on anem tots plegats?

Ens podriem preguntar quina mena de democràcia és aqiuesta en la que els jutges que  aixequen les alfombres del poder acaben atacats, calumniats i alguns suspesos. Semblava o ens deien que la democr`pacia és una cosa molt seriosa i que els poders s'equilibren.  Però pel que anem veient aquesta democràcia implantada al territori de l'Estat espanyol vol concentrar tot el poder polític i econòmic en mans d'un govern que gaudeix del suport absolut d'uns parlamentarios sense oposició. El Govern espanyol, és per tant estable, faci el que faci, l'encerti o s'equivoqui, es negui a donar explicacions o digui el que vulgui. El Govern d'Espanya prescindeix de la qüestió catalana. Avui en el Consell fiscal ja ha quedat ben palés que Catalunya s'emporta la pitjor part, és a dir més atur i retallades a la vista.Els ciutadans que segeixen les notìcies no estan gents contents. Alguns, que no parlen català més, em truquen i em diuen que a veure si espabilem i proclamem la independència que els que ens manen a Espanya són uns pocavergonyes, em sembla que els que em diuen això tenien preferents o subordinades amb els seus estalvis i estan que mosseguen sobre tot la gent que depèn avui dels seus estalvis. Mentres tant la Princesa Cristina que diu no entendre res de les societats del seu marit en les que rtenia participacions socials i cobrava beneficis, anuncia que s'en va a viure a Suissa amb un càrrec que li ha donat La Caixa. S'hauria de veure amb quin sou i el cost que ens tindrà per  a tots la nova residència de la Princesa, que són les dades més importants que no s'han publicat per estalviar-se més crítiques i no fer cas de la transparència que el poble demana.  Hauriem de saber quans funcionaris policials l'acompanyaran i quin serà el cost de tot plegat. Dona diners del seu sou la infanta per ajudar a servir esmorsars i dinars per lluitar contra lka pobresa infantil a la ciutat de Barcelona? Quines activitats socials desenvoluparà a Suissa? No són temps d'amagar la informació del que el poble vol saber. Per què no diuen res els partits que encara es diuen republicans. Quans crèdits ha concedit La Caixa als partits? es veu que segueix essent preferible demanar explicacions al President de la Generalitat sobre la financiació suposadament corrupte de CDC i desgastar aquesta formació tot el possible. Tot segueix sent la lluita pel poder en lloc de fer una aferrissada defensa del país.

complexes polítics?

M'arriba la notìcia d'un partit recollint joguines, roiba i materiaol escolar per fer-ne dinacuipò a  varies ONG's d'una ciutat espanyola. És la manera que han trobat per fer-se populars els polìtics de la dreta a Miranda d'Ebre. Ara critiquen els d'esquerres que els acusen de volert  fer-se un rentat d'imatge i diuen que els d'esquerres estan carregats de complexes. Recollir per donar al marge de les ajudes  de l'administració pública no és la política de la llimosna per a mendicants, però institucionalitza la polìtica del regal. Aquesta iniciativa s'hauria d'estudiar a la vista del pressupost municipal i dels mitjans de les escoles, a m´ñes de la extracció social de les famílies que demanen ajudes per els infants que van a l'escola. Quina és la veritat de les coses? Els estudfiants haurien de trobar els llibres i material de manera gratuïta a l'escola, sense haver de pagar ni de demanar. El que cal és instruir la gent jove, però no formar-los per la mendicitat.

silencis com a sentiment de manca de diàleg

Hem passat uns dies que els castellans dirien de "sol de justícia" combinats amb baixades de temoerqatures i alguns xàfecs. Però han sigut dies tristos. Dies d'accidents. El més greu a Santiago de Compostela amb el descarrilament del tren ràpid procedent de Madrid. Excés de velocitat? Manca de mesures de seguretat? Traçat suficient per l'alta velocitat? Per què no haver fet una estació diferent com a Valencia, Tarragona i Figueres amb linees rectes? Moltes preguntes m'arriben. És tot culpa del conductor? És el conductor l'únic culpable, l'únic responsable de l'accident? Es van escaquejar mitjans i diners en el traçat de la línea? Queden moltes coses per saber d'aquest accident. Haurien de sortir els projectes del traçat. Veure si el traçat  de la via era el correcte i oinvenient per in tren d'alta velocitat.  Queda molta feina per dur a terme una investigació com cal. Pot ser que el Ministre de l'interior amb el neguit per trobar un cuklpable es va precipitar en donar la notìcia. Cal mirar també els papers del Ministeri de Foment i les empreses constructores i bloquejar-los perquè no es toquin ni es perdin. Hem de saber-ho tot en aquest accident. El prestigi de la marca España és en entredit.

