De la Mancomunitat i altres invents polítics

La mancomunitat fou creada com a eina de construcció de país. Va permetre crear consciència com a virtut, com deia Ramon Llull, que "consella ab temor fer bé i esquivar el mal". Es van practicar també altres virtuts també com la de la paciència, la humilitat, la prudència i l'esperança que descriu Ramon Llull en el seu llibre sobre l'arbre de la ciència. L'enveja la veu acompanyada de la ira. Són vicis contra la caritat com la injúria contra la justícia. Indiscreció és el vici per excel·lència contra la prudència, amb l'enteniment ofuscat negant-se a cercar la veritat de les coses. Contra la lleialtat s'aixeca la traició, fruit de l'avaricia. Només la saviesa ajuda a la lleialtat contra la traició. Abans és la infidelitat que va contra la fe amb falses semblances que semblen veritables segons el curs natural de les coses. La Mancomunitat de la que celebrem els 100 anys de la seva creació a Catalunya fou un exemple de confiança en el poble que es manifestà lleial amb les institucions catalanes i l'esperança d'un futur socialment més just, fent visibles i tangibles drets creats per la intel·ligència, els fruits de l'arbre humà formats en la virtut de la justícia basada en l'enteniment, el coneixement de les coses, "la virtut per raó de la qual los homens reten les coses degudes a aquells de qui son". Amb la prudència "los homes savis eligen les bones coses e esquiven les males, e amen més los bens majors quels menors, e temen més los mals majors que els menors". La Mancomunitat ens va donar la virtut de la fortalesa per guanyar més virtuts i fer-nos forts contra els vicis de la violència i l'ambició de poder sense fe ni justícia, sense temprança ni prudència, sense caritat en la victòria. La Mancomunitat ens va permetre guardonar i honrar la terra amb els fruits de l'arbre moral i preparar el poble contra els vicis conseguents de la indiscreció, la ira i la injúria interns i externs.