dia de la quimera dedocràtica

Els deixaran dir, però la decisió ja està presa. Tots sabem el resultat del debat parlamentari al Congreso de los Diputados previst per avui tarda. I diuen que el President de la Generalitat és un covard per què no ha volgut deixar-se humiliar a Madrid. Com diu l'article que avui publica El Matí, la resposta és a Catalunya. I Catalunya haurà de fer les corresponents declaracions d'acord amb les seves institucions i normatives, amb un exercici democràtic homologable a Europa. No podem pretendre decidir els polítics espanyols quins són els drets e Catalunya, nació a la que no pertanyen. Identifiquen la sobirania nacional amb un poble plural que no la comparteix més per què viu sota el mateix Estat. Saben que la sobirania que no compartim fou imposada després d'una invasió militar a Catalunya que va arrebasssar governança, lleis, llengua i cultura. Aquesta és la manera que tenen de castellanitzar Catalunya si, com diuen, no ens bombardegen periodicament. Creuen que poden governar imposant el que volen i que callarem i baixarem el cap. Ens ofenen constantment, ataquen deliberada i conscientment la nostra dignitat com a poble. Ens neguen la llibertat de decidir. Neguen la democràcia en nom d'una anomenada sobirania nacional imposada que ara nega el fet nacional català tot i que la Constitució parla de nacionalitats històriques. La naciò catalana nbo té lloc a l'Estat espanyol hereu de l'Imperi caducat de Castella. Però fins i tot la història ens neguen judicialment.Han posat en marxa la quimera dedocràtica, la dictadura de l'Estat que es diu democràtic perquè està dirigit per un partit nque va guanyar unes eleccions generals amb majoria absoluta de diputats, malgrat que segueix tenint minoria a les nacions Catalana i Euskalerria. No s'adonen que Europa està pendent del que fan. Els defensors de l'Estat espanyol no volen veure més enllà del seu propi nas. Viuen en la quimera dedocràtica. La nació catalana existeix sociologicament encara que ens diguin que no existeix jurídicament. Espanya saben ben bé és la transformació global i expansiva de la nació castellana, però fracassada en l'assimilació de pobles que s'en van desfer del Regne d'Espanya i del seu Estat durant el segle XIX tot i que els pobles que s'independitzaven a territori americà parlaven castellà. Ni el castellà els va servir com a vincle d'unió. Fou el fracàs de la cultura dominant i no saber pactar a temps. La quimera o engany de l'Estat espanyol d'oferir diàleg inexistent segueix igual que fa dos segles.