No ha canviat res

/ dimarts, 25 de desembre de 2018 /
No ha canviar res' ha dit el Molt Honorable Joaquim Torra davant la tomba de Francesc Macià. És cert, doncs el discurs del Rei no ha sigut més que un monòleg i la declaració subliminal de la seva voluntat de mantenir els dirigents polítics catalans a la presó o a l'exili. El Rei ha parlat de concòrdia i convivència quan ni escolta el president de la Generalitat i rebutja rebre'l. Aquest Rei es nega a escoltar els catalans. S'ha desligitimat de nou davant el poble català que esperava un altra anunci. El Rei s'ha proposat que renunciem a les nostres llibertats i al dret a ser poble. Ha oblidat allò de la "nación de naciones" i segueix sense reconèixer el caràcter nacional de Catalunya. No sabem quina audiència televisiva ha tingut el discurs reial per les cadenes nacionals, però més aviat creiem que a Catalunya mínima. Felip VI no convenç la gent catalana ni que vingués a fer el discurs sentat al tro del nen Jesús del Belén de la Plaça Sant Jaume. Aquest rei s'ha mostrat com és la Monarquia borbònica, cruel, insensible i sense sentiments. Evidentment el Rei no ha fet cagar el tió per què ja té tots els regals que desitja. La Reina pot estrenar quatre vestits de marca o elaboració personalitzada per setmana que en fan 192, amb un cost que no sabem qui paga. No s'ha fet públic el menú del sopar de Nadal de la Casa Reial, però segur que no ha sigut un sopar de llar de pobres. Per què no van mai el Rei i la Reina a compartir sopar de Nadal amb els desnonats de la vida? Segur que seria més apreciat que la vista del Palau Reial que es va fer de caprici i li hem pagat tots. Quina és la seva acció solidària per Nadal? La Constitució de que tant parla el Rei d'Espanya Felip VI en els seus monòlegs no li impedeix compartir plat amb gent sense recursos i veure de primerà mà que li passa al poble del que viu. Seria bo que sortís de palau sense escortes i obrír els ulls a la realitat de la vida del poble, parlar amb la gent, també amb el president Quim Torra, per què no?

Noves amenaces sense fonament

/ dimarts, 11 de desembre de 2018 /
Ha passat gairebé un mes des de que vaig escriure la darrera entrada d'aquest blog. La situació política a Catalunya segueix una linia estranya. D'una banda es parla de moderació i contenció, i per l'altra d'acció republicana. De fet tots volem una república per Catalunya, si bé tots saben que això xoca amb la Constitució de la Monarquia.  La Monarquia és el veritable problema i escull per el canvi necessari per la supervivència de Cataluya. L'Escut monàrquic    l'hem vist a Espanya des de els anys 40 fins el 1981 amb l'àliga abraçant les colunes d'Hèrcules i per damunt de la Corona reial i els escuts de pobles quw avui integren Espanya. El 1981, l'escut va canviar der disseny, doncs no era presentable  presentar una Constitució acompanyada d'un escut procedent de la dictadura franquista. L?aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 ha passat sense pena ni glòria als mitjans i entre la classe política espanyola, a diferència del Parlament de Catalunya que va fer la oportuna commemoració i concrrt de la Coral Sant Jordi. Ara plouen amenaces, unes abstractes, de "coneqüències" i altres de exigència  per part de les dretes que volen l'aplicació del 155 i tancar tv3. No s'amaguen. Els de Vox li han posat una querella a Jaquim Torra per què no els agrada el que diu. Aix+ò de la via eslovena els ha sentat malament. No volen reconèixer que els morts els va provocar l'atac militar de Sèrbia. És d'esperar que a l'Estat espanyol siguem més civilitats tots plegats i no es facin bogeries. D'entrada sobra la querella perquè posa en evidència la catalanofòbia una vegada més. Hi havia qui pesava que calia desmarcar-se de la via eslovena proposada per Quim Torra, suposem a iniciativa del preident Carles Puigdemont. No fa falta, han passat dos dies i ja ha perdut el caràcter de notícia, ni ha tingut seguiment.  El que cal es desmarcar-se de la política de dretes que emana de part de l'actual govern control·lat per JuntsxCatalunya i la Crida Nacional. No n'hi ha prou amb declaracions i comunicats. És una qüestió de fets.  La gent d'esquerres que és al govern, ha de practicar el seu esquerrisme i posar en pràctica solucions i projectes  per reduir les desigualtats, la inseguretat, la manca d'educació i cultura de molts, fer ciutats habitables, millorar le comunicacions i potenciar el comerç i la indústtria catalana, tot defensant  i fent respectar els drets laborals. No cal que pensin en trencar aquest govern. Però si exigir millors polítiques. Els que ens amenacen viuen en un món erròni i llunyà de la societat catalana, i possiblement de la democràcia també.

Podem creure en el futur?

/ dilluns, 26 de novembre de 2018 /
Podem començar a reure que el futur és dels heterodoxes i dels heretges. No hi ha hagut progrés al món sense gent de pensament lliure que lluita per el canvi de la societat, protegir els vulnerables, moure les consciències per solucionar les desigualtats i frenar el nou caciquisme de les oligarquies. La actual situació de degradació políticaoccidental exigeix una nova revolució comntinuadora de  la revolució de les idees que va començar el maig del 68. La política no s'acaba amb unes eleccions. Tampoc l'autoritarisme acaba amb la democràcia. Hi ha la necessitat de fer un canvi de cultura. Ho va dir Bennie Sanders. Nous objectius han de ser presents a la política de govern: prioritzar l'educació, millorar la sanitat i fe-la universal, sistema judicial i funcionament policial renovats per prevenir delictes, cooperació amb els educadors, treballadors socials i psicòlegs, adoptar les mesures  adients perlluitar contra el canvi climàtic, innovació i millor tecnologia.millors condicions laborals, cultiu de la dignitat humana, acabar amb els conflictes armats. Tenim dèficit? Tornarem a fer retallades? Pagaran més impostos les SICAV i les SOCIMIS? Eliminaran l'impost sobre les pensions? Rebran finalment els treballadors un salari mínim que els permeti viure i fer vida social? Podríem alleugerar l'impost de successions per aquelles famílies amb dificultats per obtenir crèdit per pagar l'impost? Podrem arribar a solucionar el problema de la vivenda sense actituds expoliadores?

Tenim un govern aparador?

/ diumenge, 18 de novembre de 2018 /
La Vicepresidenta del govern espanyol Carmen Calvo insisteix en una entrevista a El Periódico d'avui que l'autodeterminació no existeix en una democràcia. Tampoc es mostra favorable a l'alliberament dels presos polítics que no reconeix amb aquesta qualitat. Dona doncs una versió oficial del que pensa el  govern del PSOE i ens recorda que l'únic camí d'entesa passa per un nou Estatut. Carmen Calvonque demostra una autèntica ignoràcia del que pensen a les Nacions Unides, marca les regles i no accepta cap proposta que la contradigui.  Això no fa pas gaire de democràta, per molt que s'ho digui i ho proclami la Vicepresidenta. La qüestió és aburrir els republicans catalans i qye pensem que ni som ni serem, fer-nos perdre eficàcia conservant competències que l'Estat no traspassarà a Catalunya. Quina idea més boja creure que podrem disposar d'un Dret Públic propi. Falta coratge als polítics catalans per plantar cara als de Madrid? Carmen Calvo, això0 si, molt prudent, no es fica amb la corrupció. Quants marros quedsen per dscobrir?  I això ho diu la Vicepresidenta coincidint amb la reunió de diàleg     celebrada ahirt al Palau de la Generalitat. Poques sorpreses. PSOE i PSC defensen la mateixa idea del nou Estatut per rebaixar l'independentisme. Aquest és l'únic referèndum que ofereix el president Pedro Sánchez, la seva proposta mentre es nega a parlar de fer un referèndum pactat. Ens hem convertit en un país d'hipocresia? Pensen realment els governants en qui sosté el sistema? cal aclarir també si els catalans tenim sentit de l'estratègia. Deixem escapar oportunitats de feina per les nost5res industries a favor dels francesos. Per què no ens hem bellugat per fer-nos amb la construcció dels nous trens per el Marroc?   Què ha fet l'Estat espanyol? Era un problema d'avantatges i comissions o no han fet res?  Volem saber-ho. L'Estat espanyol que és com es coneix Espanya és un estat centralista, on molta gent no entén aixó de la diversitat. No veuen que la realitat no s'analitza per igual al Govern d'Espanya i al Govern de Catalunya. A més ens diuen com hem d'exercir la democràcia i es converteixen en intoleranats si no ho fem con volen a Madrid. Que els catalans pensem en una deocrpacia diferent no interessa a Madrid.  Hi ha una manera de que ens respectin i és que Catalunya sigui econòmicament vital, també per els que no són ni volen ser catalans. Ho hem de fer encara que el govern espanyol es desinhibeixi de promoure inversions a les quatre provincies catalanes o intenti com  ha fet el del PP endur-se empreses catalanes a Madrid, per què els interessa que aquestes inversions aterrin a altres llocs, no a Catalunya.

Esbandir i desempallegar-se de tradicions

/ diumenge, 28 d’octubre de 2018 /
Ara que  s'ha presentat a Manresa, lloc molt tradicional del catalanisme, la Crida Nacional de Puigdeont, no hi ha cap dubte que no hi haurà en aquesta Crida tradicions diferents, sinó identitat de criteris per fer-se amb el poder i esbandir la competència, per què segueix vigent la lluita per els espais de poder. La tradició política catalana que fa anys es va perdre, no és la de la unitat a cegues, sinó la de la col·laboració en estratègies comuns amb pactes de no agressió, el respecte i el pacte polític de govern. La Crida no neix transversal. No hi hem vist els sindicats de treballadors. Tampoc hem vist en el reportatge del miting a Manresa una massiva presència de jovent, però si ple de gent gran emocionada per l'esperança i el somni visual. Només surten a les fotos els compromesos amb una linea de refundació de Convergència, més enllà de la Casa Gran del Catalanisme.  Aquest acte i els discursos dels promotors a l'interior eren els esperats. Repeteixen el que ja sabem i no aporten res de nou a la politica catalana, excepte la divisió i un futur disseny d'enfrontament amb la gent d'esquerra.  Faran difícil l'entesa per què es marquen objectius que només poden satisfer moralment la precipitació, el neguit i l'ansietat  dels que es creien que el 10 d'octubre Catalunya ja era República. La tradició correcta és la del pas a pas del bou, llaurar bé la terra. No és gens clar que sigui una bona feina de conreu deixar de banda els predecessors del PDEcat i dividir els partits  esgarrepant prohoms dels altres  abduïts per la il·lusió d'arribar d'una vegada a "l'altra banda del riu" que Artur Mas va voler convertir en mar. La fòrmula només ha agradat als que ja hi són. Sembla una crida de funcionaris i càrrecs per la continuïtat, prometent futur. L'acte  i els parlaments recorden altres temps i velles fòrmules.  El futur de la història catalana continua sense  ser escrita  per els que venen del passat,  amb tant d'avenç en el temps com es creuen o volen fer creure. La política habitual segueix el seu curs. Res de nou del que ja esperavem.  Tot vestit, amanit i disposat. Parlar de tradicions és  una fal·làcia quan el que es fa és intentar desempallegar-se de les tradicions polítiques i partits que han desacreditat la dreta catalana o que tenen possibilitats de treballar per Catalunya des del poder limitant i moderant els abusos empresarials, l'especulació, el frau, la precarietat laboral i els baixos salaris, l'abandó dels vells i la manca de solidaritat amb els que viuen en la pobresa i els exclosos de la vida social.  D'això, aquest autoanomenat recull de tradicions diverses no en parla.

Companys segueix al mateix lloc

/ dilluns, 15 d’octubre de 2018 /
Ha passat el moment de les desfilades i discursos a la premsa d'aquest matí davant la tomba del M H president Lluís Companys, afusellat avui fa 78 anys. El primer president democràtic  acusat de rebel·lió militar pels que es van alçar en armes contra la República segueix  364 dies desconegut a la seva tomba de Montjuic, excepte fa tres dies quan uns quans feixistes van intentar accedir-hi, no sabem per què i els ho van impedir.  La guàrdiia d'honor ha desapaegut de davant la tomba, igual que l'any passat, només han passat les "autoritats". Companys segueix sense guàrdia d'honor, mentre es critica el govern de l'Estat per què encara no han condemnat el fet del sumaríssim militar i la seva execució al Castell de Montjuic. La seva cel·la segueix sense ser recuperada. Es va esborrar de la història convertida en magatzem. Hem vist també dos guàrdies urbans de gala quan ha arribat la alcaldessa amb el seu grup polític dels comuns i regidors i regidores. El que era desagradable era veure com s'acostaven a la tomba, amb tot el cerimonial, xerrant i sonrient com si fos una festa la passejada.  L'acte consistia en depositar unes flors i desprès de les fotos fer un discurset als mitjans dient el mateix de cada any. Acabat tot els guàrdies urbans de gala també han desaparegut. Molt diferent ha sigut la arribada del  M H President Joaquim Torra, seriós, amb cara de preocupació i força sentiment.  Havia de pensar mentre abaixava el cap davant la tomba que no és rebel·lió defensar la democràcia, com també és cert que portem un any més sense Estat propim sense valors republicans presidint l'acte. El president es mostra indignat davant la injustícia  i els silencis i oblits del podert central. Ara hem de considerr lamentable a més que els nostres dirigents processats i empresonats siguin tractats com a presos 'per rebel·lió'  quan el 2005 es va derogar el delicte d'organitzar un referèndum sense permís. També resulta estrany que el 1987 el Tribunal Constitucional declari no ser rebel·lió ni terrorisme a qui no utilitza armes ni explosius amb la finalitat de produir la destrucció de l'ordre constitucional. Com deiem l'any passat, queda molt per fer per que acabi la injustícia. També queda molt per fer per què el president màrtir no segueixi abandonat en la soletat de la seva tomba durant 364 dies l'any. Quan li posaran una guàrdia d'honor 365 dies l'any? I el President Macià, que anirem a veure el proper Nadal, pensa algu que no meréixeria també un tracte honorable en lloc de l'actual de president mediàtic un cop a l'any?

