volen desactivar el referèndum

No hem vist la reacció de la nova cara amable del Gobierno a Barcelona quan haurà llegit l'anunci de que el President Puigdemont convoca la cimera del Referèndum que els diaris espanyols declaren "consulta il·legal", a primera plana El País, com procés per dinamitar Espanya La Razón. Raul del Pozo a El Mundo ens tracta de mentiders per "inventar ultratges". També acusa la dreta la dreta catalana de compartir la utopia de la independència amb partits que es detesten i s'odien. La funció de la nova Virreina instal·lada a Barcelona és la de crear dubtes, desactivar i desinflar el procérs, promoure desencant i incredulitat en el govern de Catalunya. Els mitjans de comunicació l'acompanyen en aquesta feina. Cal pels objectius de l'Estat que l'opinió pública sigui fidel a la idea de ser una consulta il·legal el referèndum que vol convocar el Govern català. Com més en contra es posin els funcion aris, millor per la feina de doblegament dels tebis i indecisos, com diria Ferank Dubé, que es propossa la Sra. Soraya Sáenz de Santamaria. Els polítics espanyols, també esbarallant-se entre ells, no volen reconèixer que l'Estat espanyol és un projecte polític fracassat que ha activat una resposta orquestada sense pensar que qui ha de decidir el futur i la seva sobirania és la ciutadania catalana. L'Estat que representa el Gobierno no vol aclarir quines reformes s'haurien de fer a la Constitució, és un debat que espaien en el temps, puig que el Gobierno no té reformes previsibles en l'ordre territorial. Hi ha qui planteja que la Senyora Sáenz de Santamaria porta a la seva cartera un projecte amagat de Referèndum pactat perquè no el guanyi ningú, si amb la seva gestió, oferint diners i el corredor mediterrani consegueix desinflar les reclamacions del Govern català. La Virreina no vol veure que Catalunya no és un invent de l'Estat espanyol, ni fou creada per la Constitució. El Gobierno segueix sense admetre que Catalunya és una nació i s'empenya en defensar la unitat territorial per no tocar el model territorial actual, la sobirania sotmesa dels catalans al que digui la resta de ciutadans del territori de l'Estat espanyol. o volen permetre tocar la unitat territorial de la nació espanyola com a única nació constitucional. Parlen d'igualtat, sobretot el Sr. Rajoy, sense definir ni aclarir com i de quina manera serem tots iguals en lloc de reconèixer la realitat de la desigualtat social i la discriminació que patim. Bramen i criden, parlen de reduir la judicialització de la política per promoure la por i el desencant. Res no han conseguit més que la fermesa en el desig d'independència i el procés de ruptura amb els plantejaments de instaurar la dependència permanent de Catalunya i sotmetre els interessos dels treballadors als de les èlits i oligarquies financeres que patrocinen la dreta espanyola i fins ara també la catalana que presentava CiU com pantalla antisocialista. Per alguna raó publicava ahir ABC l'article del Catedràtic José Manuel Otero Lastres en forma de pregunta ¿hay que reformar la Constitución?. El mateix Catedràtic contestava a la pregunta dient que la reforma de la Constitució no interessa gaire al poble i que tenim altres problemes reals que requereixen solució urgent. El desencís el té el mateix Gobierno amb la seva pròpia política que dsap no resistiria l'escomesa dels partits a l'oposició.

la CUP camí d'ajuntar-se amb En Comú Podem

La coherència de la CUP que ja va demanar el vot per En Comù Podem a les generals del 20D, en negar-se a votar la investidura del candidat Artur Mas a la presidència de la Generalitat és indiscutible. Fermesa fins el darrer minut, els membres del Consell Polític de la CUP han impedit avui que l'opinió pública rebi millors notícies. Aquesta realitat política que es ratificarà en la propera sessiò parlamentària del Parlament de Catalunya obra la porta a unes noves eleccions autonòmiques de nou en clau plebiscitària. Ara les eleccions serviran per confirmar si la CUP tè raó o no. També serviran per que l'electorat decideixi que s'ha de fer amb les noves llistes de la CUP, qui ha de governar Catalunya i tirar endavant el procés. Podran decidir concòrrer els partits per separat i no alteraran el resultat, doncs el procés seguirà vagin junts o vagin separats partits i entitats indeoendentistes. És possible pronosticar un ascens de les esquerres que tenen una pota a cada banda com és el cas de "En Comú Podem". CDC desapareixerà definitivament com a vell partit , però no impedirà la recuperació de la dreta catalana en un nou partit que ben bé es podria dir Partit Nacionalista Català, per què no? Unió democràtica de Catalunya no independentista recullirà part de la gent desencisada del procés i de l'embat de la nova convergència nacionalista. El que ha succeït avui a la CUP no pot produir ni alegria ni tristesa. No podem compartir les alegries del PP, PSOE i la dretana Societat Civil Catalana. Mas segueix guanyant temps i intentarà recuperar la dreta. El procés no patirà les conseqüències de la negativa a votar Mas. Es transformarà i es renovaran les candidatures instal·ladesa les llistes electorals. Ara és el moment dels polítics per què s'ha de fer política. Rajoy, previsor, intenta pactar amb el PSOE i ja es veia governant amb Susana Diaz al seu costat un cop defenestrat Pedro Sánchez. Però no havia calculat la possibilitat de que passés a Catalunya el que ha passat. Susana Diaz només ha aparegut a l'escenari transformada en iconoclasta per enturbiar i dividir més l'esquerra. La seva tímida proposta indefinida d'incorporar ministres sociaistes al seu nou govern, de pactar una reforma constitucional no li servirà per guanyar credibilitat, doncs ningú es creu que ara es torni reformista després d'ahaver demostrat un immobilisme com mai. Ara haurem de reconèixer que amb la seva negativa a Mas, la CUP afavoreix que Pedro Sanchez no sigui defenestrat al PSOE que la dreta espanyola no pougui aliar-se amb un socialisme descafeinat que reb diners de la gran banca. Rajoy proposarà canvis de despatx a la Constitució sense comptar amb els demés que no secundin la seva proposta, i menys amb el poble, competencies autonòmiques, reforma del Poder Judicial, nova llei electoral, nou Senat, acabar de regular la Corona. Però sense aclarir res dels continguts a proposar. Tot és a negociar. I sense haver acabat la negociació, res de res. En unes noves generals Rajoy sap que l'esquerra guanyarà més vots encara, doncs pel 2016 ja se sap que el resultat de la seva política està previst que serà més treball precari i recessió. Rajoy segueix sense ser creïble.Susana Diaz ha perdut la seva credibilitat perduda per l'ambició de fer el salt a la política espanyola abans que l'alcaldessa de Barcelona. Ara toca fer política amb majúscules. Catalunya vol la seva independència. La democràcia és qui ha de parlar i amb democràcia i llibertat s'han de resoldre els conflictes. La Sra. Merkel no és ningú per intentar frenar el procés català ni el canvi democràtic a Espanya. En democràcia qui decideix és l'electorat, no les cúpules dels partits.

