el moment de Catalunya

/ dimarts, 30 d’octubre del 2012 /
Joan Ridao, en el seu nou llibre "Podem ser independents? afirma que Catalunya es troba en un moment decisiu de la seva història. Fa referència a la manca d'entesa sobre la relació fiscal amb Espanya i l'enderroc de la proposta estatutària, a més de l'incompliment reiterat de l'estat en les seves obligaciopns i infraestructures contemplades en el vigent Estatut i els mateixos pressupostos generals de l'estat. Coincideix amb l'opinió de que la autonomia polìtica com a concepte constitucional ha arribat a la seva fí. L'impuls per la plena sobirania nacional ha guanyat centralitat social. Es produeix el desafiament obert de l'actual model d'estat. Tenir un estat propi, un nou estat d'Europa és per Ridao una reclamació desacomplexada promoguda pder la frustració acumulada. Per l'actual Govern espanyol, les autonomies corresponen a una descentralitzacio administrativa, no política. Fent irreformable per els catalans la Constitució espanyola, el poder absolut del Partit Popular representat per el President Mariano Rajoy  ha tancat la porta al diàleg i l'entesa possibles en un nou marc que fos respectuòs amb la personalitat nacional de Catalunya. La actual Espanya no pot romandre unida per la força. Ni per raons de seguretat ho permetria la OTAN en ple segle XXI. Espanya pot tenir una constituciò, però que la converteixi en inamovible excepte quan convé als dos partits més grans que fan l'alternança en el poder central, allunya Espanya de la democràcia. Espanya com diu Joan Ridao ha de demostrar que és una democràcia abans que una constitució. La conseqüència més immediata d'aquesta situacio ha sigut que l'eix catalanista s'ha desplaçat majoritàriament cap a l'independentisme, diguin el que diguin els poders fàctics des de Madrid. El que diguin ja no compte. S'han acabat les pors i complexes de la Transició. Les noves generacions han assumit amb naturalitat la condició nacional que no es pot interpretar com antiespanyolisme com diuen des de Madrid. El problema rau a Madrid, no a Catalunya. La Comissió Europea pressionada per el Govern espanyol contra Catalunya, involucran Europa en l'affaire, com diuen els mitjans de comunicació,  ha de pensar que a Europa hi ha una tradició i una pràctica democràtiques i també un Parlament Europeu que poden  demanar comptes del que es fa a la Comissió i reprovar el Govern espanyol. Pot ser que seguint d'aquesta manera Espanya s'allunya encara més d'Europa i de tot el que significa Europa. A Espanya obliden que Catalunya és un territori de la Unió Europea, de la zona Euro, de l'espai Shengen que compleix amb la kegislació comunitària, que assumiria tots els Tractats ratificats per Espanya. Qui hauria de renegociar les condicions d'adhesió a la Uniò seria Espanya que passaria a tenir 37 milions d'habitants, nombre de diputats, vots al Consell, aportació als pressupostos de la Unió Europea i un llarg etc. Que no s'escapi Catalunya té doncs prou importància per la supervivència d'Espanya com Estat. La tentativa d'imposar el castellà a les reunions comunitàries és el somni del ridícul imperial de la Espanya desapareguda durant el segle XIX. No faran amb Catalunya el que no van poder fer a  cap país de l'Amèrica llatina, a Filipinas, a Àfrica, ni a Flandes. L'imperialisme latent a Madrid és una demostració d'antieuropeísme.

la realitat catalana a Europa és el futur

/ dilluns, 29 d’octubre del 2012 /
Des de Maastricht el liberalisme  es va reforçar amb l'esfondrament de l'Europa socialista, deixant  en un segon pla, com deia l'historiador Jaume Renyer els valors democràtics vinculats al dret al treball o al respecte del pluralisme cultural, ja que no es preveia un increment del nivell de democràcia i participació  en el procés de presa de decisions. La política comunitària va reforçar com a principi rector de la política comunitària el de la intregritat territorial dels estats membres i el no reconeixement unilaeral de nous estats per part de cap membre de la Unió Europea. La defensa dogmàtica de la integritat de l'estat, pasant pere damunt dels drets humans, és la política en que es va posicionar el Regne d'Espanya que es considera dipositari de la sobirania de tots els territoris que el composen. D'aquesta manera, sense reconèixer el dret a l'audeterminació dels pobles, la protecció dels drets individuals dels ciutadans resulta inadequat per assolir un ordre social just, l'adhesiò del poble a la nova Europa. Aquesta nova Europa des de Amsterdam es basa en els principis de lliubertat, democràcia, respecte als drets humans i llibertats fonamentals, com en un estat de dret. Però deixen pendent el reconeixcement dels drets dels pobles, doncs el Comité per les Regions d'Europa. El reconeixement i la preservació de la identitat de les minories nacionals troba suport en el Conveni marc de 1994 del Consell d'Europa per a la protecció de les minories nacionals. Però esdevé una questió de seguretat i la OTAN acabà per afirmar  el 1998 que el dret a l'autodeterminació no equival al dret de secessió, reivindicacions que s'han de resoldre mitjançant mètodes pacìfics, és a dir amb el diàleg. Però l'estat, maquinària administrativa al servei del poder, ha sofert en els darrers anys un procés transformador fruit de la  cessió de sobirania, la internacionalització de les idees, la revalorització dels drets individuals i els drets humans, les autonomies administratives i la resistència de les minories nacionals a les polìtiques d'homogeneització tradicionalment posades en marxa pels estats tradicionalment centralistes com l'espanyol i el francés  dins de les seves fronteres. L'estat napoleònic però, uniformitzador i unitari, burocràtic i d'economia ultracapitalista, basat en l'expansió militar i el colonialisme de territoris d'âfrica i d'ultramar, copiat per Espanya, ha fracassat tant com l'estat totalitari soviètic en els temps actuals de la globalització i la desaparició de les fronteres comercials, com també s'estavella l'uniformisme en la comunicació online a temps real. L'assimilació lingüística i cultural s'estavella davant la participació i la informació lliure a internet. l'Estat artificial es troba en crisi i es converteix en vulnerador dels drets humans i la democràcia com a forma de vida. Els dubtes actuals a l'Unió Europea sobre la resposta a donar en cas de que un territori d'un estat membre decideixi democràticament la seva separació i constituir-se en nou estat dins de la Unió Europea permetran que el Parlament Europeu exerceixi  en el futur amb més facultats la seva funció de codecisió amb l'executiu comunitari. Europa no té per què desmembrarse ni perdre països pel fet de que les actuals Regions guanyin sobirania davant els vells Estats en trànsit cap els estats Units d'Europa. El passat no pot condicionar el futur. La Senyora Viviane Reding, fent marxa endarerra en els seus anteriors plantejaments respecte de Catalunya, s'ha apuntat al passat.

la realitat de la immigració africana

/ diumenge, 28 d’octubre del 2012 /
Els immigrants del nord d'Àfrica, excepte a Salt on són majoria, no els trobem vivint al centre de les ciutats. Milers  nacionalitzats esopanyols viuen a les zones més pobres i amb menys infraestructures. Els immigrants, per la seva situaciò d'exclusió, estan més exposats que altres ciutadants al crim i a la violència. Els descendents troben obstacles per accedir avui als serveis de salut i obtenir vivenda. No tenen ni ofereixen garanties. No treballen amb els nostres bancs. No els interessa el nostre sistema financer.  Els drets civils, laborals i polítics no estan garantits als immigramts. Viuen en situacions de discriminació estructural. No els trobem als cinemesni al circ. Tampoc als veiem als restairants. Amb la crisi actual és més que evident que els principis de igualtat i  no discriminació no estan garantits. La raça, la etnia són factors integrants de la exclusió social i la pobresa. Si treballen reben menys que el marcat pel salari mínim. Que en Carod Rovira digui que falla la democràcia quan encara no tenim un diputat negre -hauria pogut dir africà-  o un director general magrebí, és el millor reconeixement de que la societat catalana burgesa és encara una societat poc evolucionada, tancada a la integració social dels que no formen part de la seva ètnia i condició. Entre immigració africana i societat catalana ja existeix una fractura social, els immigrants perquè no confien en els catalans ni en els espanyols, somien en tornar a la seva terra, amb poques excepcions, no volen formar part del futur de Catalunya. La societat catalana  o s'esforça en integrar-los en primera generació perquè no confia en una immigració que no dona cap pas per fer seva la cultura, llengua i tarannà dels catalans i pretèn viure a la nostra terra sota els seus costums, creences i  diferent manera de vestir, ignorant la realitat catalana, recollint el que poden per traslladar-ho al seu país. Estan de pas. Només volen rebre. No volen deixar res ni donar res a Catalunya. Ens consideren explotadors. La seva televisió i la seva música son les bones, les nostres esglésies no són les seves, els nostres aequitectes, pintors i escultors no són els seus, els nostres museus no reprodueixen ni conserven la seva fe. Per els magrebins, ésser musulmà és la diferència fonamental.  Per a ells nosaltres no som creients.

