Enderrocar el Valle de los Caídos

El BOE del dissabte 25 s'agost publica el Reial Decret 10/2018, de 24 d'agost,, relatiu a modificar mesures en favor dels que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la Dictadura. Un dels aspectes destacats de la Llei 52/2007, de 26 de desembre,  que ara es modifica amb l'objectiu d'afermar i ampliar la retirada de símbols i momuments  d'exaltació a la Guerra Civil i la Dictadura.
La llei prohibeiz servir-se del Valle de los CAídos per actes de naturalesa política i exaltar la Guerra Civil i els seus protagonistes entre els Que es troba el General Franco. El Decret considera en la seva exposició de motius   que la presència de les despulles de Francisco Franco dificulta el compliment del mandat legal de no exaltació del franquisme i el propòsit de retre homenatge  a totes les víctimes de la guerra. La reforma per tant, només té per objectiu limitar el dret de dipòsit de restes  humanes de persones mortes com a conseqüència de la Guerra Civil. I en aplicacio d'allò decidit, es procedirà a l'exhumació i trasllat de les despulles del Francisco Franco, un cop complimentats els tràmits reglamentaris. El Reial Decret només té interès en l'aspecte de l'extracció de Franco del seu monument mortuori. Però descobreix un escas interès del govern de l'estat en restablir la dignitat de tots els republicans  que  s'hi troben en columbaris fent guàrdia forçada al dictador. Tots sabem com es va construir el Mausoleu que formava part de la politica de neteja de l'Estat totalitari franquista. Franco, mort, segueix essent el Caudillo i el símbol més important de la Dictadura i la campanya d'odi contra els demòcrates i els catalans. L'home sens dubte més rellevant del "Glorioso Alzamiento Nacional" que ens havia de tornar l'Imperi perdut un cop triomfés la creuada que va iniciar contra "el desorden i el caos de la República".  Però el Reial Decret i la mateixa llei de la Memòria Històrica són insuficients per restaurar i retornar a la democràcia i les seves institucions la dignitat perduda amb la tolerància per amnistiar tots els responsables de les barbaritats de la dictadura, a la mort del dictador i permetre les activitats dels partits que van donar suport a la Guerra Civil, participant.hi al costat de l'Alçament militar franquista per imposar un nou Estat totalitari. Una nova i més estricte legislació hauria de ser suficient per establir les regles de defensa de la democràcia i les llibertats davant de qualsevol temptativa colpista o  acció política dels que  només tenen interès en destruir la democràcia per conduir el retorn a la degradació del verticalisme i la intransigència.

el dol s'ha acabat

Avui es podien veure les platges de Barcelona ben plenes de gent. Els manters fent seu tot el Passeig de Borbó i la zona dels restaurants del port. Però també o`plien la Porta de la Pau, la Plaça de Colon. A les Rambles, davant la sortida del metro de Liceu venedors de ulleres i ventalls a poca distància dels cilindres amb flors de record i sentiment dels morts i ferits del 17 A. La ciutat ha tornat a la normalitat. L'alcaldessa  ha tornat a desaparèixer i tothom s'ha quedat tranquil, inclosos els il·legals. A les platges de la Barceloneta veiem venedors pirates de llaunes i ampolles d'aigua,. També els del mojito amb una ampolla d'alcohol a la mà.  Turistes i ciutadans baixant a la patja en el bus 59, amb les tovallolesi algun para-sol. Els veïns i veínes de la Barceloneta s'han tornat a manifestar. La Guardia Urbana no es veia aquest mogdia mentre els manters i els venedors de la platja seguien com si res. La Barcelona tercer mondista ha tornat a la normalitat. A nivell polític, la Vicepresidenta del Gobierno Sra. Carmen Calvo ha tornat a recordar que estan preparats per fer el que legalment calgui si els catalans van més enllà del que els permet la Constitució i renyen els de la dreta per manca de lleialtat, per no dir-lis que retorcen la realitat i veuen delictes on no hi són. Els presos polítics que són a Lledoners han escoltat la música del poble que cada diumenge s'aplega davant la presó per cantar.  El Conseller Joaquim Forn ha rebut l'homenatge dels presos i funcionaris  el dia d l'aniversari del 17A. Mossos d'Esquadra han identificat un grup paramilitar que operava a la zona de l'Ebre. Pere Aragonés demana al Gobierno que posi fre a aquesta gent que només pensen en la violència, inclosos els dels cossos armats. En resum, hem tornat a la normalitat del desacord i l'incivisme urbà.

