la realitat catalana a Europa és el futur

Des de Maastricht el liberalisme  es va reforçar amb l'esfondrament de l'Europa socialista, deixant  en un segon pla, com deia l'historiador Jaume Renyer els valors democràtics vinculats al dret al treball o al respecte del pluralisme cultural, ja que no es preveia un increment del nivell de democràcia i participació  en el procés de presa de decisions. La política comunitària va reforçar com a principi rector de la política comunitària el de la intregritat territorial dels estats membres i el no reconeixement unilaeral de nous estats per part de cap membre de la Unió Europea. La defensa dogmàtica de la integritat de l'estat, pasant pere damunt dels drets humans, és la política en que es va posicionar el Regne d'Espanya que es considera dipositari de la sobirania de tots els territoris que el composen. D'aquesta manera, sense reconèixer el dret a l'audeterminació dels pobles, la protecció dels drets individuals dels ciutadans resulta inadequat per assolir un ordre social just, l'adhesiò del poble a la nova Europa. Aquesta nova Europa des de Amsterdam es basa en els principis de lliubertat, democràcia, respecte als drets humans i llibertats fonamentals, com en un estat de dret. Però deixen pendent el reconeixcement dels drets dels pobles, doncs el Comité per les Regions d'Europa. El reconeixement i la preservació de la identitat de les minories nacionals troba suport en el Conveni marc de 1994 del Consell d'Europa per a la protecció de les minories nacionals. Però esdevé una questió de seguretat i la OTAN acabà per afirmar  el 1998 que el dret a l'autodeterminació no equival al dret de secessió, reivindicacions que s'han de resoldre mitjançant mètodes pacìfics, és a dir amb el diàleg. Però l'estat, maquinària administrativa al servei del poder, ha sofert en els darrers anys un procés transformador fruit de la  cessió de sobirania, la internacionalització de les idees, la revalorització dels drets individuals i els drets humans, les autonomies administratives i la resistència de les minories nacionals a les polìtiques d'homogeneització tradicionalment posades en marxa pels estats tradicionalment centralistes com l'espanyol i el francés  dins de les seves fronteres. L'estat napoleònic però, uniformitzador i unitari, burocràtic i d'economia ultracapitalista, basat en l'expansió militar i el colonialisme de territoris d'âfrica i d'ultramar, copiat per Espanya, ha fracassat tant com l'estat totalitari soviètic en els temps actuals de la globalització i la desaparició de les fronteres comercials, com també s'estavella l'uniformisme en la comunicació online a temps real. L'assimilació lingüística i cultural s'estavella davant la participació i la informació lliure a internet. l'Estat artificial es troba en crisi i es converteix en vulnerador dels drets humans i la democràcia com a forma de vida. Els dubtes actuals a l'Unió Europea sobre la resposta a donar en cas de que un territori d'un estat membre decideixi democràticament la seva separació i constituir-se en nou estat dins de la Unió Europea permetran que el Parlament Europeu exerceixi  en el futur amb més facultats la seva funció de codecisió amb l'executiu comunitari. Europa no té per què desmembrarse ni perdre països pel fet de que les actuals Regions guanyin sobirania davant els vells Estats en trànsit cap els estats Units d'Europa. El passat no pot condicionar el futur. La Senyora Viviane Reding, fent marxa endarerra en els seus anteriors plantejaments respecte de Catalunya, s'ha apuntat al passat.