el meu país com a fet diferencial

/ /
Josep Pla va descriure en "el meu pais", publicat l'any 1958 com a volum XII de les seves obres completes amb editorial selecta, una visió personal de les coses bàsiques del país: metereologia,  cuina, les festes i la gent. Per Pla les estàtues de broze o de marbre són indiferents a la metereologia. Els homes i les dones, en canvi hi són enormement sensibles. Diu que ni s'ha de condemnar la cuina dels altres pel fet d'ésser dels altres Condemnar és una manifestació d'ignorància. Podriem traduir-ho a la política actual, quan la gent demana que desapareguin els vells partits. Considera una de les coses més agradables que es poden fer en la vida és discutir tranquil·lament amb els amics. Quan no ens podem moure de les nostres personals apreciacions que són conviccions. Contraposar veritats a les conviccions és quelcom difícil amb la gent que no és partidaria del diàleg. El menjar enllaunat dona un paper decisiu a l'obrellaunes. Pot ser que sigui necessari un obredialegs per ajudar a resoldre les diferències entre una i altres, no ens convertim en estàtues insensibles com la dona de Lot de tant mirar  cap endarrere. No fem el guirigall habitual com en els envelats de festa major dels pobles. Val més que constatem vitalitats. La vitalitat del cor de  Catalunya no s'ofega ni s'adorm quan ens diuen que no hi haurà nació, que no podrem ser catalans. Condemnar Catalunya al no res i a seguir sent provincia d'Espanya en nom de la Constitució com a llei inamovible, pels segles dels segles en els temps actuals, és la tonteria més absurda i antijurídica que haguem pogut escoltar en molt temps. Demostra aquesta apreciació inamovible dels governants espanyols una clara ignoràcia de les regles de la democràcia, els drets humans i una pèsima gestió del conflicte nacional. El fet diferencial és viu, agradi o no al Govern espanyol.

la demolició de Catalunya com sigui

/ dissabte, 27 d’octubre del 2012 /
Han vingut a la nostra terra amb un discurs de contestació píblica a la posició de la Generalitat de Catalunya. En lloc de reunir-se amb el President de la Generalitat, el President del Govern espanyol i home fort del Partit Popular apareix en una reunió municipalista del seu partit, acompanyat per altres membres del seu Govern i diu qu'ell aplica la llei i que està disposat a dialogar. Però tanmbé ens recorda que la seva prioritat és molt diferent de la que proposa el nostre President Artur Mas, i ja li llençen tots els infundis del món començant per dir que menteix. La seva representant a Catalunya, la Senyora Alicia Sanchez Camacho, diu ara que s'ha d'arreglar el tema de la financiació i que el règim autonòmic ja va bé. Es clar que amaga que el règim que vol és el retallat per el Tribunal Cinstitucional, el que no reconeix Catalunya com a nació, i tot a l'espera de l'estudi que està fent el Govern espanyol sobre duplicitat de competències per recentralitzar després. Les seves propostes no enganyen. Ella no menteix, és com un llibre obert al servei del centralisme i del unionisme. El diàleg que esperem entre Presidents de Govern no és aquesta mena de discursos públics que veiem als telenotícies, sino amb els respectius Governs reunits en algun lloc a porta tancada. S'ha de veure que entenen també aquests senyors i senyores com a diàleg. A Catalunya diàleg vol dir parlar de tu a tu, no són necessaris els periodistes com intermediaris, i menys quan es tracte de coses de govern. Cada cap responsable ja informarà als seus ciutadans dels resultats de la reunió. La opinió pública ja dirà la seva, com la oposició a cada govern, els comentaristes i els analistes polìtics. El Sr. Rajoy, segurtament ennluernat per els apluaudiments dels seus seguidors, ha desaprofitat una bona ocasió per dialogar directament amb el  nostre President  Mas. I em semba que ho necessita.  A no ser que hagi triat allunyar-se de l'Europa democràtica.

la monarquia es mulla com l'Estat

/ /
El Princep Felip ha dit la seva durant el lliurament dels premis Príncep d'Astùries.  "Respeto a la Ley y proyecto común" ha sigut el seu misssatge. Però a la casa reial no defineixen més. Algú els assessora en aquest sentit. Dir aquestes coses i no concretar més dona a entendre que es farà la voluntat de qui mana, agradi o no. I la Monarquia pren posició com a poder que no vol perdre la seva situació privilegiada. Mentres tant el CAp de l'Estat torna d'un viatge empresarial a la India dient que Espanya vista des de dins fa plorar. No sabem ben bé què haurà volgut dir, si es referia al Govern, si es referioa a la situació socioeconòmica que critica el President Obama per mala gestió de la crisi, si es refereix a les discussions sobre sobirania  única si o si. Ens diuen ara alguns polìtics catalans que l'Estat està contra els empresaris catalans,  i la discrepància entre el que manifesten professionals i empresaris  i el que diu la família reial és cada dia més forta. Algú s'equivoca o no té raó, però la llei no ho aclareix i les interpretacions poden ser diverses. Abans de mullar-se la família reial havia de pensar que som al segle XXI camí de la constituciò dels estats Units d'Europa, i els plantejaments del passat no serveixen. Pot ser seria convenient convidar-los a venir a Catalunya com a persones normals i es passegin pel  carrer parlant amb l'un i amb l'altre sense protocols i es deixin de discursos precuinats. Segueix essent una demostració d'incultura i un mal presagi dir que la nació catalana és una quimera.

paralitzar la política exterior catalana

/ divendres, 26 d’octubre del 2012 /
Sense freformar l'Estat, sense reformar el model d'administraciò, pretenen aprimar l'administraciói diuen que els ciutadfdans han s+de saber en què es gasten els seus diners. I com a punt important per atacar surten les dites ambaixzdes paral·leles de la Generalitat. No són ambaixades, són oficines de projecció i foment del comerç. Fan la feine que no fan les ambaixades i cambres de comerç espanyoles, la feina que no fan les entitats i organismes  creats per l'Estat per animar el comerç exterior de les empreses. Sembla que nio volen recinèixer que els catalans han de dependre d'ells mateixos, que Catalunya s'ha organitzat er coimpetir a nivell internacional en un món globalitzat, a diferència d'Espanya que vivia de les subvencions. Ara l'objectiu, amb l'excusa de reformar l'administració és paralitzar la projecció exterior de les empreses catalanes, es a dir Catalunya.

