Obama, símbol de l'esperança

Obama ha guanyat les eleccions als Estats Units d'Amèrica. La democràcia segrestada pel poder del diner que es considera el millor país del món, al menys en l'aspecte plural i de respecte a la diversitat, ha posat  Espanya  com exemple de mal govern durant tota la campanya electoral, mentres Europa ens pregunta quan pensa demanar el rescat el Govern espanyol enfrascat en dur la contra al President Artur Mas i el seu recent independentisme derivat del no al pacte fiscal. Fins i tot la Sra. Viviane Redding ara fa marxa enrera i diu que el problema català és un tema intern de l'Estat espanyol i Europa -ha dit-  no es fica en els problemes interns dels estats. Els temps no venen bons. La caiguda empresarial és certa i la baixada de la feina també.  El diàleg serà necesssari. Ni Espanya ni Catalunya el poden defugir. La manca d'escrupols d'alguns empresaris ha produït un tancament de caixes dels bancs qu'ara volen fer net i tornar a començar a oferir financiació. Però el país no s'aixecarà pensant amb la financiació, tornar a fer pilotes de crèdits o esperant que l'Estat ho arregli tot. El que perd la casa per un sinistre s'ha de preguntar per què no va fer una assegurança amb valor real de continent quan diu  <<ho he perdut tot>> i plora <<que em donin una casa. Jo tinc dret a un habitatge. Ho diu la Constitució>>. Si la democràcia ja té prous problemes per ser, menys serà encara si el poble la confia a l'Estat. L'esperança i el futur l'hem de trobar en l'esforç individual, la iniciativa privada, la creativitat, l'emprenta empresarial, l'esperit de sacrifici, el treball honest i seriòs. L'especulació, la corrupció i l'abús mai no seràn fadrins d'una democràcia, sempre aniran contra el diàleg social.