LA CATALUNYA REBEL

/ diumenge, 14 d’octubre de 2018 /
Demà és el 78 aniversari de l'assassinat per afusellament del President de la Catalunya republicana  M H LLuís Companys.  Al Predident màrtir li hem de retre tots homenatge i mostrar respecte davant la seva tomba al Fiossar de les Moreres de Montjuic. Fou el nostre presixent màrtir de l'odi i el feixisme. Ara molts volen que la política caigui en la decadència sota la influència de la política espanyola. Encara ressonen els ensenyaments d'Eiximenis, l'autor de "Regimen de la cosa pública". El movient nacional a Catalunya no ha sigut ni és excloent, pèrò si eternament discrepant de la tesi de la unitat heogràfica de la Península Ibèrica per justificar  la unitat dels pobles ibèrics sota un mateix Estat despreciant la expansió mediterrània de Catalunya. La influència del castellanisme  a Catalunya ha sigut negativa des de el compromñis de Casp. Ferran d'Antequera va arribar a Catalunya més com vencedor que com a rei disposat a acceptar les decisions de les Corts catalanes i sotmetre's al dret català. Catalunya va soportar excessos i ofenses fins la guerra dels Segadors  que va acabar amb un tractat de respecte a les llibertats interiors catalanes. malgrat que el Rosselló va passar a pertànyer a França i Portugal guanyava la seva guerra de la independència de Castella. el 1714, el rei Borbó va abolir totes les llibertats  catalanes imposant el règim unitari i una terrible venjance. Les armes van guanyar Catalunya. Les Corts de Cadiz de 1812 no van reconèixer als catalans les llibertats perdudes el 1714. En plena reconstrucció nacional i superació de la crisi a la que Castella la va sotmetre, Catalunya i enple segle XVIII va poguer començar a comerciar amb Amèrica. Catalunya va recuperar forces, va lluitar contra la despoblació  les dificutats d'entesa amb la política feta a Madrid contrària a reconèixer les aspiracions catalanes. També fou necessari defensar el dret civil propi de Catalunya davant la temptativa d'imposicio d'un Codi Civil espanyol únic el 1889. Fou Prat de la Riba qui va dir el 1890 que "la pàtria catalana, petita o gran, és la nostra pàtria única". El separatisme com a sentiment  es mantenia dins d'un moderat regionalisme que evolucionava cap el nacionalisme davant la manca de comprensió d'Espanya, situació en la que ens tornem a trobar. Espanya ens exclou de la llibertat nacional, amb el retorn de l'autoritarisme que ens obliga a treballar de nou contra la dictadura d'Estat. En cap casa el nou catalanisme democràtic és partidarin d'actes violents, doncs es dona prioritat als valors democràtics i la cultura del vot. La democràcia contra la no democracia i la manca de diàleg Estat/Catalunya per resoldre les diferències. Són doncs més de doscents anys reclamant els drets de Catalunya a la seva llibertat com a poble. El socialisme republicà no pot estar absent d'aquesta reclamació, doncs es pot considerar indigne que ens enviin partits com agents provocadors a Catalunya i que pretenguin destruir l'educació i la immerssió i fer viiure el poble català en la anormalitat. El tema català sembla ser la sola raó de l'existència dels constants atacs  a la via catalana cap a la democràcia. Malgrat la important arribada de migració castellanoparlant a Catalunya des del final de la guerra civil 36/39, Catalunya continua presentant  característiques ben oposades a les d'Espanya, la qual cosa impideix  al poble català viure sota un règim veritablement foraster. Més aviat s'ha produit l'assimilació dels nouvinguts per la via dels fets i les relacions. Aquesta és la Catalunya que diuen rebel, però de la mà de la no violència.

10 d'octubre

/ dimecres, 10 d’octubre de 2018 /
Ara fa un any que es volia posar en marxa la República Catalana.  Però seguin essent una autonomia  intervinguda per l'Estat.  Dies més tard, el 27 d'ctubre el desenllaç fou destitucions i querelles. Algú a Madrid es va creure que no resistiriem l'escomesa. Però la paciència és una virtud catalana, com també el pragmatisme i el possibilisme.  Oriol Junqueras,  des de la presó ens dona lliçons de confiança en el futur. Mostra paciència infinita. No s'aferra a cap cadira. No vol poder. Vol que Catalunya vagi endavant i prosperi. Vol que els catalans estiguem units i treballem per fer república cada dia. És considerat ja com el líder de Catalunya, doncs sabem que sortirà un dia o altra de la presó i no se'l quedaran. Junqueras és ara la peça clau de la nova política republicana catalana. El seu paetit ha de fer pinya i no deixar-se portar per les presses i les inprevisions. La defensa de la personalitat nacional de Catalunya té les seves exigències. Però l'acció s'ha d'adaptar a cada moment. No podem demanar a la dreta catalana que faci cas a la gent d'esquerra doncs no forma part del seu tarannà. Però si alguna cosa no qualla és el conservadurisme català que no pensa en millorar les condicions laborals dels treballadors, ni els salaris. Però si li sembla bé l'especulació i disposar del poder de la Generalitat, encara que sigui en diferit. La dreta catalana s'ha d'amotllar als nous temps, acceptar que durant anys el govern és cosa del poble organitzat, i no voler jugar amb aparences de progressisme creient que els treballadors els faran cas en un moment electotral, ni proposar-se explotar el vot de la por i la decepció confusa de la gent. A la dreta catalana cal demanar-li també joc net i que no vulgui enganyar amb primàries que no ho són tant  quan els promotors apareixen ara que ja saben qui és la competència. No vulguin dividir més per afeblir la política d'esquerra. El seu tempus ha passat.

On som?

/ diumenge, 30 de setembre de 2018 /
Hi ha gent que comença a dubtar de les nostres opcions de futur. No veuen clar que poguem forçar una ruptura democràticca amb l'Estat espanyol davant la maquinària repressiva amb la que compte l'Estat. Els que així pensen no veuen que l'Estat nació espanyol està en crisi per no adaptar-se a la cessió de sobirania a la Unió Europea i faciitar l'establiment d governances properes a la gent. L'Estat, amb una estructura inoperant no s'adapta a les noves dinàmiques. A més, per mantenir-se a la cúpula del poder, l'Estat assaja ara la via de l'autoritarisme. Basats en aquesta via que facilita la presa de decisions per un govern ancorat en el Reial Decret d'urgència, l'Estat i el govern donen vidda a la violència permanent i l'odi contra els catalans. La feble autonomia catalana segueix essent considerada una amenaça potencial contra el model espanyol, per la qual cosa li cal a l'Estat                paralitzar les lleis del Parlament de Catalunya i destruir l'estat català del benestar, aprofitant l'opinió favorable dels partidaris del règim de 1978, el que es va fer sense demòcrates, com ara no podem fer una República sense republicans. Ens cal pedagogia republicana a casa nostra, sber què és ser republicà, i perquè serveix una república. No ens ha de sorprendre per tant que les forces unionistres, defensores de la monarquia heretada de la dictadura utilitzin el que els calgui per atemorir la gent i desactivar el desig d'independència dels catalans. Servir-se de l'aparell mediàtic faciita canviar el pensament de la gent i fer política deconstructiva, a més de promoure ambient contrari a Cataluya a tota Espanya. Per si no en tenen prou, compten els unionistes amb els col·laboracionistes que trobem entre les empreses catalanes més fortes, els sindicats i també en partits polítics que podem classificar com forasters. L'Estat, però s'ha degradat i no aconsegueix la extinció del procés sobiranista ni de Catalunya com a poble. El poble no renuncia als seus drets, doncs ben al contrari els continua exigint amb voluntat de no cedir i de resistir les escomeses de l'Estat. el record de l'1 d'octure n'és la mostra de l'esperit imbatible. No es descarta a Catalunya la mobilització per guanyar qualsevol elecció. No es desarta seguir endavant amb negociació o sense negociacció. Fer un nou referèndum, aquest pactat,  ho ha ofert a l'Estat el govern i el President Puigdemont. L'horitzó és la República Catalana suspesa. Som i hem de segir sent republicans. Si l'Estat no vol negociar amb Catalunya convençut de la seva victòria davant el delicte de posar urnes, segons diu l'ex Ministre Zoido, caldrà aplicar la intel·ligència que generi noves oportunitats de ruptura democràtica o negociació fins poder aplicar el dret internacional a la secessió i la creació d'un nou Estat. El que ens cal ara mateix és eradicarla cultura autonomista i de submissió als dictats del govern central, obviar la política de Madrid i crer escenaris propis, per què per els catalans l'important és Catalunya. El futur és molt clar que el trobarem amb la mobilització permanent i la defensa de la llengua i la cultura catalanes, l'art, la mùsica, la literatura i tot allò que defineix i reforça la nostra identitat.

Un dia a Madrid

/ dijous, 20 de setembre de 2018 /
Feia setmanes que no escrivia les meves impressions del que està succeïnt. He passat per Madrid abans de reprendre la tasca d'escriure  l'article del dia al blog. A Madrid m'he trobat amb carrers bruts, plens de turistes. Molts taxistes i cotxes privats d'ús públic conduïts per gent llatina, algun que gairebé parla un mal castellà. Mendicitat als carrers, aprop del Thyssen,. Manifestació de pensionistes. Carrers tallats per la policia per dificultar l'accés dels manifestants al Congrés dels Diputats. Crits dels manifestants dient "somos pensionistas, no terroristas". Turistes fent fotos. A la porta de l'Hotel Palace porter i altres persones mirant també amb cara de circumstàncies. Els taxis tenien tallat l'accés i els clients arrossegant maletes amunt i avall. Cap policia s'oferia per ajudar gent gran. Ells darrera les tanques per parar els "iaios".  El Congrés envoltat de cotxes poicials. Els iaios esdevenen perillosos. Ara s'atreveixen a demanar millors pensions. Un helicòpter voltant constanment. Un soroll realment molest. Dificultats per parlar de política amb la gent. Hi ha qui et diu que Catalunya mai ha sigut una nació perquè sempre ha sigut territori de la Corona d'Aragó integrada a Espanya. Però el que diu això no sap contestar quan li preguntes on era la capital. Per molta gent M.Rajoy és un  heroi sacrificat  per "los rojos". Als restaurants que hi ha al barrio de las letras, on van viure i morir Lope de Vega i Cervantes,   hi ha restaurants  que fan uns menús i plats molt característic. Sobretot "cocido". En un d'ells vaig preguntar si hi anaven a dinar els diputats i la cambrera em va dir que ara menys i deixen molt poca propina, un o dos euros en una factura de sis o set menús quan i van, va reblar. La broma fou dir com a comentari: claro, están a sueldo. A l'Estació d'Atocha carreres per agafar seient esperant la sortida de l'AVE. Molta gent anant d'una banda a l'altra. Els de Barcelona a l'esquerra, primeres vies. Els de Sevilla i Osca a l'altra costat. Tots amb cara de cansats. Tornes de Madrid i a l'AVE sents parlar català. Són els catalans que han hagut d'anar a Madrid a resoldre problemes. El mateix que fa 30 o 40 anys. l'Estat ho domina tot, inclosos els partits que en formen part des del moment que  tots cobren de l'Estat. Polítics o funcionaris?  És el que et queda al pensament. Al menys a l'Ave  quan arribes a l'estació veus que et diuen adéu.  Ah, oblidava dir que a la carta del menú que serveixen a primera està en tres idiomes, català inclós.  Alguna cosa hem avançat comparat amb les revistes d'Iberia de fa uns anys que només eren en espanyol, perquè el català no estava reconegut ni com espanyol.

Enderrocar el Valle de los Caídos

/ diumenge, 26 d’agost de 2018 /
El BOE del dissabte 25 s'agost publica el Reial Decret 10/2018, de 24 d'agost,, relatiu a modificar mesures en favor dels que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la Dictadura. Un dels aspectes destacats de la Llei 52/2007, de 26 de desembre,  que ara es modifica amb l'objectiu d'afermar i ampliar la retirada de símbols i momuments  d'exaltació a la Guerra Civil i la Dictadura.
La llei prohibeiz servir-se del Valle de los CAídos per actes de naturalesa política i exaltar la Guerra Civil i els seus protagonistes entre els Que es troba el General Franco. El Decret considera en la seva exposició de motius   que la presència de les despulles de Francisco Franco dificulta el compliment del mandat legal de no exaltació del franquisme i el propòsit de retre homenatge  a totes les víctimes de la guerra. La reforma per tant, només té per objectiu limitar el dret de dipòsit de restes  humanes de persones mortes com a conseqüència de la Guerra Civil. I en aplicacio d'allò decidit, es procedirà a l'exhumació i trasllat de les despulles del Francisco Franco, un cop complimentats els tràmits reglamentaris. El Reial Decret només té interès en l'aspecte de l'extracció de Franco del seu monument mortuori. Però descobreix un escas interès del govern de l'estat en restablir la dignitat de tots els republicans  que  s'hi troben en columbaris fent guàrdia forçada al dictador. Tots sabem com es va construir el Mausoleu que formava part de la politica de neteja de l'Estat totalitari franquista. Franco, mort, segueix essent el Caudillo i el símbol més important de la Dictadura i la campanya d'odi contra els demòcrates i els catalans. L'home sens dubte més rellevant del "Glorioso Alzamiento Nacional" que ens havia de tornar l'Imperi perdut un cop triomfés la creuada que va iniciar contra "el desorden i el caos de la República".  Però el Reial Decret i la mateixa llei de la Memòria Històrica són insuficients per restaurar i retornar a la democràcia i les seves institucions la dignitat perduda amb la tolerància per amnistiar tots els responsables de les barbaritats de la dictadura, a la mort del dictador i permetre les activitats dels partits que van donar suport a la Guerra Civil, participant.hi al costat de l'Alçament militar franquista per imposar un nou Estat totalitari. Una nova i més estricte legislació hauria de ser suficient per establir les regles de defensa de la democràcia i les llibertats davant de qualsevol temptativa colpista o  acció política dels que  només tenen interès en destruir la democràcia per conduir el retorn a la degradació del verticalisme i la intransigència.


el dol s'ha acabat

/ diumenge, 19 d’agost de 2018 /
Avui es podien veure les platges de Barcelona ben plenes de gent. Els manters fent seu tot el Passeig de Borbó i la zona dels restaurants del port. Però també o`plien la Porta de la Pau, la Plaça de Colon. A les Rambles, davant la sortida del metro de Liceu venedors de ulleres i ventalls a poca distància dels cilindres amb flors de record i sentiment dels morts i ferits del 17 A. La ciutat ha tornat a la normalitat. L'alcaldessa  ha tornat a desaparèixer i tothom s'ha quedat tranquil, inclosos els il·legals. A les platges de la Barceloneta veiem venedors pirates de llaunes i ampolles d'aigua,. També els del mojito amb una ampolla d'alcohol a la mà.  Turistes i ciutadans baixant a la patja en el bus 59, amb les tovallolesi algun para-sol. Els veïns i veínes de la Barceloneta s'han tornat a manifestar. La Guardia Urbana no es veia aquest mogdia mentre els manters i els venedors de la platja seguien com si res. La Barcelona tercer mondista ha tornat a la normalitat. A nivell polític, la Vicepresidenta del Gobierno Sra. Carmen Calvo ha tornat a recordar que estan preparats per fer el que legalment calgui si els catalans van més enllà del que els permet la Constitució i renyen els de la dreta per manca de lleialtat, per no dir-lis que retorcen la realitat i veuen delictes on no hi són. Els presos polítics que són a Lledoners han escoltat la música del poble que cada diumenge s'aplega davant la presó per cantar.  El Conseller Joaquim Forn ha rebut l'homenatge dels presos i funcionaris  el dia d l'aniversari del 17A. Mossos d'Esquadra han identificat un grup paramilitar que operava a la zona de l'Ebre. Pere Aragonés demana al Gobierno que posi fre a aquesta gent que només pensen en la violència, inclosos els dels cossos armats. En resum, hem tornat a la normalitat del desacord i l'incivisme urbà.

