Terra cremada per sotmetre

Que el Sr.Juncker, molt vinculat a la dreta europea,  digui que la independència de Catalunya no li agrada, no vol dir que opinin el mateix altres dirigents i caps d'Estat.  Que el Sr. Macron i el Sr. Valls  estiguin contra la independència de Catalunya, només vol dir que tots plegats tenen por de l'efecte dominó, si de repent Còrsega, els Bretons i Occitània decideixen també demanar la independència cansats del centralisme francés. Els pobles autòctons estan cansats del centralisme reductor i coactiu que desconeix el principi de subsidiarietat. No tots els casos són iguals. Però en cap cas Europa passaria de 27 estats a 90 com diu Juncker una mica excitat pel que es veu, però completament desconeixedor del que és i significa Catalunya per Europa en la història  i el món democràtic.  poden aquests senyors i com també diuen Frau Merkel i el President Trump exigir una Espanya unida i forta amb una Catalunya sotmesa al dictat espanyol? Es pensen que  Ha de passar a Catalunya el que va passar a l'Amèrica on Espanya i Anglaterra van operar genocidis sense cap pudor. Estant aquests senyors i senyores que es diuen demòcrates pel genocidi polític de Catalunya en mans de l'Estat espanyol,  i l'il·legalitzaciío dels partits  catalans que volen la independència? És aquesta la forma de solucionar els conflictes? Tornem a l'Europa de la força colonial?  Destruir projectes democràtics, enderrocar governs per la força o en nom de la llei, sotmetre una població que té pensament propi, llengua i cultura diferents a l'espanyola, és practicar política de terra cremada, anar contra els valors  republicans i europeus, el concepte de democràcia i estat de dret de les Nacions Unides, segrestar les llibertats i els Drets Humans a decidir lliure i democràticament un poble plural. Poden anar Europa i les Nacions nides contra els seus propis principis? Quelcom inimaginable que passim en ple segle XXI i amb la complicitat  d'una Europa i uns Estats Units que saben perfectament per la seva pròpia història el que és i significa donar ales al pensament únic, l'autoritarisme i la repressió contra els contraris polítics. El Consell d'Europa que qualifica les democràcies abans d'entrar a la Unió, ja ha començat a estarrufar el nas. Ningú pot vanagloriar-se de demòcrata si fa ús de la força contra qui s'expressa en pau i llibertat. Més greu és l'exhibició de forces militars a Madrid, desconeixent l'Espanya plural,  com la millor defensa d'una Constitució dubtosa, un pacte trencat per l'Estat, una democràcia esquarterada pels interessos de les oligarquies financeres que fugen de Catalunya possiblement per evitar tot tipus de control de la República Catalana, en nom de l'interés general. Open Democracy, Human Rights Watch   i el Consell d'Europa, entre altres ja han començat a examinar el que passa a Catalunya i Espanya. Esperpèntic i decebedor que la força, la repressió i l'il·legalització de partits democràtics siguin la solució a tots els mals de la borsa  i el desprestigi d'una Espanya que encara creu que la guerra civil no ha acabat, per què encara queden "rojos" a Catalunya i a més ara resulta que s'han multiplicat. De totes les maneres, no rotundament a que el futur de Catalunya l'hagin de decidir Frau Merkel, Emmanuel Macron, Donald Trump  disposats a servir els interessos d'un sector de capital especulatiu. Escoltin el grup the Elders i la oferta de Suissa. Qui ha volgut decidir i decidirà el seu futur polític és el poble de Catalunya. Cal que no ho olblidin de que Catalunya és una realitat geopolítica en marxa que no necessita Espanya ni Frau Merkel o França per sobreviure i tirar endavant. Sabem molt bé que els boscos cremats es recuperen de tots els incendis que els provoquen. La política de terra cremada que insinua Espanya parlant també de l'article 155 de la Constitució i de les il·legalitzacions de partits catalans, és inacceptable a qualsevol entorn democràtic que disposi d'un Estat de Dret respectuós amb els drets humans, la justícia social i el dret internacional.