dictadura presidencial contra Catalunya

Semblava que la pugna entre els blocs independentistes i els anti independència catalana, quedava entre monàrquics i repubicans, pero ara costa de creure que se suspengui la democràcia a Catalunya i possiblement també a Espanya, com diuen el podemita  Pablo Echenique i el  vell  Senador convergent Josep Cleries. Oriol Junqueras va més enllà i ja parla de totalitarisme, mentre pèls mitjans ens assebentem que la Fiscalia de l'Estat prepara querelles per rebel·lió contra la l'inacceptable intent de secessió" que va dir el Rei ahir en el seu discurs  a l'acte de lliurament de premis de la Fundació Princesa de Astùries. La irresponsable i egoísta fuga de capitals i de seus corportives  de Catalunya davant la possibilitat de la independència i la creació d'una República independent d'Espanya ha permès dir al Govern d'Espanya que a Catalunya i ha malestar econòmic. L'objectiu de la campanya nacional és  fer pensar a la gent que la hipotètica immolació del President Puigdemont és un error innecessari, per què Catalunya seguirà dins d'Espanya, com afirma el Rei. S'utilitza contra Catalunya per posar-hi ordre legal, l'article 155 de la Constitució que procedeix   i és deriva de la Constitució de Weimar que va permetre, segons explica el politòleg i Professor Jorge Verstrynge, de la Universitat de Madrid,  que  Hitler pogués destituir jutges, funcionaris i els càrrecs  que no abraçaven el nazisme. Ens parlen ara de Catalunya com una regió d'Espanya, igual que en temps de la dictadura de Primo de Rivera i sota la dictadura franquista. Segueixen interpretant els reis catòlics com una fusió de pobles, quan no va existir la dita fusió, doncs Catalunya va seguir amb les seves pròpies regles, idioma, tradicions i sistema polític, tot i la Inquisició , fins l'arribada a la corona hispànica del rei de la família Borbó, Felip V. Ara que Catalunya  es mou per proclamar la seva República,  rcbrar l'Estat propi perdut el 1714,   cal impossibilitar     l'autogovern català per què no derivi en independència de l'estat espanyol. Milers de policies, la Fiscalia de l'Estat i la judicatura, estan preparats i esperant aconteixements. La nova ocupació policial del territori català i aturar les protestes que s'esperen és objectiu prioritari amb la posta en marxa del 155. Parlaran de protegir d'aquesta manera tots els catalans de les "tropelias" del secessionisme. El socialista Pedro Sánchez, en el Congrés del PSOE que se celebra aquests dies a Murcia, ha manifestat el seu suport a l'aplicació del 155, carregant totes les responsabilitats del que passa al Govern català. Mostra el seu discurs molt poca informació  de les veritats o també s'apunta a la banda de la mentida per justificar la opressió de tot un poble. El diputat socialista català Sr. Iceta  deixa dir que va visitar ahir el Presidernt Puigdemont, per intentar evitar més precipitacions i que es respecti la Constitució a Catalunya, per salvar Catalunya de l'aplicació del 155 que el President Rajoy impulsa contra l'incompliment de les obligacions constitucionals, segons diu. Rajoy, amb una certa ingenuïtat  escenogràfica o per què pensa que els cops de porra i la Fiscalia li resoldran el problema, pensa que la intervenció de l'Estat a Catalunya no farà incòmoda Espanya pels catalans, independentistes on no. Ara resulta que l'1 d'octubre els desobedients i els que encalçaven els policies espanyols que carregaven contra  ciutadans indefensos,  eren els catalans que volien votar.  Rajoy estava descol#locat veient els fets Policies contra m'es de dos milions de ciutadans que volien votar. Només el Rei va sortir en defensa dels valors constitucionals amb el seu missatge del 3 d'octubre, provoccant la reacció de la fúria espanyolista i la afecció a la monarquia i la bandera. El Govern espanyol interpreta el 155 com el dret a recuperar la convivència que diuen hem trencat a Catalunya, quan saben que la vida segueix igual, l'atur segueix  en el mateix pporcentatge i si les empreses venen menys és per una qüestió de liquiditat i salaris baixos. En el món municipal res no passa tampoc, excepte que  l'Alcaldessa Ada Colau no ha vulgut declarar persona non grata al Rei Felio VI, aprofitant els vots de BComú,  del PSC, Cs i PP.  Avui ha aparegut un nou garantisme d'imposicions aprovades per el Consell de Ministres aquest mateix dissabte. Entrarem en un estat policial sota el govern de l'Estat. Aquesta serà la resposta de l'Espanya constitucional del Rei Felip VI i del Govern Rajoy a les pretensions catalanes. Ara toca servir-se de la força del dret per implantar al territori la bandera d'Espanya   en lloc de la senyera catalana. Parlen doncs de concòrdia quan només hi ha violència a l'horitzó per aturar la independència de Catalunya. El deliri espanyol es fa present una vegada més a la política, declarant  les institucions catalanes fora de la llei per haver fet un referèndum prohibit en base a una llei finalment declarada inconstitucional i anulada.
