quan la unitat és la barbàrie

/ dimarts, 29 d’abril del 2014 /
Hi havia un temps en el que, seguint a D'ors es considerava que la superació de l'estat de barbàrie per un estat de cultura és l'adquïsició d'una clara consciència d'unitat i de continuïtat. Uhitat i continuïtat és la manifestació de la natura més racional, la suprema aspiració de la intel·ligència segons Ortega i Gasset, ambdós citats per José Mª Pemán en el seu llibre "Cartas a un escéptico en materia de formas de gobierno" (Ed. Cultura Española, 1937). Dir o defensar el contrari és manifestr-se irracional. La unitat és el màxim bé de les societats polìtiques, diu Pemán afegint que segons Sant Tomás, "la multitud se rige mejor por uno que por varios". I aquestes afirmacions, per venir de qui venen, es donen com veritats indiscutibles. El comandament de la societat el consideren incompatible amb el comandament democràtic de la pluralitat. No volen la pluralitat i menys el pluralisme. Ara els que manen tampoc. Pensen igual que els seus antecessors. Som encara en el postfranquisme?És ireeversible la democràcia plural? És possible un nacionalisme solidari? Per què han volgut frenar les autonomies argumentant desordre i caos en les que són més solidàries? La història com invenció humana, com deia José Luis Lopez Aranguren,és configurada pels historiadors. Però creure o defensar que Catalunya inundada de gent de parla castellana no pot fer reposar la seva identitar en un ésser nacional i una llengua no compartida per la majoria de la immigració arribada en forma massiva els anys 60 és un extraordinari error que la voluntat ciutadana actual de voler votar i decidir democràticament el futur polític, en pau i llibertat, en una societat multicultural demostren. Ha quedat demostrat i ho reconeix el Professor Gonzalez Casanova que cita Lopez Aranguren ("España una meditación política", Ariel, 1983) que Espanya no ha sigut mai una nació, sinó una monarquia que ha mantingut unides a diferent nacionalitats, encara que un Tribunal Constitucional amb origen polític digui el contrari. Es cerquen catalanistes heterodoxes que es troben sembla al Partit Socialista. Per+ò de catalanista s'en és o no s'en és. No existeixen figures híbrides. Cal fugir de la confusió encara que sigui creada de bona fé, en la convicció de que la realitat polìtica és diferents de la que és. El nacional catolicisme ha sigut l'error històric més gruixut de la postguerra. La falsa unitat, el fals continuïsme, l'arribisme i l'incens, negar tot dret a les minories nacionals vençudes. S'ha d'admetre l'evolució de les idees, el canvi social, la independència doctrinal, una cultura liberal, comunistes en actes religiosos, proletaris reformistes, la llunyania de les aspiracions revolucionàries de la nova societat que vol el benestar social per a tots. Una esquerra democràtica, acceptant el parlamentarisme, sense el marxisme revolucionari és possible. Serà la superació de l'estat de la barbàrie de la unitat que ha permés la corrupció, la bombolla i l'atur, i el continuïsme de les oligarquies financeres i els governs tecnòcrates controlant el sistema.

Jutges per aportar solucions

/ dilluns, 28 d’abril del 2014 /
Es preocupant quan el funcionament de l'administració de Justícia no aporta solucions. Necessitem un govern per evitar que els problemes es produexin. Cal que la justícia no sigui una utopia més. Cal que la crisi no sigui la mort d'un vell quan el jove encara no està preparat per nèixer, segons deia Gramsci. Hem de pasar de la justícia delegada i inquisitorial a la justícia autòmoma del poder, una justícia que compleixi el seu paper de protegir la societat, de ser gasrant dels drets humans que inclou el Tractat de Lisboa per una Constitució Europea. Cal que la justícia sigui l'equivalent de la seguretat. La justícia és l'expressiò del sistema polític que l'organitza. En democràcia s'ha d'evaluar amb urgència el per què la delinqüència és nova per raó de la droga, la violència, la pornografia infantil, els robatoris, el frau fiscal. La vida social està excessivament penalitzada i deshumnitzada. Ha de desaparèixer el sentiment de diferències en el tracte entre delinqüents rics i pobres. També hem de evaluar el perquè les presons estan plenes d'estrangers i els menors són la població penal nova. És la fallida de la justícia repressiva. Han de canviar les perspectives. Cal no oiblidar que són els jutges més que les lleis els que protegeixen l'individu quan creixen els procediments dvant l'inexistència d'un projecte de polìtica judicial que no sigui cinvertir l'administració en una maquinària de la rutina del tràmit. El Jutge ha de poder fer llei, crear llei, crear dret. Ens calen humanistes com Beccaria, simplificar la justícia, posar-la en discussió com la Constitució i la cultura. La justícia ens dona la mida de la situació social, de les patologies socials, dels problemes reals. Pel futur, reconeixent que no existeix l'atzar, hem de passar de l'actual funcionament de la concepció declarativa a la pràctica dels drets del ciutadà, passar de la justícia del segle XIX a la d'internet, reformar procediments per la efectiva igualtat de drets, abandonar la concepció de la justícia repressiva. Però si lluitar contra el crim organitzat a tots els nivells. Ens cal una justícia indeoendent i imparcial, vinculada al dret abans que a la llei positiva injusta, afegir civisme a democràcia.

drets naturals malgrat la llei

/ diumenge, 27 d’abril del 2014 /
Integrar la llei i la ètica amb la política és quelcom que borda la incomprensió en els temps del positivisme. Som en temps dels Drets Humans, de les converses per resoldre conflictes sense violència física ni moral. La proporcionalitat, el bé comú, la justícia raonable i comprensiva. Però el que més sobta i preocupa els positivistes amants de la llei interpretada amb poques paraules i sense comptar amb les circumstàncies socials i el desig de la ciutadania, és que hi hagi qui reclami drets com a naturals, els drets dels pobles que com Catalunya i Espanya han acceptat un pacte social per sortir pacíficament de la dictadura. Avui no es discuteixen els drets fonamentals per què són els de Europa. Tampoc es discuteix la part orgànica d'organització dels poders de l'Estat. Pr+o si que ha fracassat l'Estat autonòmic que no ha sigut capaç d'integrar en un Estat només dit plural El País Basc, Galicia i Catalunya malgrat el reconeixement constitucional de les nacions, la disposició de les nacions històriques que ara el Tribubnal Constitucional nega sorprenentment a Catalunya. Es volia una Espanya plural, una naciò de nacions. Però l'evoluciò ha sigut la de l'estat únic, la nació única volent fer derivar els demés drets de la mateixa Constitució, quelcom impossible quan existeixen nacions amb fets diferencials anteriors a la Constitució. S'ha volgut reduir a simples fets culturals les diferències nacionals existents al territori de l'Estat espanyol potenciant les Diputacions Provincials, però creant unes autonomies que es volien sense relleu jurídic, amjb caràctyer merament administratiu. S'ha volgut crear una igualtat institucional fent irrelevants eñs fets nacionals per què no puguin reclamar la sobirania. La matització demostra manca de confiança del p0poder de l'Estat envers les diferents nacions existents dins del territori. S'ha volgut préndre la sobirania nacional dels catalans que s'ha inclòs a l'Estat, negant-li els drets naturqals com a poble i com a nació a la que es va arrebassar la sobirania contra la voluntat de la ciutadania. La llei segueix anant avui contra el dret natural de Catalunya a la seva autodetedrminació.

