idees estranyes

Fem estrany. Ens ho diuen en castellà. Però ja ho entenem. Ara volen assimilar el nacionalisme català pacífic i democràtic a les idees totalitàries vençudes en la segona guerra mundial, i no ilegalitzen la falange espanyola que participà en l'alçament nacional  del 18 de Juliol i en la guerra civil a les ordres de Franco. Permeten manifestar-se amb banderetes pròpies la gent d'aquest partit provocant per Barcelona el 12 d'octubre, saben que falange española és un partit d'arrels totalitàries, cooperà amb Adolf Hitler enviant homes a defensar Stalingrad ocupada pels nazis.I per acabar-ho d'espatllar el director general de la Guàrdia Civil que tots sabem fou la guàrdia pretoriana del règim franquista acaba de dir que la unitat d'Espanya és indissoluble, afegint que la Constitució ja preveu la unitat d'Espanya.  I això no hi canviarem.  És allò de todo està atado y bien atado. Però aixecar les espases contra el poble, posar lallei contra el poble, amenaçar la voluntat popular és un mal consell, implicar les institucions policials en operacions polítiques de partit, quan resulta que estan prestigiades per el seu esforç  per democratitzar-se i fer una feina de servei  sense mirar de quin color polpitic és la persona a la que serveixen, és de mal gust i és un desprestigi9 per elles tenir aquesta mena de comandaments.  Fem estrany, però a Catalunyha cinservem el record d'aquella Guàrdia Civil que fou fidel a la República que era la legalitat democràtica i foren fidels fins el sacrifici.  I això no sòn idees estranyes, el que sembla estranby és que  en els temps actuals encara hi hagi polítics que diguin les coses que diuen alguns ministres del Govern espanyol sense parar-se a pensar  que la democràcia exigeix diàleg entre els pobles i les minories i les majories. No volen admetre que Catalunya és un territori incorporat a Espanya per la força militar. I ja és hora de que comencin a pensar que la força i les amenaces no són bones mesures per guanyar simpaties, com tampoc la mentida. La inortia catakana mereix un lloc en la història, però no com a país subiordinat i dependent del mite de l'Espanya Imperial que ja no existeix.