Barcelona, ciutat de l'insult i l'escopinada

/ divendres, 17 d’agost de 2018 /
Ens queixavem fa uns dies de l'incivisme que es respira a la ciutat de Barcelona i en ple aniversari del 17 A, dia que s'ha volgut assenyalar amb el misatge "Barcelona ciutat de pau", el President de l egenralitat ha rebut insults i escopinades paer part d'alguns assistents a l'acte de recordatori i homenatge a les víctimes de l'atemptat terrorista del 17 d'agost de 2017.  De fet la plaça de Catalunya es veia mig buida. Només els familiars de les víctimes, les autoritats i una mica de pùblic amb banderes espanyoles i barrets de palla també amb la bandera espanyola. Han sigut els de l'odi i la ira anticatalana que han personalitzat amb el President de la generalitat. Era un dia que no s'havia d'utilitzar per marcar pisicions politiques. S'havia dit a tort i dret. Però els reaccionaris no han sabut contenir-se. Calia demostrar quye ells eren presents i adictes a la monarquia repressora. El rei ha arribat tens i ha sortit de la plaça amb més tensió de la que duia a l'arribada. S'ha donat compte del buit que l'envoltava, al bell mig dels representants d'un govern republicà. Unes poques persones cridaven "viva el rei"  i s'afanyaven per posar la bandera constitucional espanyola davant les càmeres de televisió tapant les paraules en català de a presentadora Gemma Nierga.  El rei no ha fet cap discurs. Tampoc hem sentit l'himne nacional que s'acostuma a interpretar quan el rei va a actes oficials. Ras incurt, mitja hora d'acte. Ha vingut, ha complert en l'acte d'acompanyar el dol i ha marxat.  En ocasió de complimetar-lo a l'arribada, el President Torra li ha presentat la esposa del Conseller Forn empresonat, dient-li el President al rei que és l'esposa del presoner polític Sr. Forn i la senyora jo sóc ací perquè no hi pot ser el meu marit. Dsprès  els del barret amb la bandera espanyola s'han ficat amb els del CDR i han començta a colpejar-los pel que hem vist per televisió. Kamentable espectacle que els partidaris de la reacció unionista han donat en un acte on havien d'haver callat i er respectuosos amb tothom. Els cridaners de "viva España, viva el rei, el orden y la ley" han trencat la brillantor de l'acte, més que les pancartes silencioses que penjaven d'edificis dient-li al rei que no era benvingut a Catalunya. Per la tarda, el poble ha anat a retr4e homenante a la presó on roman l'exconseller d'Interior  Honorable Sr. Forn. Del rei els mitjans nno han dit on han passat la tarda ni on han anat a dinar.

segueix el conflicte constitucional.

/ dijous, 2 d’agost de 2018 /
Sorpren com la gent de la Generalitat ha anat amb un lliri a la mà a una reunió a Palau amb Meritxell Batet  del PSOE i la seva gent per veure de normalitzar unes relacions i fer canviar de criteri l'Estat. El Govern de l'Estat ens ofereix ara diners i competències. Tot el demés està per veure. Ernest Maragall ha sortit segons ell decebut de la reunió i Elsa Artadi com sempre depenent de la veu del seu senyor.  Maragall ha dit a la sortida de la reunió que no es comparteixen les sensibilitats per la magnitut del problema i que han rebut la total negativa a la normalització, segons ell, de drets i vies de participació. Incomprensible que s'hagués pensat que anant a la primera bilateral en set anys,  amb el somriure Artadi faria canviar d'opinió els que a Madrid i des de Madrid ja havien dit que de referèndum  d'autodeterminació res de res. I Tampoc volen parlar del tema dels presos que consideren no és de la seva competència. A Madrid segueixen empenyats en dir que com la Constitució no preveu un referèndum d'autodeterminació, no hi pot haver ni hi haurà referèndum a Cataluya. El mateix plantejament del PP. i segueix el conflicte constitucional sense aportar solucions clares ni per els temes socials, d'infraestructures, d'habitatge, d'educació, d'acció exterior. Maragall diu això quan des de l'altra banda diuen que s'ha de sotmetre a la llei i a l'Estatut actual. Tiren pilotes fora a Madrid, com diu en Maragall? És aixo una reunió on es viu la negació de la bilateralitat? Coneixent i amb l'experiència de com funciona l'estat espanyol, els membres de la delegació catalana ja es podien haver pensat que això passaria i que hi han coses que no es poden portar per la via oficial. Els grans discursos i retrets no serveixen per res, perquè el mur de les lamentacions és a Jerusalem, no a Madrid. Ens quedem amb el govern autonòmic, limitats a aquesta modalitat de govern i seguirem anant a reunions sense poder parlar de vies obertes a l'autodeterminació de Catalunya. I això vol dir que tenim normalitats perdudes que s´n els drets illibertats, la situació dels presoners i les causes obertes a més de establir vies obertes d'avenç cap a l'autodeterinació. Ens quedem amb drets merament administratius, ha sigut la gran resposta del govern del PSOE a la delegació catalana. Cal no voler disfressar la jugada peruè no s'ha avançat en res. Només que anirem de reunió en reunió i tot vindrà a nivell de serveis a comptagotes. El PSOE guanya temps i saben que el govern català tant a l'interior com a l'exili no el té. Ja no són temps d'anar amb lliris a la mà ni d'anar oferint clavells ni roses a qui no reconeix ni respecte els drets nacionals de Catalunya. Seguir treballant el diàleg és important. Però guanyar totes les eleccions també.

Nou Estatut no és cap solució

/ dijous, 19 de juliol de 2018 /
El socialista espanyol Pedro Sánchez s'ha llençat a proposar des de la seva tribuna parlamentària que  cal fer un nou Estatut o  corrregir el que tenim per què  aquest no ha sigut votat pels catalans.   I proposant votar un Estatut es pensa qwue ja està tot resolt, mentre  mig govern català ñés a la presó acusat de rtebel·lió. No es pot parlar de propostes si no hi ha diàleg constructiu i aquest comença pwer    obrir les portes de la presó als presos polítics.  No vulguin fer la glorieta simbòlicca imperial intentant imposar a Catalunya una nova febre. Fer Espanya dia a dia i afeblir Catalunya forma part del joc d'aquest Estat que bomés valida el que ja està fet per l'Estat controlat per la dreta reaccionària il'Estat judidial dins de l'Estat. Fins hi tot hem de veure com la administració judicial espanyola rebutja escoltar la justícia dels estats europeus que li diuen que s'equivoca. La resposta del jutge molest que diu que la justícia alemanya vulnera l'ordre constitucional espanyol és tant com dir que Espanya és un país que viu en el retard històric de la llei i d'Europa li interessa ben poc més que les subvencions. No sé si entenen en dret espanyol que vol dir el dret a la vida i les llibertats. Però l'Estat espanyol, allunyant-se de la idea europea de la justícia, ha decidit abandonar aquest dret aabraçant la intransigència i sacrifica el prestigi de l'Espanya democràtica de que tant es va vanagloriar el 78.El dilema politic la justíicia espanyola el resolt a cop de presó contra gent honesta i possiblement innocent. Molts déus apareixen a l'hora de pensar com es reprimeix  la protesta i les reivindicacions catalanes. heroic i estrany. Però manquem dels àngels que poden moldejar la justícia.  No s'enten el perquè de les energies que esmerça l'Estat per impedir que Catalunya segueixi el seu propi destí. Tornar a parlar ara d'Estatut com alternativa sense resoldre elconflicte és un nou error del'Estat o una demostració de que els socialistes segueixen adherits a la ideologia  de l'Espanya Imperial, just com el que ha fet l'aparell judicial rebutjant el resultat contrari alemany de l'euroordre contra Puigdemont. Exigir ara que acceptem un Estatut redactat al gust socialista,  i a mida i conveniència del PSOE,  no és diàleg. És una presa de pel.     

Declaracions de Drets expressió de principis constitucionals

/ dissabte, 14 de juliol de 2018 /
Fou a finals del segle XVIII que els rebels americans i després els francesos van publicar les primeres declaracions de drets de  l'homei del ciutadà, el nou evangeli polític, els nous manaments. Són l'expressió autèntica d'un ideal polític i social. La Declaració francesa de 1789 fou la que va tenir major influència en la construcció e les noves constitucions dels Estats europeus. França va esdevenir un 14 de juliol de 1789 el país dels Drets de l'Home, tot superant l'estret punt de mira de les Constitucions reduïdes a la condició de monument històric  com ha succeït al Regne d'Espanya. La Declaració francesa permet tota mena de discussions doctrinals influenciant les constitucions dels Estats i les Declaracions de Drets Humans posteriors. Ara sabem que els homes neixen i són lliures i iguals i tothom té dret a fruir dels mateixos drets. Tothom té té dret i les associacions polítiques tenen com finalitat conservar els drets naturals i imprescriptibles de l'home sobre la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió. De cara a l'aplicació de les lleis, la Declaració recorda que  ningú pot ser obligat a fer el que la llei no ordena, doncs és l'expressió de la volutat general, de la nació, igual per a tots, doncs ningú no pot exercir una autoriat que no li correspon, excepte defensar les accions que produeixen danys a la societat. No produeix danys allò que la llei no prohibeix.  Freedom and Liberty fou el gran missatge de la Declaració de Virgina de 1776. La llibertat no pot anar contra la llibertat com alguns van pretende implantant les dictadures, doncs també el feixisme ha parlat de llibertat, impossibilitatnt el seu exercici. És el contrasentit deles extremistes de dreta, també a Espanya. No derixa de ser curiós que cap mitjà hagi recoat avui la importància històtica del 14 de juliol i el que significà la Revolució francesa i la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà per els esdevenimets futurs i l'alliberamtent del poble dels abusos dels cacics i les monarquies.

justícia impròpia teoritzant sobre delictes

/ divendres, 13 de juliol de 2018 /
Ara que ha passat el que ha passat al Tribulan de Sllevig Holstein que no reconeix el delicte de rebel·lió pel que reclama el Tribunal Suprem espanyol contra Puigdemont, comencem a aprendre que el dret penal espanyol està desfassat. Existeixen qüestions fonamentals en la teoria del delicte   que la magistrartura espanyola no ha tingut en compte ili ha hagut de recordar la magistratura alemanya. La justícia ha quedat clar que no pot ser de manual, de formulari ni  segons conveniència politica. No feia falta descobrir que la justícia es va fent 3n forma diferent a la que molts pensen. L'anàlisi dels casos ha de condir a na visió panoràmica de les qüestionsque es presenten davantg els tribunals. A Espanya no funciona el "case methode" americà, però si pot funcionar una sistemàtica diferent            feta partint dels principis generals del dret i dels drets humans que pot portar a un sistema juerídic ben diferent de l'actual. Ens sembla que ja sabem molt dret penal perquè no hi ha tertúlia on surti el tema. I més ara amb la resolució que barra el pas a la detenció de Puigdemont  i portar-lo a ser jutjat a Espanya sota l'acusació del delitcte de rebel·lió. No sabem ben bé com s'ho ha fet ni quins criteris ha seguit el Jutge Llarena per arribar al desastre jurídic al que ha arribat. Va seguir el Magistrat una reacció impulsiva amb aparent fredor? De fet ha perdurt el domini de la causa. Fou correcte el denominat "reproche" en la forma que l'ha fonamentat  tancant la instrucció del procediment? Ha treballat el jutge sobre fets punibles o se li va anar la mà impulsat èr la Fiscalia i l'acusació particular? En penal no hi cab l'analogia, ni les situacions imaginàries. Fou orrecte la valoració judicial dels fets que han sigut investigats? Eren desordres públics? És desobediència obeir les regles democràtiques? Hi ha hagut o no arbitrarietat judicial a Espanya?  Existeix el concepte penal de l'il·lícit o fet antijurídic? Quins criteris ha seguit el magistrat instructor de la causa contra els politics catalans? Existeixen elements subjectius  per poder dir que hi ha hagut "menoscabo" d'un bé jurídic? No seriem davant l'apicació de criteris dogmàtics? Comportaaments convertits en normes, formalismes i accions de resultat. Peò ara existeixen impediments per la punibilitat que preten la justícia espanyola. S'ha delimitat el dolo d'alguna manera? Existeixen fonaments jurídics aplicables als fets perseguits?  No deia fa uns dies Pablo Casado que el referèndum i·legal no és delicte? Què passa a la justícia espanyola que ja ha debut la primera qerella popular per prevaricació?

La història no és alternativa ni solució.