Ha començat la primavera

/ dissabte, 26 d’abril del 2014 /
Avui Ernest Maragall ha dit que en política ha començat la primavera. És la determinació catalana per fer que Europa ens entengui i vegi que ens necessita. Hem de demostrar que anem a votar com volem, més que a la resta d'Espanya, els que més hauran votat el dia 25 a tota la Unió. Sabem els ccatalans que votar és guanyar i que cal votar els candidats genuïnament catalans, els que no treballen contra Catalunya des de partits espanyols. Votant candidats de partits catalans guanyem doble. Cal anar a sorprendre. Hem, d'ajudar Europa a superar la croisi, a sortir de l'atzucat en que s'ha ficat, ajudar a acabar les institucions europees, fer que el Parlament europeu sigui més fort davant els Estats, que hi hagi un govern federal,. que Europa respecti la diversitat que no respecta Espanya. La campanya electoral ha començat. Per Catalunya, avui en una plaça pública, l'agora a la Vila lliure de Gràcia. Serà la campanya de la llibertat, per la llibertat, amb llibertat. A Espanya es creuaran els insults i retrets habituals entre conservadors i socialistes. Ja han començat els conservadors a criticar la gestió del darrer govern socialista, sense veure que la crisi segyueix i els treballadors a l'atur també. No veuen que ja han passat gairebé tres anys d'aquell govern, No diuen que ells, els conservadors han ensorrat més empreses petites i mitjanes i han deixat més gent sense feina, més gent sense llar, més avis sense residència i sense ajuts públics, més joves amb beques reduïdes, més immigrants sense inclusió, mentre dirigents de patronals diuen que hi han treballadors que nos ereveixen per res i es queixen de que els hagin de pagar un sou o l'atur. No cerquen solucions ni volen saber el per què. Els conservadors no ens porten llibertat no solucions clares. Els socialistes espanyols tampoc. Són amics dels conservadors per impedir la creació de l'Estat català i una democràcia de qualitat. No veuen que l'estat serveix per alguna cosa més que per repartir-se el poder i no clarir els comptes del diner públic que administren. El silenci de la Monarquia és preocupant, encara que ja sabem que mentre no es posi en perill la mateixa institució, la Monarquia no farà res per Catalunya ni per estabilitzar la política espanyola. La desmemòria és el seun joc. De totes maneres la primavera de la llibertat també ha arribat a Catalunya.

Marcel·lí Domingo, 130 anys

/ divendres, 25 d’abril del 2014 /
Aquell 25 d'abril de 1884 va nèixer a Tortosa Marcel·lí Domingo, polìtic que fou Ministre d'instrucció pública amb el Front Popular. Va morir a Tolosa de Llenguadoc el 1939, exiliat com tants d'altres personatges perseguits per la dictadura. Marcel·lí Domingo, com a radical socialista va assistir a l'acte de la signaturta de l'Estatut de Catalunya durant la Segona República. No fou un doctrinari, però si un home d'acció. Cal recordar avui el poil.pitic preocupat per l'ensenyament i l'educació. Caldria comparar els seus plans i resultats amb els del Ministeri d'educació actual. Cal també llegir el llibre d'en Ernest Maragall i Francesc Colomé publicat a RBA, "Escola Nova, Poble Lliure". Les idees hi són. Avui també és eñl 40 aniversari de la revolució dels clavells a Portugal, el dia que un exèrcit desitjós de democràcia va acabar amb la dictadura d'Oliveira Salazar i la guerra de les colonies a Àfrica.La flor com a símbol de la pau. La flor com a símbol de desig de progrés.La flor com a bandera de la democràcia.

enrocats amb el no al diàleg

/ dijous, 24 d’abril del 2014 /
Es neguen a tot diàleg amb Catalunya. Exigeixen que la Generalitat renuncii a la consulta. tenen por del que pugui decidir el poble català. Demanen que fem una proposta diferent, dins de la legalitat que ells volen. No tenen altra cosa que dir i proposar. Aïllar C atalunya ewn el seu paper reivindicatiu és el que creuen que poden conseguir. No volen veuire el rebuig de tot un poble al qwue fan i diuen els del Govern espanyol,. per jolt que enviin el missatge de la por, parlin de desastres i segueixin parlar de desafiament sobiranista. NO volen veure que som un poble que exigeix llibertat i que es respecti la seva dignitat nacional ofesa per una Magistratura, un Parlement i un Govern contraris a reconèixer el que és Catalunya. Cal que sàpiguen que amb aquestes amenaces no aniran més enllà dels murs dels seus palaus. Catalunya no és mourà de lloc. Si volen dialogar són convidats a venir i parlar. Portin propostes acceptables, no missatges de tancament de portes. No aporten cap via de diàleg, cap proposta. Tant sols l'ordeno i mando habituals. Ha vingut avui fins hi tot el President del Govern espanyol fugint de trobar-se amb el President de Catalunya. Gastar diners per fer-se notar pagant els ciutadans. Però què es pensen aquesta gent? Per fer aqwuests papers val més que estalviin i que no vinguin. Vinguin quan tinguin alguna cosa seriosa que dir i proposar als catalans.

què volia reventar la vicepresidenta?

/ /
Va venir per fer-se notar. Li vcan regalar un llibre sobre literatura catalana i dues roses. Però no va veure res, no va voler veure res de que és Catalunya. NO es podia mostrar en públic. La gent la hauria rebutjat. La seu de la delegaciò del Govern espanyol ben rodejada de cotxes policials per un si de cas que no hi hauria sigut, doncs el rebuig popular a Catalunya vol dir no fer ni cas, i si cerc ava l'escàndol també es van equivocar. Van demostrar que Catalunya no està per perdre el temps amb manifestacions i menys el dia de la festa del llibre i la rosa. Ella i els seus, però no comparteix. No va voler anar al Palau de la Generalitat a Trobar-se i parlar amb el President de la Generalitat. Només volia que es parlès d'ella, abanms que dels llibres i de la rosa. Volia prendre protagonisme al que és tradicional a Catalunya. No sé si en Paul Preston ha prés notes per el seu proper llibre, o que hauria escrit en Gabo que ens ha deixat sense fer soroll, ara viu els cent anys de soletat i s'escriu ell mateix on sigui el seu esperit. Segueix a Barcelona, es va fer barceloní. La marxosa Vicepresidenta ha vingut i ha marxat. Mai no serà barcelonina, no ho vol. Ella vé a marcar que és Madrid qui mana, i en castellà que es la lengua oficial de España, i s'equivoca, presenti l'excusa que vulgui, doncs qui mana i vol manar és la ciutadania, el poble, qui vol decidir i qui no vol que decideixin per ell. Només s'ha reventat a si mateixa. Ha conseguit el rebuig de molts empresaris i de la gent. Si torna que vingui a dialogar, no a voler imposar presència. Això a Catalunya no serveix per res ni porta en lloc, és un acte de supèrbia que tant sols costa diners als ciutadans. Que la celebrin els seus és una farsa d'autocomplaença que durarà mentre tinguin el poder, res més. Després passaran a l'oblit com tot el que no té el favor del poble. NO es mereix fent el que fa que li dediquem un llibre. No perdrem el temps criticant-la. Possiblement hauria fet millor anant a Sevilla amb la Espe a cantar gemio i tronio pels de la festa taurina, a fer identidad nacional amb mantilla i peineta. La Feria de Abril de Sevilla si és Espanya, la festa del llibre en canvi no es cultura de sang, dominació, violència, no va amb Espanya. Esperem que camimí de l'aeroport s'en hagi adonat de que les diferències són més profundes del que li havien dit els seus fidels.

cap el 9 de maig, dia d'Europa

/ /
La llibertat sempre ha sigut un ideal revolucionari. Rellegim "Els miserables" de Victor Hugo i totes aquelles obres que ens compten la noble tasca dels herois de la llibertat. Però defensem també la comunitat cultural com a pilar de les societats democràtiques progressistes. La persecució cruel i implacable dels mestres republicans pels franquistes és la millor demostraciò d'aquesta veritat. Cal denunciar les oligarquie per què la democràcia no sigui segrestada pels corruptes i els interessos creats, pels que no volen una democràcia participativa autèntica amb la corresponsabilització de la ciutadania, amb uns partits al servei del poble, uns partir que o serveixin altres interessos que els del poble. El 9 de maig és el dia d'Europa. El dia de la bandera blava amb els dotze estels, la de la nova identitat nacional de la ciutadania, la de l'harmonització, la dels nous valors i els principis d'una societat civilitzada, la que vol modificar la actual cultura conservadora de la misèria dels treballadors i la prepotència dels grups dominants.

per què serveix Europa?

