el moment de Catalunya

Joan Ridao, en el seu nou llibre "Podem ser independents? afirma que Catalunya es troba en un moment decisiu de la seva història. Fa referència a la manca d'entesa sobre la relació fiscal amb Espanya i l'enderroc de la proposta estatutària, a més de l'incompliment reiterat de l'estat en les seves obligaciopns i infraestructures contemplades en el vigent Estatut i els mateixos pressupostos generals de l'estat. Coincideix amb l'opinió de que la autonomia polìtica com a concepte constitucional ha arribat a la seva fí. L'impuls per la plena sobirania nacional ha guanyat centralitat social. Es produeix el desafiament obert de l'actual model d'estat. Tenir un estat propi, un nou estat d'Europa és per Ridao una reclamació desacomplexada promoguda pder la frustració acumulada. Per l'actual Govern espanyol, les autonomies corresponen a una descentralitzacio administrativa, no política. Fent irreformable per els catalans la Constitució espanyola, el poder absolut del Partit Popular representat per el President Mariano Rajoy  ha tancat la porta al diàleg i l'entesa possibles en un nou marc que fos respectuòs amb la personalitat nacional de Catalunya. La actual Espanya no pot romandre unida per la força. Ni per raons de seguretat ho permetria la OTAN en ple segle XXI. Espanya pot tenir una constituciò, però que la converteixi en inamovible excepte quan convé als dos partits més grans que fan l'alternança en el poder central, allunya Espanya de la democràcia. Espanya com diu Joan Ridao ha de demostrar que és una democràcia abans que una constitució. La conseqüència més immediata d'aquesta situacio ha sigut que l'eix catalanista s'ha desplaçat majoritàriament cap a l'independentisme, diguin el que diguin els poders fàctics des de Madrid. El que diguin ja no compte. S'han acabat les pors i complexes de la Transició. Les noves generacions han assumit amb naturalitat la condició nacional que no es pot interpretar com antiespanyolisme com diuen des de Madrid. El problema rau a Madrid, no a Catalunya. La Comissió Europea pressionada per el Govern espanyol contra Catalunya, involucran Europa en l'affaire, com diuen els mitjans de comunicació,  ha de pensar que a Europa hi ha una tradició i una pràctica democràtiques i també un Parlament Europeu que poden  demanar comptes del que es fa a la Comissió i reprovar el Govern espanyol. Pot ser que seguint d'aquesta manera Espanya s'allunya encara més d'Europa i de tot el que significa Europa. A Espanya obliden que Catalunya és un territori de la Unió Europea, de la zona Euro, de l'espai Shengen que compleix amb la kegislació comunitària, que assumiria tots els Tractats ratificats per Espanya. Qui hauria de renegociar les condicions d'adhesió a la Uniò seria Espanya que passaria a tenir 37 milions d'habitants, nombre de diputats, vots al Consell, aportació als pressupostos de la Unió Europea i un llarg etc. Que no s'escapi Catalunya té doncs prou importància per la supervivència d'Espanya com Estat. La tentativa d'imposar el castellà a les reunions comunitàries és el somni del ridícul imperial de la Espanya desapareguda durant el segle XIX. No faran amb Catalunya el que no van poder fer a  cap país de l'Amèrica llatina, a Filipinas, a Àfrica, ni a Flandes. L'imperialisme latent a Madrid és una demostració d'antieuropeísme.