l'any indeterminat com a profecia

1974 fou l'any de la revolució dels clavells amagada als espanyols. Portugal va canviar de règim. Va arribar la llibertat. El Ministre d'Informació espanyol Sr. Pio Cabanillas es va preocupar de silenciar l'aconteixement en els mitjans de comunicació. Per Televisió espanyola no havia passat res a Portugal. Poc després apareixia a la República de Portugal, on vivia exiliat el considerat Rei d'Espanya Joan de Borbó, una nova Constitució que ni l'any 1978 forem capaços de copiar. Les profecies no es detallen en una escaleta de temps, sinó d'aconteixements que han de succeir, sense data prefixada. No hi capç profecia sobre si Espanya ha de ser una monarquia o una república, és quelcom que ha de decidir el poble espanyol quan el deixin decidir. Som una població cada dia més desacomplexada. Per Setmana Santa a les professons hi van els turistes que es retorben amb l'espectacle turístic d'una Espanya més propera al ku-klux clan que no pas a la d'una església ecumènica. Els diaris espanyols continuen dient que el catalanisme està "en fase de delirio" i ens comparen amb el nazisme demostrant que tenen un desconeixement complert del que és i significa el catalanisme polític que avui aposta per una societat democràtica, es fonamenta en la pau, germanor i bones relacions entre els pobles i la inclusió dels castellano parlants a Catalunya. Com diu Tian Riba en el seu "9-11-2014, crónica d'un trencament" qu'edita La Mansarda editorial, el procés és radicalment modern que respon entre d'altres a principis liberals, cívics i participatius, és propi d'una concepció avançada i cosmopolita de la democràcia. No he llegit profecies sobre la democràcia com a camí d'alliberament de Catalunya com a nació, però tinc la seguretat de que una societat civil potent, un moviment obert al món, un moviment regeneracionista, una idea transversal i un projecte actiu en cap moment frustraran les expectatives dels catalans i no serà necessària la profecia que ens porti a la nova terra. Ja hi som i ja la tenim. Hem de guanyar, però tant sols amb la llibertat sense murs i seguint el camí e la història dels pobles lliures i democrates allunyants del caciquisme i els interessos creats. Nosaltres hem de fer la revolució de la rosa i proclamar com a diada nacional de Catalunya el dia de Sant Jordi, el dia del llibre i la rosa, país amant de la cultura. Sant Jordi i Catalunya s'ho mereixen.