/ dimecres, 23 d’abril del 2014 /
Europa es troba en crisi, incapaç de prendre una decisió exterior eficaç i de ser àrbiotre de conflictes co mel de Siria o el d'Ukrania. Europa no disposa d'Insticucions acabades. És una democràcia insuficient, un model econòmic que reb ample contestació. La ciutadania europea viu descontenta, desencantadadel poder i pateiox una austeritat imposada per dificultats financeres dels estats. Europa es veu a nivell ciutadà com quelcom llunyà i complicat. Europa funciona amb polìtiques decidides fora dels mecanismes democràtics i els ciutadans no podem romandre passius mentre la història avança. La unió va nèixer per preservar la Pau, com les Nacions Unides, per instaurar una política fidel als drets humans, respectant els valors de la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'estat de dret, el respecte dels drets humans, amb una societat caracteritzada pel pluralisme, la no discriminació, la tolerància, la justícia, la solidariotat, la igualtat entre homes i dones. La finalitat és promoure la pau, els valor d'Europpa i el benestar dels seus pobles. Ara Europa necessita un desenvolupament per la eradicació de la pobresa. Necessitem una unió que respecti la diversitat, una democrpàcia adequada a les aspiracions dels pobles com el català que demanen un tracte i unes relacions mnés justes entre les nacions. Europa soignifica la fi dels Estats autoritaris, permet corretgir les deficiències, controlar l'èlit tecnocràta.

ofenen la intel·ligència

/ /
Ser antitaurí és ser antiespanyol. Per ser bon espanyol s'ha de ser partidari de las corridas de toros. LA intel·ligència i la hispanitat és la força, el domini, el culte a la mort. És l'abolició de les cultures no taurines i de la fanfaria que acompanya las corridas. És anar contra la diversitat de cultures que protegeix i promou Europa., és anar contra els valors de la pau i la igualtat. El pregó de les festes a Sevilla no podia ser més aclaridor. Reconeixen que hi a gent que no és Espanya. La condemnen al silenci. És la guerra de l'anticultura contra la cultura racional. No accepten la plralitat, lña diversitat de cultures, no lluiten contra l'agressió de la misèria, ans al contrari, protegeixen els que més tenen i més volen. És un nou despotismne que ataca la llibertat. La festa taurina com a signe d'indentitat espanyola és una falàcia. No volen la comunitat cultural, sino la polìtica de la incertesa i la por, la cultura de la misèria.

quin poder pels jutges?

/ dilluns, 21 d’abril del 2014 /
Si seguim Montesquieu descobrirem que hi han lleis que donen llibertat davant la Constitució. Lleis ofensives i lleis defensives. LLeis per tot. Com també trobarem governs de tota mena. I en cada societat cal preguntar-se quin és el poder dels jutges. Si són càrrecs administratius per resoldre més expedients dels que poden al llarg de l'any o si són cioutadans de mèrit i formaciò jurìdica, cineixedors de la realitat i mles circumstàncies de la vida que fan un dret amb la jurisprudència, orienten la llei més que aplicar-la o arribar a interpretar-la. Són persones que administren la sobirania del poble, treballen per restabvlirl'equilibri de les persones davant la llei. També controlen les lleis que prenen una dimensió transnacional com és el cas de la Unió Europea amb el Tribunal de Justícia amb seu a Luxemburg.Defensen una justícia constitucional per fer front al dany social de les dictadures passades. Apliquen el principi de la proporcionalitat per fer humanes les lleis. Cal llegir l'estudi del Professor de la Universitat de Florencia, Mauro Cappelletti, sobre el Poder dels Jutges publicat per Económica de Marseille el 1990, per adonar-se que la justícia constitucional també cal conèixer el procediment, veure que els juytges són l'element central de tot sistema jurídic en el temps del dret transnacional o supranacional que dona la mateixa categoría a la justícia. El dret comparat pren el seu lloc en laq comprensió internacional del que és la justícia i quin és el poder dels jutges. Cal estudiar a Espanya per què els jutges que lluitaren á fons contra la corrupció han sigut els primers a ser jutjats per altres jutges acusats de prevaricació mentre els seus investigats presumptament corruptes encara no ho han sigut. Alguna cosa no funciona en la mjustícia espanyola o els jutges amb facultats inquisitorialos no tenen prou poder ni empara legal i constitucional quan d'investigar el poder es tracta.

un nou paper per la justícia en la societat democràtica

/ diumenge, 20 d’abril del 2014 /
Poden existior violacions de dret que siguin només polítiques? La revocació de Jutges culpables d'haver violat disposicions imperatives d'una constitució és possible. Podrien ser els Jutges de qualsevol tribunal. Aquesta possibilitat existeix als Estats Units amb l'impeachment i a Alemanya amb la Richteranklage. El dret dels electors de revocar els seus càrrecs electes és un els principis de tota democràcia. Igual ha de poder passar amb els jutges si no estan a l'alçada de la confiança que el poble ha depositat en ells. El poder de revocació s'ha de reconèixer també en partits, sindicats, cooperatives, plataformes, en virtut de la responsabilitat de l'electe envers la societat. La llibertat d'informació és un dels mitjans més importants de pressió per què els jutges ajustin la seva actuació al dret i justifiquin les seves decisions amb ple sentiment de responsabilitat. També els juristes han de tenir la facultat de criticar les resolucions judicials. La crítica lliure ajuda a obtenir un funcionament responsable. És inadmissible i hauria de ser cessat el jutge que imposa en sentència al lletrat la prohibició de crítiques al funcionament de la justícia. El Tribunal Europeu de Drets Humans en Sentència de 26 d'avril de 1979 va confirmar la llibertat de la paraula conra el slenci que va voler imposar un tribunal, admeten tanmateix el Tribunal d'Estrasburg la crítica a la funció judicial que no afectava a la independència dels jutges. El dret europeu està per damunt de les lleis nacionals i de les mateixes Constitucions dels Estats. Seria la base d'un tipus europeu de federalisme. La Convenció europea dels drets de l'home que amb la declaració de drets fonamentals del Tractat de Lisboa converteix els jutges en garants dels drets humans i tots els ciutadans dels estats membres de la Convenció poden actuar davant el Tribunal d'Estrasburg contra l'Estat corresponent per violacions dels drets reconeguts en la Convenció. El constitucionalisme vol el control de les lleis per protegir les drets reconeguts en cada Constitució, mentre que en el federalisme el control va fins a l'actuació dels mateixos Estats membres, i per damunt de tots els drets els drets humans que es consideren superiors. S'exigeix aixís als jutges una activitat creativa davant la constant activitat legislativa dels Estats que exigeix un poder judicial més fort per equilibrar els poders, en lloc de destinar la justícia a la resoluciò dels procediments tradicionals en la societat.

