Restaurar la legalitat i l'ordre del poder central

L'aplicació del 155 que es ve anunciant abans que l'hagi  definit i aprovat el Consell extraordinari de Ministres de demà dissabte, serà light, dincs tindrà per objectiu dissoldre el Parlament de Catalunya i celebrar noves eleccions dins del marc autonòmic. Es tracta, per el Rei i el Govern espanyol, de restaurar la legalitat i l'ordre constitucionals trencats per el Govern i el Parlament de Catalunya, no reconeixent la possible declaració d'independència de Catalunya i oposant-se  a la secessió del Principat, d'acord amb el text Constitucional que determina la unitat d'Espanya. Segueixen amb l'estratègia de la por sense límit, mentre els catalans ens preguntem quin país volem, com el volem i sota quina llei. La espanyola no ens cau bé després de la mostra de proporcionalitat i eficàcia politica del dia 1 d'octubre. Massa ferits, prop de 900 per les càrregues policials i el Govern espanyol considera que no ha de demanar disculpes per la defensa de la llei feta per les forces policials el passat 1 d'octubre. Els il·legals foren els que es van posar davant les forces de l'ordre, pacificament i tot, per voler votar.  I com ha passat a Dos Rius, contra denúncia per agressió,  denúncia dels denunciatrs al denunciant  pel que sigui. El Rei i els invitats de la Unió Europea, guardonats amb el Premi Princep d'Astúries, no es plantejen que la llei té com finalitat la justícia per defensar els drets humans i el bé comú.  Els catalans sdabem que quan no defensem els nostres drets, perdem la dignitat. La dignitat no es negocia ni es renuncia. Ara ens trobem que improvitzern mesures que no els posin en entredit ddavant la Unió Europea. No volen ressuscitar el Duque de Alba, el botxí de Flandes. Però es proposen limitar encara més les funcions del Parlamenbt abans de convocar eleccions un nou Govern posat a dit. S'han fet retrets i requeriments per carta abans de decidir l'assalt a les institucions catalanes. Felip VI ha beneït aquesta tarda l'operació Catalunya en el seiu doiscurs n a la fí dels actes de l lliurament de premis de la Fundació Príncesa d'Astúries, declarant inacceptable l'intent de secessió a la que vol es doni resposta dins de la Constitució, atenent-se als valors de la democràcia parlamentària. O sigui que es tracta de que un Senat decideixi, a petició d'un acord del Govern espanyol destituir els càrrecs catalans electes democràticament i fer noves eleccions a Catalunya. Se suposa que s'il·legalitzaran partits contraris a l'article 2 de la Constitució. Com ha dit l'ambaixador britànic Craig Murray, segons recull el digital "el nacional.cat",   "dissoldre un Parlament per forçar eleccions per què no agrada el que ha votatt la gent, és feixisme".  El que no sabem és com s'ho prendran els Governs democràtics de tot el món, si el 155 va per aquest camí o amb més duresa  en aquesta "operación someter Catalunya". Ha quedat defnitivament trencat el diàleg, tornant el centralisme arcaic per impedir la Catalunya Estat, com diria avui Mossèn  Josep Dalmau, recordant la seva intervenció  el 1987 en la Convenció per la Independència Nacional, convertint-nos de nou en una regió d'Espanya com nació única. El Rei, emulant el seu predecessor Felip V,   ha perdut definitivament la seva neutralitat "constitucional",  repetint de nou el que va dir el 3 d'octubre sobre la il·legal i inconstitucional posició de Catalunya que vol la inependència. El Rei prenent posició per el bàndol centralista ha legitimat el conflicte, originant una situació inestable i confusa, difícil d'entendre per qui desconeix que la Espanya anterior a Felip V era una veritable confederació de pobles. Felip V fou el gran enemic de la confederació de pobles lliures que va eliminar a les terres d'Iberia per convertirles en un projecte castellà. Aquest projecte imposat a Catalunya és el que fa inviable ser catalans dins d'Espanya. Ara viurem possiblement amb l'engany i la frustracio de l'aplicació d'una Constitució que no respon al les esperances socials de reconeixement de la nacionalitat catalana. Voldran imposar el règim de l'Estat contra el desig  català d'autodeterminació i el vot lliure, prohibint la menció independència en els futurs programes electorals.. La ocupació polìtica i institucional que es prepara, no es podra legitimar democràticament contrsa la voluntat majoritària d'un poble que volia votar pacíficament i en llibertat el passat dia 1 d'octubre, i vol viure en democràcia i en pau amb tothom. Ara no volen reconèixer que el propi President Tarradellas, com recorda Mossèn Dalmau, va manifestar el seu desacord amb l'Estat autonòmic amb el raquitisme del primer Estatut de 1979. La Constitució de l'Estat de les Autonomies està molt clar que no serveix i s'ha de tornar a inventar, com les màquines que en poc temps cauen en desús. La Constitució de 1978 no ha resolt el gran conflicte sobre el concepte d'Espanya en adoptar i transposar el criteri legal franquistsa. El redactat vde l'article 2 de la Constitució de 1978, segons Mossèn Dalmau,  ens manté en el marasme legal de la dictadura, sense resoldre el problema català. La confusió que permet el que està a punt de passar a Catalunya el poble d'Espanya no se la pot permetre. La realitat dels països desvinculats i els territoris separats que coneixem des del segle XX, sense ser colònies ni territoris administrats, com fou el cas de Noruega de Suècia, Islàndia de Dinamarca, Irlanda del Regne Unit, i L'illa de Malta i Polònia, com més tard els països Bàltics, Eslovenia, Kosovo, Croàcia, Montenegro, i Macedònia. Espanya volen fer-la viure en un galimatíes i la confusió d'un redactat constitucional conflictíu. que permet el centralisme que pateix ja Catalunya amb la intervenció de fet dels comptes de la Generalitat. Catalunya mereix un futur lliure i més humà. No cal pertànyer a cap partit polític ni ser independentista per veure-ho. L'autodeterminació és avui la voluntat d'alliberar-se del centralisme espanyol. Cal que no oblidi ningú la importància geopolìtica de Catalunya on es troba situada, que és el que Espanya no vol perdre a més del seu control econòmic. Cal que quedin clar a tothom les reials amenaces rebudes a Catalunya a través dels mitjans amb les paraules del discurs del Rei a Oviedo, secundant els acords del PP, Ciudadanos i el PSOE,dirigides als polítics europeus presents, amb una cuidada escenografia. Per molt pragmatics que volguem ser, ja no serveix la política del peix al cova. Els models polítics català i castellà segueixen a les antípodes. Ara també diran que parlem en català de mala fe per què no ens entenguin.