Catalunya com a realitat prejurídica

Tornem a la discussió de si Catalunya és una regió més d'Espanya o una nació incorporada a Espanya fa segles per la força de les armes. Tornem a discutir si Catalunya posseix o no elements diferencials com a poble, si es pot considerar  o no com una nació amb dret a estat propi. Tornem a discutir si el sobiranisme és o no necessari per la Catalunya del 2012. L'abril de 2009, l'avui eurodiputat Ramon Tremosa publicava a edicions malhiven un llibre sobre el sobiranisme necessari on plantejava qie l'Estatut de 2006 seria possiblement el darrer. Efectivament, com apuntava en Tremosa, el marc legal és deficient, suficientment deficient com per plantejar-se la creació d'un nou marc que resolgui els problemes reals a la base del país. El canvi de model és necessari per garantir ña continuïtat de la nació catalana. La naciò catalana ja existia abans del marc legal imposat per els vencedors de la guerra del 1714 i com és lògic abans de la Constitució de 1978.Catalunya és una realitat prejurídica indiscutible  com pot ser-ho l'Església, i els governs de l'Estat, en un marc de dret com el de l'estat social de dret, estan obligats a respectar aquesta realitat, de manera que no poden aplicar o interpretar la Constitució contra la nació catalana, restringint, limitant o suprimint els seus drets individuals i col·lectius, naturals, humans i fonamentalment constitucionals, escrits o no. Ni l'Església amb tot el seu poder pot pretendre suprimir els drets naturals dels catalans, els de l'ànima col·lectiva del poble català, llengua, cultura, espiritualitat en català, pregària en català, Biblia en català, senyera i llar moral dels catalans.