Josep Tarradellas, home de paraula

El record del retorn de President  Tarradellas el 1977, amb el que significava la recuperació de la Generalitat republicana a la sortida del franquisme, és el símbol de la legitimitat d'un canvi de sistema polític fa quaranta anys. Aquell sistema que es va convertir l'autogovern en un règim  autonòmic generalitzat per frenar a les nacionaitats històriques precisament l'assmpció de més competències que les cedides per l'Estat, ha derivat en una disbauxa de dupliació d'administracions, mantenint  pel mig les provincies i les diputacions provincials, a més de les temptatives de recentralització que a Catalunya es tradueixen en  la proposta d'aplicaciò dde l'article 155 de la Constitució, faci el que faci el Presidentn Carles Puigdemont. TArradellas va obrir una esperança, Jordi Pujol s'en va beneficiar durant 23 anys. Precisament ara sabem del cert pel discurs de la FGiscal en el cas Gurtel, que el Partit Popular s'ha beneficiat d'activitats delictives, Aquesta deriva de la corrupció és la que ha portat l'Estat al buit polític i a que el poble català  perdi tot respecte al principi d'autoritat   imposada a cops de porra. Recordem Tarradellas baixnt de l'avió que el va tornar de l'exili i el seu "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí"d' un 23 d'octubre de 1977, des del balcó de la Generalitat. No poden fer avui el mateix Rajoy   i l'amable Soraya Sáenz que estan per l'escapçament del Govern de la generalitat i fer-se amb les cvomoetènciues de la gestió pública de Catalunya. Catalunya ja nno serà "casa nostra", sinó la casa dels ocupants que volen fer Espanya d'una Catalunya que ja ha marxat espiritualment. La proposta espanyola és la involució i reduir l'autogovern català als interessos del Govern Central per contentar els desigs de Merkel i Macron, les idees estretes i incultes de Juncker i Tusk sobre la naconalitat catalana i el que significa en la història. Llibertats, democràcia i institucions pròpies, estan en pèrill a Catalunya a partir de la posició ultraconservadora espanyola que s'ha obert pas en la classe empresarial i alguns sectors socials. La guerra de banderes és el perfil d'una situació de confrontació, no pas de concòrdia i civisme. La negativa o desinterès de molta gent a aprendre i a parlar català és un fet que aprofitarà el Govern Central per accentuar la descatalanització de Catalunya. És una fiorma de desligitimar el Govern legítim de Catalunya amb la agressió de la pitjor cara del règim del 78, hereva del franquisme, mentre Europa  ens nega el pa i la sal. Com diu l'editorial del diari Ara del diumenge 22 d'octubre, no podem permetre que Catalunya sigui neutralitzada per l'ap'licació de l'article 155 tqal com h a sigut proposadda per l'acord del Consell de Ministres  del dissabte 21. Mantenir la independència declarada per el resultat del referèndum del dia 1, mandat    pronunciat amb dolors i sang, que les institucions no poden renunciar, i anar a eleccions constituents no és contradictori, sinó que seria el desenvolupament del mandat. Esgotat el món de les autonomies i trencat el pacte del 78, Catalunya ha de seguir el seu camí en la història i esdevenir Estat   en l'ordrfe internacional. La independència d'un estat dominant, depredador i agressiu és avui símbol de respecte als drets fonamentals, la llibertat i la democràcia. Tarradellas, amb responsabilitats durant la República i la guerra civil, amb l'experiència de l'exili,  no estava pel contrari.