La tradició democràtica

/ dissabte, 30 de juny del 2012 /
Quan parlem de la democràcia, no podem generalitzar sobre quatre coses que hem llegit o ens han comunicat i trobem al Google. Existeixen tantes democràcies o formes democràtiques en funció dels diferents estats que s'han donat aquest règim que té en compte l’opinió del poble i els seus els interessos i que defensa la igualtat de tots els ciutadans davant la llei, sense excepcions. Els règims democràtics els hem conegut en definició occidental. Però no existeix una única tradició vàlida per a tots els pobles occidentals. Cada nació, cada poble, ha desenvolupat un règim propi, adaptat a les seves condicions de vida i estat cultural. No són les mateixes eleccions les que es fan al Regne Unit de la Gran Bretanya que les que es fan a França, a Alemanya, a Espanya, a Islàndia, a Suècia, als Estats Units, a Itàlia o a Bèlgica. Les úniques regles generalitzades són les que marquen el Consell d'Europa, amb la seva Convenció de Drets Humans de 1950, i el desig dels pobles de viure en llibertat, participar en les decisions, i fruir del benestar.

Catalunya, camí de la independència

/ divendres, 29 de juny del 2012 /
Que més del 50 per cent de la població es manifesti avui a favor de la independència vers Espanya, que és considera un Estat inviable i perjudicial per a Catalunya, és una bona notícia. És la resposta d'un poble al continu espoli a que el té sotmès l'Estat espanyol. El procés ha de començar un dia o altra, agradi o no agradi al Govern espanyol, que sembla conspirar contra Europa, que sembla que busqui el deliri dels avantatges d'un possible trencament de l'euro, que es contradiu a diari amb la gent de la Comissió. El poble està espantat, la gent tem per si hi ha un ‘corralito’: és al menys el que es fa córrer: et recomanen que tinguis diners líquids a casa per si de cas. Espanya no pot pagar el que deu. El president acaba d'explicar les coses. Els europeus no es refien d'Espanya ni del seu Govern. Exigeixen que l'Estat assumeixi la responsabilitat de tornar els diners del primer rescat econòmic. Mentrestant, les forces espanyoles van contra l'autogovern i la sobirania de Catalunya a la descoberta. L'assalt és contra la llengua, contra les Administracions, es busca crear dubtes sobre l'autogovern català, desacreditar els polítics elegits, destruir el cos de les lleis... Volen reforçar l'oportunitat dels salvapàtries per si la jugada econòmica els acaba sortint bé. Juguen amb el poble, juguen amb la il·lusió de sortir-ne. Molta gent ja tira mà de la paga de l'avi per a arribar a final de mes i ara castigaran més els avis retirant-los més diners amb l'excusa fiscal. No ens estranyi que el diner negre torni a circular obertament a tots els comerços i amb els petits professionals. La gent ja no creu en l'Estat i els inspectors d'Hisenda són vistos com els esbirros del Govern de Madrid. Són gent mal vista i gens estimada a Catalunya. Comparativament no poden defensar-se. L'objectiu de totes totes és Catalunya. Però s'equivoquen: no ens faran callar, no ens faran desaparèixer... Cada dia serem més demanant la desvinculació d'aquesta gent que de Catalunya tan sols vol els diners, puguin o no puguin pagar els catalans. Per què no abaixen els impostos especials de la benzina, ara que baixa la gasolina i torna a pujar l'euro?. Per què no abaixen l'IBI, ara que els pisos baixen de valor gràcies a la bombolla immobiliària fomentada pels mateixos bancs?. Per què obliguen a pagar als avis l'euro per recepta i el copagament de les medicines com a nova forma perversa de baixar-los la pensió?. Són aquestes les recomanacions de la senyora Merkel?. Per què no apugen l'IVA dels serveis al 23 per cent, com a França, en lloc de mantenir el ranci 18 per cent actual, que és el més baix d'Europa?. Ens apugen els transports, les autopistes, l'aigua, la llum, el butà... aviat el pa, les sardines, les botifarres de Vic. I al darrere Movistar, abans Telefònica, i les altres fent el mateix. Encara es pensen que tenim d'on treure diners, sobre tot els jubilats, per a què ens els prenguin per aquestes vies de pujades fiscals i de preus de serveis essencials. Espanya ha deixat de ser l'Espanya rica, el millor país del món per a viure-hi. Ja no existeix aquell miracle espanyol, segons el qual tots vivíem i la riquesa ens esperava a qualsevol lloc. Espanya ja no és un ideal, ni per a la gent catalana com ens volien fer creure i encara ho intenta el Partit Popular a Catalunya. Obliden que aquest ideal va morir amb el general Franco i amb la jubilació dels militars que van fer la Guerra Civil contra Catalunya i la República.

Nou setge a Catalunya

/ dimecres, 27 de juny del 2012 /
El Tribunal Suprem espanyol, seguint el Tribunal Constitucional espanyol, ha decidit que a Catalunya el català ja no és llengua prioritària. Com no existeix per llei i per sentència la nació catalana, poden imposar ara el castellà amb l'excusa mal sonada del bilingüisme. No neguen el català però el volen reduir als àmbits domèstics i purament acadèmics. Aviat sentirem parlar en castellà a l'Institut d'Estudis Catalans. Pretenen, com sigui, destruir la nació catalana el més ràpidament possible. Pràcticament, ja no queda banca catalana, les caixes tendeixen a desaparèixer, moltes empreses han traslladat la seu social a Madrid per raons polítiques i altres han passat a mans estrangeres i de grups espanyols. Fiscalment, ens ofeguen amb l'espoli fiscal i les inspeccions d'Hisenda. Però els falla el poble català i la immigració, els falla el món acadèmic -que ara reduiran a les classes benestants amb la pujada de taxes-, els falla la tradició cultural catalana que no admet la castellanització... S'han guanyat als partits que amb l'excusa del federalisme permeten la introducció del dubte i la falsa entesa d'Espanya i Catalunya. Volen canviar Catalunya amb un somriure irònic i un cert sarcasme. Avui mateix, l'expresident Montilla ens nega el dret a un concert econòmic i acaba dient que és anticonstitucional. Com vol el PP, Montilla ens vincula definitivament a Espanya amb la seva paraula. S'arrenglera amb el PP en aquest aspecte. No reconeix ni un federalisme descentralitzador, ara ja no reconeix la nació catalana. A Madrid, la llei i darrere els Tribunals estan al servei del poder. Tenen majoria absoluta. La tirania està servida. Catalunya té molt clar que el seu futur passa per l'alliberament de la submissió a Espanya. Les enquestes donen ja un 51 per cent dels vots emesos favorables a la independència en cas de referèndum. Espanya ho sap i farà els possibles per a impedir-ho. Finalment, aconseguiran que Catalunya declari la seva independència unilateralment en un acte de sobirania al seu Parlament. El camí és obert.

Democràcia provisional

/ dimarts, 26 de juny del 2012 /
Que la democràcia que vivim és provisional, és la conclusió a la que han arribat els ponents de la sessió organitzada per Acció per la Democràcia a l'Ateneu Barcelonès sobre la llei electoral. La democràcia depèn d'una llei electoral. No ho havíem pensat. Més aviat, crèiem molts que la democràcia era una cosa lligada a les llibertats, els drets humans i una forma de vida allunyada dels sistemes autoritaris. Ara resulta que, segons una o altra llei electoral, la democràcia pot facilitar la creació d'una oligarquia que es renova ella mateixa en l'exercici del poder. Catalunya, des de l'Estatut d'Autonomia de 1979, porta 32 anys sense fer la seva pròpia llei electoral. Tenir una llei electoral pròpia és un acte de sobirania necessari que sembla no interessa a cap dels grans partits que s’intercanvien al poder. Seguim, provisionalment, fent servir la llei electoral de la Transició i seguim en aquest règim provisional. Podríem demanar, des de la societat civil i des dels sectors acadèmics, l'elaboració d'una nova llei a la vista dels models britànic i alemany. Moltes combinacions són possibles per a apropar el poder als ciutadans, per a reduir les circumscripcions electorals, per a evitar les llistes tancades i la corrupció interna que això significa en els partits pel que fa els candidats i el seu afany per situar-se a les llistes, per a fer que els diputats treballin amb els ciutadans i els escoltin. La llei pot exigir formes de renovació i obligacions perquè els diputats no s'allunyin del poble que els ha elegit. El que és cert és que els partits no estan interessats en el canvi. Al Parlament de Catalunya disposen, des de 2007 segons m'expliquen, d'un estudi per a una possible reforma de la llei electoral, per a fer una llei electoral a Catalunya per a Catalunya, per a millorar la democràcia, i l'estudi va quedar paralitzat en comissió parlamentària. Catalunya està perdent una oportunitat. La política no es fa ni s'ha de fer amb una màquina de calcular al costat del diputat. Fer la llei electoral catalana era una de les propostes del programa electoral de CiU a les passades eleccions. De nou, s'ha imposat l'oblit del que podíem llegir en el programa. No tindrem llei electoral. Hi ha qui proposa fer una vaga d'electors. Però tenim la seguretat de que els esquirols serien molts, si tenim en compte que Catalunya és una democràcia que té molts diputats procedents de la mateixa administració, és a dir que l'índex de funcionaris convertits en diputats és molt elevat a Catalunya. No trobem diputats procedents de les professions liberals ni del món empresarial. Els independents dels interessos conservadors dels actuals partits polítics són minoria. La provisionalitat de l'actual democràcia és força preocupant. Haurem de pensar que seguim en la Transició, que la transició cap a una democràcia i ara de qualitat, lliure de veritat i participativa no ha acabat.