indecència i dignitat

Quan els mitjans de comunicació estan sota el control de l'Estat, la ciutadania no està en condicions de rebre una informació correcte de les decisions de govern i dels aconteixements polítics. A Catalunya fins avui els noticiaris ens parlaven de unes negociacions entre la CUP i la coalició temporal JuntsxSI que ara resulta eren unes converses, trobades informals i diàlegs sense compromís. El més esgarrifós ha sigut saber ahir que JuntsxSI ha presentat una proposta de preacords en la qual es rebaixa la dignitat del poder de la presidència de la Generalitat i es crea una direcció coral. També proposen seguir amb el procés segons full de ruta proposat però amb una proclamaciò de la independència al final transcurreguts els 18 mesos de la legislatura per fer unes eleccions constituents i el referèndum per l'aprovació de la nova Constitució de la República Catalana. No parlen més de referèndum d'acord amb el dret de les Nacions Unides que és supranacional i està per damunt de la Constitució espanyola de 1978. Sembla que no interessi tenir la legitimitat internacional per un acte curosament democràtic com és el referèndum vinculant que permeti declarar o no la independència quan s'haguessin negociat amb l'Estat espanyol les condicions i pactes de separació institucional. És aquesta la fòrmula que hauria votat la ciutadania el 27 S? Es evident que el poder no es monopolitza per cap agrupament quan la gestió política es sotmet a eleccions periòdiques. Però el que sembla que monopolitzaven a JuntsxSi en la fòrmula actual és el desgovern, el desencís i el ridícul. Mesos per arribar a una situació de dependència d'una minoria de 10 diputats que ara diuen no tenen facultats per decidir el que han de votar, que està disposada a sacrificar el procés per fer la revolució assamblearia d'una autoproclamada vanguardia proletària anticapitalista. Mesos esmerçats en propostes i més propostes rebaixades a gust dels cupaires per assolir els vots que JuntsxSi necessita per investir el candidat Artur Mas. La ciutadania catalana en les darreres eleccions generals ha desviat el seu vot aquesta vegada majoritariament a favor de la proposta de "En Comú Podem" que és com un mix entre independentisme i millora social que no és més que un nou sistema de cooperació política sense moure's del mateix escenari que ja coneixem. Ha sigut la reacció del "no m'agrada ningú" i "no sabem qui són aquesta gent que figura a les llistes". La Generalitat no ha de permetre més que li rebaixin la dignitat institucional els que volen servir-se de la llibertat per imposar el seu socialisme vestit assembleariament per un grup minoritari disposat a ignorar l'estat de dret, amb actituds negatives envers l'actual govern de la institució i el seu President en funcions candidat únic a la presidència que volen seguir rebaixant amb amençes d'inestabilitat constant. La veu del poble que els seus representants no escolten comença a ser clara i contundent: Si no s'entenen, convoquin noves eleccions.No es deixin fer més i defensin doncs els diputats de JuntsxSi la dignitat de les institucions i del vot que representen. Segueixin el que diu l'opinió pública i no es deixin fer ni busquin aliances amb qui els acabarà traint com ja han fet els de Podemos a Castella i Lleó volent fer seus els "papers de Salamanca" demanant que els retornem els lliurats i retenint els incautats que encara retenen. Estem parlant dels papers incautats pels franquistes a Catalunya com a botí de guerra fa 77 anys. Ara ja sabem que hi ha una esquerra traidora amb la causa de la llibertat de Catalunya i una altra esquerra espanyola disposada també a enganyar els catalans oferint un referèndum vinculant per què el perdem movilitzant ells mateixos el vot anticatalà i antirepublicà a Catalunya. No caiem en la indecència i la indignitat fiats de falses promeses i creences impossibles. Canvii de criteri la CUP envers els nacionalistes catalans i no posi més pals a les rodes.