marques que no identifiquen

La idea de la marca España pot ser que vingui inspirada per la marca del disseny Miró que representa el sol d'Espanya. Pot ser que amb això de la marca España algú hagi recordat aquella vella frase <<en el imperio español no se pone el sol>>. Eren  els temps de les provincies d'Ultramar que ja no tenim. Ara el sol surt per l'est i es posa per l'ouest. Però no es pot confondre el sol amb els productes industrials. El sol permet crear energies netes i substituir les nuclears. No costa diners. Però la marca España està per fer guanbyar diners se suposa a alguns empresaris que no sabem qui són. Tanmpoc sabem si les emoreses amb nom espanyol són realment titularitat dels que apareixen davant la llum pública. Pot ser Zara, els Codorniu, alguna marca de vins de La Rioja, alguna marca de cotxes amb financiaciò no espanyola, alguns grans magatzerms, alguna empresa de transports i no sabem que i qui més. No fem fem servir Espanya per no sabem qui ni i menys per crear una falsa realitat de la situació econòmica. Realment hi han marques que no identifiquen productes. Algunes paraules no poden ser marques. Cap marca pot ser utulitzada per somnis imperials. Han de saber a Madrid que Espanya ja fa molts anys que va deixar de ser un imperi i de perdre guerres arreu del món. El sol ja es va posar per Espanya. Ara els imperis són uns altres.  Millor que el nou disseny de propaganda  per la indústria
turística sigui una truita de patates i un porró de vi Hi han altres denominacions que si que identifiquen pobles. Euskalerria i Catalunya en són dues que abradi o no a la gent de Madrid indetifiquen dos pobles amb clara personalitat nacional que al final ha acabat per reconèixer el Ministre Sr. GArcia Margallo encara que íntimament no hi estigui d'acord. Laus Deo!

tornen els republicans

Quan va morir Heribert Barrera es va dir que havia mort l'últim republicà. La Reforma política de 1976 no va permetre legalitzar Esquerra Republicana de Catalunya per les eleccions generals de 1977, el partit que el 1931 ja defensava els drets humans en la seva declaració de principis. Pot ser que no es veia clar en aquell moment obrir la porta als republicans declarats abans que als comunistes de Santiago Carrillo. Barrera volia que Catalunya continués vivint. Ell deia: <<si no tenim un bon finançament, desapareixerem>>. Heribert Barrera es preguntava per què ERC no demanava el concert econòmic com havia fet en tantes campanyes. L'Estatut de 2005 va creure que s'haviab de retirar si el retallaven a Madrid i que els partits catalans havien de pactar la retirada de l'Estatut. Si això passés -i va passar-, segons Barrera s'havia de tornar a començar de zero.  Ara, després de la Sentència de 2010 ja no es veu cap altra camí que la independència de l'Estat espanyol. El tema potser que no estava prou madur. Ara ho éstà. Casl apropar-se a les reivindicacions històriques del vell partit. Cal recordar que en una Catalunya independent l'idioma oficial de  Catalunya ha de ser el propi i natural, o sigui el català, amb respecte assegurat i garantit a les llengues minoritàries d'acord amb els drets de totes eles reconeguts a la nova legislació. Cal no oblidar que Catalunya ha d'esdevenir un Estat de dret, no una república bananera ni una autonomia sotmesa als dictats del Ministre d'Hisenda de torn.. Tenia raó Barrera quan deunciava els partits majoritaris haver negociat els drets econòmics de Catalunya a la baixa. Ara ens cal una unitat polìtica com ja diuen les enquestes per portar Catalunya a Europa i reconduir  amb èxit el dret nacional de Catalunya a l'Estat propi. És hora de no aceptar més rebaixes. En els moments en que s'aixequen a tota Espanya banderes republicanes, Catalunya ha d'aixecar la gloriosa senyera i recordar a Espanya que el dret de decidir quin futur per Catalunya en llibertat és la base de qualsevol reconciliació i concòrdia. Catalunya ha d'exigir a monàrquics i repulicans de tota Espanya el respecte que es mereixen totes les nacions civilitzades quehan ratificat els Tractats Internacionals de Drets Humans de les Nacions Unides i del Consell d'Europa, a més de la Carta del Tractat de Lisboa.

