recentralitzaciò o autonomia controlada

Tot el debat polìtic des de Madrid fent referència a Catalunya s'orienta  en favor de les tesis del Sr. Aznar que ara predica la recentralització. Per comoensar la seva posició, el PP de Catalunya a travers la Sra. Sanchez Camacho proposa  reequilibrar l'autonomia de Catalunya. Segurament pensa en una autonimia més controlada de la que ja la tenim. Ara es dupliquen competències amb interferències tal com es queixa el Govern de la Generalitat. En cap cas oferiran la possibilitat de deixar decidir lliurament als catalans, o sigui a tots els que viuen i treballen a Catalunya, com volen que sigui la seva govenança. Tanbé ens diuen que la Constitució espanyola no permet fer un referèncum com a  Escòcia, que la llei esoanyola és diferent de la britànica. La llei pot ser que escrita o nno sigui diferent, però el que és més diferent és l'esperit democràtic dels polítics britànics i els escocesos. Dialoguen, parlen, reflexionen, prenen acords, fian les seves posicions a la voluntat democràtica del poble que ha de decidir el seu futur. I finalment Jordi Pujol, l'ex president de Catalunya ha dit novament que sota l'actual règim de submissiò al poder espanyol, els catalans som un poble decadent.  És allò que ja va dir de residuals o independents. Pujol no hi troba terme mig com el Sr. Pere Navarro del partit dels socailistes de Catalunya. Per tant, aut9onomia controlada des de Madrid vol dir pobke decadent, recentralitzaciò també vol dir poble decadent. El tema ara és com deixar de ser decadents.  Seria possibe una federació ibèrica amb Portugal incorporada  tal com és ?  Els socialistes ja tenen punts de reflexió sobre federalisme i decadència. Les agències poden fer enquestes i sondetjos  a Lisboa i Madrid  sobre una federació amb Portugal per substituir Catalunya si aquesta assoleix la independència  o crear una Comunitat Ibèrica de Nacions dins la Unió Europea. I en tot cas, respectar-se tots com essers col·lectius lliures i iguals dins del marc de la Unió europea. A Europa no hi cap la centralització ni l'autonomia controlada. Les amenaces militars  menys encara. Els  models totalitaris, la submissió dels pobles per les armes, varen acabar amb la desfeta dels règims nazi i feixista, aliats que foren del dictador Francisco Franco.  El poder soviètic ja ha desaparegut i els pobles  sotmesos  per el comunisme soviètic,  alliberats del totalitarisme i molts d'ells formant part de la Uniò Europea.  Ara cal resoldre el cas català i fer justícia històrica. El que és inadmissible és l'estat de desesperació anticatalana de la Fundaciò Francisco Franco que demana la detenció del President Artur Mas. Cal preguntar-se com és possible que el Govern espanyol toleri les  commemoracions del alzamiento nacional de cada 18 de Juliol i constants homenatges a dictadures qu'organitza aquesta fundació a més subvencionada. Pot ser que Espanya s'estigui allunyant del món democràtic de la Unió Europea. Però Catalunya segueix en la esperança d'una Europa feta en llibertat, sense amenaces militars. C atalunya no es pot deixar arrossegar per una Espanya que es pensa que el passat totalitari del nuevo Estado de 1939 encara és fort i la Constituciò de 1978 no fou més que una posta al dia sense importància..