res de estat plural a l'horitzó

/ /
Ho diu Toni Aira en la seva columna a El Periódico d'avui. La dreta espanyola no té cap interés en fer una Espanya plural. Cap desig de projecte comunitari ibèric. Iñaki Anasagasti empaita les clatellades de la dreta espanyola en un comentari a diario crítico. Xavier Bru de Sala en el seu article d'avui posa el PSOE de comparsa del PP. Ernest Maragall, ja fora del PSC posa en marxa el reclutament de gent jove per un projecte sobiranista  democràtic d'una nova esquerra catalana per després de les eleccions. El Govern ha decidit avui reorganitzar l'administració per evitar segons diuen les duplicitats de competències. Un es pregunta com és possible que ho descobreixin a Madrid tants anys després d'haver inaugurat amb la devolució a Catalunya de la Generalitat, l'Estat de les autonomies sense sobiranisme compartit. Amb tot això, el Rei diu a la India que la nostra econiomia segueix per bon camí i l'atur, en lloc de confirmar el que diu el Rei,  segueix pujant i ja passen del 25% de la població activa a l'atur com ens informen els diaris i reconeix el Govern espanyol. Els aturats i sense feina són més de cinc milions.  Mentres el gendre del Rei resulta que paga quotes de 52.000 euros mensuals d'una hipoteca de cinc milions amb un sou declarat a Hisenda de 3.000 euros, el jovent que no té endolls  ha de narxar de casa seva, parlant idiomes, cercant treball en el mercat de la feina lluny de l'àmbit familiar. Poca importància ha de tenir però en una Europa Unida si els catofuls no hi arriben. És com a Amèrica quan un jove de San Francisco va a treballar a Nova York o a Seattle o a Chicago.  Nosaltres no estem acostumats a la mobilitat ni a les grans distàncies. Avui les distàncies es medeixen per el temps que trigues d'anar d'una banda a l'altra del territori. Dues hores d'avió és una mida correcte de temps. Als partits els passa quelcom similar, ni saben com adequar-se als temps canviants. Els partits a Catalunya i Espanya ja no podem seguir tenin lectures aïllades ni confuses com tenienal començament de la transició. L'horitzó és europeu. O som liberals, o som socialistes. o som conservadors, o som revolucionaris, o  som ecologistes, o som independents i  també, centristes. L'important però és la diversitat, el pluralisme, el diàleg de les cultures que fan Europa. Saber conviure, no explotar ni aprofitar-se de la bona fe dels demés, en definitiva.

recentralitzaciò o autonomia controlada

/ dijous, 25 d’octubre del 2012 /
Tot el debat polìtic des de Madrid fent referència a Catalunya s'orienta  en favor de les tesis del Sr. Aznar que ara predica la recentralització. Per comoensar la seva posició, el PP de Catalunya a travers la Sra. Sanchez Camacho proposa  reequilibrar l'autonomia de Catalunya. Segurament pensa en una autonimia més controlada de la que ja la tenim. Ara es dupliquen competències amb interferències tal com es queixa el Govern de la Generalitat. En cap cas oferiran la possibilitat de deixar decidir lliurament als catalans, o sigui a tots els que viuen i treballen a Catalunya, com volen que sigui la seva govenança. Tanbé ens diuen que la Constitució espanyola no permet fer un referèncum com a  Escòcia, que la llei esoanyola és diferent de la britànica. La llei pot ser que escrita o nno sigui diferent, però el que és més diferent és l'esperit democràtic dels polítics britànics i els escocesos. Dialoguen, parlen, reflexionen, prenen acords, fian les seves posicions a la voluntat democràtica del poble que ha de decidir el seu futur. I finalment Jordi Pujol, l'ex president de Catalunya ha dit novament que sota l'actual règim de submissiò al poder espanyol, els catalans som un poble decadent.  És allò que ja va dir de residuals o independents. Pujol no hi troba terme mig com el Sr. Pere Navarro del partit dels socailistes de Catalunya. Per tant, aut9onomia controlada des de Madrid vol dir pobke decadent, recentralitzaciò també vol dir poble decadent. El tema ara és com deixar de ser decadents.  Seria possibe una federació ibèrica amb Portugal incorporada  tal com és ?  Els socialistes ja tenen punts de reflexió sobre federalisme i decadència. Les agències poden fer enquestes i sondetjos  a Lisboa i Madrid  sobre una federació amb Portugal per substituir Catalunya si aquesta assoleix la independència  o crear una Comunitat Ibèrica de Nacions dins la Unió Europea. I en tot cas, respectar-se tots com essers col·lectius lliures i iguals dins del marc de la Unió europea. A Europa no hi cap la centralització ni l'autonomia controlada. Les amenaces militars  menys encara. Els  models totalitaris, la submissió dels pobles per les armes, varen acabar amb la desfeta dels règims nazi i feixista, aliats que foren del dictador Francisco Franco.  El poder soviètic ja ha desaparegut i els pobles  sotmesos  per el comunisme soviètic,  alliberats del totalitarisme i molts d'ells formant part de la Uniò Europea.  Ara cal resoldre el cas català i fer justícia històrica. El que és inadmissible és l'estat de desesperació anticatalana de la Fundaciò Francisco Franco que demana la detenció del President Artur Mas. Cal preguntar-se com és possible que el Govern espanyol toleri les  commemoracions del alzamiento nacional de cada 18 de Juliol i constants homenatges a dictadures qu'organitza aquesta fundació a més subvencionada. Pot ser que Espanya s'estigui allunyant del món democràtic de la Unió Europea. Però Catalunya segueix en la esperança d'una Europa feta en llibertat, sense amenaces militars. C atalunya no es pot deixar arrossegar per una Espanya que es pensa que el passat totalitari del nuevo Estado de 1939 encara és fort i la Constituciò de 1978 no fou més que una posta al dia sense importància..

hostilitat per què demanem diàleg

/ /
Si parlem de Catalunya, no parlem de la crisi. Catalunya va davant de la crisi. Ara només compten els intreressos de partit, no els de país. Aquestes són les dues crues realitats aque apareixen a la política espanyola. Que l'exercit digui a més que no atacarà compatriotes, és una nova agulla que no sabem on punxa, doncs no aclareixen qui són els compatriotes. El que si deixen clar que atacarien els no compatriotes. I la pregunta es qui consideren no compatriota.  Haurem superat ja les creuades o som encara en els temps de la inquisició implantada per els Reis Católics i la guerra contra l'infidel? Tractaran Catalunya com Cordoba i Granada?. També volen que Catalunya es trenqui?. No diuen quina Catalunya, doncs Catalunya ja porta segles trencada pel Nord, pel Sud i per l'Ouest. Les Illes  se senten culturalment catalanes, parlen català, però són espanyoles, com Sardenya és italiana, com Perpinyà és avui territori de  França.  L'hostilitat i les provocacions contra Catalunya no baixen. I encara ens diuen que els fem xantatge perquè varem demanar un pacte fiscal. I ens diuen que no volem dialogar, quan no fem altra cosa que voler dialogar per parlar del futur, per negociar la sortida del poble català. Ens amenacen amb totes les plagues bíbliques i alguna més. Però interpreten malamanent la història. Les plagues, segons la Biblia, no són per els que marxen, sinó per els que no deixen marxar, o sia els que es queden al territori veí que no vol cedir, que no  parla, que no dialoga, que no compren, que vol fer-nos abandonar tot lo català. L'hostilitat com a rtesposta no forma part de l'inventari de solucions cristianes per els conflictes moderns. Cal preguntar-se a quina església s'encomanen els nostres Cap d'Estat, Cap de Govern i assessors. Catalunya té com a guia espiritual Montserrat i els Reis d'Aragó a Poblet. Espanya non se sap ben bé si continuen amb el Valle de los Caídos o l'Escorial, a més de la Conferència episcopal amb seu a Toledo ben contradictòria amb la catalana. No és tan sols una qüestió lingüística. Pot ser que el xantatge sigui emocional i no pas originat a Catalunya.

sobirania solidària

/ dimarts, 23 d’octubre del 2012 /
Fins ara sembla que ha caigut mnolt malament al Regne d'Espanya que Catalunya demani la independència de l'Estat espanyol. Rei,  President, Govern, alts funcioanris i alguns jubilats de l'antiga administració han llançat missils dialèctics contra la proposta catalana encara imprecisa.  La sola paraula independència sembla que ha fet saltar de les cadires els càrrecs. La preocupació s'ha agreujat en mirar les xifres del que significa per l'Estat la marxa del poder econòmic català i la seva Hisenda. Però Cataunya no marxa, Catalunya vol romandre a Europa com Espanya també. Catalunya vol particiar en la construcció dels estats Units d'Europa com estat de tamany mig, com Dinamarca, com Bèlgica, com Holanda, com Suècia. Per què no. En cap cas diem que deixarem caure Espanya. És imaginari que no serem solidaris amb Espanya. Catalunya no és una quimera, sino una realitat viva i ben activa en tits els aspectes, No s'entèn que a Espanya no vulguin compendre que la voluntat dels catalans de ser, l'amor per la iniciativa privada i la llibertat propis de Catalunya no es troben bé dins d'un ambient negatiu de tot el que és i significa ser català. Espanya ha de fer una reflexiò ben profonda. El Govern espanyoil, la Monarquia i els vells funcionaris també. És inviable la Espanya centralitzada, quan el centre d'Europa no és a Madrid. És inviable el corredor ferroviari central per la seva manca de demanda, quan els mercats europeus de les comunitats mediterrànies són fora d'Espanya, quan l'ús i aprofitament del corredor Mediterràni ja es queda petit abans de la seva inauguració. La xarxa de trens d'alta velocitat europea passa agradi o no per Catalunya, pagui o no pagui el Govern espanyol, malgrat els avisos d'Europa. És una sensible llàstima que Espanya tracti malament a Catalunya una i altra vegada, difongui escenes de terror i por, amenaces i pressions de tota mena. Espanya necessita en Catalunya un aliat amic per sortir de la crisi. Seguirem junts amb Europa i en surtirem tots plegats.Però és evident que Espanya s'haurà d'esforçar molt més i aprendre a respectar, compendre, escoltar i dialogar. La solidaritat que és cooperació i generositat  és natural entre pobles amics i germans.