oda a la mierda

Dícese de la mierda que es un excremento humano,  por extensión también el de algunos  animales. El diccionario de la Lengua española de l a Real Academia relaciona asimismo esta palabra con los conceptos de grasa, suciedad o porquería que se pega a la ropa u otra cosa.  Decirle a alguien que se vaya a la mierda  o que es un mierda, es considerado como una expresión insultante, degradante y de muy mal gusto. No denota pulcritud literaria, es una forma de mal hablar, primaria y poco reflexiva . Podría ser utilizado  este concepto del de mal trato de palabra como un tema jocoso en adaptaciones de Gurruchaga  y/o la Trinca. Quizás pudo decirlo algún día José Antonio Labordeta, el Diputado aragonés más querido en años.  Quizás  trató del ideal de mierda el propio Quevedo. Quizás Larra dejó alguna locución graciosa y festiva no escrita.  Quizás encontremos ingeniosos   pasajes literarios i artísticos ennobleciendo el mundo de la letrina, como en los salones de los palacios. Pero no vemos la expresión  en su desagradable crudeza ideal en un Cervantes dispuesto a describir la sociedad de su época a pesar  de la censura eclesiástica y real que supo eludir hábilmente el mundo literario español, como lo hizo el holandés Paul de Kock de la  sociedad parisina, como también Dickens de la inglesa, en sus novelas y relatos, como hizo el Senador francés de corazón republicano Victor Hugo, en su poesía, discursos  y novelas históricas. La expresión estaba excluida de la literatura eclesiástica. Tampoco la encontramos en  constituciones eclesiásticas ni en las reglas de San Ignacio de Loyola. Echar la mierda al campo para abonar las tierras era expresión habitual en el mundo rural, y aún sigue siendo importante que las vacas y otros animales que deambulan sobre pastos dejen sus excrementos como abono de la tierra. También  tiene pues la mierda una lectura positiva. No acabemos creyendo por tanto que la expresión "irse a la mierda " es una perversión democrática de forma simplemente, una forma de hablar que viene vinculada con el pecado original. Estaríamos si esto creyéramos ante un circo sin propósito de enmienda generador de insatisfacciones y de desengaños de la tan cacareada concordia y superación de las malquerencias pasadas, cuando los republicanos eran el enemigo a abatir. Vale más que los que hablan de la mierda entiendan que la acepción debe referirse a los excrementos de algunos animales, no carnívoros, como dice el diccionario, aplicable como abono o fertilizante y por tanto aprovechable y positivo para el campo y los cultivos ecológicos, lo que se llama  en las tiendas verduras y frutas naturales sin conservantes ni fertilizantes químicos. Quizás la mierda llegue a ser símbolo de riqueza y de buenos deseos. Dicen que pisar mierda da suerte. Quizás canvie pronto la definición ideológica del diccionario. Pues cuando pisamos caca de perro y reaccionamos diciendo "merda", entonces hay que comprar corriendo un billete de lotería. Dicen también los entendidos que pisar caca de perro sin pretenderlo da suerte.

contra el cinisme

M'assebento per les notícies dels diaris que ha sigut rebutjada pel Registre espanyol de marques la protecció com a propietat industrial d'un disseny d'ornamentaciò de samarreta amb une versió de les quatre barres de la senyera i l'expressió "independència ja". L'argument o fonament de la decisió ha sigut el considerar que el disseny és contrari a l'ordre públic o a els bons costums. Trobo inimaginable en sana crítica que es digui  per una oficina de l'estat a Madrid que <<independència ja>> és una expressió contrària als bons costums com no sigui desconeixent el sentiment i l'anima dels catalans. Tampoc poden dir que és contrarui a l'ordre pùblic   el que no és més que una expressió reivindicativa. Haguessin dit que la sol·licitud de marca no protegeix cap producte o no reuneix les condicions per ser considerada  com un signe protegiblke com a marca, a més de estar prohibit registrar com a marca ensenyes nacionals. per lpesperit català. Forma part de la guerra freda d'Espanya cintra Catalunya que vivim. Poc democràtica és la resolució, més aviat ofensiva La democràcia no és un invent, sinó un camí per arribar als drets humans, i entre aquests drets el reconeixement dels pobles i nacionalitats al seu lliure desenvolupament. Vist el que fan els servidfors de les dretes governants arreconant els principis de la democràcia com també algunes esquerres, i ens apropem dels sistemes autocràtics. El poder absolut dels partits conegut com partitocràcia n'és la mostra. Mai l'absolutisme ha sigut  altra cosa millor que una mostra del cinisme més punyent de l'exercici del poder per una minoria discutible, i la seva herència la difussió de la inquietud democràtica, la desconfiança generalitzada del poble, l'agreujament dels problemes amb els que va arribar al poder el partit de torn, fagocitant els seus propis dirigents. S'hauria de veure ara on són els mals costums i els principis d'ordre pùblic a respectar també pels governs. Potser que la oficina de marques, amb el seu error de qualificació de sol·licitud de marca, ens estigui donant la clau de com lluitar contra el cinisme, els abusos i els monopolis de poder contraris als interessos generals del poble, al necessari establiment de la igualtat social i aprofondiment dels orincipis democràtics. Els mals costums estan prenent possessió dela política espanyola.

