Democràcia vulnerable, país d’arribistes

Pilar Rahola escriu a La Vanguardia un article on diu que la nostra democràcia és una democràcia preadolescent, vulnerable, amb escàndols fangosos i sonors. També diu que les cambres de representació, o sigui el Congrés i el Senat, són una cerimònia de la confusió, on les majories parlamentàries esdevenen ariets d'imposició. Santos Julià a El País, per la seva banda, es pregunta si les nostres institucions són representatives. També, recorda aquell qualificatiu de fracàs històric quan es parlava de la Segona República i critica ara el Parlament espanyol, que no és capaç de crear una comissió que investigui el que està destrossant milions de joves que són a l'atur. També parla en el seu article d'un Govern que menteix i fa el contrari del que va prometre. Reconeix que els poders legislatiu, executiu i judicial es troben en els esglaons més baixos de l'estima ciutadana, doncs no volen donar compte de res, com tampoc els partits. Pilar Rahola, al seu article, critica també als partits que són governats per un aparell sectari, denuncia la sacralització dels partits per damunt dels seus militants, la partitocràcia, la seva manca de transparència en finançament i la manca de responsabilitat política, econòmica i penal de la gestió pública actual. Finalment, parla de que som una democràcia a mitges, adolescent, espantadissa i intervinguda; una situació que permet un paradís d'arribistes, doncs no es prioritza als partits la intel·ligència ni el lideratge dels polítics. Passa als polítics el mateix que al bust del president de la Segona República senyor Manuel Azaña, que el Partit Popular ha tret del palau de les Corts i ha enviat de nou a l'exili, segons diuen els diaris: a ornamentar el racó d'un edifici administratiu, degradant la seva honorable presència. Les seves despulles és evident que seguiran reposant a Montaubant per molts anys, vist com tracten els que es diuen demòcrates la imatge dels veritables dirigents demòcrates que els han precedit. Amb tot això, es fa pública la notícia d'una despesa de 190.000 euros acordada pel que va ser ministre socialista senyor Blanco per a fer i penjar un retrat del ministre conservador de l'anterior Govern senyor Álvarez-Cascos, al ministeri de Foment. En aquests moments, es pot considerar aquesta disposició de fons públics un acte de malbaratament dels diners que els comptes públics i el ministre d'Hisenda no haurien de permetre.