I ara parlen d’ètica, els polítics

/ dilluns, 25 de juny del 2012 /
Quan ens adonem que la democràcia que varem implantar el 1976 no funciona, comencem a parlar d'ètica. Com si parlar d'ètica en l’activitat política fos la solució. Creure que la política és una activitat adequada per a respectar un codi ètic, com una professió més, ho trobo d'una ingenuïtat extraordinària. L’ètica no pot lluitar contra la partitocràcia, els grups endogàmics, el sistema, el finançament il·legal dels partits, els càrrecs nomenats a dit, les llistes electorals tancades, els polítics professionals que s'enriqueixen amb els càrrecs i sous de la política, els parents col·locats a dit en l'administració i en càrrecs d'empreses beneficiaries de la política del Govern... Els partits que no es renoven, que impedeixen que els nous militants puguin demostrar si són capaços o no, que els tanquen la porta a accedir als càrrecs públics, desconeixen l’ètica, i la moral, no respecten les declaracions de drets humans que reconeixen el dret de tota persona a intervenir en la vida política i ocupar càrrecs públics. Les declaracions de drets humans no limiten el dret polític a una minoria instal·lada en el poder dels partits. Pot ser que trobem en aquesta mancança el perquè els partits, en les seves sectorials, fugen de crear sectorials de drets humans. Trobarem també l'explicació de per què els ‘indignats’ diuen que els partits i diputats actuals no els representen. Aquestes actituds converteixen la democràcia en quelcom amb llibertat reduïda, en un parany que obre la porta al neofeixisme que ara comencem a tenir a Europa. La gent no parla de política. Són més importants els problemes de cada dia, els nens que comencen les vacances de l'escola... El debat familiar i les converses s'allunyen de la política. Els polítics ja no interessen. La despolitització de les famílies és una realitat. La gent prefereix ignorar els polítics. És més creïble el senyor Almunia que el senyor Rajoy. Tornaran les retallades i la pujada d'impostos d'una manera o d'una altra. La gent ho sap. La intuïció del poble no falla, encara que falli l'economia.

Hipocresia, racisme i noblesa de cor

/ diumenge, 24 de juny del 2012 /
Sabem que a l'Eixample de Barcelona, el vell barri burgès, hi ha uns 60.000 ciutadans grans que necessiten ajuda. La vida de les persones ha canviat quan la solitud i la vellesa limiten la seva mobilitat, relacions socials, possibilitats d'activitat i mitjans econòmics. Moltes vegades, veiem gent gran sortint a caminar o passejats en cadira de rodes, acompanyats per joves immigrants amb la mirada perduda que no dissimulen el seu desinterès per la persona, que no els donen conversa, els porten pensant en les seves coses o enganxats al mòbil. No els interessa la persona, tan sols els diners que li treuen per la companyia, potser l'única del dia. He vist l'àvia que va a la caixa a treure 15 euros per anar a comprar alguna cosa per menjar. He vist un jove de color, famèlic, que en un xiringuito de platja intenta vendre un rellotge fals de marca, Rolex o Cartier, per 25 euros i quan veu que no som ‘guiris’ el baixa a 10 euros. He vist l'empleat d'una benzinera que mira amb mals ulls els conductors de cotxes d'alta gama, com si conduir un Mercedes fos quelcom discriminatori. El treballador no es pregunta com es pot tenir avui un Mercedes pagant en forma aplaçada. Tampoc es pregunta si un Mercedes pot trobar-se a millor preu que una altra marca. La seva ràbia continguda, per la seva pròpia situació de tenir que treballar en dia de festa, el fa pensar que tothom que va en Mercedes o vesteix de marca és un fastigós capitalista. La societat veig que sembla patir una malaltia crònica d'hipocresia i de racisme des que es formen les famílies. Uns no volen els altres, molesta la gent que té un to diferent, molesta la gent que no parla ni pensa com nosaltres creiem que han de pensar els altres, molesta la diversitat social i racial, molesta que uns tinguin el que un no pot tenir, molesta que la gent de color vulgui guanyar-se la vida amb el que tenen a l'abast, com vendre productes falsificats per carrers i platges. No es treballa per a superar les desigualtats i facilitar la igualtat d'oportunitats. Però encara queda gent que creu en la família i en el suport familiar en totes les situacions, encara queda gent que creu en l’obligació d'ajudar als que no tenen, encara queda gent que creu que és bo que no hi hagi diferències pel color de la pell ni pel timbre de la veu, ni per l'idioma que sentim pel carrer. Però també veiem gent que no vol saber res de l'idioma del país d'acollida ni de la seva cultura. Això és egoisme i rebuig del que la terra ofereix, més enllà dels diners. Algú que no vol que els immigrants millorin de situació i els ha etiquetat com presumptes delinqüents no es mira la persona, tan sols veu més boques per alimentar, més malalts per a produir una despesa sanitària que necessiten els autòctons. Ara no reconeixem que els varem fer venir per a explotar-los en treballs que no volem fer ni a baix preu. No ens estranyi que ens prenguin la mida. Si no veiem la part humana i cultural d’ells, ells, de nosaltres, tan sols veuen les caixes a buidar. El cas d’Eto’o, que deu 4 milions d'euros a la Hisenda Pública, segons aquesta li reclama, és una mostra de la situació creada per la manca de diàleg i els abusos d'uns i altres. La societat, avui, pateix d'hipocresia, de racisme d'anada i tornada. La gent que veu la necessitat de la solidaritat social i la cooperació és d’una noblesa que difícilment es troba fora de la humilitat en les persones de bon cor. Però cal reinventar la societat, recuperar la noblesa de sentiments, la cooperació i la solidaritat social.

La farsa de la misèria, com a excusa

/ dissabte, 23 de juny del 2012 /
Ho tenim tot, podem alimentar a tothom, podem produir tot el que necessitem... som al món de la superproducció. Però al nostre voltant, quan la gent parla de marxar de vacances, canviar de cotxe, anar a la ‘disco’ i al concert d'una Madonna o d'un Bob Dylan, apareixen captaires, prostitutes -ara dites treballadores sexuals-, exiliats, gent que viu en deplorables condicions a les presons, gent sense sostre, menjadors socials cada dia més plens, malalts mentals sense hospital, gent a l'atur, desnonaments per impagaments d'hipoteca, pagesos que lluiten contra els especuladors o s'han de menjar la collita, miners que marxen en columna cap a Madrid per a fer sentir la seva protesta, joves que emigren a l'estranger per a trobar feina, vells sense ajuts socials... La pobresa és clar que apareix per no poder treballar, no per no tenir. La gent vol treball per a escapar de la misèria. Si no hi ha feina és perquè l'especulació i una mala legislació han fet, precisament, la seva feina. S'ha creat el nou esclavatge de la misèria, de la por a perdre el salari. La crisi nascuda amb Lehman Brothers podria haver acabat amb la nostra civilització com passava en el món antic amb una sola crisi de les collites. Però la globalització i els països emergents ho han impedit. Les inversions de països com la Xina, amb un sistema totalitari híbrid, han salvat les economies occidentals de la desesperació col·lectiva. Son ara temps de rapinya, de desil·lusions, d’inquietuds, d’ineficàcia de les institucions, de violència... del regne dels avars i dels especuladors, del retorn dels immigrants deprimits. Clarament. Els antics esclaus són ara proletaris amb cotxe, vacances i apartament per als caps de setmana o casa al poble. Però els problemes de les tiranies, els abusos, les guerres -ara econòmiques- i la desmoralització prèvia a unes eleccions per a afirmar la preponderància dels rics i dels mercats són sempre els mateixos. La democràcia encara no ha complert la seva funció de garantir una política humanista. La justícia i la solidaritat social són principis que no interessen als nous invasors. Els que ja estan cremats perden el dret a l'existència: és, a més, el trist paper que espera als jubilats. Arribar a la jubilació vol dir tancar la intel·ligència. No interessen els ensenyaments ni l'experiència viscuda pel professional, no interessa la creació que pot conduir un jubilat. Interessa el que deixen un Picasso, un Tàpies, un escriptor polèmic com Saramago, un Churchill, una Reina d'Anglaterra que ja porta 60 anys al tron, un Warren Buffett i un empresari triomfador com Amancio Ortega. Els polítics es perden en el temps. Convertim la història en un farsa, en l'excusa ideal per a seguir explotant els recursos dels altres i fomentant les desigualtats socials i econòmiques.