la fi del miracle espanyol

<<Adieu au miracle espagnol >>és el títol de l'article de Javier Cercás que publica avui Le Monde. Es fa la pregunta de si podrem viure com europeus treballamt com els xinesos.Nega que hagi hagut un Javier Cercás recorda que  durant els anys 70 Espanya era un país del tercer món que vivía sota una dictadura de la que semblava imposible treure's del damunt. Integrats ara a Europa ens en sortirem de la crisi. Perì els partits són necessaris en una democracia. Cercàs aposta per partits forts, però no en partits llars de corrupció, clubs tancats amb  un funcionament antidemocràtic dominatrs per direccions autoritàries, eliminant la dissidència. Es pregunta com corretigran els partits la imatge que ells mateixos han forjat als ulls del poble. Els partiots els veu com la solución i creu que són capaçós ells mateixos de limitar els seus poders, de democratitzar-se, eliminar la corrupció, el sectarisme, el corporativisme interior, obrir-se als ciutadans. Recorda que fou la opremsa internacional la que va inventar l'expressió del miracle espagnol, pel fet de restablir la democràcia i no tornar a una nova guerra civil.  No ataca el bipartidisme actual que ha generat la pitjor crisi de la democracia inaugurada el 1977 amb les primeres Corts no franquistes, tot i la presencia política activa d'antics ministres i prohoms de la dictadura Els partits són avui centres de poder, els instruments per la gestiò i la construcción d'una societat millor. Als mateixos partits correspon limitar tot abús, el considerar la política com un coto privat tancat i excloent. Els ciutadans han de veure reconegut constitucionalment el seu dret de revocació, el dret a accedir a la informacipo de tot el que es fa i es desfà. El reconeixement de l'Estat plurinacional és indispensable per la estabilitat política. L'apariciò de nous partits  i per tant el pluripartidisme també és necessaari per la nova etapa que ha d'arrencar en les properes eleccions generals. No pot haver-hi una dreta única, no una Esquerra única. La pluralitat, el pluralisme són la força de l'equilibri democràtic contra la partitocràcia, els abusos, la corrupciò i l'autoritarisme. Aquesta proposta és tant vàlida per Espanya com per Catalunya. Catalunya tampoc és un miracle. L'oasi català fa molt temps que es va esfondrar.

exigir la societat de la veritat

La societat de la mentida és la que  molts  diuen ser la que estem vivint. Ens poden amagar si el fluor que s'afegeix a l'aigua potable porta amb freqüència residus de urani, hacer i alumini. Ens poden amagar la veritat del naixement del virus de la sida si és que realment fou una creació científica, l'urani de Níger fou utilitzat per justificar la invasiò d'Irak de l'any 2000, mentres el 2002 l'Agéncia Internacional de l'Energia Atòmica va declarar que els documents presenats per Tony Blair  y les aformacions del. President  George Bush eren falses i fetes per justificar la guerra a l'Irak. Aquestes situacions i moltes més que s'expliquen en l'estudi <<la societat de la mentida>> editada per Zenith el 2008.El poder -és la conclusió- intenta legitimar-se en l'engany i la mentida. Però la societat no reacciona davant el coneixement de les falsetats històriques fabricades des de un poder que es vol absolut, com a derivació dels presidencialismes moderns. És el mateix aque ha passat a l'Estat espanyol. Del bipartidisme  organitzat  en un règim de falsa democràcia parlamentària gràcies a un sistema electoral proporcional matemàtiocament estudiat per ofegar el pluralisme hem evolucionat  cap un presidencialisme que entén que la llibertat es troba en el silenci. És clar que del silenci a la mentida hi ha un pas molt petit. Ens cal dioncs exigir la societat de la veritat, la total transparència de les tasques de govern. Les noves democràcies que han de venir no es poden fonamentar en la mentida, el secret,  silenci i la ocultació de la veritat dels fets.

raó contra desraó

El que està passant a Madrid ha paralitzat la vida política i ens transporta als temps de la transició a la democracia. Govern i oposiciò a Espanya no gaudeixen d'exempció de responsabilitats en els affaires de corrupció que es destaqpen a dreta i esquerra de l'Estat. Però el que sembla més greui és que el President del Givern, acusat de rebre diners en negre, cosa que nega una i altra vegada, no doini cap explicaciò al Congreso de los Diputados.doncs és en seu parlamentària on ha de dir la seva a tot l'entramat que el seu tesorer de partit durant 19 anys ha destapat. El problema més seriós per a tots els ciiutadans és la manca de confiança en tots els polìtics actuals, en els partits i en el sistema. Ara retardaran la llei sobre la transparència, que vol dir  informar i permetre accedir a la documentació del que es diu i decideix, Tampoc veiem que siguin capaçoa de canviar la llei de partiots, la llei de financiaciò dels partits, ni la llei electoral. No faran aquests polítics el que van fer els darrers  diputats franquistes obrint el pas a la transformacipò de la dictadura en una democracia.. No es dibuixen reformes a l'horitzó de la democràcia actual. La raó, el racionalisme, exigeix una nivba transició cap un nou sistema. És hora de fer evolucionar el canvi cap a la democracia de 1976 cap una democràcia europea. Els diputats han de dependre d'una circumscripció i tenir una oficina donant informació i explicacions constants als seus electors. La llei ha de permetre que en una nova etapa es puguin presentar lliurament a totes les eleccions ciutadans sense partit, noves formacions sense experiència parlamentària,  Cal fer net de diputats funcionaris de partits, de trepes,  d'endollats, de corruptes, d'electes professionals. Cal fer net de partits  d'apariència democràtica que amaguen una vocació totalitària  i fins i tot atractives.ota sigles amables.

guerra freda contra Catalunya?