entren en campanya, política show

/ dissabte, 19 d’abril del 2014 /
Els caps de llista dels dos principals partits de l'Estat espanyol ja han entrat en campanya. Han començat a fer campanya invocant la unitat i algun que altra canvi constitucional per seguir igual. El del PP diu que pot competir amb qualsevol i de qualsevol tema, que està preparat per tot, i els del PP diuen que és el millor preparat. El que no diuen és que a la Unió Europea la major part del pressupost és per subvencionar/ajudar l'agricultura, i el Sr. Arias Cañete que té fama de terratinent com la Duquesa de Alba, en realitat l'envien a Europa a defensar els interessos dels terratinents espanyols. El PP incorpora ara els propietaris agraris i no hi ha dubte quin és el millor candidat per ells. La Sra Valenciano ha començat a Paris, en un miting del PSF parlant de fer una troica social per compensar la troica econòmica i proposant que s'ha d'inclore a la Constitució espanyola un articlet o un paragraf sobre l'estabilitat social. I dient això ja ha fet la seva campanya. Ella es presenta com a defensora dels treballadors, amiga dels que a l'estranger dient-se socialistes defensen els treballadors. Ha quedat estèticament molt bé al miting de Paris dient que la França d'avui l'han fet milers d'emigrants espanyols. Ha oblidat els milers de republicans que van passar a França fugint de la repressió de l'exèrcit franquista i els que van caure en camps de concentració vigilats per soldats senegalesos quan Senegal era una colònia de la República francesa, o van acabar en camps de concentració nazis. Ha oblidat la candidata socialista que no és el mateix la unitat nacional dels francesos que la forçada unitat nacional espanyola que nega l'existència de les nacions catalana, basca i galega. França és el païs republicà per excel·lència, de la declaració dels drets de l'home i del ciutadà de 1789, mentre que Espanya és un territori sense aparent vocació republicana, sense incidència real, excepte l'idioma, en les seves antigues provincies d'ultramar, sense tradició de cultura democràtica, amb un partit socialista al que no voten els treballadors que diu defensar, un partit sempre disposat a pactar amb els conservadors espanyols per impedir als ciutadans de Catalunya decidir el seu futur polític com a nació. No sabem,, ni sabrem el què pensen els demés membres de la llista que encapçalen uns i altres. L'argumentari serà l'oficial, el guió del marketing polític de sempre.

llibres que cal llegir

/ divendres, 18 d’abril del 2014 /
Hi han llibres que han mogut consciències. Pensements creats en la soledat de l'escriptori han mogut i canviat l'humanitat. Guerra i Pau són manifestacions de l'activitat humana, com hon han sigut els invents de la roda, la màquina, l'electricitat, l'energia nuclear, la informàtica i la comunicació digital, les revolucions. Però davant de les tecnologies i el consumisme deixem de banda el pensament. Alguns llibres han generat més canvis i s'han convertit en llibres de referència. La Carta Magna de 1215, considerada la Biblia de la democràcia, Ars Magna, de Ramón Llull (1293), la traducció a l'alemany popular de l'Antic Testament sota la direcció de Lutero en 1546, el ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha,de Cervantes (1605), escrits de Shakespeare (1623), els pincipis matemàtics, de Newton (1687), el espíritu de las leyes, de Montesquieu (1748), el contrato social, de J.J. Rousseau (1762), la riqueza de las naciones de Adam Smith (1776) la abolició del comerç de esclaus de William Wilbeforce (1789), Manifest del partit comunista, de Marx i Engels (1848), l'origen de les espècies de Darwin (1859),les miserables, de Victor Hugo (1862), los dioses tienen sed, de Anatole France (1912), Ulises, de James Joyce (1914), los cuatro jinetes del apocalipsis, de Vicente Blasco Ibañez, (1916), Tirano Banderas, novela de tierra caliente, de Ramon Mª Valle Inclan (1926), A farewell to arms, de Ernest Hemingway (1929), teoría general del empleo, el interés y el dinero, de Keynes (1936), the wind in the willows, de Kenneth Grahame (1945), requiem por un campesino español, de Ramon J. Sender (1956), la plaça del diamant, de Mercè Rodoreda (1962), Pour l'Europe, de Robert Schuman (1963), Carta Encíclica Pacem in Terris, del Papa Joan XXIII (1963),los versos satánicos, de Salman Rushdie (1988),the conscience of a liberal, de Paul Krugman (2007), i altres que el favor del lector situa en el tró de l'interès. Són llibres que no formen part del negoci editorial. Són difícils de trobar avui. Molts ni s'han tornat a editar. No són productes comercials. La ciència i la cultura no formen part del comerç ni de la indústria.

Monstruositats de la llei?

/ /
Hem vist a facebook fotografies de banderes nazis a la carpa lúdica del Real Madrid en ocasió del partitde futbol del dimecres de la final de copa del Rei a València. I els serveis policials d'ordre que saben que el Codi penal no permet aquest tipus de manifestacions. Els srveis policials no poden ignorar que la bandera nazi per la seva significació històrica que tots coneixem, no és una bandera admesa ni per carnaval per les autoritats europees. El nazisme va intentar exterminar el poble jueu, els gitans i molts militars republicans i catalans empresonats al camp de dachau. Però els policies fent-se els ignorants no van moure un dit per fer-la retirar. En canvi uns pocs policies dins de l'estadi del mestalla es van ficar amb un jove culé que anava al servei i portava una estelada, el van interferir en el seu camí, arraconar i el van maltractar i atuñinar desproporcionadament com es diu popularment. La seva fotografia i informe mèdic de lesions per agressió els varem veure per TV 8 ahir. El noi ha denunciat els fets per lesions per agressió i maltractaments, doncs li van dir segons diu "te vas a enterar catalan de mierda" i algunes coses més qualificades d'insult. També la policia va identificar barcelonistes. No els devia sentar bé als seus comandaments que es produís una pitada a l'himne nacional en presència del Rei. Tampoc els agradaven tantes estelades. Però s'ho podien esperar com a cosa normal tractant-se de gent catalana que està molesta amb la situació que viu Catalunya, si bé la cosa no va anar més enllà. Els policies no van tenir prudència ni contenció amb la gent catalana a la que van demostrar un despreci propi de gent d'afirmació totalitària. El fets són denunciables públicament, i els jutges de València i els serveis interns policials tenen ara la paraula. El Ministre d'interior també ha de prendre alguna decisió d'emergència. El cessament fulminant dels caps policials de València reponsables de la inacció policial dvant la bandera nazi i els reponsables del grup policial que va produir l'agressiò al jove barcelonista a l'estadi del Mestalla és indispensable per restablir la confiança en la seguretat ciutadana davant la monstruositat de l'aplicació i inaplicació voluntària de la llei. Contra el nazisme i la violència en les manifestacions públiques, tolerància zero, sigui qui sigui el responsable. Portar uniforme no és símbol d'impunitat.