Segons Rajoy, el President deñ Govern català M.H. Carles Puigdemont ha plantejat una imposició que sabia no podia ni podria fer. Només han liquidat la llei i posat en marxa una legalitat paral·lela. D'aquesta manera, Rajoy defensa quer el diàleg dora de la llei és antidemocràtic i no es pot pretendre que el seu govern se salti la llei. No podem els catalans imposar els nostres criteris als altres. Per tant Rajoy vol fer-nos tornar a la legalitat, recuperar la normalitat i la convivència, continuar la recuperació econòmica i celebrar eleccions. Tot es justifica doncs per aquest darrer objectiu, per què Rajoy sap ben bé que els altres objectius són artificials. Les mesures concretes que ha anunciat en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres es concreten en que el President del Gov ern espanyol podrà disoldre el Parlament català i cionvcar eleccions i obrir així una nova etapa. No h a dit si il·legalitzarien partits. Però tot és previsible. Per poder actuar més lliurament se cesdsarà el President Puigdemont i tot el seu equip de govern, designant-se nous gestors que operaran des dels Ministeris d'Espanya i l'administtració catalana i serveis públics actuaran sota la supervisió d'aquests nous gestyors. El Parlament, que conservarà les funcions representatives,  no podrà designar nou President i no podrà adoptar iniciatives que es considerin contràries a la Constitució. El Govern disposarà d'un dret de "veto" a les resolucions i acords del Parlament de Catalunya que s'ha de limitar a les competències de l'Estatut d'Autonomia. Segons Rajoy, es tracta de cessar les persones que han pasat    fora de la llei, la Constitució i l'Estatut. Per Rajoy això serà normalitat, concòrdia, convivència, projecte compartit del món que és Espanya. De frret som davant una suspensió f'`pactica del Parlament a més de la destitució d'un Govern democràtic, com de la Generalitat. Rajoy s'atribueiux tot el poder, el total control polític, afirmant una dictadura presidencial sobre Catalunya.   Hi ha qui pensa amb el dret constitucional a la vista que les mesures decidides pel Consell de Ministres espanyol   són anticonstitucionals i degraden la qualitat democràtica. A més, amb tots els càrrecs destituïts, no hi haurà cap òrgan que pugui impugnar les mesures, creant per tant el Govern espanyol indefensió a un govern democràtic.  La resposta la tenen el Parlament de Catalunya i el President Puigdemont, proclamant  la independència de Catalunya unilateralment en els propers dies, mentre el Senat tramita l'aprovació de les mesures que vol aplicar l'executiu Rajoy en base a l'article 155 de la Constitució, passi el que passi, doncs immediatament entraria en joc la Comunitat Internacional. El cas dels catalans no podria quedar novament penjat. Tampoc seria correcte invadir Espanya un Estat recentment creat. No em puc creure que els rellotges endarrereixin l'hora i del 2017 passem al 1936. Queda per la història separar la bondad i la veritat de la mentida i l'aplicació de mesures que poden ser contràries a la convivència i la concòrdia. Com deia Bertrand Russell en acabar la Segona Guerra Mundial, en el moment de la fundació de les Nacions Unides, doncs la esperança i  els desigs són fonamentals en la ètica. Però compte amb la ètica que es fonamenta en la política, podent destruir la moralitat cívica, creant tabús i conviccions personals incompatibles amb  el diàleg social.