Una nova transició

/ /
Que ens diguin que no hi ha alternativa més enllà del PP i el PSOE per a governar Espanya és una mala notícia. Que davant la incapacitat dels actuals dirigents no apareguin noves formacions polítiques que equilibrin el conservadorisme i l’esquerranisme descafeïnat que patim, podem interpretar-ho dient que el règim ha arribat a final de camí. Ens cal, doncs, una nova transició amb nous operadors. S'ha acabat desgastant la democràcia postfranquista que vivim des de 1976. Hem arribat a un moment de manca de legitimitat i de desprestigi de l'activitat política per no dir la veritat els polítics, per viure allunyats del poble que diuen que representen, per amagar-nos la informació real del que passava. I és que ni la Constitució se’n salva. No ens agrada aquest règim, aquesta manera de ser i de fer política. És una manifestació d'antidemocràcia que un ministre de Justícia i una presidenta d'un Govern autònom com el de Madrid es pronunciïn contra la legalització, acordada pel Tribunal Constitucional, d'un partit que accepta les institucions democràtiques, recull una esquerra basca fins ara menystinguda per les forces polítiques amb seu a Madrid, i a la que s'ha volgut eliminar de les conteses electorals per partits que es diuen demòcrates. Precisament, la democràcia vol dir separació de poders. Un règim democràtic ha d'abolir, categòrica i irrevocablement, les institucions que lesionen la llibertat i la igualtat dels drets mantenint privilegis de classe. La Constitució ha de garantir la neutralitat dels funcionaris i de les institucions, la seguretat jurídica, la llibertat i la igualtat. Va contra la llibertat i la seguretat jurídica criticar la sentència del Tribunal Constitucional garantint la legalització del Partit Sortu sense haver llegit la sentència. Ens recorda vells temps la condemna sense haver-se celebrat el judici. Per a canviar les democràcies i renovar-les cal fer noves accions. Per què no una constitució, com la d'Islàndia, amb intervenció del poble aportant suggeriments per internet, amb una comissió neutral?. Ens cal un nou règim constitucional com a règim de garanties; cal fer un nou règim jurídic dels poders. Ens cal a tots: ciutadans, funcionaris, elegits... i que els redactors d'aquesta nova constitució llegeixin, amb detall, la Declaració de Virginia de 1776 i la francesa de 1789, a més de l’actual de la Unió Europea incorporada al seu Tractat de Lisboa, i les Declaracions de Drets Humans de les Nacions Unides i del Consell d'Europa. Cal una nova transició per a reconstruir la democràcia a l'Estat espanyol. Sense aquesta transició, les garanties dels drets i la separació de poders seran desitjos i il·lusions d'una utopia pròpia dels anys 60. La democràcia continuarà sense compliment ètic a Espanya. Invocar la Constitució per a limitar la democràcia i desvestir-la de llibertat i garanties és un mal servei a la necessària renovació de la democràcia i la constitució que esperem. I que es faci en nom de la llibertat encara pitjor, doncs qui fa això no és ni liberal ni demòcrata.

Democràcia per a l’esperança

/ dimecres, 20 de juny del 2012 /
“Democràcia per a l'esperança” és el primer que ha dit el nou primer ministre grec. A diferència d'Espanya, els nous governants grecs assumeixen el fet democràtic com la via per a sortir de la crisi. Ara, resulta que a la franja d'Aragó el català és l'aragonès oriental. A Balears, se l’elimina; a València se’l prohibeix: es tanquen els repetidors de TV3 i, a més, es converteix en valencià de totes totes. Espanya encercla Catalunya tot el que pot, fuig de donar compliment a les obligacions constitucionals de protegir la riquesa cultural de les nacionalitats històriques, nega el català i intenta imposar a Catalunya el castellà en nom del bilingüisme. La qüestió és fer desaparèixer el català, impedir la seva expansió cultural. No és la llengua de Cervantes. No és la llengua de l'imperi caigut. Els governants espanyols no volen veure que la identitat no s'imposa per llei. Segueixen ignorant i desconeixent Catalunya. Demostren una ignorància sense límits en tot allò referent al català. El català seguirà sent el català encara que li canviïn el nom. Catalunya és viva, no morta com voldrien molts del Govern de Madrid i els seus amics i correligionaris de l'Aragó i de València i Balears. Catalunya com a fet nacional, com a cultura, com a llengua, està per damunt de la llei espanyola.

Els diners de l’Estat que no té el poble

/ dimarts, 19 de juny del 2012 /
La situació econòmica comença a no ser clara. Uns economistes diuen que si això dura molt més sense que el Govern s'expliqui i posi en marxa el que ha de fer, o sigui apujar l'IVA i reduir els sous dels funcionaris en general, l'Estat no podrà recaptar els diners que necessita per a pagar deute i interessos. No ha sortit bé l'amnistia fiscal, doncs els diners continuen fugint d'Espanya i no apareix el diner ocult. El mercat negre continua funcionant com si res. Les previsions de l'Estat no s'han complert. I la prima de risc segueix pujant. Els indicadors senyalen que al deute públic cal sumar-l’hi el deute privat i el de les empreses. Espanya necessita molt més del que ha dit el Govern. Per a Europa, el problema ara és Espanya. No agrada la postura empresa pel Govern espanyol ni l'actitud demostrada davant les recomanacions d'uns i altres. Hi ha prou motius per a veure com hem perdut tota la credibilitat. No som un país fiable. L’arrogància, la fatxenderia, el negar la realitat inventant-ne una de nova per a guanyar temps, tot això no ha de servir per a seguir amagant la veritat.

Lliures o esclaus

/ /
Mai no m'hauria cregut que de gran començaria a parlar de la llibertat com a dret natural que s'ha de fer respectar en una democràcia. Sempre donava per fet que llibertat i democràcia son dos conceptes que van units. Un no pot existir sense l'altre. Els que hem viscut la nostra joventut sota una dictadura volíem llibertat i sabíem que la llibertat només pot existir en una democràcia. Però pensar que en una democràcia la llibertat pot desaparèixer, no ho pensàvem. Amb raó, algú ens podia dir que érem massa joves. La democràcia ha d'organitzar sempre la seva defensa institucional: sense llibertat no hi ha democràcia. Però aprofitant-se de la democràcia, és evident que hi ha qui intentarà destruir les llibertats conquerides. Que a la societat hi ha gent que s'acostuma fàcilment a viure sense llibertat és una realitat que no volem assumir. Ajuda a viure sense llibertat el creixement de l'Estat policial: la societat és plena de conformistes. Molts, prefereixen ser esclaus, no tenir pensament. Sacrifiquen la seva llibertat a canvi de l'existència. Renunciaran a l'opinió. Són els que voten disciplinadament els que els manen. En temps de crisi o de dictadura, acostumen a ser la majoria. Els governants no saben ben bé si representen individus o una massa amorfa, perquè els esclaus no manifesten mai públicament el seu pensament. La seva vida és el treball, viuen lligats al treball, no tenen altres ambicions, no manifesten el seu pensament, són silenciosos, no coneixen la crítica, són conformistes. La submissió és condició de la vida amb la llibertat perduda. La societat submisa no necessita la democràcia. En una societat conformista, la democràcia es converteix en un marc canviant fins que les noves generacions surten de l'espai tancat i desborden el marc. Llavors, tornen la llibertat i la democràcia. El cicle es renova en les societats en les que el poder es manté durant generacions sota el mateix timó. Finalment, els mariners descobreixen que els vents no sempre venen del mateix cantó.

La democràcia que necessitem

/ dilluns, 18 de juny del 2012 /
La democràcia que necessitem no apareix en cap memòria crítica. Necessitem un canvi de règim, reformes, superar un règim esgotat. Precisem d’un règim per a descobrir l'esperança. Necessitem una cultura política de construcció de la democràcia dialogant i tolerant, hem de superar els fracassos col·lectius i fer el canvi que el poble vol. Cal fugir de la partitocràcia espanyola i construir una política plural de veritat. Ens cal no caure en un règim caciquil on regnin la involució, l'atur, la pobresa, la misèria, la inseguretat, la intolerància i la conformitat. Necessitem lluitar contra els obstacles a l'esperança. Volem que arribin els temps d'un règim nou, just i solidari.

Democràcia vulnerable, país d’arribistes

/ /
Pilar Rahola escriu a La Vanguardia un article on diu que la nostra democràcia és una democràcia preadolescent, vulnerable, amb escàndols fangosos i sonors. També diu que les cambres de representació, o sigui el Congrés i el Senat, són una cerimònia de la confusió, on les majories parlamentàries esdevenen ariets d'imposició. Santos Julià a El País, per la seva banda, es pregunta si les nostres institucions són representatives. També, recorda aquell qualificatiu de fracàs històric quan es parlava de la Segona República i critica ara el Parlament espanyol, que no és capaç de crear una comissió que investigui el que està destrossant milions de joves que són a l'atur. També parla en el seu article d'un Govern que menteix i fa el contrari del que va prometre. Reconeix que els poders legislatiu, executiu i judicial es troben en els esglaons més baixos de l'estima ciutadana, doncs no volen donar compte de res, com tampoc els partits. Pilar Rahola, al seu article, critica també als partits que són governats per un aparell sectari, denuncia la sacralització dels partits per damunt dels seus militants, la partitocràcia, la seva manca de transparència en finançament i la manca de responsabilitat política, econòmica i penal de la gestió pública actual. Finalment, parla de que som una democràcia a mitges, adolescent, espantadissa i intervinguda; una situació que permet un paradís d'arribistes, doncs no es prioritza als partits la intel·ligència ni el lideratge dels polítics. Passa als polítics el mateix que al bust del president de la Segona República senyor Manuel Azaña, que el Partit Popular ha tret del palau de les Corts i ha enviat de nou a l'exili, segons diuen els diaris: a ornamentar el racó d'un edifici administratiu, degradant la seva honorable presència. Les seves despulles és evident que seguiran reposant a Montaubant per molts anys, vist com tracten els que es diuen demòcrates la imatge dels veritables dirigents demòcrates que els han precedit. Amb tot això, es fa pública la notícia d'una despesa de 190.000 euros acordada pel que va ser ministre socialista senyor Blanco per a fer i penjar un retrat del ministre conservador de l'anterior Govern senyor Álvarez-Cascos, al ministeri de Foment. En aquests moments, es pot considerar aquesta disposició de fons públics un acte de malbaratament dels diners que els comptes públics i el ministre d'Hisenda no haurien de permetre.

