Poder de la paraula i la imatge

Diuen que l'observador   imparcial està obligat a  recollir i  els fets històrics amb la màxima fidelitat per què en el temps, puguin ser treballats per historiadors. La obligació, de la gent que creu en la comunicació lliure i veraç, és  la de explicar les coses tal com són i es produeixen.  A Catalunya vivim moments de crispació, difícils de controlar, per la indignació que mostra la població davant les carregues policials del passat diumenge 1 d'octubre, de policia i guàrdia civil contra una poblaciò indefensa, produïdes  fent mal, amb la finalitat d'atemorir i fer marxar la gent per aturar les votacions. Van fracassar. Van actuar amb tota la duresa imaginable, amb empentes, cops de porra, pilotes de goma i gasos lacrimògens. I quan la gent es manifesta i protesta davant els hotels on s'allotgen els guàrdies i policies, ara la Fiscalia vol crear el delicte d'odi. El que no diuen, és que sembla que van llogar les habitacions des del Ministeri de l'IInterior dient que es tractava d'una operació antioterrorista. Si això és veritat i no es va dir que  l'allotjament era per  les forces policials que havien de carregar sernse cap consideració contra la ciutadania present als col·legis electorals, llavors estaria plenament justificat que els hotels  apliquin el dret d'admissiuó que obliga a abandonar l'allotjament als violents que van ferir greument els sentiments de la població, a més d'ocasionar més de 850 lesionats. Això, per la Fisacalia "no va atentar la convivència" i el Ministre de l'Interior Sr. Zoido s'atrevceix a dir que l'acció fou impecable, culpabilitzant Puigdemont del setge a policies i guàrdies. Culpar un Ministre publicament Puigdemont, sense voler veure que la convocatòria de manifestació la han fet entitats socials i sindicats de treballadors i molts empresaris, per expessar pacíficament el dolor social pels fets provocats per els serveis policials de l'Estat, dient que Puigdemint "atia el setge als policies i guàrdies civils", és una vulneració clara del dret a la presumpció d'innocencia  i una possible falsetat en la acusació,  que invalida tota acusació i una imprudència per part d'un Ministre que  és Jutge i que se suposa que sap que les condemnes les dicta un Jutge, no un Ministre. Ha quedat clar que els drets humans són vulnerats per l'Estat en nom de la llei i de la democràcia definides pel partit governant. Com diu Enric Vila a El Nacional, Espanya ha perdut. Espanya ha destruït efectivament la identitat democràtica que diu defensar, la democràcia que criden els policies  tancats als hotels dels que ara no volen marxar per ordres del mateix ministrre. El poder, és clar que no vol canviar res. Per això mni hi ha hagut diàleg amb Catalunya. Per això el Rei Felip VI ni tant sols ha vingut a veure els ferits que encara són hospitalitzats. No els interessa veure de primera mà el que han fet les seves forces de l'ordre públic un dia  en que els han donat barra lliure peer fer mal, porra en mà. Govern i policies  estan de fet, sense saber-ho,  al servei dels poders oligàrquics i creditors de l'Estat que necessiten tenir unas Catalunya  que segueixi aportant part del seu PIB per omplir les arques de l'Estat. Pdert Catalunya, la única alternativa avui és la independència. LAS Fi8scalia tamnbé ha dit que fer cua per anar a voitar que ésel que feia la gent ik la que porotegia els col·legis, és convocar els catalans a concentracions tumultuàries. Però no volen veure que la violència la va desenvolupar el desplegament policial. El portaveu del PP qualifica de "nazi" la aturada política d'avui. Però no hem cremat com feien els nazis cap edifici de l'estat. El Ministre de l'Interior ha parlat d'actituds totalitàries a Catalunya. La democràcia és el PP. I acusen, el Rei també en el seu discurs de les 21 hores, el Govern de la Generalitat de   voler la independència il·legal  Per Madrid tot s'ha fet correctament i els dolents són els catalans, justificant allò de "·a por ellos" que els policies i gunàrdies engabiats voldrien tornar a repetir si els deixen. Però no tenen competències en matèria d'ordre públic a Catalunya, que es cosa dels Mossos, poguent-se discutir si era legal la seva presència colpejant la gent a Catalunya el propassat diumenge. Ens volen imposar formar part de la unitat d'Espanya, volguem o no,  i de la sobirania que dominen els ciutadans espanyols. Cap importaància tenen per Madrid les retallades,  la intervenció de facto de la Generalitat, la anul·lació de totes les lleis que fa el Parlament de Catalunya per millorar la vida social de la gent. Cap esperança per Catalunya en els partits espanyols i en la monarquia de Felio VI. Ens voldrien residuals i descatalanitzats. Que Rajoy recolzi totalment la tasca policial feta a Catalunya per les forces expedicionàries  i les greus advertencies que segueix llençant contra el poble català de seguir i ampliar la repressió, desqualifiquen aquest govern que ha perdut el nord de la democràcia i aquesta visió de la convivència forçada. Hem de reconèixer que el poder de la fotografia i la paraula dels periodistes estrangers ha permès demostrar internacionalment la veritat que el Govern espanyol intenta amagar a l'opinió pública. Cada vegada que el President Rajoy carrega contra els mitjans de comunicació que transmeten la veritat vioscuda, iguasl que els diputats observadors internacionals, queda més clar que mai que Espanya és una democràcia de paper, sense credibilitat. Els servifors del franquisme i els seus hereus encara hi són. La transició cap una dem ocràcia s'ha de fer, però no serà possible sense una ruptura que inhabiliti per càrrecs els servidors de la dictadura i els seus alumnes partidaris de la repressió contra les demandes democràtiques dels drets dels pobles. Per molt que reprimeixin, Espanya ja ha perdut Catalunya. Millor que pleguin amb aquesta política de imposicions i hegemonia de poder. Ja no els queden més Espanyes que Castella, inclosa Extremadura, Andalusia conquerida per Castella el segle XV, LLeó, Astúries, Cantàbria, La Rioja i el País Basc. Ja en tenen prou. Catalunya té dret a ser lliure i autogovernar-se en la forma que decideixi el poble català, no en la que decideixi el Govern d'Espanya i menys els que volen substituir la senyera per la bandera espanyola