l'any indeterminat com a profecia

/ dijous, 17 d’abril del 2014 /
1974 fou l'any de la revolució dels clavells amagada als espanyols. Portugal va canviar de règim. Va arribar la llibertat. El Ministre d'Informació espanyol Sr. Pio Cabanillas es va preocupar de silenciar l'aconteixement en els mitjans de comunicació. Per Televisió espanyola no havia passat res a Portugal. Poc després apareixia a la República de Portugal, on vivia exiliat el considerat Rei d'Espanya Joan de Borbó, una nova Constitució que ni l'any 1978 forem capaços de copiar. Les profecies no es detallen en una escaleta de temps, sinó d'aconteixements que han de succeir, sense data prefixada. No hi capç profecia sobre si Espanya ha de ser una monarquia o una república, és quelcom que ha de decidir el poble espanyol quan el deixin decidir. Som una població cada dia més desacomplexada. Per Setmana Santa a les professons hi van els turistes que es retorben amb l'espectacle turístic d'una Espanya més propera al ku-klux clan que no pas a la d'una església ecumènica. Els diaris espanyols continuen dient que el catalanisme està "en fase de delirio" i ens comparen amb el nazisme demostrant que tenen un desconeixement complert del que és i significa el catalanisme polític que avui aposta per una societat democràtica, es fonamenta en la pau, germanor i bones relacions entre els pobles i la inclusió dels castellano parlants a Catalunya. Com diu Tian Riba en el seu "9-11-2014, crónica d'un trencament" qu'edita La Mansarda editorial, el procés és radicalment modern que respon entre d'altres a principis liberals, cívics i participatius, és propi d'una concepció avançada i cosmopolita de la democràcia. No he llegit profecies sobre la democràcia com a camí d'alliberament de Catalunya com a nació, però tinc la seguretat de que una societat civil potent, un moviment obert al món, un moviment regeneracionista, una idea transversal i un projecte actiu en cap moment frustraran les expectatives dels catalans i no serà necessària la profecia que ens porti a la nova terra. Ja hi som i ja la tenim. Hem de guanyar, però tant sols amb la llibertat sense murs i seguint el camí e la història dels pobles lliures i democrates allunyants del caciquisme i els interessos creats. Nosaltres hem de fer la revolució de la rosa i proclamar com a diada nacional de Catalunya el dia de Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa, país amant de la cultura. Sant Jordi i Catalunya s'ho mereixen.

dret, llei, sentit comú, ètica.

/ dimecres, 16 d’abril del 2014 /
El dret i la llei no viuen tems d'harmonia. Cada día trobem lleis noves, modificacions i correcions d'errors al BOE. Una veritable inflació de lleis i disposicions menors, Reglaments i Ordres. Sembla que encara estiguem en el periode de canvis legals en començar la democràcia sense ruptura. Algú comença a pensar que la llei va contra el dret, que es vol imposar la llei del poder absolut sobre el dret i els interessos generals, el bé comú, sense oblidar els principis generals. L'administració de l'Estat està sotmesa per disposició de l'article 103.1 de la Constitució a aquests mateixos principis que la llei pot destruir. l'Estat de dret no s'acaba doncs amb la llei coactiva que pugui imposar una majoria absoluta de govern que legisli i menysprei les minories i la oposició. Tothom sap que en el món actual es volen desregular situacions amb codis de bones pràctiques, reduir el positivisme, fiar més en la ètica, el sentit comú que predicava Thomas Paine amb el seu Common Sense del segle XVIII publicat abans de la independència i la Constitució dels Estats Units d'Amèrica que començava per diferenciar societat del govern, atribuint al govern la responsabilitat de la seguretat, exigint a més una consciència clara per no tenir governs amb l'inocència perduda, per no seguir sota poders externs a la nació. També explicava com els britànics rebutjaven el compromís i criticava que el poder de legislar i governar encara estigués en mans dels reis. Paine també deia que Amèrica era únicament un objecte secundari en el sistema de la política britànica que intentava a més reduir el creixement dels bens a Amèrica. El dret de ser lliures i tenir pau per comerciar fou una de les raons de la Declaració d'Independència i trobar una nova seguretat jurídica que impedís l'arbitrarietat. La democràcia no és un fenòmen mediàtic, la llei en una democràcia no pot fomentar l'arbitrari, anar contra el dret i el sentit comú.

una situació que esdevé permanent

/ dimarts, 15 d’abril del 2014 /
Les societats industrials estan en crisi i l'autogovern català sabem la gent d'esquerres que no ha fet un bon ús del poder institucional en relació al benestar dels ciutadans. El nacionalisme democràtic i progressista no pot fer altra cosa que treballar per acoinseguir més poder per Catalunya com a nació. Cap Estatut, com tampoc la Constitució espanyola, es pot interpretar com a renúncia dels drets històrics. LOes emp4reses i la gent hyan anat e4ndavant durant anys, s'ha conseguit un nivell de progrés més lligat a l'esforç del treball i a l'assumpció de riscos pels empresaris que a la creativitat institucional. I si anem aixeccant la situació és mercé al sacrifici dels treballadors i als riscos empresarials. La Generalitat i l'activitat política s'han desprestigiat fins que la societat civil ha prés la iniciativa en el moment en que l'Estat central ha començat l'absorció de funcions que no ha transferit i l'aplicació del marc legislatiu espanyol en contra del català, disminuint a més els recursos públics de Catalunya. No es pensa en fer a Espanya una administració europea, dinàmica, eficient, menys burocràtica. Aquest dèficit es troba a Catalunya amb una administració perifèrica de l'Estat que ho sembla tot menys pròpia. Com ja deia Heribert Barrera el 13 de Desembre de 1989 en el debat dels deu anys d'Estatut, augmenta la marginació social, les discriminacions, les desatencions a la gent gran. La política social és gairebé inexistent sota aquesta administració.I ara seguim a pitjor. I tots sabem que hi ha problemes en la utilitació del català a les Universitats, la justícia, les emisores de radio. Catalunya segueix inundada de diferents cossos policials que depenen d'administracions diferentes quan tots haurien de dependre del Govern de la generalitat. Catalunya té poc pes a la Unió Europea, cap Comissari, pocs diputats, l'Estat no compta amb Catalunya per què la Generalitat defensi directament els legítims interessos dels catalans davant la Unió Europea. Tot continua passant per Madrid. El balanç és poc positiu, però menys l'anterior apatia. La il·lusió i l'engrescament en la consulta que exigim fer democraticament ens ha de dur a la llibertat per cionstruir un futur de progrés.

una mica de silenci si els plau

/ dilluns, 14 d’abril del 2014 /
Agrairem una mica de silenci sobre la qüestió catalana. Els mitjans espanyols estan creant més confusió i estan exagerant arreu. A Espanya, diaris com El Norte de Castilla publiquen articles sobre l'independentisme que fan fredor. S'els amaga l'opinió dels catalans i de la gent que no diu el mateix que la versió oficial. La gent de Castella no llegeix diaris catalans i per tant no poden contrastar. Els redacta gent que no entén que Catalunya és una nació ben diferenciada de la Castella nascuda sota la reconquesta iniciada a Astúries. Dels catalans només s'han parla com a rebels a tot. En la història hem defensat el Papa Luna, els Albigesos, l'Occitània, l'entesa amb el món àrab, el republicanisme, els valors de la democràcia, el pacifisme, l'unió de països diferents, la mediterrània. Ara ens cal una mica de silenci de la cançoneta de cada dia. Cal que parlem del per què està morint més gent gran que mai, per què hi ha over booking als tanatoris, per què els estudiants becaris han de demanar emprèstits perquè no els paguen la beca a temps, per què l'Alcalde de Barcelona està empenyat en gastar diners i més diners fent obres ornamentals i sumptuoses al centre comercial i financer de la ciutat i no ataca la desnutrició infantil i la misèria manifesta de moltes llars de gent gran. Per què no acaben la linea 9 del metro i no arriba a l'aeroport? No es veu una política d'inclusió i si la creació a Barcelona de barris de població immigrant allunyats de la realitat ciutadana, autoexclosos. Hem de saber el per què això està passant a la nostra ciutat. Hem de saber el perquè no es dedica prou diners a reparar les carreteres locals i comarcals i augmenten els accidents de trànsit. Hem de saber el perquè gent de parla castellana crea problemes i incidents a les escoles catalanes intentant imposar criteris excloents de la llengua pròpia de Catalunya i la imposició del castellà. Hem de saber perquè els governs conservadors de Balears i València estan empenyats en enderrocar i esborrar, a tall de Decret a les seves terres de parla catalana i antics membres dels coneguts països catalans, tot allò que signifiqui lligams espirituals, lingüístics i culturals amb la Catalunya renaixent. Hem de saber el per què els inspectors d'hisenda de l'Estat espanyol no van d'acord amb l'inspecció de treball catalana per destapar fraus. També ens cal saber el per què els Governs espanyol i català no decideixen acabar amb les SICAV com a refugi fiscal de fortunes, i per què no es limiten les actuacions comercials dels fons voltor. També hem de saber perquè el Rei d'Espanya s'emporta per fer negocis les empreses sense opinió política aparent però molt interessades en farcir la seva compte de resultats. Han comprovat abans de convidar-los a anar a la cacera de negocis que no apareguin després comptes en paradisos fiscals? Repercutirà aquesta festa en les llars dels desnonats i empobrits? El silenci que demano es de respecte pels pobres, les empreses que cauen per manca de crèdit, els que passen fam, els malalts, i els morts. Deixin de parlar del que els convé, atemorir i enganyar, i parlin del que el poble vol saber sense enganys ni versions a mitges.

