Democràcia per a l’esperança

“Democràcia per a l'esperança” és el primer que ha dit el nou primer ministre grec. A diferència d'Espanya, els nous governants grecs assumeixen el fet democràtic com la via per a sortir de la crisi. Ara, resulta que a la franja d'Aragó el català és l'aragonès oriental. A Balears, se l’elimina; a València se’l prohibeix: es tanquen els repetidors de TV3 i, a més, es converteix en valencià de totes totes. Espanya encercla Catalunya tot el que pot, fuig de donar compliment a les obligacions constitucionals de protegir la riquesa cultural de les nacionalitats històriques, nega el català i intenta imposar a Catalunya el castellà en nom del bilingüisme. La qüestió és fer desaparèixer el català, impedir la seva expansió cultural. No és la llengua de Cervantes. No és la llengua de l'imperi caigut. Els governants espanyols no volen veure que la identitat no s'imposa per llei. Segueixen ignorant i desconeixent Catalunya. Demostren una ignorància sense límits en tot allò referent al català. El català seguirà sent el català encara que li canviïn el nom. Catalunya és viva, no morta com voldrien molts del Govern de Madrid i els seus amics i correligionaris de l'Aragó i de València i Balears. Catalunya com a fet nacional, com a cultura, com a llengua, està per damunt de la llei espanyola.