On som?

Hi ha gent que comença a dubtar de les nostres opcions de futur. No veuen clar que poguem forçar una ruptura democràticca amb l'Estat espanyol davant la maquinària repressiva amb la que compte l'Estat. Els que així pensen no veuen que l'Estat nació espanyol està en crisi per no adaptar-se a la cessió de sobirania a la Unió Europea i faciitar l'establiment d governances properes a la gent. L'Estat, amb una estructura inoperant no s'adapta a les noves dinàmiques. A més, per mantenir-se a la cúpula del poder, l'Estat assaja ara la via de l'autoritarisme. Basats en aquesta via que facilita la presa de decisions per un govern ancorat en el Reial Decret d'urgència, l'Estat i el govern donen vidda a la violència permanent i l'odi contra els catalans. La feble autonomia catalana segueix essent considerada una amenaça potencial contra el model espanyol, per la qual cosa li cal a l'Estat                paralitzar les lleis del Parlament de Catalunya i destruir l'estat català del benestar, aprofitant l'opinió favorable dels partidaris del règim de 1978, el que es va fer sense demòcrates, com ara no podem fer una República sense republicans. Ens cal pedagogia republicana a casa nostra, sber què és ser republicà, i perquè serveix una república. No ens ha de sorprendre per tant que les forces unionistres, defensores de la monarquia heretada de la dictadura utilitzin el que els calgui per atemorir la gent i desactivar el desig d'independència dels catalans. Servir-se de l'aparell mediàtic faciita canviar el pensament de la gent i fer política deconstructiva, a més de promoure ambient contrari a Cataluya a tota Espanya. Per si no en tenen prou, compten els unionistes amb els col·laboracionistes que trobem entre les empreses catalanes més fortes, els sindicats i també en partits polítics que podem classificar com forasters. L'Estat, però s'ha degradat i no aconsegueix la extinció del procés sobiranista ni de Catalunya com a poble. El poble no renuncia als seus drets, doncs ben al contrari els continua exigint amb voluntat de no cedir i de resistir les escomeses de l'Estat. el record de l'1 d'octure n'és la mostra de l'esperit imbatible. No es descarta a Catalunya la mobilització per guanyar qualsevol elecció. No es desarta seguir endavant amb negociació o sense negociacció. Fer un nou referèndum, aquest pactat,  ho ha ofert a l'Estat el govern i el President Puigdemont. L'horitzó és la República Catalana suspesa. Som i hem de segir sent republicans. Si l'Estat no vol negociar amb Catalunya convençut de la seva victòria davant el delicte de posar urnes, segons diu l'ex Ministre Zoido, caldrà aplicar la intel·ligència que generi noves oportunitats de ruptura democràtica o negociació fins poder aplicar el dret internacional a la secessió i la creació d'un nou Estat. El que ens cal ara mateix és eradicarla cultura autonomista i de submissió als dictats del govern central, obviar la política de Madrid i crer escenaris propis, per què per els catalans l'important és Catalunya. El futur és molt clar que el trobarem amb la mobilització permanent i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, l'art, la mùsica, la literatura i tot allò que defineix i reforça la nostra identitat.

Un dia a Madrid

Feia setmanes que no escrivia les meves impressions del que està succeïnt. He passat per Madrid abans de reprendre la tasca d'escriure  l'article del dia al blog. A Madrid m'he trobat amb carrers bruts, plens de turistes. Molts taxistes i cotxes privats d'ús públic conduïts per gent llatina, algun que gairebé parla un mal castellà. Mendicitat als carrers, aprop del Thyssen,. Manifestació de pensionistes. Carrers tallats per la policia per dificultar l'accés dels manifestants al Congrés dels Diputats. Crits dels manifestants dient "somos pensionistas, no terroristas". Turistes fent fotos. A la porta de l'Hotel Palace porter i altres persones mirant també amb cara de circumstàncies. Els taxis tenien tallat l'accés i els clients arrossegant maletes amunt i avall. Cap policia s'oferia per ajudar gent gran. Ells darrera les tanques per parar els "iaios".  El Congrés envoltat de cotxes poicials. Els iaios esdevenen perillosos. Ara s'atreveixen a demanar millors pensions. Un helicòpter voltant constanment. Un soroll realment molest. Dificultats per parlar de política amb la gent. Hi ha qui et diu que Catalunya mai ha sigut una nació perquè sempre ha sigut territori de la Corona d'Aragó integrada a Espanya. Però el que diu això no sap contestar quan li preguntes on era la capital. Per molta gent M.Rajoy és un  heroi sacrificat  per "los rojos". Als restaurants que hi ha al barrio de las letras, on van viure i morir Lope de Vega i Cervantes,   hi ha restaurants  que fan uns menús i plats molt característic. Sobretot "cocido". En un d'ells vaig preguntar si hi anaven a dinar els diputats i la cambrera em va dir que ara menys i deixen molt poca propina, un o dos euros en una factura de sis o set menús quan i van, va reblar. La broma fou dir com a comentari: claro, están a sueldo. A l'Estació d'Atocha carreres per agafar seient esperant la sortida de l'AVE. Molta gent anant d'una banda a l'altra. Els de Barcelona a l'esquerra, primeres vies. Els de Sevilla i Osca a l'altra costat. Tots amb cara de cansats. Tornes de Madrid i a l'AVE sents parlar català. Són els catalans que han hagut d'anar a Madrid a resoldre problemes. El mateix que fa 30 o 40 anys. l'Estat ho domina tot, inclosos els partits que en formen part des del moment que  tots cobren de l'Estat. Polítics o funcionaris?  És el que et queda al pensament. Al menys a l'Ave  quan arribes a l'estació veus que et diuen adéu.  Ah, oblidava dir que a la carta del menú que serveixen a primera està en tres idiomes, català inclós.  Alguna cosa hem avançat comparat amb les revistes d'Iberia de fa uns anys que només eren en espanyol, perquè el català no estava reconegut ni com espanyol.