la dignitat nacional no és en venda

/ dissabte, 12 d’abril del 2014 /
Diuen els avis que abans aconseguirà Catalunya ser un estat que l'estat espanyol una nació, com em recordava ahir l'amic i gran poeta Josep Miquel Servià. Li haig de donar la raó. És inimaginable que un Govern amenaci a un altra de no voler sentar-se a negociar si no es renúncia al que demana el poble. A Madrid es creuen que tot s'arreglaria amb unes píndoles de diners. I el tema no volen veure que és de dignitat nacional dels catalans. I ara no hi ha marxa enrrera. La dignitat nacional catalana no és en venda. La demanda de una consulta és el resultat d'un procés històric de reclamació d'un autogovern sòlid. A Madrid saben que l'estat Català és la culminació d'aquest procés. La democràcia exigeix acceptar el que el poble decideix. Madrid no ppot aturar la consulta que reclama el poble català. No és una pugna de partits ni una estratègia de govern. Dir el que diuen a Madrid, com si parlessin amb uns treballadors en vaga reclamant un augment de salari i millors condicions de treball, és demostrar que a Madrid ignoren que el poble català és qui empeny Parlament i Govern. Ignoren o volen ignorar a Madrid que la política com l'economia han d'estar al servei dels ciutadans, de la dignitat del poble. Recordem a Madrid que mai aconseguirà l'estat espanyol ser una nació única amb Catalunya. Negar el fet nacional català és sacralitzar la mentida, desconèixer la democràcia i els Drets Humans. A més a Madrid són coneixedors del Tractat de Lisboa pel qual s'estableix una Constitució per a Europa. L'article III-319 senyala que la Unió establirà acords de cooperació amb països tercers. l'article III-324 admet els acords d'associació amb països tercers. O sigui que si Espanya ens fa el boicot, la Unió Europea, no. La política de la por ja saben que no condueix a res i la inundació d'espanyolitat a Catalunya a travers emissores de radio i televisió, menys encara. El castellà és també quelcom nostra que no rebutgem, però que no admetem vulgui ser emprat com arma de guerra per substituir el català. Que no es pensin els polítics de Madrid que són Déus. La supèrbia no els conduirà més que al fracàs.

i ara què és el que va be?

/ divendres, 11 d’abril del 2014 /
El Sr. Pere Navarro diu que ni el President Mas ni el President Rajoy es volen entendre. SAp ellc el que li ha demanat Mas a Rajoy? Ha parlat amb la Srta. Sanchez Camacho per què li expliqui el que ha dit el President Mas? Sap el Sr. Navarro si la Sra. Sanchez Camacho ha fet l'encàrrec? Pel President Rajoy, el que va dir i fer durant la darrera sessió parlamentaria en la que PSOE i PP varen votar junts contra la petició del Parlament de Catalunya de rebre transferides les competències per convocar la consulta, li ha servit per començar la seva campanya per col·locar el Ministre d' Agricultura Sr. Arias Cañete a la llista europea dels candidats del PP, possible Comissari si les coses no canvien a Europa, si el Parlament Europeu no consegueix plenes competències legislatives, si no conseguim tenir un govern federal europeu. Hauriem de saber quin és el nostra dèficit comercial amb Xina, Alemanya i els Estats Units. Ens cal valorar la polìtica que es segueix i el que es proposen els conservadors a Europa. No tenim ministre de l'ecologia des d'el moment en que es sancionen amb tributs les energies renovables i es dona més vida a les centrals nuclears. Tampoc hi ha una polìtica xde la vivenda seriosa des d'el mom,ent que s'ha permés a Madrid la venda a un fons "buitre" de milers de vivendes socials pagades segurament amb diner dels ciutadans, però no adjudicades, que ara han doblat de preu en mans d'un fons d'inversiò privat. HA tornat al poder la política comercial especulativa i la socialització de les pèrdues que encara estem pagant amb els nostres estalvis. Tampooc veiem que el socialisme espanyol surti a la defensa de les energies renovables, la vivenda social, la sanitat sense retallades i de qualitat.

seguim parlant d'Europa

/ dimecres, 9 d’abril del 2014 /
És molt clar que necessitem un nou país i una nova Europa. Hi han a Europa moltes coses que costa comprendre en el debat europeu actual, i més si aquest debat es dissimula i amaga amb un conflicte intern d'un Estat que rebutja el fet plural i no reconeix nacions existents al seu territori abans de fer la Constitució de 1978, com és ara el conflicte Catalunya/Espanya. Espanya és ara una idea en crisi. Però cal veure també si Europa és també una idea en crisi. Anem a unes eleccions europees sabent que Europa pot autodestruir-se si guanyen les eleccions europees partits de dreta reaccionària i antieuropeus que es serveixen de la democràcia per destruir-la. Funcionaran a Europa les seves institucions? Acabarem de construir Europa? Què s'ha de fer amb Europa? Què hi han de fer els nostres diputats? Hem de canviar Europa? Qui mana a Europa, els Estats, els lobys o els ciutadans? Què hi fan a les institucions europees els partits europeus? Estan desencantats els europeus de la seva Europa? Hem de seguir amb la austeritat econòmica i salarial? Han de seguir manant euròcrates en lloc de polítics? Com fer una Europa més democràtica? De quina manera? Quin model per Europa? És compatible la pluralitat lingüística i cultural? Ha de ser diversa Europa? Com passar de la eurocràcia a la democràcia europea? I la democràcia social? Com compatibilitzar prioritats nacionals amb política europea? Com conciliar identitat nacional amb identitat europea? Canviarem Europa o tot seguirà igual? Té futur Europa? Farem més Europa si fem més democràtica la gestió d'Europa. Instaurarem un model federal? Però quin tipus de federalisme? I els pobles sense Estat quin futur els espera a Europa? Farem una nova nació al servei dels seus ciutadans? Construirem una societat atractiva amb condicions de vida suficients pels ciutadans europeus? Serà Europa un espai de llibertat i justícia per a tots els que viuen i treballen a Europa? Serem un nou país àrbitre al món, la primerqa economia mundial? Farem revifar l'ambició europea? Sortirem de la decepció i la incertesa? Canviarem de model econòmic i social? Son aplicabes encara avui J. S. Mill i Keynes? Existeix una forma d'Europa social durable? Seran estables els preus? Hi haurà estabilitat financera als Estats amb rescat bancari?