Absència anticontaminació

/ diumenge, 17 de juny del 2012 /
El rei Joan Carles I, com a primera autoritat inviolable de l'Estat, ha decidit, segurament per lloable i prudent consell, anar a l'Aràbia Saudita per a assistir a l'acte d'acomiadament religiós del rei àrab mort. No serà, doncs, present a l'acte de commemoració del bicentenari del Tribunal Suprem espanyol. Cal felicitar a qui hagi tingut la iniciativa de preferir un viatge del Rei lluny de la seu del Tribunal Suprem i del seu president, prioritzant anar a dir adéu a l'amic abans que suportar el ridícul d'un acte en què tindria al costat -i amb qui s’hauria de fer la foto de record- a un president que es diu quarta autoritat de l'Estat, però amb dimissió anunciada pel proper dijous. Tots esperàvem que el Rei prendria la decisió de no anar a l'acte amb qualsevol excusa, si aquest president no dimitia abans. El Rei, aquesta vegada, conscient de la responsabilitat i del deshonor que podia assumir anant a l'acte a fer-se una foto, ha fet bé. No es pot permetre la ‘melange’ amb gent que no ha entès que certs càrrecs són -i s'hi ha d'arribar- amb vocació de servei. Qui s'aprofita del càrrec per a fer turisme o per a serveis més enllà del permès, carregant força despesa pública innecessària per a atenció personal seva i dels seus acompanyants, assistent i policies d'escolta; en hotels, restaurants de luxe, vehicles i altres en temps de crisi com els actuals, no mereix cap reconeixement. Ni l'honor de presidir el bicentenari d'una institució cada dia més desacreditada per aquestes situacions i no pas per manca de qualitat jurídica. La primera autoritat ha fet bé de no acompanyar a la quarta, que li deu respecte donat que constitucionalment administra la justícia, semblava que en nom del Rei. Però aquest president, tothom sap ara, gràcies a la premsa, que se l’ha administrat en interès propi, sense pensar a qui podia comprometre. Els jutges degans, amb molta dignitat, li han dit el que calia. Molts dels seus companys del Consell General del Poder Judicial, també. L'acte oficial del bicentenari serà un acte sense relleu reial, deslluït i sense honor, amb un cost de desplaçaments d'invitats estrangers i espanyols que valdria la pena de conèixer i que surti publicat. Estarem pendents de les notícies i de no haver de llegir la Bíblia per a veure què s'hauria de fer si el nostre personatge insisteix en no dimitir. El millor que podia fer el Rei d'Espanya, doncs, és el que ha fet: allunyar-se de la contaminació.

Les teranyines de la democràcia

/ /
Que dos poders polítics, pilars de l'Estat actualment dit democràtic, estiguin encara avui en discussió no és gens estrany als nostres dies. S'acusa al Rei d'Espanya de corrompre els bons costums i vida exemplar que predica per als altres (i no diem res de la despesa innecessària que produeix!). S'acusa al president del Tribunal Suprem i a la vegada del Consell General del Poder Judicial de mentir i fer un ús abusiu dels diners públics, amb despesa no vinculada a les seves obligacions oficials. L'expresident de Cantàbria senyor Revilla ho deia ahir a la nit amb una afirmació contundent en un programa de Tele 5. Tot això i més fa que existeixi un creixent divorci entre ciutadans i partits, que cada dia més gent ataqui els partits com a ens subvencionats per l'Estat per a fer una política que no es passi de les regles prèviament marcades. Els reglaments dels parlaments són estrets i limitadors, com deia en Labordeta. La gent ataca els polítics perquè, diu, s'allunyen del que interessa als ciutadans; perquè les respostes que donen els polítics són la demostració més clara d'un frau inimaginable per la societat de 1977, que volia construir un món lliure de teranyines, corrupció i actituds neofeixistes. No hem d'oblidar aquella denúncia per estafa que va presentar un dia Lluís Llach a Madrid. Ens volíem allunyar de la dictadura i hem permès que la direcció política de l'Estat i les institucions es convertís en quelcom impenetrable per al ciutadà normal, per al que no forma part de les conspiracions. La gent veu que segueixen tapant-se, diputats i responsables, les vergonyes davant el poble, com passava en temps d’en Franco. La gent comença a dir-se que viuríem tots millor sense polítics, alguns fins i tot pensen que seria aconsellable un govern de tecnòcrates. No pensen que els tecnòcrates no són gent independent. Tothom que té poder té pensament, i a la història encara no hem superat la dicotomia conservadors-progressistes. El tecnòcrata tendeix a ser conservador, no creu en el poder democràtic i el seu conservadorisme es converteix en reaccionarisme. El ministre de l'Interior espanyol, senyor Fernández, i el conseller de la Generalitat senyor Puig, avui tan criticats, serien considerats sants. Tinguem, doncs, en compte que la democràcia té teranyines i poders manifests i ocults. No farem millor democràcia tan sols cantant allò de l’elefant que es balancejava sobre una tela d’aranya. Cal llegir el llibre col·lectiu editat per Ariel Política para apolíticos. Té moltes respostes per a aclarir la crisi política que vivim a Espanya. El que és diferent és Catalunya, que disposa, sortosament, d'una vida política plural.

Se creen señores feudales

/ dissabte, 16 de juny del 2012 /
Decía Nikolai Berdiaeff que la historia, al igual que la naturaleza, tiene un ritmo, una acompasada sucesión de épocas y de períodos, una alternancia de tipos diversos de cultura, de flujo y de reflujo, de encumbramientos y de depresiones. Berdiaeff, en su libro Una nueva edad media. Reflexiones acerca de los destinos de Rusia y Europa que publicó en 1924, expulsado de la URSS, ya decía que había nacido una nueva Edad Media. El cambio de épocas, según él, no se hace sin trastornos y catástrofes, naufragio de civilizaciones. Igual que se derrumbó el mundo antiguo, se derrumbó la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas. Es una época de transición del racionalismo al irracionalismo y al obscurantismo. Las ideas adoptadas por los que se llamaron avanzados y amigos del progreso han envejecido, han perdido su significado revolucionario para el mundo actual. En el nuevo mundo que está emergiendo ya no será posible recurrir a las viejas acepciones. Ninguna revolución ha librado a los intelectuales de discutir sobre las ideas reaccionarias y las de progreso. A cada cambio histórico, han seguido nuevas nociones. Llegó a ser reaccionario en el mundo cristiano, dice Berdiaeff, defender la civilización y la cultura antiguas. Es, pues, reaccionario querer retroceder a un pasado de antiguos principios y tinieblas, pues no se vuelve a lo que en el pasado hay de temporal; son los principios que hicieron descomponerse el pasado. Se ha descompuesto también el mundo anterior a la Segunda Guerra Mundial, como ahora se está descomponiendo el mundo de los bloques y de la Guerra Fría. Pero estaremos de acuerdo en que nada es obra del azar. La experiencia de la libertad se abre ahora paso frente a los nuevos señores feudales, los mercados y los políticos que les sirven, que quieren hacernos regresar a los tiempos antiguos del administrado y el dócil servidor sin derecho a opinar y que sólo vive para trabajar y llenar las arcas de su señor: hoy el Estado, en una época sin religión ni creencias, sin fe en nada. Pero en un mundo que tiene a Bruce Springsteen, a Madonna, a John Lennon y a Shakira, los criterios filosóficos del Che Guevara, el ejemplo de Adenauer i de De Gasperi, Gandhi, Obama i Aung San Suu Kyi, las encíclicas de Juan XXIII y Pablo VI. El futuro es, pues, la descomposición de una sociedad corrompida por el exceso materialista, para crear un nuevo derecho y unas nuevas constituciones que alberguen la lucha de intereses opuestos, la competencia y la necesaria solidaridad entre los desfavorecidos. En esta nueva sociedad, no caben los señores feudales, aunque los dirigentes políticos conservadores se crean que son los elegidos para marcar el camino de la contención de las quejas sociales y las reglas de supervivencia en una sociedad que quieren dominada por una casta y al servicio de una oligarquía financiera.