/ dimarts, 3 de juliol de 2018 /
Karl Popper deia en el seu estudi sore "La sociedad abierta y sus enemigos" (Paidós, Barcelona 2017), escrit els anys 40 del passat segle,  que ens podem bellugar entre el racionalisme i l'irracionalisme. N'hi han que passen de l'amor inles bones relacions a l'odi en forma quasi instantània si els dus la contrària, per raons emocionals, idees preconcebudes i fixes, en lloc per un principi d'autoestima i de fraternitat social. L'irracionalisme és doncs la mostra  de la insatisfacció i la desigualtat. I en aquesta situació Popper es preguta si la història té algun significat, doncs moltes interpretacions sobre la història són falses o incompatibles, generant conflictes absurds i antihumans, contraris a la dignitat humana. S'ha volgutreduir lahistòria alsfets dels grans i poderosos i a la piràmide de guerres i saquejos, mostres de supèrbia i poder contràries al missatge de l'estimació evangèlica entre persones i germans. Segons Popper la història no té significat, però podem interpretar la història del poder polñitic dews del punt de vista, diu Popper, de la nostra lluita per la societat oberta, per la primacía de la raó, la justícia, la llibertat, la igualtat i el control de la delinquència internacional. Li podem donar finalitats i significat a la història, doncs ella no pot dir-nos el que hem de fer i no ens permet dominar els tombants i objectius que ens hem proposat d'elegir.

Volen esclaus!

/ diumenge, 1 de juliol de 2018 /
Pablo Casado, candidat a dirigir el PP, en declaracions fetes pels mitjans en defensa de la seva candidatura, competint amb Soraya Sáenz i Mª Dolores de Cospedadl, ha dit avui, segons recull El Nacional.cat, que Catalunya serà sempre España i si no ens agrada als indeoendentistes que marxem a Alemanya o a Brussels, és a dir que marxem al exili si volem ser independents. Aquest senyor legitima viure a Catalunya sense sentir-se català, per què primer és ser espanyol. Negar-se a parlar català és un dret que menysté, desprecia la llengua natural del país d'acollida i demostra incultura del que es proposa ignorar cultura i tradicions de la terra nova. Aquest senyor sembla  ser dels que deien "resistiré", "sobornaré", "hoy como ayer"  amb un missatge gens carinyós pels catalans, però aclarifor d'un pensament que fa vergonya en una societat democràtica liberal. Sento dir-li al Sr. Casado que Catalunya no va a l'exili i els independentistes no marxarem. Aquesta terra és nostra i està oberta als que no volen ser catalans, però socialment els catalans rebutgem insults i amenaces. Respecte, generositat i decència són exigències que cal recordar a tots els  actors polítics espanyols que han vist el flaire del negacionisme i la corrupció en les seves rganitzacions, i també l'obligació de no pretendre imposar utopies erràtiques properes del totalitarisme, creant la utopia reaccionària que tant bé els va als partits espanyols per conquerir vots a les eleccions generals fora de Catalunya i primar la posició de les escurrialles del règim caigut del 78 que encara que no coneix el valor de les reformes i l'evolució, el respecte, la tolerància i l'equitat. Però aquesta gent que es fa la vaenta i es creuen emetre força i valor a España, no volen ciutadans. Volen esclaus de les seves imposicions. Però obliden que ja no som a l'edat medieval  i no hem de fer de soldats o "mesnada" per anar a ocupar altres terres, destruir cultures autòctones i fer-se amn les dones i les riqueses dels envahits en nom de la Corona i de Déu. Que vagin a enganyar a un altra, si els plau.

Morenés Ministre de la guerra i més

/ dijous, 28 de juny de 2018 /
Als Estats Units el President Quim Torra i Morenés, l'actual ambaixador se les han tingut. Xoc diplomàtic i retrets. El Sr. Morenés ara fa d'Ambaixador, no de ministre de la guerra contra Catalunya, i hauria de tenir una mica més de esperit diplomàtoc, vul dir paciència, silencis i no dir coses inconvenients en actes públics amb la dissidència legal, que generen escàndol internacional. Desacredita el govern espanyol i España sencera dient el que diu. No és moment ni hora. Viu en el passat del pensament únic i la intolerància. Però el govern socialista tanca files novament amb personal procedent del PP, en lloc de cessar-lo fulminantment.  On queda l'esperit de reconciliació a,mb Catalunya? On queda la oferta d'entesa davant l'atac? El govern socialista sembla que vol seguir joc brut amb Catalunya. Que els quedi clar que ja els hem vist el llautò: parlar, parlar i no resoldre res que els perjudiqui per recuperar electoral que els han pres C's i En Comú podem. Casualment  s'ha tancat la instrucció del cas de la presumpte rebel·lió dels Jordis, Oriol Junqueres i govern.  I ara comença laluta per la seva destitució i deixar en mi9noria la major9ia d'escons que va guanyar les eleccions del 21 D. Circuit perfecte per escorçar la politicac catalana. Desprès vindran les inhabilitacions dels alcaldes investigats per decapitar les llistes indeendentistes. Demencial i inadmissible en democràcia que l'aplicació del 155 segyeixi per la posrta del darrera. Tornen a surtir els tics de l'autoritarisme per via judicial, doncs si no hi ha ni indiciariament provat alçament amb armes, ni terrotrisme no hi ha rebel·lió ni sedició, a més si en cap moment s'esperonen accions delictives ni violència, ans al contrari. Perquè tanta imaginació compulsiva en el relat judicial fiant en una querella d'un Fiscal conservador i partits contraris a la democràcia liberal, i uns informes policials inflats i tergiversats que estan plens d'errors? Perquè una interpretació discutible  de l'article 384 bis quan encara no hi ha hagut judici i sentència defnitiva i ferma. Per què tanta pressa en decapitar la majoria independentista del Parlament de Catalunya ara que mana el PSOE? Per què tata pressa en declarar il·legal i delictiu convocar a Catalunya un referèndum d'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides i Espanya en els seus convenis i convencions, com també a la OSCE des de 1975. Criminalitzar la política és un greu error antidemocràtic. Crear un estat judicial dins l'Estat és un alt5a error. Divisió de poders, no es elmateix que diferenciació de poders. Però elspoders nopo9den anar contra la democràcia i la equitat, ni els drets humansi la dignitat humana, ni contra els drets de les mibnories nacionals com Catalunya reconeguda a la Constitució de 1978, però declarada nul·la pel Tribunal Constitucvional el 2010, gairebé quaranta anys desprès. Volien una España una, defensar la integritat interior i la sobirania de l'estat parant de tot el poble espanyol, ignor4ant o volen ignorar que la autodeterminació no es pot interpretar en dret internacional com un atac a la integritat d'un Estat ni va contra cap constitució, doncs el poble que constitueix Estat en forma un de nou i pacta amb el predecessor tot el que s'ha de pactar de repartiment de bens i deutes, bon veinatge i cooperació, segons previst en conveni internacional de Viena sobre el dret dels Estats que a més prioritza el dret internacionalk sobr4e el local o nacional en aquests casos. Alguna responsabilitat o anomalia hi ha, doncs no s'enten que es prioritxi la legislació restrictiva espanyola i no es miri en quin món estem i c0m  ha evolucionat el dret fora d'Espanya. Els juristes belgues ens podrien donar lliçons. Però cal parlar idiomes i anar a classe i conferències a l'estranger i llegir per saber que no som un Estat aïllat jurídicament, sobretot de les resolucions de les Nacions Unides. Se sap quina és lampreparació tècnica i onbejctivitat de les actuacions judicials espanyoles vistos els errors de les euro ordres?

operació eliminar l'independentisme

/ dimecres, 27 de juny de 2018 /
Les reformes del Codi Penal que es volen portar a acord parlamentari al Congreso de los Diputados tenen una clara finalitat que és expulsar de la política les propostes independentistes. Si no en tenen prou encara els queda la llei de partits. I encara més fixar un topall del 3% a escala "nacional" dels vots a rebre a les comtesses electorals per poder disposar d'escó. Es tracte d'una veritable operació neteja de l'independentisme que ni el PP es va atrevir a fer. Ara ho faran executar a Pedro Sánchez i tot per impedir que es pugui celebrar un referèndum d'autodeterminació amb tote les garanties i en plena llibertat, amb observadors internacionals i la supervisio de les Nacions Unides. Catalunya no en té prou amb un reconeixement tardà ampliant l'article 2 a mencional la nació catalana, però sense sortir del sistema autonòmic.  Hem dit moltes vegades que altres no poden decidir pels catalans. Aixó són actes de dominació i poder hegemònic que signifiquen ruptura amb la democràcia i els drets humans. És inadmissible que parlin de diàleg amb càrrecs públics i  polítics empresonats i acusats de rebel·lió.  És inadmissible que ens diguin que no volen sentar-se a parlar si volem parlar d'autodeterminació. Que no hi tenim dret segons les Nacions Unides que diuen el conrrari del Govern del Regne d'Espanya? És inacceptable que la diplomacia espanyola continua mobilitzant-se amb ou govern i ministre d'exteriors contra els actes simbòlics dels catalans a l'exili i ls accions de President JoaquimTorra. Donen més importancia al conflicte català que s'ha de guanyar que als onstabts delictes de gènere, els robatoris organitzats, el negoci de les companyies de seguretat, l'abus de la factura de l'aigua i la llum, amb taxes, més taxes i recàrrecs que doblen el preu de cost.  També per emprenyar-se que diguin que el salari minim de 1.000 euros passi per 2020, mentre els empresaris amb esperit de depredació no volen pagar augments de les quores dela seguretat social dels treballadors. On volen dur el poble treballador? És inadmissible que això ho permeti un partit que es diu socialista, Quina vergonya de socialisme, em perdó!  I ja no parlem del sobrecost descobert en la construcció dels AVE que circulenper Espanya i el corredor mediterràni per fer. Algú s'ha fet ric facturant mentre molts empresaris esperen tenir vies de distribució de les seves mercaderies a Europa sense tenr que passar per Madrid. El Mediterrani, encara no saben els del PP i els Socialistes no passa per Madrid.

torna el joc brut

/ diumenge, 24 de juny de 2018 /
Els jocs de Tarragona no han començat amb regust català. Ara s'ha tingut coneixement de que la organització    va denegar dies enrrere la petició d'entrades que va fer la Secretaria General de l'Esport i la Federació d'Entitats Esportives de Catalunya. Van preferir l'estadi mig buit a arriscar-se a veure-hi estelades i soportar una nova xiulada massiva al rei. Per  assegurar-se  la tranquilitat i l'harmoniosa recepció van regalar milers d'entrades a gent relacionada amb SCC a Tarragona. Per bo tenir que pagar els 40 euros de l'entrada i entrar gratis s'havia de dur una bandera espanyola. S'ha tingut notñicia de quer també la Casa d'Aragóde Tarragona va regalar un bon paquet d'entrades també amb la condició de dur la bandera espanyola. Un aterratge paracaigudiste militar amb banderes espanyoles   entusiasmava l'afició espanyolista.Cap bandera de Tarragona. Cap bandera catalana. Diuen quevan xiular els atletes de Kosovo quan van fer l'entrada al camp. Limitar assistència al camp fou una clara maniobra de manipulació del mateix estil dels temps passats. Moltes banderes i aplaudiments al rei. Convéque estigui content. Poca  manifestació de pàtria catalana. L'alcalde Ballesteros es va mostrar satisfet. Però el poble que era al carrer, no. Ha quedat demostrat que la connivència socialista amb la monarquia ha tornat al joc brut. Queda per veure com organitzen la festa de tancament dels jocs. Per ara aquests jocs són els de tots menys dels catalans. No hem vist la bandera catalana onejant a l'Estadi, o estavem malfixats.

pachanga mediterrània

/ dissabte, 23 de juny de 2018 /
Ahir nit van quedar inaugurats els jocs de la mediterrània. 25 banderes. Molts turcs que no se sap si acabaran demanant asil polític per no tornar sota el dictador. Més atletes que públic. Un cap d'Estat, un cap de govern espanyol. Cap dignatari estranger. Tampoc hem vist ambaixadors. Quim Torra amb to seriós. Retrets sobre les banderes espanyoles i escridassada a Quim Torra per part del públic tarragoní, se suposa. El rei també va recollir algunes xiulades. Però va ser més forta l'escridassada a Quim Torra. Molta gent al carrer protestant contra la presència reial i altres poquets, uns 30, convocats per Vox en defensa la monarquia. Lucrecia, l'aertista dels Lunnies ens va deleitar amb les seves cançons. Hi havia molts infants entre els voluntaris. Era la seva festa més que la de l'esport. Faltaven senyals identitaris del passat romà iel folklore popular de les terres de Tarragona. Poca vibració en els discursos. El crit de "adelante" del rei no va significar res. Tot estava organitzat. Bona acústica, bona ingenyeria elèctrica, bona direcció informàtica. Molt d'uniforme policial. Una mica de català. Cap bandera catalana entre els esportistes i tots amb la bandera espanyola al pit. No sabem que va fer el rei amb el llibre de Jordi Boràs sobre l'1 d'octubre i l'informe del Síndic de greuges que li va donar en Quim Torra. No el duia quan era a la tribuna. Qui el tenia? L'Estadi va quedar inaugurat més que els jocs. S'haurà de veure si a més dels familiars dels esportistes i ells mateixos i haurà algú més durant les competicions. El que es vol vendre com un èxit, no és més que un acte més del món esportiu. El que importa és el futbol a Rússia que és el que dona imatge de país modernitzat. Nosaltrres ens hem quedat en la pachanga de la Lucrecia  i un grapat de pots d'aigua que tampoc sabem on ha anat a parar quan la vessaben a la mà oberta les joves portadores vestides "a la romana". Aquesta imatge recorda, si fa o no fa la de les monges rentant l'altar de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona el dia de la inauguració. Pot ser un  rampell llunyà del Salou fest? Avui platja. Qui vulgui competir que jugui. Paella i bon vi del baix camp. A aquesta hora el rei sembla qe ja ha tornat a casa seva i Leticia està mirant on anar de vacances per no aguantar els mallorquins també cridaners darrerament.

Catalunya i Monarquia, relacions trencades.