Barcelona, ciutat de l'insult i l'escopinada

Ens queixavem fa uns dies de l'incivisme que es respira a la ciutat de Barcelona i en ple aniversari del 17 A, dia que s'ha volgut assenyalar amb el misatge "Barcelona ciutat de pau", el President de l egenralitat ha rebut insults i escopinades paer part d'alguns assistents a l'acte de recordatori i homenatge a les víctimes de l'atemptat terrorista del 17 d'agost de 2017.  De fet la plaça de Catalunya es veia mig buida. Només els familiars de les víctimes, les autoritats i una mica de pùblic amb banderes espanyoles i barrets de palla també amb la bandera espanyola. Han sigut els de l'odi i la ira anticatalana que han personalitzat amb el President de la generalitat. Era un dia que no s'havia d'utilitzar per marcar pisicions politiques. S'havia dit a tort i dret. Però els reaccionaris no han sabut contenir-se. Calia demostrar quye ells eren presents i adictes a la monarquia repressora. El rei ha arribat tens i ha sortit de la plaça amb més tensió de la que duia a l'arribada. S'ha donat compte del buit que l'envoltava, al bell mig dels representants d'un govern republicà. Unes poques persones cridaven "viva el rei"  i s'afanyaven per posar la bandera constitucional espanyola davant les càmeres de televisió tapant les paraules en català de a presentadora Gemma Nierga.  El rei no ha fet cap discurs. Tampoc hem sentit l'himne nacional que s'acostuma a interpretar quan el rei va a actes oficials. Ras incurt, mitja hora d'acte. Ha vingut, ha complert en l'acte d'acompanyar el dol i ha marxat.  En ocasió de complimetar-lo a l'arribada, el President Torra li ha presentat la esposa del Conseller Forn empresonat, dient-li el President al rei que és l'esposa del presoner polític Sr. Forn i la senyora jo sóc ací perquè no hi pot ser el meu marit. Dsprès  els del barret amb la bandera espanyola s'han ficat amb els del CDR i han començta a colpejar-los pel que hem vist per televisió. Kamentable espectacle que els partidaris de la reacció unionista han donat en un acte on havien d'haver callat i er respectuosos amb tothom. Els cridaners de "viva España, viva el rei, el orden y la ley" han trencat la brillantor de l'acte, més que les pancartes silencioses que penjaven d'edificis dient-li al rei que no era benvingut a Catalunya. Per la tarda, el poble ha anat a retr4e homenante a la presó on roman l'exconseller d'Interior  Honorable Sr. Forn. Del rei els mitjans nno han dit on han passat la tarda ni on han anat a dinar.

segueix el conflicte constitucional.

Sorpren com la gent de la Generalitat ha anat amb un lliri a la mà a una reunió a Palau amb Meritxell Batet  del PSOE i la seva gent per veure de normalitzar unes relacions i fer canviar de criteri l'Estat. El Govern de l'Estat ens ofereix ara diners i competències. Tot el demés està per veure. Ernest Maragall ha sortit segons ell decebut de la reunió i Elsa Artadi com sempre depenent de la veu del seu senyor.  Maragall ha dit a la sortida de la reunió que no es comparteixen les sensibilitats per la magnitut del problema i que han rebut la total negativa a la normalització, segons ell, de drets i vies de participació. Incomprensible que s'hagués pensat que anant a la primera bilateral en set anys,  amb el somriure Artadi faria canviar d'opinió els que a Madrid i des de Madrid ja havien dit que de referèndum  d'autodeterminació res de res. I Tampoc volen parlar del tema dels presos que consideren no és de la seva competència. A Madrid segueixen empenyats en dir que com la Constitució no preveu un referèndum d'autodeterminació, no hi pot haver ni hi haurà referèndum a Cataluya. El mateix plantejament del PP. i segueix el conflicte constitucional sense aportar solucions clares ni per els temes socials, d'infraestructures, d'habitatge, d'educació, d'acció exterior. Maragall diu això quan des de l'altra banda diuen que s'ha de sotmetre a la llei i a l'Estatut actual. Tiren pilotes fora a Madrid, com diu en Maragall? És aixo una reunió on es viu la negació de la bilateralitat? Coneixent i amb l'experiència de com funciona l'estat espanyol, els membres de la delegació catalana ja es podien haver pensat que això passaria i que hi han coses que no es poden portar per la via oficial. Els grans discursos i retrets no serveixen per res, perquè el mur de les lamentacions és a Jerusalem, no a Madrid. Ens quedem amb el govern autonòmic, limitats a aquesta modalitat de govern i seguirem anant a reunions sense poder parlar de vies obertes a l'autodeterminació de Catalunya. I això vol dir que tenim normalitats perdudes que s´n els drets illibertats, la situació dels presoners i les causes obertes a més de establir vies obertes d'avenç cap a l'autodeterinació. Ens quedem amb drets merament administratius, ha sigut la gran resposta del govern del PSOE a la delegació catalana. Cal no voler disfressar la jugada peruè no s'ha avançat en res. Només que anirem de reunió en reunió i tot vindrà a nivell de serveis a comptagotes. El PSOE guanya temps i saben que el govern català tant a l'interior com a l'exili no el té. Ja no són temps d'anar amb lliris a la mà ni d'anar oferint clavells ni roses a qui no reconeix ni respecte els drets nacionals de Catalunya. Seguir treballant el diàleg és important. Però guanyar totes les eleccions també.