Ni diàleg, ni consens, ni pacte

El Govern espanyol ja es va pronunciant a la vista de la declaració d'independència de Catalunya, suspesa  amb la perspectiva del diàleg i arribar a un pacte. A Madrid, però es negueun a rebre tot mitjantcer, . No volen mediadors. No acceptemn el diàleg. Neguen que s'hagi celebrat un referèndum el passat 1 d'octubre. Per ells la policia i la Guàrdia Civil van f er la seva feina impedint la celebracio0 d'un referèndum, com la Justícia obligava a disoldre els òrgamns de control del resultat electoral. Això els permert dir que tot fou una mascarada, una mobilització tumultuaria, una activitat il·legal.  Diuen que Catalunya està fora de la legalitat. Acusen Puigdemont de colpista i el nacionalisme català de nazi. Ara volen que Puigdemont vagi al Congreso de los Diputados a explicar-se per què rebi la corresponent escridassada i rebuig  dels unionistes.  Es creuen que si Puigdemont va al Congreso, en surtirà acabat i tsambé el problema català per temps. Però Europa mostra preocupació per la inestabilitat que està creant la postura radical del Govern espanyol   i recomana diàleg amb Catalunya per resoldre el contenciós per la vía política.  Ara  Rajoy prepara l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per enderrocar Puigdemont i convocar eleccions a Catalunya. La seva posició és de "cerrazón obsesiva", com diu un amic meu. Espanya no entèn la gravetat de la situació i no vol cap mena d'entesa amb Catalunya. Rajoy reactivarà la dreta reaccionària   i omplirà les infraestructures bàsiques de Catalunya amb força cossos policials per assegurar-se de que controla la situació.   Pr què gusanyin els seus hauria de il·legalitzar els partits independentistes. És capaç de fer-ho. Però s'arrisca a un creixement de la inseguretat i la inestabilitat contra el que tots diran és una farsa feixista i un xantatge a Catalunya. La fuga de domicilis socials d'empreses per fer que estadísticament baixi el PIB català   és una jugada de sort contra la independència conduïda per  persones favorables a l'unionisme, per raons ideològiques i no per motíus  econòmiques, quan Catalunya no ha proclamat la independència ni ha posat dempeus el nou Estat. Aquestes empreses perjudiquen la consideració internacional i la reputació de Catalunya.  Però no guanyen res marxant de Catalunya, se situen en un país governat per un partit corrupte, segons diuen els Tribunals, que esperem no els contagi la malaltia crònica que més embruta la democràcia espanyola. Rajoy sap que el cas català no està perdut ni l'acabarà amb la repressió. Enderrocar un govern democràtic i disoldre per la força  un parlament democràtic és un mal auguri per l'estimació de l'opinió pública. La política no s'arregla tancant  polítics demòcrates a la presó, creant la intolerància espanyola nous presoners polìtics en temps de democràcia, a un Europa que no ho pot entendre. Tampoc podran acabar d'aquesta manera amb la Catalunya que porta més de 300 anys esperant recobrar democràtica i pacíficament drets i  llibertats, l'autogovern. Queda per saber si les Nacions Unides es deixaran influenciar o acabaran condemnant la posició espanyola oferint supervisar un  nou referèndum. La Unió Europea no pot quedar al marge. El que passi entre Catalunya i Espanya afecta a l'estabilitat europea. Cal  no oblidar que Catalunya significa el 20% del PIB espanyol i 7.500.000 ciutadans europeus cotitzants d'impostos que no pot llençar a la bassa desesabilitzant l'Unió, anant contra els seus propis princpis com tampoc les Nacions Unides poden permetre que Espanya impideixi uin referèndu d'autodeterminació amb una Constritució esoanyola que no l'impedeix i que té varies lectures. Però Espanya no vol ni sentir parlar del referèndum català, i mnenys de la ocurrència de proclamar la República catalana. Queda per veure qui dictarà la sentència definitiva i ferma  per resoldre aquest conflicte.