/ divendres, 22 de juny de 2018 /
El Govern de la Generalitat ha decidit trencar amb la monarquia espanyola que no vol escoltar el President Joaquim Torra. Ho ha dit clar el president en el seu comunicat aquest migdia. Prou relacions amb un rei que sembla que ens vulgui foragitar de casa. Posició ferma i inamovible. I que no diguin que Torra no representa a "los catalanes", que no són els catalans. Diferencien des de C's, SCC i Tabarnia per l'idioma matern. Absurda irrealitat que volen fer passar com realitat trascendent. Torra és el president de tots i ha de vetllar per el respecte a la dignitat col·lectiva de tots, no permetre que ens vinguin a dir com ens hem de governar i el que hem de fer. La sanitat, l'escola, els menjadors socials, les empreses, no discriminen per l'idioma que es parla. El que entenen per normalitat a la Moncloa i a la Zarzuela és la claudicació que no han aconseguit dels catalans. Tampoc ha servit de res el intentar enfrontar i exagerar les discrepàncies entre els habitants de Catalunya. Gent que no sap el que és i significa Espanya però ja li va bé i s'entusiasme amb la bandera borbònica, no vol que Catalunya sigui la progressista, la moderna. la capdavantera. A molts empresaris sense escrúpols ni visió de futur ja els va bé traslladar seus a Madrid, més a prop del poder. Sempre els pot caure alguna cosa, pensen. És l'egoísme el que   va contra Catalunya i els catalans,, inclosa la gent treballadora, parlin el que parlin. Tornaran a intentar la manipulació parlant de democràcia i de la pàtria que els ccatalans volem malmetre. És l'especulació la que mou els fils i convé desmuntar tot el que es pugui de Catalunya i dividir la població per raons sentimentals per justificar que Catalunya té un mal govern, encara que no ho sigui. No interessa parlar de justicia social. Als repressors i els partits nacionales arrenglerats amb el 155 i la repressió només els convé parlar d'Espanya  com senyera i medicina de tot. CAtalunya ha de deixar d'existir, quan resulta que  un dia van reconèixr que era un poble amb una personalitat històrica i gaudia d'institucions seculars. Tanta absurditat anticatalana aburreix i no es justifica.

odi i repressió

/ dijous, 21 de juny de 2018 /
MAl dia avui pel que fa a les notícies. La proposta d'acoptar presos al País Basc xoca amb el desig de venjança i odi de les víctimes i familiars de les víctimes.  Només calia veure les imatges i expressions que ens oferien els telenotícies aquest migdia. L'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós ha quedat inhabilitada durant sis mesos, condemnada per desobediència per no voler despenjar una estelada de l'Ajuntament de Berga. El nou govern municipal de Badalona, format pel PSC amb el suport del PP ha començat pèr despenjar la pancarta que havia a la façana de l'Ajuntament de Badalona demanant la llibertat dels presos polítics. Sembla un joc petit burgés en el que els treballadors només veuen creuament de retrets. La classe obrera, si és que existeix, opta pel silenci i seguir treballant per            poder pagar les despeses de casa i menjar. Cap reacció obrera  a les fisures i desequilibris de la política de proximitat. Els treballadors estan preocupats èl seu benestar i no volen que uns pocs els amenacin el seu futur. La consciència de la injustícia laboral i el desig d'acabar amb ella són realitats  a les que la dreta reaccionària no vol veure ni li convé trobar solucions. La burgesía industrial segueix necessitan mà d'obra barata i qualificada per servir l'acumulacoió de poder econòmic.Tot és una qüestió de poder. El dfia s'acaba amb l'arxiu del cas pastor i l'alliberament dels xicots de "la manada" amb una fiança mínima de 6.000 euros, mentre els polítics catalans segueixen a les presons de Castella.

Un rei que no parla amb els ciutadans

/ dimecres, 20 de juny de 2018 /
M'assebento que el rei Felip VI  ha decidit no  parlar amb Joaquim Torra aprofitant que vindrà a Tarragona per inaugurar els jocs mediterranis. L'excusa oficial és que el govern de l'Estat no ho veu bé, i primer el President de la Generalitat ha de passar l'examen de la Moncloa. El que passa qu és quew el rei no vol fer marxa enrera desprès del que va dir el 3 d'octubre. Li sembla que el rei no s'equivoca ni es pot equivocar mai. Per això és el rei. Poca delicadesa i atenció de la monarquia que no se sap ben vé ara perquè ve a fer despesa amb viatge i seguretat, si sap que no és apreciat a Catalunya. Haurien de veure monarquia i govern espanyol que quan Caldes de Malavella, Vilableix i Girona li tanquen la porta al rei d'Espanya és per alguna raó, i més si hi ha qui ha decidit inaugurar una plaça 1 d'octubre. Posar-se d'esquena a Catalunya desprès de l'exercici de violència de les forces de l'Estat del dia 1 d'octubre que va aturar Frau Merkel amb una trucada a M. Rajoy, és un acte de supèrbia pròpia dels Borbons. Un rei que no vol dialogar obertament i sincerament per resoldre errors  no el necessitem a Catalunya, no és nostra rei. A Catalunya penso ara que estem equivocats de tant demanar el referèndum. Hauriem pot ser d'exigir que  l'Estat compleixi amb la Constitució i no impedeixi a Catalunya recuperar el seu status  de dret públic , com a nació històrica,  d'acord amb les Constitucions de 1705. Quina és sinó la llei aplicable? No parlen tant de l'imperi de la llei? No té Catalunya fixats uns límits territorials ben definits i aceptats per Castella que han volgut fer desaparèixer la dreta reaccionària? Fins quan aquesta situació estranya, irregular i anormal en que ens ha situat la història i l'episodi d'odi a Catalunya desfermat a les Espanyes?

Tornem a parlar d'Europa

/ dimarts, 19 de juny de 2018 /
La construcció política d'Europa és un dels efectes  de la necessitat de la unitat d'Europa. Es tracta d'uir de manera coherent els diferents pobles que s'han anat creant  en el territori del continent europeu. Hi ha qui es comença a preguntar si és possible la comunitat de destins que pugui poermetre la creació d'una estructura política democràtica, garantint els drets dels ciutadans i dels pobles que la componen. Els princpis essencials estan deterinats en el Conveni Europeu els Dets de l'Home. El punt de partida fou una unitat econòmica que havia de conduir a la unitat politica. Sense llibertat i sense democràcia la Europa política no és possible. La nova Europa ha de respectar i defensar la dignitat humana i promoure el benestar general. A Espanya no és així, doncs les desigualtats i la pobresa trenquen tota oportunitat de politica racional. Bastir Europa política, deia Paul-Henri Spaak exigeix diàleg entre els organismes comunitaris i elspaïsos membres. L'Europa supranacional de cap manera ha de seruna alianá on els països s'anexionen sense unir-se, deia Spaak. És actualment el cas de Espanya i Catalunya que la ceguera dels dirigents europeus que no veuen que hi ha una opinió pública que no és la dels mitjans de comunicació, escèptica que suspen la direcció polñitica europea actual. Encara hi ha politics que nohan descobert que en democràcia la sobirania pertany als electors, i és legítima la indignació amb qui no reconeix drets històrics  i preten mantenir en democràcia situacions d'annexió forçada anteriors a l'adveniment de les democràcies. A més, de l'intercanvi econòmic a la comunitat política encara hi queda un llarg camí.  Va Europa camí d'una federació? Hi ha inmpaciència i descoratjament?  És compatible el paper d'Itàlia, Hungria i Polonia amb el d'Alemanya i França? On  queda Espanya? És certa la decandència dels estats unitaris? On queda el principi de supranacionalitat? Ens poden fer creure que els Estats nació petits són inviables quan  Suècia, Finlàndia, els Països Bàltics, Croacia, Malta, Bèlgica, Països Baixos, Portugal, Suissa i Noruega ho són?

Per què parlen d'enfrontament civil i no de cooperació?

/ dilluns, 11 de juny de 2018 /
Borrell, Carolina Mejias, l'ex Fiscal Grau, sembla que viulguin un enfrontament entre ciutadans, abordant els espanyolistes contra els catalans, atribuint mala i fetes als catalans, els repugnem? Membres de ciutadans pew 120 euros a Murcia, altres retirant  llaços grocs, discutint el dret a disposar dels espais públics.  Dona la sensació que amb tant d'escarafalls el que volen es que Margarita Robles tingui la oportunitat de fer maniobres de l'exèrcit a Catalunya. Però és clar que hauran de portar una assegurança per danys al mobiliari public i l'asfaltat dels carrers, i pagar tota la despesa amb càrrec als pressupostos espanyols. No els seria més senzill incloure el dret a decidir en una nova Consitució? No els seria més senzill  fer menys discursos als mitjans, sobretot a la 6ª, i sentar-se a xerrar sense focus mediàtics amb el govern de Catalunya  per trobar solucions de comú acord? Creuen sincerament que el que dieuen ens espanta? No podria mesurar el Sr. Borrell el que diu i com seran interpretades les seves paraules? No podria ser més seriosa la Sra. Carolina Mejías  i no dir coses sense fonament. El cotxe que ensenya en fotografia en un twitt és de camuflatge per què no porta cap emblema, si és cert que és de la Benemèrita, i pot ser que la causa del dany i pintada sigui aliena al fet nacionalista català.  No ha pensat que podria estar dient una mentida? Que ens tractin  com alguna cosa similar a la merda ja no sorpren. Hi estem acostumats encara que ens dol aquesta manca de educació. Menyspreu i menysteniment és el quer han après pel que fa a Catalunya.  Per això han servit 40 anys de Constitució?  Val més que la canviin i també aquesta gent que en lloc de parlar  amb moderació només sap treure paraules bullents.  El camí de l'entesa no és precisament el de l'atac permanent.

La mateixa moneda amb la mateixa cançó

/ diumenge, 10 de juny de 2018 /
Ha arribat el canvi de Govern a l'Estat i la successora de la Ministra de Defensa Dolors de Cospedal, Margarita Robles ha començat dient el mmateix: "El ejército está para defender la Constitución", és a dir a la monarquia, els interessos creats que la mantenen, la democràcia no liberal, i qualsevol temptativa de secessió territorial per molt democràtica que sigui. Ignorància complerta del dret a l'autodeterminacióper part de la nova ministra, magistrada de formació. Interpretació restrictiva de la llei constitucional sense tenir en compte les obligacions derivades dels tractats i acords internacionals que són dret intern a l'Estat espanyol. La Ministra Batet  d'Administracions Territorials també ha sortit amb  la modificació de la Constitució, sense aclarir el que, el com i el quan. Ens deixaran dir el que en pensem? Podrem intervenir activament en la Comissió redaccional? No seria millor proposar una nova Constitució? La Senyora Calvo que ja va exercir de ministra  en un altra govern socialista anterior  no ha perdut temps per recordar la obligació de respectar la Constitució i la legalitat. No volen desobediència ni ruptura. No pensen que estan infringint la obligació constitucional d'aplicar el dret iternacional a l'autodeterinació dels pobles. Les paraules claus del nou govern que defineixen la seva política inicial són: legalitat, normalitat, autonomia, integritat territorial, diàleg, carpetes sense dades. Parlen de diàleg sense voler negociar un referèndum per l'autodeterminació de Catalunya, i alguna ministra recorda que el 155 segueix a la Constitució, mentre gent catalana reivindica l'esperit de l'1 d'octubre. Situació doncs d'oposició de l'Estat al principi democràtic i al dret internacinal, aprofitant el silenci de les Nacions Unides i la posició de la Comissió de la Unió Europea contraria a impulsar el naixement de nous Estats. Som davant uba dictadura coinstritucional a Espanya? El nou Govern socialista ha heretat   la paralització de la govenança, i timidament fa un gest alliberant el dret de disposar dels fons bancaris en lloc de reposar la democràcia  participativa que reclamen els catalans. Però ens parlen de tuteles i "informació". Seguirem amb una política ficticia, sense perspectiva clara de futur. És futur més diners mentre a Andalusia reclamen els 16.000 milions que ens deu l'Estat a nosaltres? Compten amb el poble català per alguna cosa, o es creuen que poden decidir impossar  el que els sembli?

viure en la mentida

/ dijous, 7 de juny de 2018 /
Hi ha gent que ara descobreix que hem viscut quaranta anys en la mentida. Ens han fet creure que hi havia democràcia i ara resulta que els més contraris al diàleg i partidaris de l'amenaça són al poder aml'Estat espanyol. No cal prlar de noms. Tots són prou coneguts. El que és cert és que als catalans ens ha faltat coratge, em deia aquesta tarda un bon amic. La pedrea de càrrecs segueix. I no veiem que sigui destituit el Fiscal General, ni es produeixin relleus en càrrecs que precisen de ments obertes. La gent que és al govern de l'estat no ha evolucionat i miren amb el passat com Biblia. Mals auguris per la pau i el diàleg. Les tensions segueixen.  La credibilitat  socialista ha caigut amb dos dies de
nomenaments a dit. L'engany és patent.

democràcia imperfecte

/ dimarts, 5 de juny de 2018 /
La democràcia actual no és una democràcia liberal, sino que es qualifica com una democràcia autoritària. No hem vist cap pas del nou govern tendent a suavitzar el tracte del Ministeri de l'Interior i suavitzar les tensions. Que es posin pegues burocràtiques a les visites del govern de Catalunya als presoners polítics a Estremera, només demostra que  no hi ha voluntat de pau en l'administració de l'Estat. El nou govern espanyol haurà d'introduir canvis ràpids de caps i personal a l'administració que dirigeix si vol que canvii la actual desconsideració i fins i tot manca de respecte als càrrecs polítics electes.  La administració dirigida per el PP ha demostrat un mal coneixement dels problemes reals de la societat catalana i de la ciutadanía. S'ha tractat el poble català d'ignorant, imposant per la força una doctrina oficial rebutjada per els catalans. El govern espanyol cessat ha deixat un país pitjor, escèptic i enfrontat. El nou govern socialista que recupera vells càrrecs de l'etapa Rodríguez Zapatero no aporta llum a l'entesa amb Catalunya. Seguirà la doctrina del negacionisme  i pot ser es pleguin a seguir aplicant el 155 d'una manera encoberta. L'esquerra espanyola haurà perdut la seva identitat amb el canvi de poder, però sense fer canvi d'identitat davant la indignació catalana. No hi haurà desgel si no hi ha diàleg sincer de govern a govern. Quaranta anys de democràcia a l'espera de fer la democràcia liberal demostren que la transició del 78 de la dictadura a la democràcia ha esgotat tot el seu recorregut, com l'Estatut retallat de 2006. El sistema jurídic heretat de la dictadura no ha evolucionat ni ha sigut remodelat de manera suficient i acceptable en una democràcia liberal, ha sigut utiitzat per els conservadors del PP contra els interessos del poble  amb la reforma laboral i la llei mordassa, entre altres mesures favorables a les conveniències econòmiques de nombroses empreses vinculades al que se'n diu les elits. No es tractava canviar de govern perquè res no canviés. Ara veurem si el nou govern socialista espanyol és capaç d'acordar una concertació social i obrir diàleg sincer amb Catalunya o seguir administrant i imposant l'Estat jacobinista que li ha deixat el caigut Mariano Rajoy. Els so cialistes han arribat al poder sense adonar-se que tenen a les seves mans una democràcia imperfecte sense evolucionar més propera de la dictadura que de la democràcia liberal. A ells correspon decidir si volen progressar o seguir encorats en el passat. Aviat sabrem si hem malbaratat energies amb aquesta gent que no comença amb bones paraules per la nació catalana.

