fi de l'encanteri del diàleg inexistent

El que s'ha acabat és l'esperit de la transició com deia fa una estona a la 8 la nostra estimada escriptora i polemista Pilar Rahola. Ens diuen que la sobirania nacional és de tots els espanyols i en nom d'aquesta sobirania ens neguen competència pèr convocar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya, i quan en Bosch diu que ens proposin fer-lo a tot Espanya, llavors callen i no diuen res. Diuen també que estan oberts al diàleg. Però no queden en res, voten i marxen. Ells voten i no ens volen deixar votar als ciutadans de Catalunya. És cert que tenen por del vot de la ciutadania. No escolten, es limiten a rebatre tot el que els diuen els representants del Parlament de Catalunya seguint sempre el mateix discurs. La nació són ells, els demés formen part d'aquesta nació qu'ells dirigeixen ens agradi o no. No som més que una regió territorial. I la conclusió de tot el que diuen és que els nacionalistes impositius són ells. Un debat per sortir com hem entrat amb els arguments dels contraris coneguts a travers la premsa. Tot eren posicions preses abans de començar el debat, sense escoltar la paraula dels altres. Una farsa autèntica, un tràmit més per portar Catalunya cap a la declaració unilateral d'independència que a Madrid es pensen és la millor manera d'acabar amb Catalunya com a nació. Però no voolen veure que si Catalunya diu prou i marxa d'Espanya, els agradi o no, la legalitat aplicable a Catalunya ja no serà l'espanyola. Espanya va camí de no tenir res més a fer a Catalunya. El cop de porta a l'entesa ja l'han donat els diputats dels grans partits espanyols. Manquen polítics, sobren soldats de partit. I això ho fan dient que estimen Catalunya. Però en cap cas reconeixen que Catalunya és una nació. Tot menys reconèixer que la democràcia a Catalunya és anterior a Espanya. Negar la història els és molt senzill, jugant amb la ignorància de la gent que només coneix el que se'ls ha dit oficialment. I que no pensin que marxem per posar fronteres; serem tots ciutadans europeus. Viurem en una Europa a la que cedirem sobirania i reconeixerem la llibertat de circulació de persones, capitals i mercaderies. Però serem Estat, amb idioma propi reconegut i respectat, amb dignitat com a poble lliure. Hi ha alguna cosa millor?