Fa dies que sento dir el mateix a gent de diferent pensaments. Des de el Conseller Ferran Mascarell a Santiago Espot, tots concluen que a Madrid hi ha una cel·lula, no saben on que no fa més que dissenyar i executar plans d'anticatalanisme. Es tracta de dividir l'opinió, de que la gent es refredi del catalanisme, de que el català no es converteixi en llengua dominant a Catalunya, de que el poder econòmic no el tingui Catalunya, que els catalans no siguin depositaris de la innovaciò i la investigación, que quantes més empreses es deslocalitzin i marxin a Madrid, millor que les families no catalanes es manifestin contra les ambicions de Catalunya. Som en un territori constrenyit pel deute espanyol derivat del que la premsa ja qualifica com obres faraòniques amb cost desmesurat. Es tracte d'aeroports com els de Ciutat Real, Osca i Castelló, edificis d'apartaments inacabats a Benidorm, Palaus a Palma i Valencia,  autopistes sense vehicles, Madrid llença la seva artillería dialéctica contra Catalunya intentant amagar a la opinió pública el que és definitori de la disbauxa i la corrupció, quan s'ha descobert el resultat de 20 anys de recaptar diner negre el partit goivernant..Trobem a faltar un tracte amable, respectuós capaç de superar amb el diàleg  els anys d'oprobi i persecució de l'ànima catalana. La guerra freda a Espanya cingrta Catalunya, esperonada pel govern español, és un fet. La guerra freda contra Catalunya és un mal apèndix de la corrupció.

la llei que governa el poder legislatiu

Ens hem de remuntar a Locke per trovar qui ens digui quina és la llei que governa el poder legislatiu. Segons Locke, tal i com explica en el seu segon Tractat sobre el govern civil, la primera i fonamental llei que ha de governar el poder legisñatiu és la preservaciò de la societat. El poder legislatiu és el poder suprem de l'Estat, i és sagrat i inalterable i cap edicte de ningú, sigui quin sigui el poder que el repatlli, tindrà la força i la obligació d'una llei si no ha sigut sancionat pels magistrats (diputats) escollits o nomenats pel poble. La llei per ser llei necessita el consentiment de la societat,  El poder no pot ser arbitràriament i absolutament exercit sobre les fortunes i les vides del poble. El poder absolut i arbitrari no pot ser compatible amb les finalitats de la societat i del govern que son preservar  les vides, les llibertats i les fortunes, assegurar la pau i la tranquilitat. Tot el poder que tingui el govern ha d'estar dirigit ùnicament al bé de la societat exercit segons les lleis establertes de les que també han de respectar els límits el goverenants, doncs el govern no potservir-se del poder amb propòsits o procediments desconeguts pel poble o pels que el poble no hauria donat el seu consentiment de forma voluntària. La propietat de l'individu no estarà assegurada si el que mana gaudeix del poder de prendre a una persona part de la seva propietat per les seves propies finalitats i com decidieixi. Aquest és el sentiment que deixa tot el fenòmen de la corrupción per l'apropiació de diners de tercers amb finalitats llunyanes del bé comú. La resposta social ha de ser sens dubte la revocació del mandat parlamentari. Només el poble pot determinar el tipus d'Estat que vol i no poden els seus diputats elegits delegar en terceres persones l'autoritat per fer lleis. Tampoc poden els governants augmentar els impostos sibre la propietat del poble sense el seu consentiment. Aplicades aquestes idees i recomanacions al'Estat dels nostres diez és ben evident que el poder assentat sobre la corrupció i apujant els impostos sobre els bens  dels ciutadans no gaudeix de la confiança del poble. La hipocresia no pot ser considerada llei de governança del poder legislatiu i menys encara de l'executiu en una societat democrática.

estat de la indignitat

Ningú ers pot creure que no és veritat el que acaba d'explicar i documentar al Jutge que l'ha interrigat l'ex tresorer del partit popular. Que els senyors del Govern español ho neguin, no vulguin donar explicacions, i menys encara dimitir els responsables del fet ni els que s'en puguin haver beneficiat és demostratou del mal ús del poder absolut. . Les coses estan malament i el poble exigeix dimissions i canvis cap un règim honest. A Europa ens miran coim un món extrany i dubten del que  s'hagi pogut fer amb els ajuts europeus. El problema és ara el mateix sistema. Sóm a l'estat de la indignitat. No tot ha sigut cosa d'una sola persona. Pretendre amagar la veritat i guanyar temps referma les posicions dels que exigeixen la revocació del President del Govern español i nives eleccions generals.