abstenció electoral i rebuig del sistema de partits

/ diumenge, 21 d’octubre del 2012 /
L'a abstenciò i el rebuig de l'actual sistema de partits a Galicia i el País Basc ha sigut la tònica dominant duranttota la. jornada. Veurem el que acaba passant a Catalunya el proper 25 de novembre. Però la gent que hauria d'anar a votar no es creu cap ni una de les promeses i compromisos dels partits actuals. Ni soin creíbles els que parlen de la Constitució com escut ni els que presenten compromisos per la financiació de Catalunya que fins ara rebutjaven.  Si fa o no fa, practicament les mateixes cares a tots els partits. No hi ha renovació de polìtics. Anar a una llista com a independent no vol dir que l'independent sigui una persona amb vocació polìtica. Ocuopar càrrecs tampoc. Corre per la xarxa la llista d'enxufats a Castella Lleó. Segons qui guanyi les eleccions o es faci amb el poder, augmentaran les afiliacions per allò de la ETT en que s'han convertit tots els partits. El que importa ara és conseguir un càrrec a dit. El repartiment de càrrecs pot arribar a ser una manifestació de la corrupció del poder. S'han perdut els valors republicans. Els partits actuals són sectes tancades. El votant el dia de les eleccions segueix sense conèixer els polítics de la llista que li presenten a votar. Passa en el moment electoral el mateix que en la formació de les llistes: secretisme i lluites de poder.  Ara no et demanaran que signis actes notarials de renúncia anticipada a l'escó en blanc com a les primeres eleccions. Ara volen polìtics submisos a l'organització. No volen els crítics. Hem convertit la polìtica. La democràcia participativa que voliem no acaba d'arribar, i ara correm el risc de perdre-la en mans de gent sense escrúpols, sense respecte, sense educació, amb l'ambició del poder i el càrrec, sense esperit de servei al poble. El futur de la democràcia si seguim per aquesta via serà ben magre. I més encara si permetem que la economia governi la política. Ara l'abstenció la podem traduir per rebuig generalitzat, no desinterés. El ciutadà cinsidera que els polìtics son hipòcrites i no diuen la veritat, com pass amb el Govern que busca la manera de distreure l'opinió pública amb qualsevol fet i protegir la monarquia de les crítiques i les banderes republicanes. A Euskadi la victòria electoral dels partits nacionalistes és una demostraciò del rebuig generalitzat de la polìtica espanyola. La irrupció de l'esquerra galega a les eleccions galegas unit a l'abstenció és un altre signe identificador del rebuig de l'actual polìtica espanyola que analitzem.

democràcia de baixa qualitat

/ dissabte, 20 d’octubre del 2012 /
Ho ha dit el cap de llista de les CUP per Barcelona. El fet de que no es puguin presentar a les eleccions a Catalunya aquells partits o candidats  sense representació parlamentària prèvia que no hagin recollit l'aval de l'1 per cent del cens electoral, contrariament al que passa al Pais Basc o a Galicia on es pot presentar a les eleccions qualsevol organització, és un fet demostratiu de que es vol limitar la participacipo i el pluralisme. La normativa electoral actual no afavoreix la renovaciò polìtica, sinò la continuïtat i la desmobilització.  Haurem de dir com els imdignats, guanyi qui guanyi, que no ens representen. Haurem de fer vaga el 14 de novembre  perquè aquests electes no ens volen deixar viure com gent normal. El propi President del Govern espanyol, considerat l'artifex del desastre del Prestige a Galicia fa deu anys quan era Ministre de l'interior al Govern del a les hores President Aznar, no dona importància als 40.000 milions d'euros que ens haurem d'empassar, vull dir afegir al deute que hem de pagar tots els ciutadans. Incomprensible que el deute dels bancs l'haguem de pagar els demés i que això sigui normal per el Govern, quan hauria de ser una mesura extraordinària  d'Estat a fer retornar als Bancs amb els seus beneficis i patrimoni, començant per el dels seus directius i propietaris. A Catalunya en sabem molt de bancs i Caixes absorbits,  dissolts i en fallida. A Espanya els aguanten amb els diners del poble. És un dels efectes d'una democràcia de baixa qualitat. Nacionalitzem les perdues i privatitzem els guanys. Pot ser que les xinxes i els ratolins apareguin als llocs més insospitats. La Banca espanyola amb dèficit n'és una bona mostra a més de certes presons que haurien de ser transformades en espais públics i Monument en record dels molts bons ciutadans sacrificats inutilment,  com és el cas de la Model de Barcelona. No ens volen deixar fer vida normal, la de cada dia, la de la cultura, la de la família, la de fer avançar la ciència i el progrés social. Manca el respecte a la vida plural i el foment de la participació polìtica. Després d'haver destruït en pocs mesos totes les esperances de la reforma per la democràcia de 1976, Espanya avui no és l'exemple de paìs per envejar.

catalan way of life

/ divendres, 19 d’octubre del 2012 /
Ho  va proposar ahir l'economista Sr. Salvador Anton en el decurs d'una taula rodona sobre Pensar Catalunya avui. Projeccions de futur que se celebrava ahir a Tarragona. Hauria sigut més recomanable que el cicle fos titular repensar Catalunya. Però les circumstàncies actuals tant sols permeten pensar sembla on som i el que podem fer.Aquest matñi l'ex president de la Generalitat Sr.Montilla  deia en una entrevista poer radio que c atalans i espanyols semprte serem veíns i que els immigrants dels anys 60, els anomenats altres catalans, molts ja són morts i ara viuen els seus fills i nets.  Moltes coses han canviat pel que coneixem llei de vida. Perì el catalan way of life no és quelcom que ens arriba de natural. És una situació, una manera de fer que es dona a la vida catalana com a resultat d'una educació, d'una iniciativa i activitat empresarial irreductibles. Ens cal saber aprofitar els eixos de creixement que tenim i les possibilitats de tota la població,  donant per fet que som  set milions i mig d'habitants a Catalunya, que tenim zones industrials, zones agricoles, ramaderes, comercials, de pesca i de serveis. Ens cal saber explotar la riquesa turística de Catalunya, una de les nostres primeres indústries amb un  creixement superior a la de tot l'Estat espanyol. Ens cal estimar i aprofondir les llibertats.  Som un tot. Però no ens cal fiar solsament en les escoles empresarials. Cal l'aprenentatge d'empresari, saber perdre abans de saber guanyar. La capacitat econòmica de Catalunya, tot i amb una balança de pagaments deficitària és indiscutible. L'automomia fiscal és omprescindible per el futur català, social i empresarial.

