hostilitat per què demanem diàleg

Si parlem de Catalunya, no parlem de la crisi. Catalunya va davant de la crisi. Ara només compten els intreressos de partit, no els de país. Aquestes són les dues crues realitats aque apareixen a la política espanyola. Que l'exercit digui a més que no atacarà compatriotes, és una nova agulla que no sabem on punxa, doncs no aclareixen qui són els compatriotes. El que si deixen clar que atacarien els no compatriotes. I la pregunta es qui consideren no compatriota.  Haurem superat ja les creuades o som encara en els temps de la inquisició implantada per els Reis Católics i la guerra contra l'infidel? Tractaran Catalunya com Cordoba i Granada?. També volen que Catalunya es trenqui?. No diuen quina Catalunya, doncs Catalunya ja porta segles trencada pel Nord, pel Sud i per l'Ouest. Les Illes  se senten culturalment catalanes, parlen català, però són espanyoles, com Sardenya és italiana, com Perpinyà és avui territori de  França.  L'hostilitat i les provocacions contra Catalunya no baixen. I encara ens diuen que els fem xantatge perquè varem demanar un pacte fiscal. I ens diuen que no volem dialogar, quan no fem altra cosa que voler dialogar per parlar del futur, per negociar la sortida del poble català. Ens amenacen amb totes les plagues bíbliques i alguna més. Però interpreten malamanent la història. Les plagues, segons la Biblia, no són per els que marxen, sinó per els que no deixen marxar, o sia els que es queden al territori veí que no vol cedir, que no  parla, que no dialoga, que no compren, que vol fer-nos abandonar tot lo català. L'hostilitat com a rtesposta no forma part de l'inventari de solucions cristianes per els conflictes moderns. Cal preguntar-se a quina església s'encomanen els nostres Cap d'Estat, Cap de Govern i assessors. Catalunya té com a guia espiritual Montserrat i els Reis d'Aragó a Poblet. Espanya non se sap ben bé si continuen amb el Valle de los Caídos o l'Escorial, a més de la Conferència episcopal amb seu a Toledo ben contradictòria amb la catalana. No és tan sols una qüestió lingüística. Pot ser que el xantatge sigui emocional i no pas originat a Catalunya.