Recordem el Contuberni de Munic

Fa cinquanta anys, l'any 1962, en ple franquisme, es van reunir a Munic, en un congrés europeista, els partits democràtics clandestins de l'oposició al franquisme. Es van trobar José María Gil-Robles Quiñones y Rodolfo Llopis. El primer, com a vell dirigent de la CEDA durant la Segona Repúbica i, en aquell moment, president de la Democràcia Social Cristiana, partit clandestí de l'oposició del que el meu pare era vicepresident a l'interior durant l'exili de Gil-Robles, junt amb el madrileny Jaime Moutas Meras. El segon, Rodolfo Llopis, com a secretari general del vell Partit Socialista Obrer Espanyol a l'exili des del final de la Guerra civil. Es van abraçar públicament. Va ser l'acte inicial, el senyal de la reconciliació entre monàrquics i republicans, entre gent de dretes i gent d'esquerres. Va ser l'acte que fa enfurismar els franquistes, capitanejats pel llavors ministre d'Informació i Turisme, senyor Manuel Fraga Iribarne. El ministeri va editar un fulletó titulat La Marsellesa de los Borrachos intentant ridiculitzar l'acte. Van castigar la majoria dels espanyols assistents amb la deportació a Fuerteventura, a l'exili i a la pèrdua de càrrecs. La repressió i vigilància policials van ser implacables amb els assistents a l'acte. Recordem Fernando Álvarez de Miranda, Joaquin Satrústegui, Jaime Miralles, Jesus Barros de Lis i tants d'altres. Però el que no està clar és si hi va anar algú d'Esquerra Republicana de Catalunya. No tenim aquesta informació. Passats uns anys, quan ja es començava a moure la campanya pel retorn del president Tarradellas, el meu pare va organitzar a París una trobada entre Gil-Robles i el propi Tarradellas. Era importantíssim que la gent de l'antiga CEDA reconegués la Generalitat, que la reconciliació fos total. Gil-Robles, però, no va arribar a trobar-se amb Tarradellas. Va trobar excuses per no anar a veure’l. No es va moure pel retorn del president i el reconeixement de la Generalitat, fets que la dignitat nacional catalana exigien. El reconeixement de la Generalitat, finalment, es va pactar amb la monarquia i el Govern Suárez de transició. Hi van intervenir personatges com Carles Sentís i altres fins aquell moment absents del procés. Però, fent de mecenes, van posar els mitjans que la gent humil i de classe mitjana no tenien. Els valors de Munic, si es veritat que es troben a la Constitució de l'estat espanyol, més aviat demostren que es pretenia un repartiment de poder entre forces centralistes que no complien les expectatives de l'oposició catalana reunida a l'Assemblea de Catalunya. Els partits i el Govern espanyols van fugir de reconèixer el dret d'autodeterminació de Catalunya, tan sols es van mostrar partidaris d'una descentralització administrativa, que és el que ha acabat passant.