disciplina periodìstica com a censura

/ dimecres, 17 d’octubre del 2012 /
No existeix la censura clàssica  en el sector de la informació. La violència moral, les pressions de governs, polítics  i lobbies, el crim organitzat, les resolucions judicials com en el cas Egunkaria, el poder legislatiu, la corrupció, els interessos creuats, les subvencions i publicitat institucional, són la nova estratègia que es proposa disciplinar els periodistes. La disciplina periodística es converteix en la nova censura. Els informadors es cnverteixen en mers reproductors de comunicacions fabricades sense possibilitat de contrastar-les, ni de preguntar massa ni d'afegir res.  Es diuen veritats a mitges,  que poden acabar sent grans mentides. Ara s'invoca la llibertat de dir i la llibertat de callar. La hipocresia d'alguns és pel mig de tot. La llibertat d'expressar un pensament es troba dificilment en l'activitat informativa. La periodista de RTVE a Londres ja ha sigut cessada per lligar el tema Escòcia amb el cas català. No volen que es parli ni d'Escòcia, ni del Quèbec, ni de Sardenya,  ni de Flandes, ni de Catalunya, ni d'altres terres que dins d'Europa es volen alliberar de certs lligams. Aquesta vegada tots tenim clar que no hi haurà abandó de l'expressiò electoral, encara que les presents eleccions no siguin gauire diferents de les anteriors en l'aspecte formal. No ha canviat el sistema, seguirem descineixent qui són la major part dels candidats que llegirem a les llistes, si les llegim totes. La societat parlarà amb el seu vot, tot seguint reclamant el dret al silenci. Les reclamacions vindràn després.  Tiots sabem que les lleis evolucionaran poc o gairebé res. Mancarà una nova empenta de la societat per que els legisladors pensin que quelcom ha de canviar. La llibertat d'informació es mereixerà un estatut legal per evitar la disciplina com a nova censura, els acomiadaments i destitucions com a represàlia. Observo amb disguts que els capdavanters no acostumen a parlar de la lliberrtat d'expressió en els seus programes electorals. És una qüestió que com el dret al secret professional de les fons de la informació, sempre queda penjat o no convé que s'en parli. Com menys es protegeixen els drets, més fàcil és silenciar el que no convé que es digui i se sàpiga.

afro optimisme i mercats emergents

/ dimarts, 16 d’octubre del 2012 /
Ha passat per alt als nostres  mitjans de comunicació que el dia 12 d'octubre el Sr. François Hollande va fer un discurs al Parlament de la República del Sénégal parlant de un nou model de relacions entre França i Sénégal. Hollande ha afirmat el dret de cada poble a triar el seu model de desenvolupament i de democràcia. Ha dit que hem de ser capaços de definir un desenvolupament compartit, la cooperació, unes noves relacions basdades en el respecte, la transparència, el bon govern, la claredat i la solidaritat. Hollanmde ha trencat amb l'expressiò de Sarkozy quan va dir que els africans no havien entrat en la història. Pot haver qui bhi cregui. Però, comntrariament al que va dir Sarkozy, Àfrica és a la història i al futur de la història.El professor d'Esade Jaume Giné, acaba de publicar un llibre amb el títol "Asia marca el rumbo" on explica també la capacitat de creixement dels països africans, la seva importància demogràfica, les riqueses naturals existents a l'Àfrica encara per descobrir, la importància que té Àfrica per Xina com a territori agrícola. Ara Àftica ja no és la finca de cap país europeu, ni de la França, ni de Bèlgica, ni del regne Unit colonials. Àfrica és un  continent emergent que vol que es parli de generositat, de desenvolupament, de lluita ciontra les pandemies. Àfrica, i Sénñegal en particular, no vol reparacions  per els crims dels esclavistes. La reparaciò moral és suficient ha dit  Macky Sall, el President  de Sénegall. És el temps de l'afro optimisme, el progrés de les llibertats, el temps de veurew recular la conflictivitat, la reducció de la pobresa, dincs són aquests els indicadors del progrés de la democràcia, no altres. La reducció del deute, la caiguda de la infklaciò, l'equilibri de la baklança de pagamentsd, l'equilibri de les finances públiques, les nives relacions de respecte, de transparència, de claredat i de solidaritat són altres indicadors del bon govern.  Seguint ara a Jaume Giné, és clar que Àfrica doblarà aviat la seva poblacipo, arribaran als 2.000 milions d 'habitants i  més d'un 40% de la ponblació aviat viurà en els conglomerats urbans. Pot ser de fet la quarta potència mundial disputant-se el lloc amb la nova Rússia i els seus territoris d'influència: Creixement continu, riquesa en minerals i energia, terrenys agricoles per produir aliments, dominació de les malalties tropicals, formació de les noves generacions en la diversitat i la multiculturalitat, no submissió a sectarismes ideològics ni religiosos. França n'és conscient d'aquesta niova potència emergent en el temps i cerca aliances i nous mercats a Àfrica contra la crisi, per l'accés als minerals necessaris, per conservar la llengua i la cultura franceses, per superar la crisi que redueix el nivell de vida dels francesos. Catalunya ha de anar a l'Africa moderna, com a paìs no colonitzador, com hi ha anat la Xina,  perè  sense fer contractes  lleonins com Xina ha fet, com explica Jaume Giné,  ni establir relacions abusives, d'Imperi.  El nostre futur es troba en els mercats emergents.

i finalment delinquents?

/ dilluns, 15 d’octubre del 2012 /
No deixa de sorprendre l'exasperació amb la que el Govern espoanyol tracta el cas català. Primer que no poden sobreviure al món de l'euro sense Catalunya. Després que Mas cometrà un delicte si convoca iun referèndum il·legal. Donen per fet que qualsevol convocatòria serà il·legal. No entenen que un poble doni la majoria absoluta a un partit nacionalista que vol demanar als ciutadans el que volen decidir sobre el seu futur com a poble. Tot comença per no voler  admetre que Catalunya és una nacionalitat històrica, però viva, i per tant una nació.  Ara s'adonen que no hi ha un delicte específic. Però, per si tenen temps d'incorporar-lo en una ràpida reforma del Codi, doncs faran que hi hagi un previ requeriment judicial, de manera que el delicte sigui contra la Justícia. Involucraran els Tribunals de Justìcia en la seva croada contra Catalunya. I ho expliquen com qui explica la darrera pel·lícula de Hitchcok. S'equivoquen d'estratègia. El President tindrà claríssimament tot un poble darrera d'ell. La resposta a tanta manca de serietat democratica la tindran a les properes elecions del 25 de Novembre. Serem com Fuenteovejuna. Ells saben i hauran de saber quan llegeiiiigin els resuotats que el President Mas no està sol. Ara enamora tothom a Catalunya, parlin en català, àrab, wolof o castellà.  Espanya és com l'home del sac, espanta, dona ganes de fugir d'ella, promou el rebuig on va. Han tornat als temps del franquisme. Ja no els fan cas a Europà. Es millor proclamar que l'enemic d'Espanya és Catalunya i aixís no es parla del demés. Però ni el poble espanyol és tonto i a l'hora de la veritat no es deixarà fer per un Govern que ens porta a la misèria a tots. Esperem que els Jutges tampoc. Som en estat de necessitat. El temps dels enfrontaments i la violència ja fa anys que va acabar. Ara és el temps del diàleg, la fe, la comprensió, el reconeixement de la realitat, i el respecte als drets humans, entre ells el del'autodeterminació, com ha fet el Regne Unit de la Gran Bretanya amb Escòcia. El Tractat d'Amsterdam en vigor des de 1999 fou modificat per el de Lisboa que preveu la denúncia de l'adhesió. No pot deixar de ser europeu el territori que no deixa Europa ni les seves lleis, tant sols l'Estat al que pugui pertànyer. No existeixen els matrimonis eterns ni les Constitucions i Tractats intocables.

