proclamació de diàleg i resposta negativa

El dia acaba amb una resolució d'empresonament provisional dels presidents d'Omnium Cultural i de l'Assemblea Nacional de Catalunya. També hem sentit aquest migdia a la Vicepresidenta Soraia Sáenz de Santamaria dir que  Puigdemont no havia contestat el requeriment que se li havia fet  com a pas previ a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució a Catalunya. La Carta enviada pel M H Carles Puigdemont amb data 16 d'Octure al President del Govern Central Sr. Rajoy, no ha convençut ni ha agradat.  Demanar diàleg sense limitacions, el Govern espanyool no ho accepta. La resposta  també hi era a darrera hora de la tarda amb la interlocutòria judicial acordant l'empresonament de Jordi Sanchez i Jordi Cuixart a petició del Fiscal.  La proclamació en favor del diàleg no ha tingut èxit a Madrid ., Se'ls ha aplicat la llei que dimana del poder legislatiu, doncs els drets, com deia fa una estona un bon amic, són el resultat de qui té el poder i com l'exerceix, amb independència del que digui la gent un cop qui mana és titular del poder. El 10 d'Octubre varem veure i escoltar una declaració política de diputats, però no una declaració insrtitucional. La sigt
natura del document es va fer després del discurs del President i sense votació en sessió parlamentària. No s'ha declarat la independència. I l'Estat ho sap. Es tracta ara de perseguir els que  entenen que poden subvertir l'ordre constitucional  establert parlant de drets humans i de dret internacional. No volen diàleg ni reflexió. Volen rendició del Govern de Catalunya i del Parlament. No importa la desafecció de la població. El manteniment de l'ordre que consideren subvertit  és lo primer. Per conseguir-ho l'Estat ha dividit els sectors del poble, desmotivant, atemorint i deixar la independència com un dibuix inacabat. La fugida de seus socials i la retirada de fons dels bancs catalans és una mostra d'aquesta campanya. Ara el PSC  protesta per l'empresonament dels dirigents de les entitats mobilitzadores de la gent. De nou cacerolades i concentracions populars. Pero no retira el seu recolzament a l'aplicació del 155. Prefereixen alguns seguir en el model autonòmic a l'espera de veure si algú decideix reformar la Constitució. Però la reforma serà rutinària, doncs, per resolució de Tribunal Constitucional, no es poden reconèixer els drets de Catalunya i menys encara el seu caràcter nacional, com a nació històrica.  Veurem dins d'uns dies el que decideix el Govern i els termes en que demana al Senat autorització per aplicar el 155 amb el suport del PSOE, destituir el M H President   Carles Puigdemont i convocar eleccions  al Parlament de Catalunya, possiblement amb algun partit  independentista il·legalitzat. Tot dins d'un ordre preestablert. És la força de la llei el que el Govern Central ha posat en marxa, rebutjant tota proposta de mediació. De res haurà servit invocar el dret internacional. Ordre i legalitat a l'espanyola només generaran desafecció a Catalunya i ho saben. Però a Madrid no volen pactes amb els que ells consideren colpistes catalans que els fan el xantatge de voler negociar, diuen. L'avís del diàleg que accepta el Govern Central està donat avui amb l'empresonament de Sanchez i Cuixart. Ni balconades sortoses ni proclamacions de diàleg. Catalunya queda de moment a la cruïlla. Només cal seguir ara els aconteixements i veure com soluciona  el Govern català aquesta guerra de nervis i de desgast que està trencant les il·lusions i les esperances de molta gent. Però cal veure que el 155 encara no està posat en marxa ni aprovat. Molts polìtics estrangers demanen del diàleg al que es nega Madrid. Estan també per veure les reaccions internacionals a la repressió espanyola en el precís moment emn que Espanya pren possessió del seu escó a la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides. Voler vèncer amb repressió també porta conseqüències en el segle XXI de les  democràcies plurals i participatives. El principi democràtic no recomana la repressió dels que reclamen la independència any rere any, per molt que molestin els partidaris de l'ordre establert que estan pressionats pels grans capitals i per cercles ultra conservadors. El progressisme està també per fer amb una visió oberta i sensata per evitar que els treballadors siguin una joguina en mans dels empresaris beneficiaris de la legislació laboral del PP a l'hora de començar les negociacions dels nous convenis col·lectius dins de pocs mesos. 2018 pot ser un any difícil   i no gaire dòcil en el sector laboral.