volen enfrontar i reventar

/ dilluns, 4 de juny de 2018 /
El nomenament de Borrell com a nou ministre d'affairs exteriors del govern socialista ha posat de relleu l'aproximació dels socialistes espanyols a la Societat Civil Catalana que discutix  a Catalunya el lloc a Ciutadans. Borrell és el vell polític que vol desinfectar Catalunya d'independentistes. Serà un ministre disposat permanentment a oposar-se a la autodeterninació de Catalunya. Per ell Catalunya és un territori espanyol i els cataans són espanyols, ni més ni menys que espanyols. Per Borrell fa anys que Catalunya no existeix.  Mal començament, si fem coincidir aquest nomenament amb els mossos ultradretans quer donen cobertura y participen en manifestacions espanyolistes. Mal auguri si els unionistes esbogerrats es permeten amb tota impounitat presentar-se a reventar qualsevol acte pro independència. És la teoria de l'enfrontrament sistemàtic i reventar. No els interessa cap diàleg. Només estan per la imposició de lo seu,  bandera espanyola a la mà com a símbol de combat. Realment fa mal als ulls i acaba resultant decebedor i ofensíu que hi hagi gent així, disposada a la amenaça buscant l'enfrontament per justificar violència. Més aviat és mostra de manca d'educació i d'incultura, propi de pobles primitius, salvatges, perseguidors del que no pensava com ells. És una mostra de cultura política plana o una demostració de que encara no hem superat els temps de la dictadura?  És possible que partits de caire feixista  puguin anar pels carrers blasmant contra els catalans i reventant actes catalanistes? On és la llei de partits? Només fou feta per il·legalitzar independentistes? No és punble que gent, bandera espanyola en mà, ataqui les llibertats dels demés amb tota la impunitat? Qui els protegeix? A qui interessa que hi hagi confrontació violenta entre gent catalana? Per què cal fer la vista grossa a aquestes activitats?

Ara, noves estratègies

/ diumenge, 3 de juny de 2018 /
El nou president socialista, sap que no es trobarà el pais millor que deien Rajoy i el seus. Zoido quan surtia del Congrés deia "dinero hay" defensant que s'ha de pagar l'augment de sou previst per serveis de l'ordre de l'Estat. Però d'ells no ha sortit parlar dels problemes dels pensionistes. Diuen que han creat milers de llocs de treball quan en realitat el que jan fet és facilitar als empresaris sense escrúpols reduir els salaris, fer contractes per dies, per hores, beneficiar-se de la precarietat. Han deixat restriccions arreu, a les Universitats, a la investigació, a la sanitat, a la justícia. Han beneficiat els negocis dels propers, apropant-se de dictadures com Guinea i Kazajhastant buscant fer negoci amb la venda d'infraestructures i obtenir inversions. No han descuidat el negoci de la venda d'armes a països dubtosos. S'han aprofitat dels fons europeus parlant d'estabilitat quan generaven la inestabilitat i fomentaven l'Espanya trencada espiritualment.  Han dificultat les infraestructures a Catalunya invertin una mínim part d'allò pressupostat. Ha marxat la intransigènciai ara diuen que arriba una etapa de diàleg i estabilitat, amb la renovació dels càrrecs i la regeneració del sistema. Possiblement acabi el monopoli de les elèctriques i s'impulsaran les energies renovables. Diuen que el socialisme espanyol impulsarà la repoblació doncs veuen massa  pobles abandonats. Immigrants no falten per treballar la terra, i donr-lis aquesta poissibilitat solucionarà moltes coses. El nou predsident del govern espanyol també ha dit que posarà en maxa una reforma constitucional en clau federal.  Evidentment no la pot imposar al poble català i sap que no dona cap garantia de respecte als drets nacionals del poble català. El vot de Catalunya és independència, no una parcela de territori federada a un Estat que ni ens vol, ni ens respecta ni està amb Catalunya encara que iu ordenin jeràrquicament. L'enfrontament promogut per la dreta reaccionària del PP ho impedeix, doncs segueix. Ahir mateix a Mataró. Al Senat l'espera un PP disposat a barrar el pas a qualsevol iniciativa de la nova esquerra. El partit socialisra busca estabilitat en tots els sectors, també en el territorial. Però sap que la estabilitat "a l'espanyola" equival a Catalunya a submissió i claudicació, cosa impossible d'acceptar per un poble que ha fet vot de fermesa en la defensa del dret a la independència de l'Estat. El primer que s'espera és el gest de descriminalitzar la dissidència i accepar el diàleg amb Catalunya, obert i sense limitacions.Comencen les noves estratègies. Catalunya se sent explotada fiscalment i amb competència deslleial cultural i comercialment parlant per un Estat que també es mou a nivell internacional. Catalunya no té ambaixades i infraestructura de govern que s'ha preocupat de destruir l'Estat Rajoy. Com no farem demòcrates a la primera amb el canvi, el que resultarà indispensable com a mostra de regeneració de l'Estat i amistat amb Catalunya,  es canviar els elements distorsionadors i anticatalans instal·lats als ministeris i les ambaixades. Catalunya que creix al marge de l'Estat  i és una font de prestigi, vol ser respectada i que no es portin més a terme polítiques  d'allunyament, restriccions, prohibició i apartament en els acords internacionals i la gestió diplomàtica i comercial de l'Estat fins ara irrespectuosa amb Catalunya. El socialisme espanyol ja sap que no es pot adormir el gegant català amb repressió i empresonant els líders independentistes.   El que s'espera també a Catalunya es que la justícia investigui les accions comercials d'Estat i segueixin destitucions de l'administració degradada.per l'autoritarisme.

Cau la mentida

/ dijous, 31 de maig de 2018 /
Una falsa idea d'igualtat ha desligitimat la redistribució de la riquesa, promovent l resignació davant les desigualtats. La solidaritat queda en mans de les actitivitats caritatives, mentre s'accentua la discriminació.La idea de justícia tampoc serveix per crear una millor redistribució de la riquesa. Avui però ha caigut al Parlament el poder de la dreta conservadora que volia obrir pas a la dreta reaccionària. La moció de censura presentada per el PSOE ha tingut els seus fruits. Se li ha donat confiança per treure del poder la supèrbia. Queda per veure com serà el diàleg amb Catalunya. No esperem que continui el negacionisme  ni la repressió. Mesures esperem per alliberar els polítics catalans presos. Mesures esperem per restablir el règim democràtic i que es respecti la política catalana. Ha  caigut la mentida que molt bé il·lustrava amb veu amable la Ministra de Cospedal aquesta tarda aprofitant una compareixença abans de plegar. Un bon discurs i ja està ot guanyat deu creure. Però no es tractava de capanya electoral, sino d'una moció de censura al Parlament espanyol on el seu discurs no servia per res.  Pura demagògia del darrer minut. Ara esperem que la setmana vinent tinguem govern nou i veiem desaparèixer de l'activitat política tota aquesta gent que tat ens han perseguit. Ara serà el moment de posar l'Estat en el paper que li correspon.

política ninnundi

/ dimecres, 30 de maig de 2018 /
Manuel de Pedrolo deia que la llibertat  no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres. Aquesta expressió val tant per les dretes com per les esquerres, pels monàrquics com pels republicans, doncs ser lliure, segons Nelson Mandela, no és només alliberar-se de les les pròpies cadenes, sinó viure d'una manera que respecti i millori la llibertat dels altres. Ara s'ha posat de moda que  els grans responsables polítics a partits i institucions són triats i decidits fora de la via electoral. Uns amb tota la ingenuïtat i els altres amb tota la convicció de que han perdut la virginitat. La demoràcia sabem que no es fa per decret ni per acord politic, sinó amb l'educació i néixer cada dia. Però en la nostra societat política hi ha encara molts murris disposats a grimpar. Els grimpadors es pensen que tractant de ninnundis els que treballen i fan partit ja tenen obert el camí cap els càrrecs. Més aviat çes la raó dels ximples que diría Voltaire, doncs, com argumentava Sócrates, no reconeixen la pròpia ignorància. El que no es pot exigir als demòcrates és combregar amb la mentida i les veritats prefabricades amb paraules. El que cal és una aferrissada defensa de les llibertats, sense prejudicis i sense la corrupció que afebleix la democràcia i facilita el caciquisme.  La política ninundi que és la dels cacics i la que declara ninnundi als que proposen el que no es vol escoltar ni convé als cacics,  està condemnada al fracàs. Només correspon a societats verticalitzades, sense somnis i sense futur.

FER FRONT A LA INTOLERÀNCIA

/ dilluns, 28 de maig de 2018 /
Un Guàrdia Urbà i una periodista de BTV han resultats ferits per  els manifestants volents que diumenge pel matí van intentar assaltar l'Ajuntament, senseque haguem vist cap reacció policial ni judicial fins ara. Mal camí el de la violència i la profanació de les institucions.  Aquesta vegada l'Ajuntament que governa en minoría Ada Colau ha sigut l'escenari elegit per fer la provocació a la democràcia i ell raonament. Per aquesta gent violenta només preval l'irracional darrera la bandera espanyola., com els hooligans. També sorprèn la lentitud amb la que  l'Ajuntament encaixa la situació i no sabem què espera  perquè no dona resposta  a un fet gravíssim que equival a un aixecament amb hostilitat contra l'ordre establert. La bandera no tapa la violència. Fer ús de la bandera per decorar      actes violents és un sacrilegi a la volutat democràtica del poble que va votar la Constitució que reconeix aquesta bandera aixecada ara contra la democràcia. És inadmissible la impunitat amb la que es belluga aquesta gent violenta i antisocial, clarament feixista. No tenim coneixement de cap investigació policial ni de la Fiscalia per acabar amb aquestes accions. Hora és ja de que es deixin de persegur alcaldes i es posin a localitzar, seguir i expedientar els bàrbars antidemòcrates que s'embolcallen amb la nandera espanyola per justificar la violència.

El que està passant, entre rasclets i rampinya

/ diumenge, 27 de maig de 2018 /
Hem acabat la setmana amb una moció de censura presentada per Pedro Sanchrz al Congreso de los Diputados per fer fora el PP del Gobierno. El recolzen des de Podemos, i ara busquen el vot favorable de catalans i Bascos. Els socialistes no han anat a Estremera  a negociar amb Oriol Junqueras, ni als peus de l'arbre de Gernika per prometre fraternitat amb el país Basc, amb el seu reconeixement com a nació. Volen el poder per convocar eleccions i lliurar el govern al neofalangisme de Ciudadanos? Ho veurem en poques setmanes en funció dels acords que facin amb Ciudadanos. Com sempre, Catalunya no pesa, ni se l'escolta per molt que diguin en Tardà i en Rufián, fent un de diputado bueno i l'altra de diputado malo. No són gens agradables les intencions del PSOE envers CAtalunya, pot ser menys severes que les de Ciudadanos. El PP s'ha convertit en el partit més dolent, perquè  els jutges el declaren un partit corrupte arrel del cas Gurtel, mentre esclata el cas Zaplana.  Els càrrecs del PP desconeixen el significat de la paraula dimissió en democràcia.
Itàlia és la segona novetat de la setmana que dissimula el govern espanyol del PP i no analitza l'oposició, més important que el vot favorable a l'avortament a Irlanda. Ja si comptava amb l'alliberament de l'avortament. Però el que Itàlia ens presenta és un nou escenari  de crisi europea. S'especula amb la  possible creació d'una moneda paral·lela concidint amb l'augment del dèficit públic. Moody's situa la nota sobre el deute italià "sota vigilància amb implicació negativa", tradueixo literalment de la informació que publica avui Le Monde. Alguns diuen ara que fou un error l'entrada de Itàlia a la unió monetària. Crea problemes a Europa. Ara a Itàlia es proposen pagar amb bons els deutes de l'Estat que pugen més de 50.000 milios milions d'euros. També se sap que un 36% del deute d'Itàlia el posseeixen inversors estrangers, i pot començar un procés d'economia especulativa. Itàlia està endeutada en 2.300 mil milions d'euros i els 500 mil milions que  tenen les banques i asseguradores italianes. En cas de pànic, apunta Le Monde, el Banc Central europeu no podría fer gran cosa sobretot si s'extén al deute espanyol, que podria ser l'herència del PP a Pedro Sánchez: una societat en pànic i amb una forta perdua de valor de l'economia espanyola, amb un horitzó de recessió segur. Haurà de menester la Unió Europea de Catalunya com a motor de creixement mediterràni? Podrem per fir organitzar la nostra economía sense el rasclet del Sr. Montoro i la rampinya del PP? Podrem tenir bora pròpia i no dependre de l'ibex?
Mentre això passa a Itàlia, l'SNP prepara el camí cap un nou referèndum d'independència a Escòcia, com informa Vilaweb. Espanya calla i Europa no diu res ni s'oposa a aquest referèndum.
Que el Real Madrid hagi guanyat la copa d'Europa no difumina ni fa oblidar la situació de tapacrisi creada per la política de retallades i de menysteniment social i perecució dels independentistes catalans del PP. Portar cada dia més catalans al jutjat no resolt res, però activa consciències dormides o  mortes. Catalunya no claudica ni claudicarà. Pedro Sánchez té ara la oportunitat de dialogar amb Catalunya i separar-se de la politica repressiva del PP. Tot està per veure a partir de dilluns.