fi de l'encanteri del diàleg inexistent

/ /
El que s'ha acabat és l'esperit de la transició com deia fa una estona a la 8 la nostra estimada escriptora i polemista Pilar Rahola. Ens diuen que la sobirania nacional és de tots els espanyols i en nom d'aquesta sobirania ens neguen competència pèr convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, i quan en Bosch diu que ens proposin fer-lo a tot Espanya, llavors callen i no diuen res. Diuen també que estan oberts al diàleg. Però no queden en res, voten i marxen. Ells voten i no ens volen deixar votar als ciutadans de Catalunya. És cert que tenen por del vot de la ciutadania. No escolten, es limiten a rebatre tot el que els diuen els representants del Parlament de Catalunya seguint sempre el mateix discurs. La nació són ells, els demés formen part d'aquesta nació qu'ells dirigeixen ens agradi o no. No som més que una regió territorial. I la conclusió de tot el que diuen és que els nacionalistes impositius són ells. Un debat per sortir com hem entrat amb els arguments dels contraris coneguts a travers la premsa. Tot eren posicions preses abans de començar el debat, sense escoltar la paraula dels altres. Una farsa autèntica, un tràmit més per portar Catalunya cap a la declaració unilateral d'independència que a Madrid es pensen és la millor manera d'acabar amb Catalunya com a nació. Però no voolen veure que si Catalunya diu prou i marxa d'Espanya, els agradi o no, la legalitat aplicable a Catalunya ja no serà l'espanyola. Espanya va camí de no tenir res més a fer a Catalunya. El cop de porta a l'entesa ja l'han donat els diputats dels grans partits espanyols. Manquen polítics, sobren soldats de partit. I això ho fan dient que estimen Catalunya. Però en cap cas reconeixen que Catalunya és una nació. Tot menys reconèixer que la democràcia a Catalunya és anterior a Espanya. Negar la història els és molt senzill, jugant amb la ignorància de la gent que només coneix el que se'ls ha dit oficialment. I que no pensin que marxem per posar fronteres; serem tots ciutadans europeus. Viurem en una Europa a la que cedirem sobirania i reconeixerem la llibertat de circulació de persones, capitals i mercaderies. Però serem Estat, amb idioma propi reconegut i respectat, amb dignitat com a poble lliure. Hi ha alguna cosa millor?

dia de la quimera dedocràtica

/ dimarts, 8 d’abril del 2014 /
Els deixaran dir, però la decisió ja està presa. Tots sabem el resultat del debat parlamentari al Congreso de los Diputados previst per avui tarda. I diuen que el President de la Generalitat és un covard per què no ha volgut deixar-se humiliar a Madrid. Com diu l'article que avui publica El Matí, la resposta és a Catalunya. I Catalunya haurà de fer les corresponents declaracions d'acord amb les seves institucions i normatives, amb un exercici democràtic homologable a Europa. No podem pretendre decidir els polítics espanyols quins són els drets e Catalunya, nació a la que no pertanyen. Identifiquen la sobirania nacional amb un poble plural que no la comparteix més per què viu sota el mateix Estat. Saben que la sobirania que no compartim fou imposada després d'una invasió militar a Catalunya que va arrebasssar governança, lleis, llengua i cultura. Aquesta és la manera que tenen de castellanitzar Catalunya si, com diuen, no ens bombardegen periodicament. Creuen que poden governar imposant el que volen i que callarem i baixarem el cap. Ens ofenen constantment, ataquen deliberada i conscientment la nostra dignitat com a poble. Ens neguen la llibertat de decidir. Neguen la democràcia en nom d'una anomenada sobirania nacional imposada que ara nega el fet nacional català tot i que la Constitució parla de nacionalitats històriques. La naciò catalana nbo té lloc a l'Estat espanyol hereu de l'Imperi caducat de Castella. Però fins i tot la història ens neguen judicialment.Han posat en marxa la quimera dedocràtica, la dictadura de l'Estat que es diu democràtic perquè està dirigit per un partit nque va guanyar unes eleccions generals amb majoria absoluta de diputats, malgrat que segueix tenint minoria a les nacions Catalana i Euskalerria. No s'adonen que Europa està pendent del que fan. Els defensors de l'Estat espanyol no volen veure més enllà del seu propi nas. Viuen en la quimera dedocràtica. La nació catalana existeix sociologicament encara que ens diguin que no existeix jurídicament. Espanya saben ben bé és la transformació global i expansiva de la nació castellana, però fracassada en l'assimilació de pobles que s'en van desfer del Regne d'Espanya i del seu Estat durant el segle XIX tot i que els pobles que s'independitzaven a territori americà parlaven castellà. Ni el castellà els va servir com a vincle d'unió. Fou el fracàs de la cultura dominant i no saber pactar a temps. La quimera o engany de l'Estat espanyol d'oferir diàleg inexistent segueix igual que fa dos segles.

i ara la llei contra la Justícia

/ dilluns, 7 d’abril del 2014 /
Diuen que no pot haver-hi democràcia sense l'imperi de la llei, però no diuen si la llei ha de ser justa o no cal que ho sigui. En els temps actuals els països que es diuen lliures són molt poquets, doncs els sistemes autoritaris fets amb democràcia i tot cada vegada són més. Ho acabo de veure en un reportatge sobre "el auge de las dictaduras democràticas" a La Vanguardia d'ahir. Espanya apareix en el mapa com a regió amb llibertats, sense qualificar-ne el grau. El procés s'assimila amb l'existència de països dits democràtics sense oposiciò o sense una premsa lliure. S'haurà de reconèixer un deteriorament progressiu dels sistemes democràtics. El deteriorament es descobreix amb les manipoulacions de la llei i el control de les institucions. Ara a Espanya li toca rebre a la Justícia. No sols serà la nova llei de planta que pretén suprimir jutjats, a més dels nomenaments de Magistrats ideològicament afins al Govern de la majoria absoluta conservadora per composar el Tribunal Constitucional, sinó a més imposar el silenci per llei dels Jutges. Clarament ara a l'Estat espanyol la llei es posa en marxa contra la Justícia i deteriora un dels tres pilars de la democràcia segons Montesquieu. No podrem en el futur dir que la llei és democràtica i constitucional si va contra la justícia quen l'ha d'aplicar obligadament.