revolució cultural necessària

El tancament de petites empreses davant lers inversions dels grans capitals, la supervivencia de les companyies multinacionals en temps de crisi global, ens han de fer opensar que cal trovar noves fòrmules, conciliar lleis de mercat i democràcia económica, crear empreses socials amb funció de generació de riquesa per redistribuir. La nova economia será l'economia del coneixement,  Fornmaciò i informaciò són elements indispensables per l'economia present i futura. El management ja no podrá seguir sent únic i unidireccional. S'haurà de compartir, una nova forma d'autogestió empresarial. Davant la incapacitat de molts empresaris cal tenir en compte la opinió dels treballadors, les possibilitats de gestió col·lectiva.  La descentralització dels centres industrials, tornar al creixement precisen estadis extensius i intensius, reformes del dret empresarial, permetent la inversión transversal a falta de la financera, la creació de consells de treballadors, planificar l'econiomia en acord amb els representamts polìtics del municipi i del territorio. Qui porta la pitjar part en la caiguda de les empreses  també ha de comptar a l'hora dedesenvolupar sistemes de recuperaciò empresarial i de lluitar per el creixement. Una revoluciò cultural en el sector empresarial i social és necessària. Que l'empresa com la propietat privada compleixin una funció social, també.

des de l'exili interior

Quan manava en Franco i la seva gent, el poble, la societat dels  administrats, que no eren altra cosa que administrats per haver perdut per la violència de les armes les institucions republicanes que els elevaren a la categoría de ciutadans, , van romandre a l'exili interior, és a dir als seus llocs de feina, en silenci i sense opinió política externa. Quan hem tingut la oprimera democracia, un cop formats els partits parlamentaris s'ha instal·lat una mena de obediencia i disciplina de vot, sense opinió aliena o diferent a la oficial de cada formació. Veus úniques dins del pluralisme oficial, mitjans silenciant les veus discrepants. L'exili interior continua. El déficit democràtic és evident, cada vegada més evident. El dret a dccidir dels pobles que no gaudeixen de democràcies responsables es manifesta en el que els anglesos diuen <<demonstrations>>, és a dir manifestacions de protesta. Quan els governs no escolten, quan els drets socials son retallas fins límits insostenibles, quan la fam i la misèria social son una realitat en una societat que ha perdut el benestar social per una negativa, més que deficient dels interessos públics, quan les lleis són regressives, quan les llibertats es veuen  amenaçades per la situació de fet creada des de un poder conservador que intenta defugir  amb el silenci i la mentida la seva pròpia irrealitat, no dona explicacions,  ni compleix el seu programa electoral, el poble avui ciutadà ha de sortir del seu exili interior, de l'absentisme polìtic, de l'abstinència forçada o no per dirigents corruptes i exigir la implantaciò d'una vegada de la veritable democràcia, la que no limita drets ni llibertats, la que no manipula voluntats, la que no impideix la realització de vocacions polítiques honestes, la que impideixi l'accés als llocs dirigents als gurús obscurs, flautistes d'Hamelin, sofistes i trepes, funcionaris de partit i gent que desconeix el món del treball, perquè han arribat a la política conspirant i intrigant amb falses lleialtats per conseguir un benefici amb poc esforç. Aquesta   polìtica  de mentides, llistes precuinades i promeses incomplertes és la que s'ha d'acabar.

el bon samarità com a regla moral

El sentinent de fàstic que el ciutadà demostra per els responsables polítics i partits parlamentaris es correspon amb la condemna dels mancats de sentiment humanitari contingut a l'evangeli que a les parròquies catòliques es llegeix i comenta aquest cap de semana. El poble veu com els capdavanters polítics passen de llarg dels aturats, dels exclosos socials, dels pobres, dels autonoms arruïnats, dels pensionuistes deixant-los abandonats, mentres segueixen parlant de repressa econòmica, de reducció de costos, deixant inoperants els convenis col·lectius, impugnant la legislació social d'esquerres, intentant privatitzar la sanitat, paralitzant la investigació científica, permetent que els jutjats socials s'omplin ce reclamacions laborals, amb retards en la tramitaciò com a les llistes d'espera per ser operat a la seguretat social. El dèficitt democràtic i la manca de moralitat pública de certa classe política que els mitjans senyalen com a podrida, les promeses i enganys constants, han tensat tant la corda de la paciencia que fan cada dia més generalitzat el rebuig de certes formes de fer, de no donar explicacions sobre la financiació irregular i negocis  de tots els partits .Les fundacions que reben i donen diners per pagar sous de funcionaris de partits o complements salarials a representants polìtics, com explica en Manolo Milian Mestre en declaracions  en mitjans digitals que podem llegir avui, haurien de ser objecte d'una inspecció a fons. I els Jutges a fer la feina que han de fer contra la corrupció, caigui qui caigui. El poble necesita i vol també honestedat a la vida pública. A les esglésies ha de pregar ara també pels Jutges i Jutgesses que investiguen per aclarar i descobrir la veritat de fets considerats com a delictius, inhabilitadors dels aprofitats de la polìtica, dels veritables enemics del poble.