llibertat i plenitud

/ diumenge, 14 d’octubre del 2012 /
Ho ha dit el President Mas desprès d'haver sigut designat per CiU candidat a la presidència de la Generalitat en kles properes eleccions del 25 de Novembre. Les enquestes  i sondeigs ens diuen que pot arribara oibtenir la majoria absoluta. El poble responsadràpositivament a Artur Mas, és clar, malgrat els cinstants atacs de la dreta espanyola que ens arriba a dir que fora xe la Cinstituciò hi ha el no tres, no hi haurà Europa per Catakunya, mentres el seu Ministre de Justícia reconeix que Espanya sense Catalunya s'esfondra. Els del PP ens diuen que anem cap l'abisme i no es miran el que estan fent. Rotuindament es pronuncien contra l'accés de Catalunya a la seva llibertat. Diuen que ho impediran, que és ilegal. HAn cinseghuit que aquest sigiui el principal tema de conversa al carrer, als restaurants, als bars a l'hora de pendre el café tant el matí com per la tarda. Avui he sentit dir a dos andalusos residents i treballadors a Catalunya quje no pensaven retirar la seva amistat dels veíns que posaven estelades al balcó.  Tampoc conseguiran enfrontar les families mixtes de catalans i ni catalans. La gent, contrariament al que diu el PP i alguns personatges especialment triats o convidats a programes de televisió de la 5  per espantar la gent gran amb declaracions contundents contra el procés d'alliberament democràtic de Catalunya, ha mostrat la seva voluntat de sortir de l'atzucat en que ens vol posar Espanya. Ja no som, per voluntat dels que han  segrestat intel·lectualment la Constitució, nacionalitat ni històrica. La nació catalana per el Govern espanyol  i el Tribunal Constitucional no existeix en la història d''Espanya. Per a ells la única nació és Espanya. Les conquestes catalanes de  Valencia,  Mallorca, Napols, Sardenya, Athenes i  la participació catalana a les creuades, són fets que demostren l'expansió catalana a la mediterrània, com també el consulat català a l'Illa de Djerba.  Els catalans volem un futur en pau i convivencia democràtica dins d'una Europa unida i diversa, lluitar per fer crèixer l'economia, sortir del llindar de la pobresa que patim avui sota el  domini erspanyol des de 1714 i la seva constant amenaça, aixecar el país malgrat el boicot d'un sector intolerant d'Espanya ara integrat al poder que fa del anticatalanisme una bandera d'unió dels conquistadires fracassats.  El mateix Tractat dels Pirineus signat per una Castella perdedora és demostratiu de que calia dividir Catalunya per afeblir-la i convertir-la en un territori sense desenvlupament, de pagesos, pescadors i dòcils treballadors per les indùstries dels ocupants. Que en son d'il·lusos.

el poble desconfia del Govern espanyol

/ dissabte, 13 d’octubre del 2012 /
Els sondeigs diuen que un 80% dels espanyols  no confien en el Govern espanyol. I aquesta situació es produeix en un contexte de crisi social, de pobresa generalitzada d'una bona part de la societat treballadora i les classes mitjanes.  És clarament prioritari lluitar cintra la injustícia social. Com parar l'atur que segueix creixent és una pregunta que té molt poca resposta en l'actual situació de contenciò de la despesa. Cal fer un repartimen del treball? Què fer amb els treballadors apuntats a l'atur? Cal limitar les diferències salarials?, Cal apujar el salari mínim i homologar-lo amb l'europeu? Cal mantenir l'edat de jubilació dels trebaladors als 65 anys en lloc dels 67? És correcte la polìtica de les ETT's. I la seguretat social de qui ha de dependre? I els discapacitats, què en farem?, I els immigrants? I els contractes en pràctiques? I l'Obra Pùblica? I els estudiants i llicenciats que no troben feina al territori i han d'emigar? Cal una nova esquerra, és evident, davant l'esclerosi de l'actual esquerra. El problema a resoldre és si seria possible canviar l'esquerra i renovar-la, si els polìtics  que es diuen d'esquerres, però amb el trasero lligat a la cadira del càrrec acceptarien la renovació. La frustració que senten  les bases que van arribar als partits  dits d'esquerra amb esperit de servei i amb tota la bona fe del món quan han vist que les llistes es cuinen a porta tancada deixant que les bases esbatussin per no res,  fent desaparèixer les veus discrepants, quan les eleccions  encara són amb llistes tancades,  quan la informació electoral no segueix criteris periodístics, quan la sensaciò de manipulacipo de l'opiniò pública és cada dia més forta, quan la corrupció no és flor d'un dia, quan els partits estan cada dia més a prop de les activitats corruptes. La gran pregunta és com podran les actuals partits dits d'esquerra a Catalunya proposar i defensar honestament una polìtica d'esquerres si els seus càrreecs no es baixen els sous ni aportan res en campanyes solidàries per els aturats sense mitjans. Seran capaços de posar-se d'acord els partits per  reduir despesa electoral? Es possible que la renovació s'aconsegueixi construint nous partits democràtics des de un bon començament. No sigui que ens trobem que el poble català digui el mateix dels partits d'esquerres a Catalunya que el que diu del Govern espanyol.

idees estranyes

/ divendres, 12 d’octubre del 2012 /
Fem estrany. Ens ho diuen en castellà. Però ja ho entenem. Ara volen assimilar el nacionalisme català pacífic i democràtic a les idees totalitàries vençudes en la segona guerra mundial, i no ilegalitzen la falange espanyola que participà en l'alçament nacional  del 18 de Juliol i en la guerra civil a les ordres de Franco. Permeten manifestar-se amb banderetes pròpies la gent d'aquest partit provocant per Barcelona el 12 d'octubre, saben que falange española és un partit d'arrels totalitàries, cooperà amb Adolf Hitler enviant homes a defensar Stalingrad ocupada pels nazis.I per acabar-ho d'espatllar el director general de la Guàrdia Civil que tots sabem fou la guàrdia pretoriana del règim franquista acaba de dir que la unitat d'Espanya és indissoluble, afegint que la Constitució ja preveu la unitat d'Espanya.  I això no hi canviarem.  És allò de todo està atado y bien atado. Però aixecar les espases contra el poble, posar lallei contra el poble, amenaçar la voluntat popular és un mal consell, implicar les institucions policials en operacions polítiques de partit, quan resulta que estan prestigiades per el seu esforç  per democratitzar-se i fer una feina de servei  sense mirar de quin color polpitic és la persona a la que serveixen, és de mal gust i és un desprestigi9 per elles tenir aquesta mena de comandaments.  Fem estrany, però a Catalunyha cinservem el record d'aquella Guàrdia Civil que fou fidel a la República que era la legalitat democràtica i foren fidels fins el sacrifici.  I això no sòn idees estranyes, el que sembla estranby és que  en els temps actuals encara hi hagi polítics que diguin les coses que diuen alguns ministres del Govern espanyol sense parar-se a pensar  que la democràcia exigeix diàleg entre els pobles i les minories i les majories. No volen admetre que Catalunya és un territori incorporat a Espanya per la força militar. I ja és hora de que comencin a pensar que la força i les amenaces no són bones mesures per guanyar simpaties, com tampoc la mentida. La inortia catakana mereix un lloc en la història, però no com a país subiordinat i dependent del mite de l'Espanya Imperial que ja no existeix.

Ministres incendiaris

/ dijous, 11 d’octubre del 2012 /
Incendiaris es la qualificació més amable que es pot donar als  actuals Ministres de l'Estat espanyol.  Les constants declaracions puntualitzant advertits, amenaces i accions contra el món català, sense mirar.-e el mèlic del que passa a les administracions que dirigeixen, és la  millor invitació a rebaixar a qualificació de bonos basura el deute espanyol. És el mateix Govern d'Espanya qui està rebaixant la consideració d'Espanya en el club de les democràcies europees.  És claríssimament el Govern d'Espanya qui està incendiant les possibilitats d'unitat  dons d'Europa en un sol mosaic,  de les terres i homes i dones de la península ibèrica. Els cal una reflexió profonda del que estant fent i un diàleg sincer i sense idees preconcebudes amb Catalunya i Euzkadi. També els convé rellegir la Convenció europea dels Drets de l'Home, del Consell d'Europa del que formen part, per si l'han oblidat o no l'han llegit mai.

esforç equivalent

/ dimecres, 10 d’octubre del 2012 /
Ha sentat malamanet el retard de l'Estat en pagar els diners que Catalunya necessita. Ha sentat malament que la seguritat social exigeixi el 20% com a recàrrec d'apremi per l'impagament a temps de les quotes de la  seguretat social dels treballadors de les entitats afectades. Ha sentat malament que el Ministre de Cultura i educació vulgui espanyolitzar més els nens catalans, anacionalitzant-los de Catalunya. Una apostea de futuir, enfrontaments, radicalismes a la vista, malestar a les families. N veiemj un esforç a Espanya equivalent al que fem a Catalunya. No hi ha diàleg. Segueixen les afirmacions, els pronunciaments, les amenaces. No aorimen l'administració central, més aviat esperen que aprimem les autonòmiques. No redueixen despesa militar de veritat. El pressupost va bé pels polìtics de Madrid. No pensen en les polìtiques de la diversitat. Si no es respecta la diversitat mai no podrà haver una entesa, ni unitat, ni disposició a sacrifici dels uns per els altres. El poble català comença a estar-ne cansat.Sentim que ens prenen el pel i ens buiden les butxaques sense cap mena de contraprestació. Donem per no rebre res.