Colau entra en precampanya electoral amb futur incert

/ divendres, 25 de maig de 2018 /
Tots els partits saben que tindrem eleccions municipals dins d'un any. I comencen a escalfar els motors de la campanya. Tenim candidats   proclamats, com en Alfred Bosch per ERC i Neus Munté pel PDEcat, altres que ho volen ser com Jordi Graupera i Ferran Mascarell. Apareixeran  nous partits com el Moviment 1 d'octubre creat per el president Puigdemont a l'exili, se suposa per segur la seva pròpia linea sense intrferències d'Artur Mas.  Collboni pel PSC i Ada Colau per els Comuns tsmb´r competiran, ara enemics, desprès del seu divorci d'hivern.  Pel que fa al domicili no tinc clar si l'alcaldessa viu a Barcelona o a Sant Just Desvern. La seva decoració no surt a l'Hola. El que si tinc clar és que té cotxe i xòfer i quan surt de Barcelona per l'aeroport es fa obrir la sala d'autoritats. Ada Colau darrerament es multiplica per aparèixer de nou a la sexta, es clar que ara més assentada com alcaldessa i sense dir que els banquers son uns criminals. Tot i així, mentre critica que no li facin cas per fer el que vol, com la multiconsulta que li han espatllat, va descobrint que els pisos buits a Barcelona no arriben al 3%, molt per sota de les previsions pel que fa als petits propietaris. Com era d'esperar soón els grans tenidors els que controlen la major part, i la culpa, com sempre passa al govern. L'alcaldia vol disposar de pisos per el lloguer social, però no ofereix compensacions a la baixa de preus del lloguer, com podria ser l'exempció fiscal, la bonificació per obres a l'edifici, la garantia del pagament dels lloguers. S'en va parlar als diaris no fa pas gaire, i encara no sabem quin és el parc real de l'habitage disponible. Tot va amb la lentitut habitual de la burocràcia, com l'inici de les obres del Camp Nou que porten a l'espera des del referèndum del 2014, perquè no està encara aprovat el pla. I això passa mentre 3.000 pèrsones o més  estan sense casa a Barcelona. Prop d'un miler ja viuen a la via públicai altres no poden pagar els lloguers. La pobresa severa afecta a la ciutadania i la Capital de Catalunya no es pot permetre aquestes situacions. El que tampoc es pot permetre és tornar al "chabolismo" de les barraques dels anys 50, ara amb immigrants i desnonats. És possible que l'Ajuntament deixi sense protecció els drets bàsics dedicant-se a repartir queixes? Al Raval es parla d'un pla de xoc per redreçar la situació anàrquica i la inseguretat creada per el narcotràfic,  la comercialització otganitzada de la droga, mentre comerciants i manters, aquests en qualitat de venedors ambulants, es disputen l'espai públic dels punts més passejats i comercials de la ciutat, amenaçant la supervivencia empresarial de molts comerços, beneficiant de l'efecte crida de la tolerància municipal, al igual que els pidolaires  que practiquen la mendicitat estratègicament situats. La imatge tercer món està assegurada amb la permissivitat de l'Ajuntament. Colau, tard, tres anys desprès de la seva elecció es troba davant el rebuig ciutadà que no havia imaginat  i la cada dia més llarga llista de problemes que no arriba a resoldre'ls, empenyada en tornar a remodelar la avinguda diagoal i posar més tramvia, desprès d'haver retirat el tramvia blau. Però no la veiem als barris, no sabem si ha tornat a explicar-se dadvant els veíns de nou barris als que fa uns anys entisiasmava amb el seu paper de "la senyora". En el seu editorial del 21 de maig, la Vanguardia considera que l'alcaldessa es mostra satisfeta de la tasca duta a terme: és cert, no ha aturat la contaminació de la ciutat, ha agreujat el marasme del tràfic urbà, no pot amb els grans cacics econòmics, ni creant una companyía elèctrica per competir. Colau no ha parat l'arribada de manters i pidolaires. Només busca cops d'efecte i tornar a ser la imatge televisiva. Per dur a terme la seva feina, segons informava El País el 10 d'abril de 2018,  Colau multiplica ls ajuts i encàrrecs a cooperatives afins als seus plantejaments, se suposa ideològics. Colau ha entrat en la carrera del clientelisme si això és veritat. Pot ser que sigui la seva manera d'entendre les llibertats, els drets socials i la democràcia  organitzant l'estat del benestar des de l'Ajuntament. Colau no ataca dialècticament el problema de la persecució del color groc, de la protesta groga dels republicans catalans. Pot ser que la contaminació acústica del Raval que no crec arribi a Sant Just desbordi i superi el pla d'usos. Els problemes moltes vegades no se solucionen fent plans restrictius que desincentiven l'inversió en els negocis de la zona. Error com el de potenciar els hostels i negar la construcció de nous hotels, crear problemes amb les terrasses, i no haver atacat abans el problema dels pisos turístics il·legals. I ara només li queda seguir navegant amb la seva peculiar aura de divagacions i cara simpàtica. Per Colau la culpa de tot si ella no pot, serà dels indepes decididament republicans que li poden espatllar anar a sopar amb el Rei. Molts reptes i sense poder acabar cap projecte estrella. Pot ser tingui raó Xavier Roig, amb el que explica en el seu article  Barcelona, els problemes venen de lluny, publicat al diari Ara el propassat 25 de maig, amb alcades mediocres i inactius, sense superar la la grisor que governa la ciutat des de fa molts anys. Colau no ha sapigut desempallegar-se del lobi turístic de sempre, dels senyrs del turisme que  dominen la ciutat, caient en el model  "platja, paella, sangria i sol". L'editorial de La Vanguardia del 21 de maig, gairebé lloa l'alcaldessa, suposadament perquè no  s'entèn amb els republicans, que és el que convé al sector que controla el negoci del turisme de la ciutat. Només l demana autocrítica 'per avançar en el diàleg   i treballar en la definició de les ambicions de Barcelona del futur'. És prou evident que no se li pot permetre a l'alcaldessa seguir amb la grisor instal·lada a l'alcaldía sense saber el que vol ni com resoldre l'atenció social que cada dia exigeix més inversions als barris vulnerables, situació que no ha de mesurar amb xifres que vanten la supèrbia dels càrrecs, sinó amb situacions reals. I encara més: Pensant Ada Colau que es pot atacar el President Joaquim Torra per conservador, minoritari i republicà poc inclusiu, i sense mirar al seu voltant, opina que el President no eixampla la idea de republica. Però segueix sense veure que el govern republicà és a la presoo a l'exili i no el defensa quan es tracta de fer-se propaganda i critica el President Quim Torra si no obra diàleg amb l'Estat, quan sap que és el Sr. Rajoy qui no vol dialogar amb el govern català.  Colau, volent viure al mig del pont per recollir de les dues bandes, segueix en la divagació irreflexiva i un cert  to demagògic que no fa recomenable votar-la. Molt ha d¡'explicar l'aldessa del perquè no ha tocat els intocables del turisme i fa lo fàcil que és carregar contra Joaquim Torra perquè no és d'esquerres. Com a bona comunista clàssica, Colau no té pàtria. No ha dit que la seva pàtria sigui la classe obrera. Però tampoc és internacionalista.  Llavors què és en realitat?

gossos en lloc d'ovelles?

/ dijous, 24 de maig de 2018 /

Hi ha instal·lats en els partits.Són els que apareixen per els llocs d'interès economic per recollir la collita sense haver treballat, fugint de tota responsabilitat. És el mateix que el dret de pernada dels temps medievals, però ara amb els diners de tots i alguna secretària sin es deixa. Avui es tracta de servir-se de la Constitució i de les posicions de domini dins des partits per protegir altres interessos, com fer recompte sense paperetes o constituir-se en la reserva espiritual d'occident sense que li demanin. El Partit Nacionalista Basc va votar ahir a favor dels pressupostos de l'Estat.  Per la gent catalana els dirigebts del PNB són espanyols que han trait Catalunya per treure beneficis de l'Etat. Ara pensem que els bascos van a la seva i no tenen decència institucional. Encara no s'han adonat que el 1978 es va fer una Constitució per què la jurés el poble, no el rei que ja hi era posat pel dictador. Ha passat per alt als mitjans de comuicació que el maig del 38, el bombardeig de l'aviaciò feixista italiana a Granollers va deixar més de 300 morts instantanos i centenars de ferits, molts més que a Gernika. Encara ningú ha demanat perdó. Són fets que s'amaguen perquè s'oblidin  i el jovent els desconegui. Albert Rivera continua demanant més foc contra Catalunya, suposadament  treient de pollaguera els seus protectors. D'altra banda sembla que la administració Rajoy taca el cercle de la corrupció  de l'era Aznar, practicament també involucrada, diuen, en algun affaire. Noes tracxta de la Comunitat Valenciana tant sols, doncs la corrupciò ha sigut el mal endèmic del PP i abans del Partit Socialista espanyol,

Només el poble pot decidir

/ dimecres, 23 de maig de 2018 /
Costa de fer entendre als ocupants de la Moncloa que només el poble pot decidir els perfils idonis dels seus governants. El fet que no retirin el 155 activa el descontentament i el desafecte, doncs fa inviable el govern democràtic de Catalunya. A  Catalunya, intentem que la llei sigui una bona eina per el nostre rescat  mentre la corrupció, els jutges i fiscals en vaga, el catalanisme transversal i les reclamacions dels pagesos, els pensionistes, els funcionaris, els professionals de la medicina, els mestres, els sindicats per un nou salari mínim, són els senyals d'una descomposició creixent i alarmant del règim.  Amb les retallades han fet inviable  el dret a la igualtat d'oportuitats i el benestar. Han creat, com he dit varies vagades, la societat del malestar. La Justícia europea posa en entredit la justícia espanyola del Tribunal Suprem, posant de relleu que treballar per la independència d'una nació no és delicte. Molt i molt falla el plantejament d'atribuir delictes  a dirigents polítics i mantenir-los en presó preventiva, fent antihumà l'empresonamernt de persones que no han delinquit. Amb la presó volen destruir les idees. Amb la pressió política volen destruir la capacitat de les institucions catalanes. Amb la intervenció, volen afeblir Catalunya. Amb la repressió s'han proposat atemorir el poble i fer esclaus sumisos del poder. Què equivocats estan. No són demòcrates. No reconeixen que nom´s el poble pot decidir. Ni la Gurtel, ni Zaplana ni el que encara queda per saber els fa entendre que l'abús, la corrupció i la força són elspitjors conoanys d'un govern.


Violència provocada per nazis, racistes, xenòfobs, ultradretans.

/ dilluns, 21 de maig de 2018 /
No ha començat encara la precampanya de les municipals que no tenim resolt el conflicte Espantya Catalunya. Ada Colau comença a passejar-se per els platós dela 6ª i a sortir al La Vanguardia a doble pàgina per fer front a l'independentisme i intentar remuntar el vot. Tot i que tanca i obre carrers, fa illes, desorganitza el tràfic rodat, no atura la contaminació, té més barraques/tendes de campanya de sense sostre que mai a espais públics, més manters que mai davant els comerços legals, no prmou educacio cívica, se li aprima el pressupost amb la despesa que porta feta,se li escapa tot excepte el repartir per actes pùblics d'esbarjo i música. No els convé que Esquerra Republicana guanyi les eleccions municipals. Inadmissible per a "la bona gent" que això pugui passar. També ha començat a les platges catalanes la violència provocada i les provocacions unionistes. Busquen l'enfrontament    amb els catalans per justificar que som violents, ells, els violents, els encaputxats. Des de Madrid, PSOE i demés amics ens acusen de racistes, nazis, colpistes, xenòfobs, ultradretans, decidintprorrogar l'aplicaciò de les mesures d'intervenciò i ocupaciò de la Generalitat d'acord amb l'article 155. Tot a dit i perquè consideren que els convé per justificar la seva peculiar forma de veure i defnir la democràcia. I a les platges segueixen els atacs i les provocacions mentre als catalans se'ls acussa de tot el que no són. No haviem vist mai que una democràcia sigui provocar, fer actes violents, insultar, desacreditar, falsejar la realitat, no respectar la paraula donada, impedir el desenvolupament normal de la vida politica catalana, negar tot diàleg, buscar remei en la dictadura. Espanya està caient en mans de la ultradreta mentre a Irene Montero i Pablo Iglesias els discuteixen la casa que s'han comprat amb picina. Espanya va molt malament tolerant aquest estat de coses. A la ultradreta n li fa falta  presentar-se a les eleccions. La ultradreta a Espanya ja és al poder i governa l'Estat.

Ahir, pa amb tomàquet. Avui, porras con chocolate.

/ diumenge, 20 de maig de 2018 /
Ens blasmen, ens insulten dient-nos nazis i acaben de confirmar que el Reino de España és una dictadura  constitucional.  Ahir nit els directots dels principls diaris de Madrid es lluien de savis a RTVE, sense que hi hagués ningú per poder rebatre les bretolades i falsetats que deien. Els tres tenors de la dictadua constitucional, Rajoy, Rivera i Sánchez, han decidit mantenir viu el 155  i seguir governant Catalunya des de Madrid. No reconeixen Quim Torra ni el nou govern de la Generalitat anomenat pel president.. Com ha dit Clara Ponsati, Catalunya és un país ocupat actualment.  Tanquen a Madrid la porta al diáleg i a la concòrdia com els cristians que tancaven la porta als jueus. Éds rl quer intenten influenciar a tota Espanya perquè no falli l'electorat patriòtic, el de la nació única creada per el dictador Franco. No parlen de pau a la Moncloa ni gaudeixen de l'Esperit Sant per decidir a qui perdonen pecats i ofenses que  només ells i els seus predicadors atribueixen a tot el que es fa a  Catalunya. Dolents i depravats per naturalesa els catalans? D'on hotreuen? Hem de caminar els catalans cap a l'extinciò coim els jueus i juevs perseguits a l'alemania nazi?. La Moncloa i els seus aliats no treballen per la costrucció de la pau. Prefereixen l'alçament de l'Espanya ulterior contra els jueus catalans. Preereixen seguir criinaliutzant la polñitica espanyola. Tampoc volen la justícia restaurativa que proposa Justícia i Pau. Els drets humans el poble català han sigut declarats inexistents. No volen debatre ni questionar-se les coses com proposa la doctrina jueva per poder aribar a la veritat de les coses. Ignprar la realitat de la història és el millor medicament per els habvitants de la hispania ulterior que la Moncloa i els seus aliats volen cinvertir en anti catalans, poble a eliminar. On és doncs el feixisme? On és doncs la intolerància? És l'afrontament entre pobles el que desitgen els catalans? o son els caps de la hispania ulterior els que volen decidir el final de Catalunya per la força de les porres i la llei del més fort? La democràcia i les lleis democràtiques, amb aquesta gent, queden en lletra morta. El 155, tal com l'apliquen Rajoy i els socialistes aliats, fa inexisten el marc legal per entendre's. No els interessa l'acord. No volen solucions.  A Castalunya volen claudicacions i caps baixos. No faran cap pas per solucionar la qüestió catalana. Ara no els intetressa. és la seva arma electoral a l'hispania ulterior, la de la barbàrie i l'arbitrarietat de la inquisició. Els va bé fer el paper tant cristià i castellà dels  inquisidors, per intentar mantenir-se  al tro d'Espanya. Catalunya no té cap interès en perjudicar el funcionament de l'Espanya ulterior, sempre i quan respectin Catalunya, que és el que no vol fer la Moncloa. Qui té el problema és Espanya, no els catalans, hostatges de la política de la dreta radical espanyola, la que, conduïda per l'egoísme radical de les dretes antisocials,  pot destruir la Unió Europa com es veu per l'orientaciçó que pren aquesta dreta a diferent països europeus. Ara el que inquieta Europa, no és Catalunya, sino una Itàlia que es mou amb un programa de govern que trenca amb l'al·liança franco-germànica. Es tem a Europa per la crisi del deute públic que pot provocar Itàlia, situació que en cap cas planteja Catalunya. Els catalans, així i tot som bona gent, pacífica, treballadora i constant en l'esperit de fer país, no con altres que s'ho diuen sense ser-ho. Està vist.

