figures de pessebre trenquen la unitat catalanista

Ho ha dit un lector de e-noticies. Però la veritat és que ERC ha donat per acabades les negociacions per formar una coalició de partits. S'ha trencat la possible candidatura única i unitària que volia el poble. Ara podran omplir la llista amb força noms de desconeguts, però adictes a la maquinària dels partits. Com figures de pessebre. immòbils, tots seran a la llista respectiva. La unitat política s'ha perdut una vegada més. Tant dona que hagi sigut culpa de SI o de ERC. Mentres  cerquen com papallones lloc a les llistes de CiU aliats de ERC com en  Laporta i en Carretero. La gent d'esquerres haurà de pensar que tot és un conflicte  d'interessos, que s'han de fomentar els nous valors socials, com a base de tota política de progrés social, les llibertats i els drets humans. Però els partits actuals ja no  són a temps. Seguirà manant la dreta. Rebran tots un vot de càstig  per la seva actitud,. El dia 25  de novembre sabrem la magnitud de l'error de SI i ERC.  Aquesta vegada han donat tots plegats força arguments al PP per atacar l'egolatria catalana.  I els magnífics saltadors de coalició en coalició que cerquen cadira episcopal, millor que es retirin i es situin a la dreta que els correspon sense confomdre més l'esquerra, a no ser que ERC  i SI siguin ja partits de dretes que han abandonat l'esquerra que els va veure nèixer.  La crisi que s'ha destapat en aquests sectors dits d'esquerra com també  en el PSC  és forta. La manca de generositat, comprensió i de habilitat polìtica  dels dirigents de tots els partits que es diuen independenmistes, han frustrat una vegada més les esperances de tot un poble noble que demana massivament llibertat i justícia social. Ara es clar que hauran d'aparèixer noves forces renovadores, una recreació de l'esquerra  amb potència, opinió  i capaç de liderar els catalans  en la transició ntacional cap a l'Estat propi i la democràcia social de la que ni en parlen. Egoísme, prepotència, intolerància, no diàleg i destrucció del contrari en lloc de recuperar i sumar per la causa, son valors de la dreta, no de l'esquerra. Seguint per aquest camí  les esquerres catalanes estan perdudes i seran irrecuperables.  Com figures de pessebre. Ara queda tot en mans de CiU i Artur Mas com a posició sòlida. L'esquerra catalana com una tragèdia grega, tensió, escridassant-se, traint al poble que va demanar unitat l'onze de setembre. El poble ha vist que menys del 0,5% de la pobació que són els militants dels partits dits independentistes, compromet seriosament el futur de la transició nacional i l'Estat propi. Sort tenim dels Bisbes catalans i Montserrat que no fan el mateix i parlen de dignitat humana i legitimitat democràtica.