Catalunya, aval d'Espanya davant Europa

/ dilluns, 8 d’octubre del 2012 /
No volen que marxem.  De cap de les  maneres ens deixaran marxar del Regne d'Espanya. El Rei està en contra de la independència de Catalunya. Felipe Gonzalez s'oposa radicalment a la independència de Catalunya. La vicepresidenta torna a repetir que ens estem posant fora  de la llei. El Ministre de Justícia  també canta la cançó de que ens quedarem fora d'Europa. Els bàrbars seran europèos  i  els hereus  dels romans  expulsats  dels Estats Units  d'Europa que volen  constituir els espanyos amb una Catalunya sotmesa i subordinada. No serà com ells diuen. Hi ha molt camí encara. Es precipiten una vegada més.  Som el  seu aval, però no els seus esclaus. Ja sabem que  Espanya farà fallida   si som fora.  A Espanya també ho sabem, sense la garantia catalana no tenen futur. Tot té una explicació. Per això es   posen  nerviosos i diuen  que fem mal a  la  marca Espanya.  Per què però no  respecten la diversitat ?  Per què no parlen als catalans com a iguals en drets, com a essers lliures?  Aixís mai no podrem fer nostra la marca Espanya. Menys encara si ens amenacen.  El rebuig de la imposició és natural.

llibertat d'expressió limitada i decebedora

/ diumenge, 7 d’octubre del 2012 /
Han tornat les eleccions. No són un espectacle més, però ho semblen tal com es presenten al públic. No hi ha debat seriòs. Tornem a veure per TVE els discursos crítics del "candidat", com diuen les locutores. Fpacilment ens podriem creure que només es presenta un candidat per partit, tant a Galicia com a Euzkadi. Només apareixen els partiots parlamentaros. Sgeueicen informant d'acord amb el plantejament der blocs electorals. No hi ha una veritable llibertat d'informaciò. La gent nomñés reb la informació que preparen els informatius. No hem sentit cap partit criticar aquesta estranya i singular activitat informativa. La premsa sembla que jugui el mateix joc.  Descineixem qui son els candidats a diputats. Descineixem el cintingut dels programes electortals, no en parlen, Tan sols rebem al cmençament de campanya crítiques  dels uns contra els altres. A Catalunya ja ha començat una precampanya d'una campanya electoral trascendental. Els caps de llista previstos ja cimencen a aparèixer en públic cercant el favor dels mitjans de comunicaci´p. Algun candidat trucarà al diari de torn demanant que li millorin la presentació de les seves fotos, com aquell artista que no volia que li prenguessin fotografies des de la dreta. No existeix una premsa d'esquerres amb prou difusió. Els grups de comuniació hauran de mostrar quina és la seva veritable obediència. Però és més que segur que no canviarà la polìtica informativa primant els grans partits. Com deia Jsep Gifreu en el seu article 25-N: què farà la premsa, publicat al diari El Punt el passat  6 d'octubre, l'escenari mediatic és un escenari escindfit. Els mitjans, els seus professionals i els seus propietaris no són neutrals. L'opinió pública s'haurà de fer als actes pùblics, a les publicacions independents, unitàries i periòdiques,  i a la xarxa electrònica. La televisiò pública no és neutral, juga el joc dels blocs electorals i la prèvia selecció de matèrial a les oficines dels informatius. El mateix passarà a les redaccions de la premsa. Les estrisores ja estan esmolades. La llibertat d'infiormació ha querdat enverinada a més amb els baixos sous i els acomiadaments a dojo de joves periodistes. La llibertad de la informació no està garantida i no es complirà. Cap dels partits parlarà de renovar la democràcia, canviar la llei electoral, fer llistes obertes, deixar informar lliurament els periodistes. modificar la llei que permet fer informatius amb els blocs electorals que són blocs pubkicutaris en realitat.  La llibertat d'informació està en pèrill. La llei no garanteix una informació lliure. No existeixen en tot l'Estat espanyol mitjans i grups que respectin la llihbertat professional dels periodistes., Es publica el que convé i prou. La selecció de la informació és un parany que permet publicar la gran mentida direccional i falsejar la democràcia. Les eleccions acaben sent decebedores.

catalanisme, corrupció i discriminació

/ dissabte, 6 d’octubre del 2012 /
El diari el Punt parla de les mentides contra el catalanisme, es va oblidar de parlar de la corrupció en el catalanisme. La corrupció afecta a determinats sectors de la burgesia que no tindrien cap inconvenient en col·laborar amb qualsevol règim que els permeti viure en un món de trampes econòmiques, defraudant la hisenda pública. Els diaris comencen a parlar dels corruptes. Però també porten les declaracions de polìtics que ens acusen de xenòfobs. Per els polítics de Madrid i alguns dirigents socialistes i conservadors i el Rei abonant-los, hem de ser espanyols ens agradi o no, espanyols de DNI, dependents d'Espanya com sempre. Res de socavar los cimientos del règimen com diu el Fiscal general. El que cal és, libertad bien entendida y unidad de destino en lo universsal, que sabem tots molt bé el que significa. Però  contrariament al concepte d'una societat moderna, oberta i pural i diversa com és el món, cal ara per la burgesia espanyola i catalana criminalitzar la immigració, tots els immigrants són delinquents i cal fer-los marxar. Tornem al temps de l'expulsió dels jueus i dels magrebís. Posem muralles legals, socials i policials.  Com a fruit d'aquest dèficit democràtic,  una part important de la població no vol donar cap facilitat per aquesta gent que patint per el camí, ha vingut al nord buscant una vida millor per retrobar-se amb la misèria, el rebuig, la discriminació i un país amb tanques i portes tencades.  Els africans semblen tenir poc futur a Catalunya. Van començar a venir al maresme per treballar a pagès cridats per propietaris de finques. Ara a la Capital catalana fan de ferrovellers, venedors ambulants i el que s'ofereixi a la construcció, obra pùblica, xòfer de taxi, i qualsevol feina que els permeti guanyar uns pocs euros per menjar i enviar a les seves families. Fan les feines que no volem fer els catalans i els espanyols residents a Catalunya. Alguns ja tenen targeta de residència, aviat la nacionalitat. Però la societat catalana, les lleis i les autoritats els han d'obrir la porta com a ciutadans amb la mateixa dignitat humana que els oriünds. Quans immigrants militen en partits catalans? Les tanques socials existeixen. Però el catalanisme avui ha de ser integrador, enderrocar les tanques socials i polìtiques posades als immigrants, fer rebuig dels corruptes, burgesos defraudadors fiscals i polítics aprofitats i grimpadors de càrrecs. No desacreditar més la polìtica, ser demòcrates de veritat, no de faramalla. És una qüestió de dignitat nacional.

