Corrupció institucional

És el sentiment que té la gent per tot el que està passant... Cessaments i nomenaments de càrrecs, telefonades i reunions secretes, informació filtrada, aquest donar compte de les coses a mitges. Se'ls ha pujat el poder al cap?. Tenen el poble més que preocupat pel què fan i el què passa. Les enquestes, però, no ho reflecteixen. Qui enganya?. Quins muntatges d'opinió es fan?. No hi ha jutges a la presó. No hi ha polítics corruptes a la presó. I els banquers: Mario Conde ja hi va passar, en Jordi Pujol va tenir també el seu procediment. Ara, segueixen com si res els que deixen els consells dels bancs i caixes. Algun indult hem llegit per a un important càrrec bancari condemnat. Tenim la sensació de que no ens diuen la veritat de les coses que passen, que la política es fa en reunions secretes i amb trucada per mòbil. Els presidents del Govern acaben sent presoners del seu propi palau i el seu entorn. Ja ni coneixen el carrer. No saben què passa al carrer. De la gran corrupció passem a la petita. Els petits també saben alguna cosa de la corrupció. En nom de la moral pública es tapen unes coses i se’n destapen unes altres. Uns volen treure porqueries als altres mentre la corrupció general segueix viva: concessions, llicències, subvencions que es coneixen des de temps de la dictadura franquista. Això no ha canviat. Canviar les lleis no va canviar les formes de fer i maneres de ser. La monarquia, com a primera institució, no n'està exempta. Espanya és un país considerat d'alt nivell de risc. S'ha de vigilar un poble que prefereix gastar-se els diners en curses de braus per a divertir-se abans que donar feina als treballadors amb els mateixos diners.