La fi de l’Estat que coneixem

/ /
Deia fa uns dies el catedràtic de Dret Internacional senyor Xavier Pons que l'Estat que coneixem, més tard o més aviat, ha de desaparèixer. L'Estat és un invent del segle XIX, una conseqüència de la Revolució Francesa orientat a organitzar l'Administració pública i el territori. Avui, ens trobem que poden existir estats sense territori com les illes Tuvalo, que esperen la immersió amb la pujada de les aigües del mar, o estats amb territoris esqueixats d'altres estats, com poden ser les illes Fèroe i Groenlàndia; estats creats sobre una base territorial aliena, com Israel, el 1948, o pobles amb base territorial, com Palestina, que no són reconeguts com a Estat a les Nacions Unides. Altres territoris que esperen ser admesos en el concert de les nacions són Escòcia i Catalunya. Llençar una pedra ben amunt, com un coet, pot produir una pluja d'estats. L'Estat sabem ara que no és la nació, que no és la terra, que no és la corrupció de les institucions. L'Estat no són els funcionaris. L'Estat no és el poder de qui mou la maquinària del poder i dels mercats que obliguen el poder. L'Estat és avui una realitat imprecisa i complexa que no podem definir com en un manual de Ciència Política. L'Estat és una realitat operativa que existeix en els butlletins oficial, les lleis administratives i els codis penals. El coneixement que tenim de l'Estat no ens permet identificar responsables més enllà dels funcionaris que hem d'anar a saludar per resoldre problemes. Sembla que és un ens al servei del poder que pot fer fracassar el Govern. De fet, la corrupció espanyola i la política de la mentida pietosa, ben coneguda ara a la Unió Europea, han fet fracassar les polítiques de contenció del Govern conservador. Ens cal, doncs, inventar un nou Estat que no signifiqui abusos de poder, que no confongui autoritat amb poder, que sigui un element públic de servei i solidaritat social, no un sector privilegiat en nom de la seguretat en el lloc de treball. Cal inventar un nou model d'Estat per al futur d'una humanitat diferent, empobrida però solidària. No és suficient per aquest nou model el concepte d'Estat segons la sentència del Tribunal Constitucional 4/81, de 2 de febrer, afirmant que l'Estat és una organització complexa. L'Estat i els tribunals ho saben.

Europa, com la veu cadascú

/ divendres, 15 de juny del 2012 /
Europa és una realitat política poc coneguda a Espanya. Més aviat, és un concepte desconegut. No s'explica a les escoles ni a les universitats. Els dirigents polítics parlen molt poc d'Europa, ara una mica més donades les circumstàncies. Ens sorprèn l'enfrontament entre el Govern espanyol i el comissari europeu senyor Almunia. El Govern li demana lleialtat amb Espanya i ell es deu a Europa. I la pregunta és: Lleialtat, per a què?. Doncs, si ha de dir mentides, millor que no les digui. Ja n’hem tingut prou amb el senyor Aznar, el senyor Zapatero i, des de fa cinc mesos, el senyor Rajoy. Comissió Europea, Consell, Parlament Europeu, Tribunal de Justícia de la Uniò Europea... són institucions pràcticament desconegudes i la gent no en sap les seves funcions. I no diguem el Consell d'Europa i el Tribunal Europeu de Drets Humans!. Els ara anomenats ‘pares fundadors’ de la Unió europea són altres desconeguts de la ciutadania espanyola. Europa és ara la butxaca dels ciutadans, dels esforçats ciutadans que intenten arribar a final de mes amb el que poden o amb l'ajut dels avis. No serveix de res que ens inflin a esports, festivals de música i concerts ni que s'esperi la dispersió de l'estiu per les vacances. Alguns rics es preparen viatges de plaer on no hi trobaran els pidolaires i captaires de la terra: serà un descans per a ells perdre de vista el que passa cada dia a casa nostra. La crisi queda ara per a que la cimentin els diaris que poca gent llegeix i per a que els dirigents polítics es barallin una mica més fent declaracions i més declaracions. El joc de sempre. La veritat és que a casa nostra, Europa és com la veu cadascú.

El desenvolupament de la democràcia

/ dijous, 14 de juny del 2012 /
Cada dia que passa, ens donem més compte de que les coses no són com ens les varem prometre l'any 1977. Podem dir, escriure i dibuixar el que ens sembla, sempre i quan algú no interpreti que l’estem injuriant o fent un ultratge susceptible de ser sancionat. Recordem el cas de la revista El Jueves i d'altres. Ara, a un diputat mallorquí, l'alcalde de Manacor, els del seu partit, el Partit Popular, l'han suspès de militància per defensar el català contradient les instruccions i disciplina de la seva formació. El PP ha perdut la pluralitat que li va donar cohesió i força política. Ara, s'imposa la línia dura, la versió única i oficial de tot el que convé dir i fer. Tenim llibertat per a criticar. Però la crítica no va gaire lluny. La crítica no arriba als diaris. A més, la gent cada dia en llegeix menys. El món de la comunicació ha entrat en la crisi. No hi ha vendes i baixa la publicitat. No arriben els diners per a pagar a tota la plantilla. Sobra gent. Els acomiadaments també han arribat a la premsa i la ràdio. La democràcia necessita llibertat. La llibertat requereix informació i debat, crítica i comunicació. Si no hi ha debat, crítica, informació i coneixement de les coses, la consciència democràtica s'adorm. La democràcia no es desenvolupa. Tot és irreal en una democràcia que ens volen fer creure que funciona. Anar a votar un cop cada quatre anys llistes tancades ja és suficient. És una nova manera de governar. “M'heu votat i ara es farà el que diuen els que han guanyat i manen, es trobin o no a les llistes electorals”. El desenvolupament de la democràcia és irreal.

El socialisme, o sigui Europa

/ dilluns, 11 de juny del 2012 /
Sembla que a França guanyen les eleccions legislatives els socialistes, l'esquerra moderada. La democràcia ha deixat de ser un instrument de la revolució des de fa molts anys. És el que va passar a Espanya en temps de la Segona República. Es van confondre les possibilitats. És el que va passar a Alemanya amb els nazis: guanyades les eleccions, van imposar la llei de la por i la repressió i van destruir les llibertats. Calia reinventar la democràcia i ara cal reinventar la recuperació d'Europa. Tenim la sort de que els Estats Units encara veuen la possibilitat de compartir amb Europa la defensa i l'expansió en el món actual de la democràcia que coneixem a l'occident. Cal començar a pensar en grans partits europeus, sortir de l'àmbit petit dels estats. El món plural no pot ser bipolar. Hem de ser capaços de començar a construir organitzacions polítiques defensores de les llibertats i la democràcia plural arreu d'Europa. Tan sols la democràcia plural pot assegurar la supervivència de la democràcia en un món de conspiracions, lluites de poder, especulació i que està empobrit. Tan sols la democràcia plural pot impedir la desviació de la societat cap a nous esclavatges dels sous reduïts, de les pensions de misèria, de la falsa llibertat, de l'afirmació de les elits que avui pugnen per dirigir les institucions.

Recordem el Contuberni de Munic

/ /
Fa cinquanta anys, l'any 1962, en ple franquisme, es van reunir a Munic, en un congrés europeista, els partits democràtics clandestins de l'oposició al franquisme. Es van trobar José María Gil-Robles Quiñones y Rodolfo Llopis. El primer, com a vell dirigent de la CEDA durant la Segona Repúbica i, en aquell moment, president de la Democràcia Social Cristiana, partit clandestí de l'oposició del que el meu pare era vicepresident a l'interior durant l'exili de Gil-Robles, junt amb el madrileny Jaime Moutas Meras. El segon, Rodolfo Llopis, com a secretari general del vell Partit Socialista Obrer Espanyol a l'exili des del final de la Guerra civil. Es van abraçar públicament. Va ser l'acte inicial, el senyal de la reconciliació entre monàrquics i republicans, entre gent de dretes i gent d'esquerres. Va ser l'acte que fa enfurismar els franquistes, capitanejats pel llavors ministre d'Informació i Turisme, senyor Manuel Fraga Iribarne. El ministeri va editar un fulletó titulat La Marsellesa de los Borrachos intentant ridiculitzar l'acte. Van castigar la majoria dels espanyols assistents amb la deportació a Fuerteventura, a l'exili i a la pèrdua de càrrecs. La repressió i vigilància policials van ser implacables amb els assistents a l'acte. Recordem Fernando Álvarez de Miranda, Joaquin Satrústegui, Jaime Miralles, Jesus Barros de Lis i tants d'altres. Però el que no està clar és si hi va anar algú d'Esquerra Republicana de Catalunya. No tenim aquesta informació. Passats uns anys, quan ja es començava a moure la campanya pel retorn del president Tarradellas, el meu pare va organitzar a París una trobada entre Gil-Robles i el propi Tarradellas. Era importantíssim que la gent de l'antiga CEDA reconegués la Generalitat, que la reconciliació fos total. Gil-Robles, però, no va arribar a trobar-se amb Tarradellas. Va trobar excuses per no anar a veure’l. No es va moure pel retorn del president i el reconeixement de la Generalitat, fets que la dignitat nacional catalana exigien. El reconeixement de la Generalitat, finalment, es va pactar amb la monarquia i el Govern Suárez de transició. Hi van intervenir personatges com Carles Sentís i altres fins aquell moment absents del procés. Però, fent de mecenes, van posar els mitjans que la gent humil i de classe mitjana no tenien. Els valors de Munic, si es veritat que es troben a la Constitució de l'estat espanyol, més aviat demostren que es pretenia un repartiment de poder entre forces centralistes que no complien les expectatives de l'oposició catalana reunida a l'Assemblea de Catalunya. Els partits i el Govern espanyols van fugir de reconèixer el dret d'autodeterminació de Catalunya, tan sols es van mostrar partidaris d'una descentralització administrativa, que és el que ha acabat passant.

