democràcia. Però, quina democràcia?

Que el concepte de democràcia  a aplicar segueix no estant clar a l'Estat espanyol més de 30 anys desprès de la Constituciò de 1978, ho demostra la situació contradictòria en la que ens trobem tots plegats. El model polític de la Europa occidental no és exactament el que es segueix a Espanya, doncs la democràcia pateix a Espanya i a Catalunya nombroses deficiències i dèficits, el benestar desapareix avui ràpidament amb la destrucció de les classes mitjanes i el creixement del nombre de llars abocades a la misèria. La democràcia segueix essent a Espanya una democràcia formal, poc participativa, amb un parlamentarisme d'apariència,  amb el poder que dona una majoria absoluta i un poble desorientat amb un 26% de la població laboral a l'atur, uns milions de pensionistes tremolant per la possible fallida del sistema espanyol de seguretat social, amb un jovent més preocupat per marxar d'Espanya i trobar feina a altres terres que per lluitar per crear empreses per les que no troben financiació. S'ha perdut l'empenta i el risc per dur a terme un nou desenvolupament econòmic, la qual cosa frena qualsevol política social. La democràcia  a la vista de la contestació social no s'ha consolidad. L'esperit de la Transició s'ha perdut. Si no fem un país modern, socialment  just, capaç de crear riquesa dins i fora de Catalunya, fortament integrat a Europa, és evident que ens hem de posar a repensar la democràcia per fer-ne una que respecti les minories, la diversitat cultural i social, la pluralitat política i lingüìstica. No es tracte de fer projectes homogenis amb el nom de federalisme com ja foren les autonomies fins la recentralització, sinó de construir unes noves relacions entre pobles i territoris que superin les anteriors conteses bèliques i els crims i ofenses de la dictadura i els seus servidors, recuperant Catalunya la llibertat perduda amb la victòria militar del general Franco i els seus aliats a la guerra civil de 1936/1939. La reconciliació exigeix aquests canvis.