El desenvolupament de la democràcia

Cada dia que passa, ens donem més compte de que les coses no són com ens les varem prometre l'any 1977. Podem dir, escriure i dibuixar el que ens sembla, sempre i quan algú no interpreti que l’estem injuriant o fent un ultratge susceptible de ser sancionat. Recordem el cas de la revista El Jueves i d'altres. Ara, a un diputat mallorquí, l'alcalde de Manacor, els del seu partit, el Partit Popular, l'han suspès de militància per defensar el català contradient les instruccions i disciplina de la seva formació. El PP ha perdut la pluralitat que li va donar cohesió i força política. Ara, s'imposa la línia dura, la versió única i oficial de tot el que convé dir i fer. Tenim llibertat per a criticar. Però la crítica no va gaire lluny. La crítica no arriba als diaris. A més, la gent cada dia en llegeix menys. El món de la comunicació ha entrat en la crisi. No hi ha vendes i baixa la publicitat. No arriben els diners per a pagar a tota la plantilla. Sobra gent. Els acomiadaments també han arribat a la premsa i la ràdio. La democràcia necessita llibertat. La llibertat requereix informació i debat, crítica i comunicació. Si no hi ha debat, crítica, informació i coneixement de les coses, la consciència democràtica s'adorm. La democràcia no es desenvolupa. Tot és irreal en una democràcia que ens volen fer creure que funciona. Anar a votar un cop cada quatre anys llistes tancades ja és suficient. És una nova manera de governar. “M'heu votat i ara es farà el que diuen els que han guanyat i manen, es trobin o no a les llistes electorals”. El desenvolupament de la democràcia és irreal.