Felip VI i Rajoy plantofegen Catalunya

Hi ha qui creu, com el President del Partit Popular a Catalunya Sr. Xavier Garcia Albiol, que l'ús de la força és la manera de garantir el respecte a la democràcia. A mi això em recorda que el meu pare m'explicava que Francesc Cambó, polític que també parlava de concòrdia, però no amb els sindicats, deia  en els seus actes públics al palau de la Música, que l'ordre s'assegurava amb un bon sabre des de la Generalitat. El Rei d'Espanya Felip VI, el 19 de Juny de 2014 es pronunciava per la independència de la Corona, la neutralitat política, la seva contribució a l'estabilitat del sistema polític, ser una via per la cohesió per la seva vocació integradora. Però ahir , a les 9 del vespre vam veure que el  jove Rei  havia canviat la  seva orientació que semblava propera al poble. El Rei  va presentar la seva imatge pel missatge  televisat per varies cadenes espanyoles tenint darrera un quadre de Carlos III, vestit amb armadura i armament. Tot un avís d'ús de la força contra Catalunya com els seus predecessors en altres temps. Va manifestar-se amb duresa i enuig visible,  en castellà,  contra  la situació política catalana, beneïnt les brutals actuacions policials  que van produir  a CAatalunya més de 850 ferits, segons les últimes dades i prop ja de 400 denuncies formulades contra la Guàrdia Civil i la Policia nacional espanyola. Cap paraula per la gent  hospitalitzada, maltractada i menystinguda per les forces expedicionàries de l'ordre.  El Rei d'Espanya ens considera  ara en la il·legalitat, fora de la democràcia, ens amenaça directament amb més repressió i va obrir la porta a que el Govern Central actuï contra el Govern, el Parlament i el poble de Catalunya com creguin convenient, això si dins del marc de la llei i la Constitució que és el que compte. Cap proposta de diàleg. Concòrdia forçada era el missatge, abans d'iniciar noves operacions de càstig. Ens acusa d'haver trencat els principis democràtics de tot estat de dret, afirmació que no  coincideix exactament amb la nloció d'estat de dret de les Nacions Unides. que parlen sempre d'evolució, adaptació i millores. Les vies democràtiques espanyoles són avui insuficients i desfassades de la realitat del món  actual. El dret al vot  en forma de democràcia directe i la llibertat d'espressió  i comunicació conseqüents no es poden ser prohibides com ha passat a Catalunya. Són drets fonamentals intocables  amb la categoriade drets humans. La ndemocr`pacia espanyola no ha evolucionat i s'ha quedat  amb el paquet representatiu que desconeix els drets de les minories nacionals del territori de l'Estat. També l'Estat imposa a Catalunya submissions financeres,  retallades, limitacions operatives i recentralització de les  esquifides competències de que disposa  una autonomia amb suficient capacitat per gestionar el govern d'un poble i un territori que  viu en l'esperança d'un nou sistema democràtic que inclogui la anomenada democràcia directa i el dret de rebuig i destitució dels governants per males pràctiques. El Rei s'apunta a la política de mà dura del Partit Popular contra el Govern de Catalunya,  I això passa quan el jurista i ex diputat, un dels pares de la Constitució de 1978, Sr. Miquel Roca, diu a La Vanguardia  que hem de "trobar la força per el diàleg democràtic i respectuós com la via més segura    per al progrés de tots". Però aquest diàleg haurà de reconèixer que llegit el missatge del Rei i la posició del President Rajoy, no hi haurà diàleg. Només ens  anuncien més repressió. L'objectiu és la condemna penal del Govern i la Presidenta del Parlamnent. No afavoriran cap articulació ni respectar el pluralisme. No som ni nacionalitat històrica, perquè per Espanya només és vàlid allò que va començar el 1939 amb el nou estat totalitari  dirigit per el General Francisco Franco. Catalunya, segons diuen des del PP, forma part d'Espanya des de el segle XV amb el matrimoni dels reis catòlics. I com la Constitució es va fer  fent una evolució dins del m,arc legal de les lleis fonamentals lelaborades per la dictadura, doncs tenim el que tenim que permet la violència policial. I Ni el Rei ni el seu govern fan cas dels Bisbes que demanen que s'aturi la violència que declaren deplorable. Ni diàleg ni no-violència. Com diu Garcia Albiol, la força és necessària en nom de la unitat d'Esp¡anya, per impedir el neixement a Catalunya d'una democràcia en forma de república. Per la dreta espanyola el Govern de la Generalitat ha volgut donar un cop d'estat i han de patir-ne les conseqüències que ells defineixen i decidiran, per restablir la normalitat. El que no veu el Sr. Garcia Albiol, com tampoc  veuen el Rei i el President Rajoy parapetats en els seus despatxos de Madrid, que ara és tot un poble, més de 3 milions de votants el que demana  gaudir de les llibertats reconegudes com drets humans. Les Nacions Unides  i els governs democràtics d'Europa i Amèrica no, poden  aplaudir l'ús de la força contra els drets humans. El poble espanyol tampoc ho celebra. Hi ha molta preocupació per la deriva autooritària de l'Estat.  Les forces policials espanyoles i els seus comandaments, amb el que van fer diumenge a Catalunya, semblen desconèixer els drets humans i el que significa viure en democràcia. Haurien de tornar a l'Acadèmia policial que els va graduar a rebre ensenyament sobre la democràcia, l'estat de dret i els drets humans, segons les Nacions Unides.