De la Mancomunitat i altres invents polítics

/ diumenge, 6 d’abril del 2014 /
La mancomunitat fou creada com a eina de construcció de país. Va permetre crear consciència com a virtut, com deia Ramon Llull, que "consella ab temor fer bé i esquivar el mal". Es van practicar també altres virtuts també com la de la paciència, la humilitat, la prudència i l'esperança que descriu Ramon Llull en el seu llibre sobre l'arbre de la ciència. L'enveja la veu acompanyada de la ira. Són vicis contra la caritat com la injúria contra la justícia. Indiscreció és el vici per excel·lència contra la prudència, amb l'enteniment ofuscat negant-se a cercar la veritat de les coses. Contra la lleialtat s'aixeca la traició, fruit de l'avaricia. Només la saviesa ajuda a la lleialtat contra la traició. Abans és la infidelitat que va contra la fe amb falses semblances que semblen veritables segons el curs natural de les coses. La Mancomunitat de la que celebrem els 100 anys de la seva creació a Catalunya fou un exemple de confiança en el poble que es manifestà lleial amb les institucions catalanes i l'esperança d'un futur socialment més just, fent visibles i tangibles drets creats per la intel·ligència, els fruits de l'arbre humà formats en la virtut de la justícia basada en l'enteniment, el coneixement de les coses, "la virtut per raó de la qual los homens reten les coses degudes a aquells de qui son". Amb la prudència "los homes savis eligen les bones coses e esquiven les males, e amen més los bens majors quels menors, e temen més los mals majors que els menors". La Mancomunitat ens va donar la virtut de la fortalesa per guanyar més virtuts i fer-nos forts contra els vicis de la violència i l'ambició de poder sense fe ni justícia, sense temprança ni prudència, sense caritat en la victòria. La Mancomunitat ens va permetre guardonar i honrar la terra amb els fruits de l'arbre moral i preparar el poble contra els vicis conseguents de la indiscreció, la ira i la injúria interns i externs.

canviar mentalitats com a solució

/ dissabte, 5 d’abril del 2014 /
La dignitat humana és un dels valors indivisibles i universals en que està basada la Unió Europea,junt amb la llibertat, la igualtat i la solidaritat, a més dels principis de la democràcia i l'Estat de dret. Però apareixen avui moviments contraris a l'aplicaciò dels porincipis io valors de la Uniò en les seves institucions i en les dels Estats que la formen. La cultura ciutadana no es reclama en manifestacions, però existeix una cultura molt amplia i difosa de centres comercials i menjar ràpid com a millor concepte dels que les conseqüències comencen a ser evidents. Caminem cap un món de desigualtats injustificables i de manca d'equitat en les relacions intersocials. El model d'atenciò social com el cultural són de consum i no resolen els problemes de la pobresa ni ataca la desigualtat creixent. S'ha de promoure un nivell mínim d'ingressos per una vida digna de les persones. Cal garantir la societat del benestar amb nous criteris, nous models d'equitat social, lluitar aferrissadament contra l'abús, el frau i l'economia submergida, el falsejament actual del mercat de treball. La soluciò possiblement la trobarem en la informació i la cultura, però necessariament en el canvi de mentalitats d'una societat malformada pels interessos del mercat de treball i desorientada, envellida per la inactivitat i l'ineficàcia de les institucions i de la gent expulsada del mercat de treball, sigui per malaltia, jubilació o atur. El canvi de mentalitats és el discurs necessari.

La Generalitat contra el 15 J

/ dijous, 3 d’abril del 2014 /
Avui se seguia celebrant a Madrid el judici contra els manifestants del 15 J 2011 policialment identificats. Cal recordar que fou el dia en que un nombrós grup de ciutadans es va conmcentrar davant el Parlament per protestar contra les retallades i intentar desconvèncer els diputats catalans d'aprovar el pressupost presentat pel Govern. S'els acusa d'un delicte contra les institucions. Els demanen 3 anys de presó. Es vol justificar actes de violència, insults, coaccions, és a dir, el que faci falta. No fou un segret dels diputats ni de la democràcia. Fou un acte prolongaciò del 15 M, socialment justificable, democràticament admissible com a acte de protesta ciutadana en moments de greu crisi, després d'actes de violència policial a la Plaça Catalunya. L'acusació per delicte declarava el Sr. Ernest Maragall és desproporcionada, desmesurada. Ha mancat comprensiño i diàleg. El sistema es segueix desqualificanmt a si mateix per no voler trobar projectes alternatius ni voler construir-los.

parlem de canviar Europa

/ dimecres, 2 d’abril del 2014 /
El conformnisme i la passivitat ha sigut el principi rector de la normalitat. Pels conservadors convé no fer res per no fer-ho malament, no dir el que es pensa per què la gent noi mal interpreti. Però per damunt de tot als conservadors convé que l'establishment segueixi enriquint-se. La societat de la conspiració permanent des de la dreta amagant la realitat, és la resposta a la sortida de la crisi que ens anuncien tots els ministres del govern Rajoy. L'audacia del silenci del que no convé que la gent sàpiga. La política de progrés no la representa ningú, i ens cal una veu progressista, una veu que defineixi les prioritats de tota política social, i la reforma de la política, la reforma més important que tots els partits parlamentaris sembla vulguin anar endarrerint. No canviarem Catalunya ni Espanya sense canviar Europa. Cal un nou model polític i social, nous objectius d'una política econòmica que estimuli la demanda, no castigar més el creixement amb la reducció dels dèficits. Cal doncs que parlem ara de canviar Europa,crear una ciutadania europea i sortir del conservadurisme fonamentat en una falsa austeritat que només afecta a les classes mitjanes i treballadores.

La concòrdia fou cosa de Tarancón, no de Rouco

/ dimarts, 1 d’abril del 2014 /
No van bé les coses en el moment en que el Partit Popular segueix amb tossudesa la seva política de impedir la consulta catalana. El Bisbe Rouco no té altra idea que parlar com una avispa boja d'una guerra civil a punt en el moment del funeral d'Estat de l'ex President Adolfo Suarez. Ens hem quedat bocabadats en escoltar aquest discurs fals i demagògic d'un representahnt de l¡església católica que hauria de parlar de concòrdia, respecte, amor., germanor, comprensió de la diversitat, generositat i per damunt de tot, llibertat. La església catòlica ha celebrat les seves víctimes i s'ha negat a reconèixer les de les forces polítiques d'esquerres que foren empresonades anys i anys o nafusellades pels franquistes. L'església de Rouco es va situar darrera el franquisme per mno perdre els seus privilegis, per aprofitar qualsevol escletxa legal per ampliar la seva base de bens immobiliaris exempts de pagar impostos. No els interessa la problemàtica social, tant sols el poder, viure del poder. No nha perdut pistonada per recolzar i aprovar les mesures repressives de tots els governs des de'l primer de la monarquia amb Arias Navarro. Ara el Bisbe Rouco ens dedica una bona frase acusant de immoral demanar els catalans la independència d'Espanya sense veure que la gran majoria de catalans ens trobem feliços amb aquesta immoralitat inventada per ments sense consciència social, desconeixedors de la realitat o disposats a interferir abusivament en un Estat laic en la consciència religiosa dels demés. No ha sigut capaç de separar el que és temporal d'allò espiritual. La política no és cosa de l'església, de cap església. Desafortunada intervenció sense oblidar la idea de model d'Estat adoptada pel partit popular en la seva conferència de 2007 per posar fre a les "cessions" del govern als nacionalismes radicals. Garantir un Estat viable amb el text de la Constitució i augmentar les competències de l'Estat instransferibles, un nou ajust entre les funcions que corresponen a cada administració, incloses les autonòmiques. Per el Partit Popular, la catalana és una administració que forma part de l'Estat encara que sigui remunerada amb el pressupost de la corresponent comunitat autònoma. Al PP pensen que els catalans volem destruir la idea d'Espanya com a nació. L'objectiu és fer lleis comunes per a tots pensades des de Madrid. Catalunya no compte ni té cap mena de pes. No oensen escoltar els nostres greuges ni cedir-nos res.No volen reconèixer queel tema català no és de diners, sinó de dignitat nacional per molt immoral que li sembli al Bisbe Rouco. El Papa Francesc hauria dit segurament una cosa ben diferent. Bisbe Rouco i Govern i FAES necessiten d'urgència uns cursos sobere dignitat de la persona humana i la veritat de la gestió democràtica i transparent. La concòrdia no es cosa de Rouco, sinó de Tarancón. Que respectin la història, non sigui que haguem de tornar a dir que no fou possible la pau per l'egoísme de l'establishment, inclosa l'església catòlica que presiona l'Estat.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger