I ara parlen d’ètica, els polítics

Quan ens adonem que la democràcia que varem implantar el 1976 no funciona, comencem a parlar d'ètica. Com si parlar d'ètica en l’activitat política fos la solució. Creure que la política és una activitat adequada per a respectar un codi ètic, com una professió més, ho trobo d'una ingenuïtat extraordinària. L’ètica no pot lluitar contra la partitocràcia, els grups endogàmics, el sistema, el finançament il·legal dels partits, els càrrecs nomenats a dit, les llistes electorals tancades, els polítics professionals que s'enriqueixen amb els càrrecs i sous de la política, els parents col·locats a dit en l'administració i en càrrecs d'empreses beneficiaries de la política del Govern... Els partits que no es renoven, que impedeixen que els nous militants puguin demostrar si són capaços o no, que els tanquen la porta a accedir als càrrecs públics, desconeixen l’ètica, i la moral, no respecten les declaracions de drets humans que reconeixen el dret de tota persona a intervenir en la vida política i ocupar càrrecs públics. Les declaracions de drets humans no limiten el dret polític a una minoria instal·lada en el poder dels partits. Pot ser que trobem en aquesta mancança el perquè els partits, en les seves sectorials, fugen de crear sectorials de drets humans. Trobarem també l'explicació de per què els ‘indignats’ diuen que els partits i diputats actuals no els representen. Aquestes actituds converteixen la democràcia en quelcom amb llibertat reduïda, en un parany que obre la porta al neofeixisme que ara comencem a tenir a Europa. La gent no parla de política. Són més importants els problemes de cada dia, els nens que comencen les vacances de l'escola... El debat familiar i les converses s'allunyen de la política. Els polítics ja no interessen. La despolitització de les famílies és una realitat. La gent prefereix ignorar els polítics. És més creïble el senyor Almunia que el senyor Rajoy. Tornaran les retallades i la pujada d'impostos d'una manera o d'una altra. La gent ho sap. La intuïció del poble no falla, encara que falli l'economia.