Cent mil de nou

/ diumenge, 10 de juny del 2012 /
Primer, van ser els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van envair Espanya per interès de la Santa Aliança absolutista dels reis i tsars europeus per a imposar la monarquia absoluta del rei espanyol Ferran VIIè. Ara, resulta que el Govern espanyol, que ens amaga moltes coses, demana els diners d'Europa, els cent mil euros oferts per Brussel·les per a salvar les institucions financeres espanyoles, malgrat que la senyora De Cospedal ens digui que tenim una economia sanejada. No sabem què entén aquesta senyora per economia sanejada: suposem que el sou que guanya per fer el paper que fa. I el president del Govern ha decidit anar a Polònia a veure el partit de futbol entre les seleccions nacionals d’Espanya i Itàlia, un cop ha sabut que ens donaven els diners, deixant el ministre d'economia senyor De Guindos donant les explicacions que li ha semblat, sense que hagi explicat el cost del préstec-rescat financer. Una sensacional decisió per a acabar de fer emprenyar la gent sensata a Europa i a Espanya. Sembla que fem els possibles per a presentar, a nivell internacional, Espanya com un país de pandereta, un país poc fiable. Ara, s'hauria de vigilar l'administració d'aquests diners que ens deixen, no sigui que els aprofitats de sempre ja estiguin fent cua per a recollir la seva part del pastís mentre els altres seguim pagant la festa. Cal vigilar que no se'ls gastin en curses de braus i caps de setmana a Marbella durant l'estiu. Cada dia és més evident que és mentida que la llei és igual per a tots o, com deia Miguel Angel Revilla, que ningú no és més que ningú. Els defraudadors només han de pagar un 10 per cent i ja poden fer córrer els seus diners per qualsevol establiment bancari a Espanya: no els preguntaran si es diner procedent de blanqueig o evadit. Mentre, el Rei podrà decidir si ara es deixa convidar a caçar elefants de nou o el que vulgui, alhora que els altres mirem d'omplir el compte per a pagar els deutes. El Rei seguirà sense donar comptes del que ingressa i del que gasta o de si cobra o no comissions per la venda d'armes a països àrabs. El senyor Dívar, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, tampoc vol donar explicacions de la seva despesa institucional per desplaçaments a Marbella, que no se sap ben bé per què han servit. Un acaba entenent el perquè el senyor Rajoy agafa l'avió i se’n va a Polònia a veure un partit de futbol. Nosaltres veurem la tele, que és un pel més baratet. L'absolutisme de nou està servit, de moment per majoria parlamentària. I encara hi ha qui ho troba bé. Però donar sempre la culpa de tot al Govern anterior no és bona solució. Ull doncs, amb els amics del Govern que a partir d'avui s'apropin pels bancs i caixes. La veritat és que som tots plegats cent mil milions d'euros més pobres.

Manuel de Montsuar

/ dissabte, 9 de juny del 2012 /
El canonge Montsuar va ser un exemple patriòtic de defensa i exercici de la sobirania en la història de Catalunya, en proclamar fora de la llei el rei de Castella Joan II que volia empresonar a Lleida el seu fill, el príncep de Viana. Avui, dia 9 de juny de 2012, 550è aniversari de l'acte de declarar incomplidor de la llei al rei Joan II de Castella i foragitar-lo de Catalunya, un conjunt d'entitats han lliurat als diputats del Parlament de Catalunya -presents a l'acte d'homenatge a la fita, fet precisament davant l'edifici de l'actual seu del Parlament de Catalunya- un manifest demanant el plantejament d'una resolució de destitució de l'actual Comte de Barcelona pels seus actes i conducta, contraris als interessos i drets nacionals de Catalunya, a la que ni reconeix com a nació. El Parlament és el temple de la llibertat, la llei i la democràcia. Per això, ha estat el lloc elegit per l'homenatge. S'ha demanat acabar amb la política de la farsa i la mentida. S'ha d'obligar al Rei actual d'Espanya a respectar la veu del poble i la legalitat. Ens cal una Catalunya lliure d'enganys, de corrupció i de botiflers col·laboracionistes. Unificar esforços ens ha de permetre fer possible el que fins ara semblava impossible. Hem trigat 37 anys a presentar-nos davant el Parlament reclamant els drets de Catalunya a la seva república. Han mancat diputats. No hi eren els dels actuals grans partits. Clarament, manquen els valors republicans al Parlament. A les properes eleccions hem de treballar per a omplir el Parlament de diputats republicans que respectin les regles de la democràcia.

Diners per als pobres

/ divendres, 8 de juny del 2012 /
La Fundació de la Junta Constructora del temple de la Sagrada Família ha fet donació a Càritas de la quantitat d'un milió d'euros. Si tenim en compte que el monument eclesial rep cada any uns tres milions de visitants, que paguen entre 11 i 20 euros cadascun per a entrar al temple en construcció, la donació significa un 2 per cent dels ingressos d'un edifici que té un pressupost de despesa de 31 milions: encara sobren uns 20 milions dels què no expliquen que en fan ni on els dipositen. Ara és el moment de demanar transparència i de que la Fundació expliqui els diners que belluga i com els belluga. Hauríem de saber si pensen pagar impostos voluntàriament sobre el valor de l'edifici avui convertit en negoci turístic i si pensen o no destinar més diners per a ajudar els pobres a suportar la crisi. És el moment de que els poders públics supleixin les febleses privades. Ara els pares, molts pares, no poden pagar l'esmorzar i el dinar dels fills. És el moment de que alcaldes i càrrecs de Benestar Social es plantegin una política social per a temps de crisi de posar més diner públic a disposició de les entitats que preparen els menjars i l'alimentació indispensable per a la gent jove i destinar-ne menys a festes i festetes, a assessors que ni es veuen, a despesa de cotxes oficials, a dietes innecessàries i altres coses supèrflues. No es guardin els diners esperant que sigui l'ànima ciutadana la que mobilitzi els cors i el diner privat per suplir aquestes deficiències. Per què les cuines militars no ajuden els pobres?.

Ciutadans contra l’Estat

/ dijous, 7 de juny del 2012 /
Cada vegada més, veiem l'Estat com l'enemic del ciutadà. L'Estat s'empara en el dret coactiu, tingui o no tingui raó. Els funcionaris, davant els jutges, gaudeixen de la presumpció de veracitat en els seus documents oficials. Això ja va començar amb els atestats per accidents de circulació. O demostraves un error en l’elaboració del croquis i recepció de la informació o es donava per bo l'informe dels actuants. Hauríem de posar-nos al costat del dret de la raó, no del de la coacció. Igual passa amb les multes de trànsit. I ja veurem com acaba la festa del ‘jo no vull pagar’... La por pel què passarà ha existit sempre. Més ara, quan la presumpció de veracitat té força de llei a favor dels funcionaris. No existeix un equilibri en les actuacions dels uns contra els altres. Sempre ha tingut l'Estat una posició de força en tot. L'Estat només es posa al costat del ciutadà en les grans catàstrofes, en ocasió dels incendis forestals. Però són accions curtes. El bosc cremat, desaparegut, s'ha de repoblar i ara ja no ho faran els bombers, no són els competents. És molt corrent sentir aquesta cançó de “jo no sóc el competent”. També el problema dels horaris de l'Administració és quelcom difícil d'entendre. Oficines que no reben fins a les 12 hores, quan la gent treballa i ha de deixar la feina per anar a fer cua, altes als padrons sense comprovar res... Tot per la via informàtica. Tot és qüestió d'omplir formularis.

Corrupció institucional

/ /
És el sentiment que té la gent per tot el que està passant... Cessaments i nomenaments de càrrecs, telefonades i reunions secretes, informació filtrada, aquest donar compte de les coses a mitges. Se'ls ha pujat el poder al cap?. Tenen el poble més que preocupat pel què fan i el què passa. Les enquestes, però, no ho reflecteixen. Qui enganya?. Quins muntatges d'opinió es fan?. No hi ha jutges a la presó. No hi ha polítics corruptes a la presó. I els banquers: Mario Conde ja hi va passar, en Jordi Pujol va tenir també el seu procediment. Ara, segueixen com si res els que deixen els consells dels bancs i caixes. Algun indult hem llegit per a un important càrrec bancari condemnat. Tenim la sensació de que no ens diuen la veritat de les coses que passen, que la política es fa en reunions secretes i amb trucada per mòbil. Els presidents del Govern acaben sent presoners del seu propi palau i el seu entorn. Ja ni coneixen el carrer. No saben què passa al carrer. De la gran corrupció passem a la petita. Els petits també saben alguna cosa de la corrupció. En nom de la moral pública es tapen unes coses i se’n destapen unes altres. Uns volen treure porqueries als altres mentre la corrupció general segueix viva: concessions, llicències, subvencions que es coneixen des de temps de la dictadura franquista. Això no ha canviat. Canviar les lleis no va canviar les formes de fer i maneres de ser. La monarquia, com a primera institució, no n'està exempta. Espanya és un país considerat d'alt nivell de risc. S'ha de vigilar un poble que prefereix gastar-se els diners en curses de braus per a divertir-se abans que donar feina als treballadors amb els mateixos diners.

