forces policials d'ocupació i dictar el sobreseïment de totes les causes criminals obertes i per obrir als polítics catalans. La cultura de Pau de que parlava Federico Mayor Zaragoza és ben diferent del que està fent el Govern de l'Estat espanyol a Catalunya. Sobren mercaders dels temples de la llibertat. Abandonar a Espanya el fals concepte de la democràcia basada exclusivament en el poder de la representativitat de les majories.