barbaria i dia mundial de la TV

Tal dia com avui les Nacions Unides van proclamar l'any 1996, el 21 de novembre com el dia mundial de la televisió. Aquest mitjà de comunicació a assolit una important força i posició en la vida de totes les persones. És difícil viure avui sense les imatges i les informacions difoses per les televisions de tot el món. Volem saber el que pasa arreu del món. L'èxit de la CNN fou la demostració d'aquest desig de saber de la gent. A travers la TV o d'Internet veiem la barbaria, les barbaritats polítiques i la violència que destroça països i societats. La barbaria sembla que es vol implantar a casa nostra. La defensen les persones que no creuen en la nació catalana. Contraposen la llei a la nació, la Constituciò a la democràcia. Diuen tot el que s'els ha acudit per oposar-se a les legítimes ambicions d'emancipació del poble català del domini i subordinació a l'Estat espanyol. Volen dividir la societat contraposant la vella immigració d'altres punts de la península contra la societat catalana de sempre, potenciant la fractura social que volen atribuir als catalans. I el més greu és que el mateix President del Govern espanyol ha vingut quatre vegades a Catalunya, en plena campanya electoral per sostenir aquesta campanya de confusió política i mentides generada pel seu propi partit que s'oposa al desig de llibertat del poble català, comprometent a més amb aquests plantejaments el partit popular europeo en una qüestió interna de l'estat espanyol. Ells volen Catalunya unida a Espanya com una regiò, negant la nació catalana i tot el que significa Catalunya pel món occidental. No cedeixen en res. Ni  volen concedir el pacte fiscal aprovat pel Parlament de Catalunya. Volen quedar-se amb el plat gros de la recaptació fiscal a Catalunya, sense invertir a Catalunya el que s'ha d'invertir en infraestructures. Aixìs és impossible entendre's i donen la raó als candidats Artur Mas, Oriol Junqueras, Joan Herrera i Alfons Lopez Tena. El dret a decidir és prioritari. També ho és construir la Justìcia social i una nova democràcia equilibrada a partir d'una Catalunya europea lliure de pressions d'un sistema no pragmàtic, no pactista, propi de la barbaria monolítica i de pensament únic. Llàstima que la TV està convertint la política en un espectable com el futbol, el tenis o les maratons ciutadanes en lloc de presentar als espectadors una activitat noble i fomentar la participació ciutadana, el descobriment de nous valors, lluitar contra la endogamia dels actuals partits i la corrupció. És una autèntica indignitat que la TV es posi al servei del negoci de la telescombreria i la manca de rigor informatiu i històric, fugint amb l'esport de la seva missió de promoure les llibertats i la dignitat de la persona humana. Cal analitzar quins poders socials i econòmics i amb quines finalitats dirigeixen les TV a la nostra terra.