De nou, mentides, por i secretismes

/ /
Com si anar reclamant la retirada de la bandera espanyola de les seus dels districtes de Barcelona sense haver recuperat la sobirania perduda el 1714 fos el camí per a instaurar una república a Catalunya, per a recuperar el sobiranisme... Tan sols demostren aquests actes la situació real en què es troba el país. Som una regió a la que es discuteix dient-li que mai no va ser Estat sobirà per pertànyer, diuen, a la Corona d'Aragó, i després a l'imperi espanyol. Ignoren que el Rei d'Aragó va respectar les institucions, drets, llengua, costums i tradicions de Catalunya. Però qui l'acaba de fer més grossa després d'escoltar el parer del Consell de Ministres de la Unió Europea ha estat la ministra de Foment, abans Obres Públiques, la senyora Ana Pastor, assegurant una política d'igualtat entre territoris de manera que farien el corredor central. En canvi, a diferència del que diu la ministra, les inversions estrangeres s'asseguren si es fa el corredor ferroviari mediterrani, el que va des d’Algesires fins a la frontera amb França passant per Màlaga, Múrcia, València i Catalunya. Si el 50 per cent de les exportacions passa per l'eix mediterrani, no s'entén que la ministra -contra l'opinió d'un consell de ministres europeus que li va negar subvencions per al corredor central- s'entesti en fer aquesta infraestructura rebutjada. Sembla que es pensi que no s'assabenten a Europa del que diu a Espanya, a Càceres i a Madrid. Contribueix amb aquesta mentida a fer perdre més credibilitat, encara, al Govern espanyol. L'eix que proposa la ministra passant per Madrid és la mentida de la desigualtat, de voler potenciar la franja agrícola i el desert industrial en lloc de la indústria productiva i innovadora de la perifèria ibèrica, Andalusia inclosa; la política de l'Espanya radial, com la política dels aeroports: tot per a Madrid, res per als altres. Fan viure el país en una situació de temor: la gent espera el ‘corralito’, ningú no fa reserves per a l'estiu, la intervenció dels homes de negre s'espera d'un moment a l'altre i especulen amb la caiguda d'Espanya com a possible detonant del trencament d'Europa i la caiguda de l'Euro, quan tots sabem que Europa no es trencarà per Espanya. Ens menjarem la supèrbia amb patates remenades, segur. Potser que Marina d'Or ens arregli el problema quan en torni a fer propaganda la Sophia Loren, si Eurovegas es confirma que s'instal·larà en terres valencianes, aprofitant el que hi ha fet i l'aeroport, avui perdut, de Castelló. Per què no?. El millor d'aquesta història són els secretismes de com es porten les coses i els rumors que es fan córrer. Però el que és imperdonable és la mentida i l'engany al poble. En properes eleccions els demanarem comptes, com ha fet França en les presidencials i el diumenge farà en les generals.

La Commonwealth del cel

/ dimecres, 6 de juny del 2012 /
Ens passa desapercebut a Catalunya que existeix una organització de nacions molt sui generis de la que en formen part 54 estats. La investigadora de la Universitat de Londres i professora de Dret Internacional de la Universitat Internacional de Catalunya Maria Mut Bosque ens va fer ahir a la tarda una conferència sobre la Commonwealth amb una visió radicalment diferent de la que ens tenien acostumats fins ara. Aquesta unió és una associació voluntària d'estats d’acord amb la filosofa del Common Law, que es regeix per les normes de dret internacional. Però no té un tractat fundacional, la qual cosa permet que la doctrina desclassifiqui aquesta Commonwealth com a organització internacional. Per a formar-ne part, s'ha de ser un estat sobirà, respectuós amb la democràcia, l'imperi de la llei i els drets humans. A més, han d'existir lligams o vinculacions històriques amb el Regne Unit de la Gran Bretanya. En formen part països que també ho són de la Unió Europea, com Malta i Xipre. Podria ser-ne membre l'illa de Menorca si fos un estat independent. I per què no uns Països Catalans sobirans? La Xina podria ser membre pels seus antics lligams amb l'imperi britànic si fos admesa un cop acreditat l’acompliment dels principis democràtics i el respecte als drets humans. En aquesta associació voluntària, tots els estats són iguals. Les decisions no són obligatòries, excepte les desvinculacions. Inicialment, el naixement de la Commonwealth va ser una resposta pacífica i diplomàtica al desmembrament de l'imperi britànic. Un exemple del que no va saber fer Espanya amb el desmembrament de l'Estat espanyol i la fugida de les antigues colònies i territoris d'Ultramar. Hi ha estats petits, vulnerables, amb problemes, a tots els continents. La Commonwealth els ajuda amb recomanacions, transferència de ‘know how’ o formació de quadres. També es dona el cas d'Irlanda, que la va abandonar pel fet que n’és el cap la Reina d'Anglaterra. Però l’Índia és una república i no hi ha posat problemes, com tampoc el Canadà ni Austràlia.

La Catalunya plural i patidora

/ /
Ara que la Patricia Gabancho, la nostra escriptora independentista nascuda a la República Argentina, escriu al diari El País en castellà; ara que l'expresident Jordi Pujol publica també les seves memòries en castellà, podem afirmar que Catalunya és plural. Plural en tot: en idiomes, en partits, en gent, en cultures, en ètnies, en religions, en nacionalismes. Catalunya és la Casa Gran de la democràcia. Tenim nacionalistes, catalanistes, independentistes, gent pragmàtica, il·luminats o republicans. Tenim alternatives per a tot i no ho volem veure. Tenim una mica de sobirania, molta cedida a Europa a través d’Espanya i molta en mans de l'Estat central. Ara, preparem el pagament de l'impost de la renda i el del patrimoni. Els fraccionarem, doncs la càrrega és forta enguany. Però la Catalunya patidora esperarà pacientment el pacte fiscal que negocien amb saviesa el president Mas i el seu equip. La Patricia Gabancho, en posar-se a escriure en castellà, ens ha obert les portes de Madrid. Ara ens escoltaran. Ja no diran que no ens entenen. No caldrà regalar-los per Nadal a la gent de la capital i a molts de Barcelona diccionaris Català-Castellà. Podrem regalar-los directament els d'anglès i alemany.

Save the children and the grandparents

/ diumenge, 3 de juny del 2012 /
El Txad no és l'únic lloc on s'espera la mort de centenars de milers de nens si no els arriba alimentació suficient. On hi ha gana, hi ha mort, manca d'escoles, de cultura de pau. Trobarem nens soldats a moltes nacions vulnerables econòmicament i també esclavatge sexual de les dones. La força de les armes com a única llei i raó. Els grans tampoc no compten. Han de morir com els indígenes que, arribat el fred, es posaven asseguts davant la tenda a esperar el moment de la seva marxa del món material, amb el somni dels que ja han complert les seves funcions i d’acord amb la natura. On els pobles són febles, on els principis de la democràcia no es respecten, on els drets humans no existeixen, l'abús i l'explotació del poble animalitzat per unes minories, a la vista de tot el món civilitzat, és la norma habitual. Les riqueses del territori, el poder i l'ambició econòmica són les regles conegudes. Ha canviat alguna cosa en aquests darrers 50 anys a la Guinea Equatorial espanyola que, entre dictadors, varem deixar el 1968, abandonant a la seva sort una població explotada i espoliada, amb un índex d'analfabetisme, malalties i pobresa prou important?.

El federalisme, més a prop

/ /
El senador del PSOE Luis Fajardo Spínola, personatge canari estudiós i carregat de bones intencions, va publicar l'any 2009 un estudi titulat ¿Hacia otro modelo de Estado? Los socialistas y el Estado Autonómico. El PSOE, des de la seva fundació, ha estat sempre federalista. Per aquesta raó, costa d'entendre que hagi mutilat, en sessió parlamentària, l'Estatut de Catalunya de 2006 després de passar la tisora, com deia l'Alfonso Guerra, i hagi callat respectuosament davant la Sentència del TC de 2010. Pasqual Maragall també tenia aquesta esperança de reconstrucció d'una Espanya federal, equilibrada i respectuosa amb la seva realitat plural en tots els ordres. Però la realitat política ens ha conduït cap altres situacions. L'Estat espanyol aconsegueix una bona caixa fiscal a Catalunya i no la vol deixar en mans del Govern de Catalunya. L'enfrontament per la gestió dels diners públics genera més esperit independentista, doncs el poble català veu com se segueixen malgastant els diners recaptats per Hisenda; per exemple ahir, amb una desfilada a Valladolid mobilitzant tropes, seguretats i fent despeses de desplaçament. La gent es pregunta per què tant carnaval i si no era més senzill fer un dinar, amb cava i tot, a la Sarsuela, del Rei, cap de les forces armades, amb els caps militars i ministres que tenen alguna cosa a veure amb l'exèrcit. Estalviar diners en la despesa pública és el que vol el poble senzill, doncs cada dia hi ha més gent fent cua als menjadors socials i demanant caritat. Per què no fa el Rei com el president de l'Uruguay i obre els palaus que no utilitza habitualment, com el Pardo, Marivent, Montjuïc i els que no sabem, als ‘sense sostre’ i a la gent que passa gana?.

Cap un nou model d’Estat

/ /
Ara si, ara no, comença a donar la sensació de que el model d'Estat autonòmic que coneixem ha exhaurit la seva virtuositat d’acontentar les reclamacions de poder disposar de diners a totes les províncies de la Castella imperial. Es volia recompondre l'imperi espanyol parlant del programa de televisió 300 millones, quan resulta que l'imperi britànic ja no existeix, transformat en comunitat de nacions, plural, multicultural i multiracial. L'Espanya imperial dels somnis d'uns quants no ha sabut crear una comunitat de nacions similar a la Britànica. Ni al petit territori que li queda a Espanya es respecten les nacionalitats històriques nascudes abans o al mateix temps que Castella. Fins i tot en això, Madrid arriba amb retard a la història. Quan es desperten les guerres colonials espanyoles, condecorant els morts de la batalla del Rif fa 91 anys, ja només cal esperar que aviat condecorin els soldats castellans morts a la batalla de Barcelona l'Onze de Setembre de 1714 o els regiments marroquins que van lluitar al costat de Franco contra l'exèrcit de la República. Caldrà començar a pensar que necessitem un nou model d'Estat, no un retrocés de model cap al centralisme unitari a l’estil de Primo de Rivera entre 1923 i 1929. Els pobles de la perifèria estan disposats al canvi. Però sembla que a Madrid no ho estan. De nou, hem de tornar a dir que els pobles menystinguts i vexats política i jurídicament a la península ibèrica hauran de posar-se d'acord per a canviar les coses. La democràcia que no poden abolir, aprovi les lleis que aprovi la majoria absoluta dels populars per limitar-la i fer-la seva, permetrà, en un futur no gaire llunyà, introduir el canvi per la via electoral. És una qüestió de temps.