figures de pessebre trenquen la unitat catalanista

/ divendres, 5 d’octubre del 2012 /
Ho ha dit un lector de e-noticies. Però la veritat és que ERC ha donat per acabades les negociacions per formar una coalició de partits. S'ha trencat la possible candidatura única i unitària que volia el poble. Ara podran omplir la llista amb força noms de desconeguts, però adictes a la maquinària dels partits. Com figures de pessebre. immòbils, tots seran a la llista respectiva. La unitat política s'ha perdut una vegada més. Tant dona que hagi sigut culpa de SI o de ERC. Mentres  cerquen com papallones lloc a les llistes de CiU aliats de ERC com en  Laporta i en Carretero. La gent d'esquerres haurà de pensar que tot és un conflicte  d'interessos, que s'han de fomentar els nous valors socials, com a base de tota política de progrés social, les llibertats i els drets humans. Però els partits actuals ja no  són a temps. Seguirà manant la dreta. Rebran tots un vot de càstig  per la seva actitud,. El dia 25  de novembre sabrem la magnitud de l'error de SI i ERC.  Aquesta vegada han donat tots plegats força arguments al PP per atacar l'egolatria catalana.  I els magnífics saltadors de coalició en coalició que cerquen cadira episcopal, millor que es retirin i es situin a la dreta que els correspon sense confomdre més l'esquerra, a no ser que ERC  i SI siguin ja partits de dretes que han abandonat l'esquerra que els va veure nèixer.  La crisi que s'ha destapat en aquests sectors dits d'esquerra com també  en el PSC  és forta. La manca de generositat, comprensió i de habilitat polìtica  dels dirigents de tots els partits que es diuen independenmistes, han frustrat una vegada més les esperances de tot un poble noble que demana massivament llibertat i justícia social. Ara es clar que hauran d'aparèixer noves forces renovadores, una recreació de l'esquerra  amb potència, opinió  i capaç de liderar els catalans  en la transició ntacional cap a l'Estat propi i la democràcia social de la que ni en parlen. Egoísme, prepotència, intolerància, no diàleg i destrucció del contrari en lloc de recuperar i sumar per la causa, son valors de la dreta, no de l'esquerra. Seguint per aquest camí  les esquerres catalanes estan perdudes i seran irrecuperables.  Com figures de pessebre. Ara queda tot en mans de CiU i Artur Mas com a posició sòlida. L'esquerra catalana com una tragèdia grega, tensió, escridassant-se, traint al poble que va demanar unitat l'onze de setembre. El poble ha vist que menys del 0,5% de la pobació que són els militants dels partits dits independentistes, compromet seriosament el futur de la transició nacional i l'Estat propi. Sort tenim dels Bisbes catalans i Montserrat que no fan el mateix i parlen de dignitat humana i legitimitat democràtica.

Ara, diners per al Marroc i monòleg via mitjans

/ dijous, 4 d’octubre del 2012 /
El senyor Rajoy no en té prou en retallar els fons i béns que corresponen a Catalunya sinó que, a més de passar de les queixes dels catalans, ha viatjat al Marroc per a reunir-se amb el rei del país veí, que ens reclama Ceuta, Melilla i Al-Andalus com a territoris històrics que, segons el rei del Marroc, pertanyen a la seva sobirania. I li ha ofert, sense dir res, uns 400 milions d'euros que Catalunya necessita i espera. És més important per a Rajoy tenir contents i grassos els veïns de sota que la vaca de Catalunya. I a més, organitza un monòleg de cara als europeus que estaria molt millor en un cafè-teatre que a les portes del palau reial del Regne del Marroc. Sembla que no sàpiga que a Europa hi ha una comissió, un consell de caps d'estat i un parlament. No es vulgui ara marcar farols ni medalles de llautó el senyor president del Govern espanyol, ni vulgui tapar els enrenous dels seus diputats europeus i de la ministra de Foment que tampoc ha entès que Europa és cosa seria. No vulgui donar lliçons als polítics europeus que l'estan mirant amb microscopi i digui a la ministra que a Europa no es pot anar embolicant demanant el mateix quan t'ho han negat a diferent instàncies. Tripijocs que Europa no vol. Podem sortir-ne tots malparats. I, a més, no crec que agradi gens a Europa l'exigència a Catalunya de donar les classes en castellà, llengua en perill de desaparició a Europa més que el català que es parla a Andorra, Sardenya i possiblement a més llocs, com Perpinyà, Balears i part de València, Castelló i Alacant i la franja de Ponent.

Espanya no es justifica

/ dimecres, 3 d’octubre del 2012 /
Ho deia avui un expert en qüestions ferroviàries. Espanya, intentant una i altra vegada que els europeus li paguin un corredor central en comptes del mediterrani que ja està decidit, perd credibilitat davant la Comissió Europea i davant el Parlament europeu. No miren els espanyols les coses amb criteris racionals sinó amb criteris politics, com els aeroports sense vols i les autopistes de peatge sense cotxes, i no els importa el conflicte d'interessos. Pretenen treure avantatges atacant als catalans. Cometen l'error de centrar la qüestió territorial a Madrid. Tot s'ha de fer des de Madrid. Tot és per anar a Madrid. A Madrid, s'ha de decidir tot. A Madrid s'hi ha de domiciliar les centrals de les empreses perquè paguin els impostos a Madrid, no a Catalunya. Segueixen amb la política centralista, volent una Espanya radial. Madrid rep un 111 per cent d'inversió pública del ministeri de Foment i Catalunya, un 35 per cent de les obres pressupostades i aprovades. A més, anul·len obres adjudicades. Es queden la propietat dels immobles que havien de transferir a la Generalitat, no compleixen l'Estatut a l'hora de presentar el pressupost per a 2013. A Madrid, poden incomplir la llei i després llançar-la contra els catalans. No ens volen reconèixer com a nació encara que parlin d'un estat federal. Serà una nova autonomia de ‘café para todos’, una federació de regions autònomes. Per a la gent de Madrid, la nació catalana és un anacronisme històric. Ja no existim com a nació des de fa segles. Això de nacionalitat històrica, ni per al Rei d'Espanya va amb Catalunya. Com diu el president Artur Mas, hem de sortir el més aviat possible, dignament i pacífica, del ‘café para todos’ que paguem nosaltres i es prenen els altres. La ignorància de les coses, la inexperiència i la manca d'esperit reflexiu i de diàleg dels polítics espanyols no tenen per què entorpir el procés de la llarga marxa de Catalunya cap al progrés i l'Europa del diàleg, la tolerància, el respecte i la comprensió de la diversitat i la pluralitat política que Espanya nega.

Culpables encara que no sigui veritat

/ dimarts, 2 d’octubre del 2012 /
El ministre espanyol de Cultura ha tornat a la càrrega contra Catalunya. Ara, diu que no respectem el castellà i que amb l'ensenyament actual estem generant independentistes. Dir això sense conèixer Catalunya ni la veritat del que passa a l'escola és molt greu. El ministre, que em perdoni, demostra ser un ignorant si no parla amb mala fe. Tanta com es palesa en les manifestacions precipitades de l'editor Lara, cap del grup Planeta. Qualsevol paraula contra Catalunya, es pensen que els dóna vots i fidelitza més gent a Espanya. La veritat és que la gent està cansada de tanta tonteria. Pot ser que els haguem de dir que han de tornar a l'escola a aprendre educació i història, i a l'Oriol Junqueras, que presenti algun programa de televisió a Telemadrid. Pot ser que tingui més èxit que el ministre d’Educació i Cultura. Tanta lleugeresa en els homes que haurien de donar exemple ens ha de preocupar. Ens fan culpables encara que no sigui veritat. Com en temps dels judicis contra els republicans vençuts i humiliats.

Més aïllament, més asfíxia

/ /
Comencem el dia amb les noticies econòmiques. Ara, puja l'atur a Catalunya amb 634.000 persones sense feina. A Espanya, la xifra ja arriba a un 14 per cent més amb la política del PP. Passem dels quatre milions d'aturats. Segueixen descomptant-nos els caps de la Hisenda espanyola els pagaments que legalment ens deuen. Els pressupostos de l'Estat per al 2013, a més, ho contemplen com una cosa sense importància, parlant de l'interès general. Poden incomplir la llei i no passa res. Si nosaltres diem alguna cosa que no els agrada, immediatament, les amenaces d'intervenció militar, de suspensió de l'autonomia tan minsa que tenim, si cal. Per acabar-ho d'arreglar, PP i PSOE intenten aconseguir del Parlament Europeu els ajuts i acords fins ara negats per al corredor ferroviari central. No ens fan les obres públiques pendents a Catalunya i demanen a la Unió Europea que els pagui el corredor central, deixant desguarnit el mediterrani. Política d'aïllament, per si de cas. I Europa ara diu que no ens trauran d'Europa si guanyem la independència de Catalunya. Era d'esperar. Nosaltres som seriosos i complidors. Ens prefereixen, clarament. Molt bé el president Mas plantant cara a Madrid. Cal dir-los que si Catalunya perilla, Espanya encara més. Santiago Niño Becerra ja ho va explicar ahir al programa d’en Cuní. Independents, tindríem superàvit. Catalunya és un poble ric. I Espanya necessita fer-se amb la nostra riquesa per a pagar els deutes del malbaratament de l'Administració governada pel PP. Com que no poden pagar ja ni el deute, la solució és acabar de buidar les butxaques dels catalans. No pagar l'Estat espanyol el que ens deu i imposar més impostos i retallades. O sigui, en resum, com deia al principi, més aïllament i més asfíxia.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger