Europa, com la veu cadascú

Europa és una realitat política poc coneguda a Espanya. Més aviat, és un concepte desconegut. No s'explica a les escoles ni a les universitats. Els dirigents polítics parlen molt poc d'Europa, ara una mica més donades les circumstàncies. Ens sorprèn l'enfrontament entre el Govern espanyol i el comissari europeu senyor Almunia. El Govern li demana lleialtat amb Espanya i ell es deu a Europa. I la pregunta és: Lleialtat, per a què?. Doncs, si ha de dir mentides, millor que no les digui. Ja n’hem tingut prou amb el senyor Aznar, el senyor Zapatero i, des de fa cinc mesos, el senyor Rajoy. Comissió Europea, Consell, Parlament Europeu, Tribunal de Justícia de la Uniò Europea... són institucions pràcticament desconegudes i la gent no en sap les seves funcions. I no diguem el Consell d'Europa i el Tribunal Europeu de Drets Humans!. Els ara anomenats ‘pares fundadors’ de la Unió europea són altres desconeguts de la ciutadania espanyola. Europa és ara la butxaca dels ciutadans, dels esforçats ciutadans que intenten arribar a final de mes amb el que poden o amb l'ajut dels avis. No serveix de res que ens inflin a esports, festivals de música i concerts ni que s'esperi la dispersió de l'estiu per les vacances. Alguns rics es preparen viatges de plaer on no hi trobaran els pidolaires i captaires de la terra: serà un descans per a ells perdre de vista el que passa cada dia a casa nostra. La crisi queda ara per a que la cimentin els diaris que poca gent llegeix i per a que els dirigents polítics es barallin una mica més fent declaracions i més declaracions. El joc de sempre. La veritat és que a casa nostra, Europa és com la veu cadascú.