obrir portes, que entri la llum

Sembla que el Tribunal Constitucional vol tancar les portes a tot diàleg i posible entesa entre Catalunya i l'Estat Espanyol. Tornem als temps de vencedors i vençuts. El vell President Pujol demana ara resistència activa. Però segueixen sense parlar d'unitat catalana. Encara segueixen parlant de Pals de paller i Casa comuna. No recorden els temps de la Solidaritat Catalana, no volen veure alguns que Catalunya és plural, una realitat  social transversal i diversa. Però que s'enfortirà com més forta sigui la unió per l'objectiu comú de llibertat i progres social. No ens hem de contradir ara amb la anomenada Catalunya cosmopolita i oberta al món que sempre hem defensat. Un altre polìtica és posible. Tant sols cal abrir  les portes tancades dels partits i que entri la llum  del món lliure. Fem una nova política amb llums i taquìgrafs, comptant amb el poble, amb la intervenció més activa del poble.

discriminació racial en la polìtica d'immigració?

L'Assemblea Generañ de les Nacions Hnbides aprovà per unanimitat el 20n de noviembre de 1963 la Declaració de les Nacions Unides sobre la eliminaciò de totes les formes de discriminació, reafirmant els principis de que tots els éssers humans són iguals en dignitat i drets. La  Declaraciò instava a adoptar mesures de carácter nacional i internacional per eliminar la discriminació en totes les parts del món. La declaració afirmava la falsetat de totes les doctrines de diferenciació o superioritat racial. Rant de blancs en relacipò als negres com dels negres en relaciò als blancs. La Declartaciò afirma el principi de que tota persona té dret a que se li faci justicia conforme a la llei, en igualtat de condicions. La Declaració confirma que tota discriminació érs un atentat contra la dignitat humana, violació dels drets humans i de les llibertats finamentals, fets perturbadors de la pau i la seguretat entre els pobles. La Declaraciò demana també estudiar les causes de la discriminació i fer respectar els drets humans d'acord amb la Carta de les Nacions Unides. La lluita per la eliminaciòde totes les formes de discriminació racial segueix viva i no es limita exclusivament a qüestions de raça, color o ètinia. Podem arribar a considerar discriminatòries les lleis que no ajuden a integrar els immigrants, les que ordenen la seva detenció i internament per expulsiò dels territoris? També existeix discriminació entre pobles i països. És humanament lícit condemnar pobles a la fam? Pot ser considerada disceiminatòria l'aplicació de la llei d'estrangeria a immigrants residents sense papers duramt més de cinc anys? No seria una niva forma d'esclavatge tenir immigrants indocumentats  i sota formes de vida ckandestines, que treballin sense assegurances?

la independència demà ?

Oriol Junqueras, el polìtic més ben valoirat a Catalunya ha dit que ell j'hauria proclamat la independència. Al menys és el que llegeixo com a noticia, com també que s'haurien de fer eleccions plebiscitàries si no hi ha consulta. Ara ERC vol eleccions possiblement anticipades tot sabent que a Espanya tenim PP al poder  per estona. Mas per la seva banda, el Presidentcatalà demana paciència i no vol precipitacions. A més el Ministre espanyopñ d'Hosenda agtaca ara elPSOE dient que les propostes federals són quimèriques. Parla de quimera com el Rei ho feu de la nació catalana. També el Prìncep Felip es va manifestar el passat 26 de juny a Girona contra la independència de Catalunya apostant per la unió i la integració, parlant d'un marc d'un projecte compartit, mentres els premis demanaven respecte i tolerància per les diferències. La distancia política Madrid/España/Catalunya cada dia es veu més gran quan no veiem cap gest històric en suport de les llibertats i drets dels pobles històrics. Vol dir això que quan varen tenir la Constituciò aprovada ja no els va interesar parlar més de drets nacionals històrics? Fou tot un engany per tenir-nos a mercé de la LOAPA, el Tribunal Constitucional amb magistrats designats pels partits  unionistes i les estisores d'Alfonso Guerra? La situació internacional no és gens favorable a cap aventura radical.Però Catalunya és i seguirà sent un pòble pacífic, treballador i obert al món. Els espanyolñs comencen ara a entendre que el castellà promogut com español i cristiano, amb allò de <<háblame en cristiano>>,  no compte ni serveix per res en territorio europeu. L'instituto Cervantes segueix desconeixent el català. Tampoc sabem si en Julio Iglesias acabarà rectificant el que va dir en castellà incitant els Vivas a España durant el seu concert al Palau de Pedralbes a Barcelona, parlant de paradigmes i altres declaracions que com artista s'hauria pogut estalviar, doncs no formaven part del programa ni els catalans que havien pagat per escoltar-lo van veure cap mena de simpatía del cantant envers el procés català.  No sabem si ha fet el mateix a Galicia i al Paìs Basc.