Plurilingüisme i castellà ofensiu

/ dissabte, 2 de juny del 2012 /
Avui, m'he trobat amb un curiós incident, en una cafeteria d'autopista, que, penso, no és la primera vagada que es produeix. Ni l’última. Jo em trobava amb la meva senyora prenent un tallat. Quan hem arribat, estàvem sols i xerràvem amb el personal de l'establiment en català, parlant de com les mares escalfaven la llet pels cafès amb llet i els tallats. Darrere nostre, una mica després, ha entrat una parella d'uns 65 ó 70 anys que parlava en català i nosaltres hem seguit parlant en català. De sobte, en arribar al mostrador, la senyora es dirigeix a la cambrera i li demana en castellà dos tallats: un per a ella i un altre per al seu marit. No m'he retingut i, immediatament, he interferit i li he dit a la senyora que podia parlar a la senyoreta en català, doncs l’entenia i el parlava correctament. La senyora ha seguit dirigint-se a la cambrera en castellà i la noia li ha contestat en castellà, suposo que per si de cas. I la noia em mirava, com dient-me “jo estic a sou i m'he d'aguantar en aquestes situacions”. La senyora ha agafat els tallats i se'ls ha emportat a una taula. El marit l'ha seguit parlant tots dos entre ells en català. L'incident és una mostra de com gent catalana utilitza el castellà com a idioma per als esclaus, per a discriminar les poblacions. Pot ser que el castellà s'ho hagi guanyat a pols per haver estat -i ser encara- l'idioma dels dominadors de l'Estat espanyol. Però penso que seria millor endegar un procés de catalanització democràtica i de coneixement dels drets de la persona, dels mateixos catalans i de fer del català i del castellà idiomes per igual de pau i de comprensió. Qui treballa no té per què ser menystingut, rebaixat com a persona ni discriminat en cap idioma. El català mai no s'ha de fer servir com a idioma per discriminar, ofendre ni menystenir els altres.

Ni dia d’Europa ni dia d’Àfrica

/ divendres, 1 de juny del 2012 /
Dóna la sensació de que vivim aïllats en un món apartat de la galàxia europea. Volem ser independents i tenir sobirania quan resulta que l'hem de cedir a Europa per a tenir esperances de vida. Però, en el nostre aïllacionisme, oblidem que som europeus i no celebrem el dia d'Europa, el 9 de maig. Tampoc hem celebrat el dia d'Àfrica, el 25 de maig. Però sí que celebrarem el dia de les forces armades. Celebrar el dia de les forces armades amb una desfilada i un bon àpat és més important que parlar d'Àfrica i d'Europa. D'Europa, el que ens interessa és que ens posin els diners per a netejar les finances encara que ho fem malament. No volem que ens controlin gaire, per a poder gastar i tornar les alegries a unes quantes famílies que ara porten els diners fora tot i que manen els seus. Després, ja veurem com i de quina manera els tornem, si és que els hem de tornar, i Europa no fa figa gràcies a nosaltres, els grecs i els italians. El tema és si amb els diners que ens donin no podem seguir fent prejubilacions i acomiadaments. No tenim clar si les fusions que ens exigeixen estan exemptes de pagament d'impostos, com l'Església, els sindicats i els partits. Queda molt per aclarir, per fer les coses ben fetes. Hi ha molta gent que es pregunta per què s'ha dit que Bankia quedava nacionalitzada, si no s’ha donat cap procés de nacionalització. Ho han fet copiant en Chávez de Veneçuela?. Es aquesta la nova escola dels populars?.

Abolició dels títols nobiliaris, com a somni

/ /
Cal plantejar-se un futur sense títols nobiliaris. És exactament el disseny de la Llei de 30 de desembre de 1931, que Franco va derogar el 1948. La Segona República va abolir els títols nobiliaris. Però les pel·lícules de prínceps i princeses els van fer reaparèixer. Amb els anys, tenim un nou Comte de Barcelona, l'actual Rei d'Espanya, Joan Carles I. Aquest nou comte sembla ignorar que el Comtat de Barcelona va ser abolit pel Decret de Nova Planta de 1714, de Felip Vè. Es volia acabar amb Catalunya, destruir-la políticament. No ho van aconseguir. Catalunya va seguir existint amb menys territori, doncs Joan II va cedir una part de la Catalunya Nord a França en pagament de deutes de guerra. El Tractat dels Pirineus encara ens va fer perdre més territori. Ara, som les quatre províncies definides per l'Estatut d'Autonomia de 1932, el de 1979 i el de 2006. Però no veiem que el Rei que es va adjudicar el Comtat de Barcelona per herència del seu pare que no fou rei defensi Catalunya, allò que és català. El Rei ha callat quan el Tribunal Constitucional ha dictat sentència retallant l'Estatut. No reconeix la nació catalana. No empara el català com a llengua prioritària per a Catalunya. No promociona la cultura catalana ni el pensament ni la capitalitat del territori amb més empenta comercial de l'Estat. No visita el seu Comtat de Barcelona: prefereix anar a Botswana a caçar elefants. Caldria demanar-li que, voluntàriament, renunciï al Comtat de Barcelona, que es mantingui l'abolició del comtat i de tots els títols nobiliaris de Catalunya. Els records medievals i els escuts comtals han de quedar als museus. Catalunya ja no entén de títols nobiliaris, no són objectes de comerç, formen part de la dignitat històrica del poble intentat destruir per guerres i dictadures des de fa més de 550 anys. Catalunya és avui un poble en marxa per la seva llibertat nacional, sense comtes i sense reis. Cal però que la pretesa abolició de títols nobiliaris recuperats per la dictadura del General Franco no es quedi en un somni republicà.

La dignitat humana, a prova

/ /
Que els ‘iaioflautes’ hagin de presentar-se, com el cobrador del frac, a protestar a les oficines de Bankia. Que el senyor Rato critiqui ara les passes del Govern. Que Brussel·les ens renyi per haver fet les coses com les està fent el Govern. Que la senyora Merkel hagi acabat per dir que no vol saber res d'Espanya, doncs sembla que el senyor Rajoy no li ha dit la veritat amagant-se darrera el nou president francès, el senyor Hollande: aquest joc ha estat interpretat com una manca de serietat dels nostres dirigents, i ara la vicepresidenta ha anat corrent als Estats Units a veure com aconsegueix idees i ajuda econòmica per sortir-ne. El problema és que no troben els diners que es necessiten per a pagar el que deuen i tot el que han compromès. Tot ens fa pensar que la dignitat ciutadana està en joc. La persona humana, la seva dignitat i els drets que li corresponen són els temes centrals de la ciència i de la filosofia del dret. Però en els darrers anys els drets de la persona s'han convertit en valors polítics que s'han de garantir i protegir. Fins que no ha arribat la política, semblava que la dignitat de la persona no havia passat del món de les idees. Encara hi ha qui pensa d'aquesta manera. Han estat els acords internacionals i la construcció d'un dret convencional i consuetudinari per la pau els que ho han aconseguit. Estats, constitucions i partits polítics parlen actualment, tots ells, de drets humans i dignitat de la persona. Se’n declaren els més ferms defensors, encara que massacrin els seus pobles com passa a Síria. No es pot tirar endavant una campanya electoral després de John F. Kennedy i Martin Luther King sense parlar dels drets humans. Molts es pensen que la Constitució de 1978 va ser la primera llei fonamental espanyola que reconeixia la dignitat de la persona. Calia llegir l'anterior constitució democràtica, la de la Segona República, per a adonar-se de que els drets humans i la dignitat de la persona no són un invent dels redactors de la Constitució de 1978. Més aviat, van ser remeis posats per a adaptar la situació espanyola a la consciència universal de respecte a la persona i a la seva dignitat.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1) violència verbal (1) virtuts (1) visió de futur. diferència democràtica. (1) visió republicana (1) visions (1) viure (1) vivenda (2) vocació de perpetuïtat (1) vocacions (2) volem votar (2) voler (1) voltors (1) voluntat col·lectiva (1) voluntat del poble (1) voluntat democràtica (5) voluntat democràticca (1) voluntat general (1) voluntat popular (2) voluntat vital (1) vot electrònic (1) vot fragmentat (1) vot individual (1) votació (1) votació lliure 9N (2) votacions (1) votar (5) votarem (1) vots (2) vots en blanc (1) vulneració (1) vulneracions drets humans (1) xantatge (1) xde (1) xenofòbia (3) xiulada (1)
Amb la tecnologia de Blogger.
 
Copyright © 2010 Pau Miserachs, All rights reserved
Design by DZignine. Powered by Blogger