la mentida com a parany

Ahir el Sr. Ministre d'Hisenda deia que Catalunya té serveis per què els paguem amb  diners esoanyols. Automàticament el President Mas lo ha hagut de contestar que  nosaltres financiem Espanya amb l'expoli fiscal a que ens té sotmesos l'Estat espanyol. També neguen els del PP haver fet trampes amb la seva financiació. El periodista Sr. Ramírez segueix afirmant que tenen comptabilitat doble, i finalment ho reconeix la Intervenció General de l'Estat. Quan això passa la Sra Esperanza Aguirre surt dient que cal confessar  la veritat i presentar-se davant els ciutadans dient el que han fet demanant disculpes. Oblida dir que haurien de dimitir i ser inhabilitats per la tasca política tots els que han posat la mà, col·locat a més marits, dones i parents fins el segon grau en càrrecs públics i privats de confiança amb alts sous. El publicava el passat vuit de juliol una columna a El País parlant de la capacitat de sorprendrepel silenci dels mitjans pùblics sobre el,resultat de l'enquesta en la que quedaba evidenciaty que els simpatiotzants de tots els partits espanyols creuen que els responsables estaven al corrent dels casos de corrupción. Ho volen tapar amb retòrica, silencis i informació dels esports. A l'estranger obriem el canal 24 hires amb els tancaments de braus a Pamplona. Era la noticia més importanmt, més que el que passa a Egipte, més que l'avió que es va estabellar als Estats Units, més que la publicació al diari El Mundo de les quatre hores de oonverses entre el Sr. Bárcenas i Pedro J. Ramírez. L'important segueix sent l'esport, els acidents de cotxes, la violencia domèstica, el canal 24 hores obrint els informatius amb els tancaments de braus a Pamplona, el campionat de tenis a Winbledon. Finalment rtesulta que tampoc ahgrada al PP amb la seva majoria absoluta que el PSOE li proposi modificar la Constitució de 1978 i transformar Espanya en un Estat Federal com Alemanya. Ni això están disposats a pactar. Seguiran negant el que sap tothom, seguiran dient mentides. Però no s'adonen que el poble ja no els creu. I per acabar-ho d'animar els del GIvern espanyolo van dient que som a la sortida del túnel, que l'econimia s'anima, que baixa el nombre d'aturats, que els mercats ens tornen la cinfiança. Però tot sefuit surt el Foins Moinetari Inbternacional dient que no parlin de recuperació fins el 2015. Ara el tema és a qui ens hem de creure.

perden la confiança si van contra la llei

Perden la confiança tant els que s'apunten a l'acte del darrer moment per intentar presentar-se com els alliberadors de l'esquerra com els que parlen de reformes estructurals de l'administració amagant el seu egoísme per no fer el que cal. Uns volen canviar.ho tot, altres només el que es veu. La qüestió és ser-hi quan convé i sortir a la foto com acaba de pasar amb els diputats d'ERC que s'han anat al carrer Puigcerdà de Barcelona a parlar de cercar solucions, amb sentència de llençament ja dictada i quan l'Ajuntament porta esmerçats força diners amb ajuts socials. Volen ara legalitzar els il·legals quan saben que no és possible? El Facebook ens dona amplia noticia d'aquesta aventura. I la pregunta no tarda en sortir del seu amagatall:  Pot un diputat recolzar ocupacions de locals contra la llei i la Justicia en nom de l'humanitarisme? Què passaria si passès el mateix en el país d'origen dels sense papers que fan d'okupes?. Defensem ara l'expoli dels bens?  Dirien el mateix si haguessin fet consultes a la Creu Roja i al seu Regidor a l'Ajuntament de Barcelona abans d'anar a fer la visita i convocar una mani? Dirien el mateix si haguessin parlat abans amb els responsables municipals que saben tenen un programa amb fortes inversions? Considerem que lo fácil ´és desacreditar el que fa l'Ajuntament?  Han preguntat a les Embaixades i Consulats dels països africans el que pensen del que passa al carrer Puigcerdà?. La demogògia no és una solució. Fer promeses sense possibilitats jurídiques acaba sent un engany. Voler pasar per damunt de les competències municipals, un acte poc democràtic. L'alliberament social avui és un altra cosa ben diferent. Les ocupacions contra la llei de naus industrials propietat de tercers, sense contracte i sense condicions sanitàries ni d'habilitabilitat mai no poden ser defensades com actes democràtics i socialment justos. Les propietats alienes han de ser sempre respectades ern qualsevol règim. La okupació no genera drets d'ús ni permet l'efecte crida. És inadmisible que en aquests llocs circuli l'alcohol i la droga com una activitat lliure. No crec que en un règim de democracia parlamentària i d'estat de dret cap Esquerra pugui recolzar aquest tipus d'activitat. Parlin millor de formació profesional, retorn dels immigrants formats, borses d'ajut per el retorn i assistència social.