About

Categorías

. nació (1) 15 M (1) 155 (2) abandó oficial (1) abisme (2) abolició (1) abolició títols nobiliaris (1) abolir impunitat (1) absolutisme (11) absolutisme poder (1) absorció (1) abstenció (6) abstenció electoral (2) absurds (1) abundància (1) abús (4) abús de dret (1) abús de poder (1) abusos (4) accedir al coneixement (1) accidentalitat (1) acció polìtica (1) accions humanitàries (1) acollida (1) acomiadament (1) acomiadament lliure (1) acomiadaments (3) acomiadats (1) acord de París (1) acord equilibrat (1) acord legislatura (1) acord lliure canvi (1) acord patriòtic (2) acords (1) acords països tercers (1) acte democràtic (1) acte oficial (1) acte polititzat per la dreta (1) actes de guerra (1) actitud hispànica (1) activistes infiltrats (1) activitat (1) activitat humana (1) acumulació (2) acumulaciò càrrecs (1) acumulacoó càrrecs (1) adaptació (1) administració (6) administració menys burocràtica (1) administració sòlida i eficient (1) administracions (1) administracions autonòmiques (1) administrar (1) adulteri polític càrrecs vitalicis (1) adversaris (1) afirmació nacional (1) afirmació totalitària (1) Àfrica Moderna (1) africans (1) afrontament (1) agència tributària (1) agitacions socials (1) aglomeració humana (1) aglomerat urbà (1) aglutinant (1) aglutinar (1) agressivitat (1) agressivitat verbal (1) aigua (2) aiguats (1) aïllament (2) aire (1) aiutogestionaris (1) aixecar exportacions (1) ajudar (1) ajuntament (1) Ajuntaments lliures (1) ajustos (1) alcaldes (1) alçament (1) alcohol (1) alerta (1) aliances (1) aliat (1) alimentar (1) alliberament nacional (1) alternància (1) alternativa (4) alternativa plural (1) alternativa pragmàtica (1) alternatives (4) amabilitat (1) ambaixadors (1) ambició (1) ambicions (3) ambiguïtat (1) ambigüitat (6) amenaça islàmica (1) amenaces (2) amiguisme (1) amistat (2) amnessia (2) amnistia (1) amnistia fiscal (2) amor (1) amoral (1) amoralitat (1) anacionalistes (1) anacionalització (1) analogia (1) ànima catalana (2) animació (1) animalisme (1) aniversari (1) aniversari Declaració Universal Drets Humans (1) annexió històrica (1) anormalitat (1) antagonismes (1) anti democràcia (1) antiautoritarisme (1) anticatalanisme (3) anticomunista (1) anticorrupció (1) anticorruption act (1) antidemocràcia (2) antidemocràtic (1) antieuripeísme (1) antiolímpics (1) antipartits (1) antisistema (3) antitaurins (1) aparell (3) aparell Estat (1) aparell municipal (1) aparells (1) aparells sectaris (1) aparença (2) aparença de poder (1) apatia (1) apoyo (1) apreciacions (1) apremi (1) aprofitats (1) arbitrarietat (3) arbitrarietats (1) argumentari oficial (1) arguments (2) armes (2) armonització (1) arquitectura jurídica (1) arranjament pressupostos (2) arribistes (1) asesores (1) asfíxia (2) asfixia econòmica (1) assalariats (1) assamblearisme (1) assassinat (1) assedi (1) assemblearisme (1) assemblees (1) assemblees de base (1) assimilació (1) assimilacionisme (1) assistència gent gran (1) assistència social (1) assistència social. (1) associació voluntària nacions (1) atemorir població (1) atemptat (2) atemptats (1) aterratge. joc brut (1) atracos (1) atur (17) atur estructural (5) aturar independència (1) aturats (1) auguris (1) Auschwitz (1) auster (1) austericidi (1) austeritat (9) austeritat imposada (1) austeritat obligada (1) autarquia (2) autocensura (1) autocràcia (1) autocràta (1) autocrítica (2) autodeterminació (31) Autodeterminació com a dret internacional (2) autodeterminació. (1) autodetermnació (1) autogestió (4) autogovern (15) autonomia (6) autonomia controlada (1) autonomia dependent (1) autonomia diferencial (1) autonomia municipal (3) autonomía municipal (1) autonomia municipal; abolir llei sostenibilitat; pressupostos aprovats plens; (1) autonomies (1) autonomisme (1) autoodi (1) autoresponsabilitat (1) autoritari (1) autoritarisme (14) autoritarisme presidencial (1) autoritarismes (1) autoritat (6) autoritat moral (2) aval (1) avaricia (1) avenços (1) aventurerisme (1) aventures militars (1) avís (1) baix nivell (1) baixa qualitat (1) baixos salaris (2) balanç (1) balanços negatius (1) banalitat (1) banalització (1) banca (1) bancs (1) bandera (3) bandera de la llibertat (1) bandera espanyola (1) bandera nazi (1) banderes (3) banquers (1) baralles (1) barbàrie (2) bàrbars (1) Barça (1) Barcelona (2) barraquisme (1) barreja de nacionalitats (1) barretines (1) barris benestants (1) barris vulnerables (1) base jurídica (1) Bases de Manresa (1) bases militars (1) bé comú (3) bé social (1) bemnestar (1) beneficis (1) beneficis empresarials (1) beneficis fiscals (1) beneir (1) benestar (14) benestar real (1) benestar social (6) benvinguda (1) Biblia (2) Bíblia (2) biblioteques (1) biodiversitat (1) bipartidisme (10) bipolarització (1) bipolarització polìtica (1) blanqueig (1) blanqueig de capitals (1) bloqueig (1) bogeria (1) boicot (7) bombolla (3) bombolles (2) bombolles financeres (1) bon (1) bon govern (2) Bon Nadal i Any Nou (1) bon veïnatge (1) bona fe (2) bones pràctiques (2) bones relacions (1) bons costums (2) borsa (1) bossa d'assalariats (1) botiflers (1) brutaitat (1) bufandes tapaboques (1) buit legal Constitució (2) burgesia (5) burgesia catalana (1) burocràcia (1) burocratisme (1) burocratització (1) c (1) cabdill (1) cabdillisme (1) cacera (1) cacics (3) caciquisme (6) caciquisme empresarial (1) cadena de confiança (1) cadenes (1) café para todos (1) caixes negres (1) calificatius (1) cambios históricos (1) cambrers (1) camí (2) campanya (1) campanya antireferèndum (1) campanya desigual (1) campanya electoral (1) campanya mediàtica (2) CAmpanya nou 9N (1) campanyes electorals (1) camps concentració nazis (1) candiatura unitària (1) candidat (1) candidato (1) candidats (1) candidats farciment (1) candidatures (1) canongia (1) cansanci (2) cant dels ocells (1) canvi (18) canvi climàtic (2) canvi concepció polìtica y legal (1) canvi de règim (1) canvi de rei (1) canvi electoral (1) canvi evolutiu (1) canvi formal (1) canvi polìtic (1) canvi social (4) canviar (7) canvis (5) canvis fonamentals (1) canvis substancials (2) capacitat (3) capacitat financera (1) capacitat fiscal (1) capdavanters (1) capdillisme (1) capital (2) capital del benestar (1) capitalisme (5) capìtalisme (1) capitalisme anticosial (1) capitalisme decadent (1) capitalisme depredador (1) capitalisme dialogant (1) capitalisme especulatiu (1) capitalisme salvatge (2) capitalismo (1) capitalismo salvaje (1) capitals (1) carnaval electoral (1) carnets esrtripats (1) càrrecs (8) càrrecs electes (2) carrers (1) carta (1) Carta Drets Fonamentals (1) Carta Fundacional Nacions Unides (2) Carta Nacions Unides (1) Carta Social Europea (2) cas català (1) cas dels catalans (1) cas Noos (1) casa comuna (1) Casa Gran de la Democràcia (1) casernes (1) castellà (2) castes (1) càstic (1) càstig (1) càstig electoral (1) català (7) català llengua natural de Catalunya (1) català patrimoni comú (1) catalanicidi polìtic (1) catalanisme (10) catalanisme d'esquerres (1) catalanisme polìtic (1) catalanistes (3) catalanistes d'esquerres (1) catalanització (1) catalaniusme (1) catalanofobia (1) catalanofòbia (2) catalans (2) Catalunya (33) Catalunya dependent (1) Catalunya Estat (2) Catalunya pactista (1) Catalunya SI (1) catarsi (1) catofols (1) caudillo (1) causa catana (1) causa republicana (1) cedir impostos (1) cedir sobirania (1) celebracions (1) censura (7) centralisme (10) centralisme Estat (1) centralisme neoconservador (1) centralismo depredador (1) centralitat (1) centralització (2) centre esquerra (1) centreesquerra (1) centrisme (1) centristes (1) cessió de sobirania (1) chuches (1) cinisme (6) cinisme silenci (1) cinversdes (1) circ (1) cirrupció (1) cisma (1) cistums (1) ciutadania (6) ciutadans (4) ciutat (1) ciutat de la Justícia Social (1) ciutat lliure de por (1) ciutat proletària (1) ciutats desiguals (1) civilització (5) civilització europea (1) civilització occidental (1) civilització urbana (1) clam (1) clam democràtic (1) clandestinitat (1) clans (2) clans sectaris (1) claridad (1) classe obrera (3) classes populars (1) classes socials (2) classes socials. (1) clemència (1) clientelisme (2) coalició de govern (1) coalicions (1) cobdícia (1) cobrar (1) codi penal (6) código Penal (1) coexistir (2) cohabitació (1) coherència (2) cohesió (3) cohesió social (3) cohesionar (1) col·laboració (1) col·legis electorals (1) colònia (1) colonialisme (1) colpisme (1) colpistes (1) comandament (1) combat per Catalunya (1) combatre l'atur (1) combustibles fòssils (1) comerç (1) comerç d'armes (1) comerç global (1) comerços (1) comissari anticorrupció (1) Comissió de Venècia (1) comissions (3) Commonwealth (1) compartir (1) compartir problemes (1) competència (3) competències (9) competir (1) competitivitat global (1) complexes. (1) complicitat PSOE (1) compromesos (1) Compromís (2) compromìs (1) comptabilitats falsejades (1) comptes (1) comunicació (9) comunicació online (1) comunicacions (1) comunicacions banals (1) comunisme (2) comunitat (1) Comunitat de Nacions (1) comunitat històrica (1) comunitat ibèrica de nacions (1) comunitat internacional (1) comunitat supranacional (1) comuns (1) concentració nacional (2) concentracions (1) conceotes abstractes (1) concert (1) concessions (1) concordat (1) concòrdia (8) concòrdia de la por (1) concòrdia social (1) condemna (2) condicions de treball (1) condicions laborals (3) condicions laborals dignes (1) conducta honesta (1) confessar (1) confiança (9) confiança política. (1) confidencial (1) confidencialitat (1) conflicte (10) conflicte català (1) conflicte Catalunya/España (1) conflicte Catalunya/Espanya (1) conflicte generacional (1) conflicte històric (1) conflicte polític (1) conflicte social (1) conflictes (4) conflictes legals (1) conflictes polìtics (1) conflictivitat (1) confliucte Catalunya Espanya (1) confluència (4) confluència social. (1) conformisme (1) conformisme imposat (1) confrontació (2) confrontació permanent (2) confrontament (1) confusió (4) confusionisme (1) conglomerat urbà (1) conquesta social (1) consciècia deformada (1) consciència (5) consciència crítica (1) consciència democràtica (3) consciència liberal (1) consciència nacional (1) consciència social (1) consciències (1) Consell d'Europa (2) consells municipals (1) consens (1) conservadorisme (2) conservadors (6) conservadurisme (2) conservaduyrisme (1) conspiració (2) conspiració permanent (1) conspiracions (5) conspiradors (1) constitució (31) Cónstitució (1) constitució antidemocràtica (1) Constitució antifederalista (1) constitució artificial (1) Constitució difunta (1) Constitució escrita (1) Constitucio Espanyola (1) Constitució Europea (1) Constitució europea. (1) Constitució impossible (1) Constitució intocable (1) constitución (1) constitucionalisme (1) constitucionalisme monàrquic (1) constitucions (2) Constitucions Catalanes (2) Constitucions i altres drets de Catalunya. reclamar devolució (1) Constitucions i Pactes (1) Constitution Stone (1) construcciño nacional (1) construir (6) construir esquerra nova (1) construir futur (2) construir un nou país (1) consuilta (1) Consulta (12) consulta democràtica (1) consulta no vinculant (2) consultes directes (1) consum (2) consumisme (1) contagi (1) contaminació (3) contaminació destructora (1) contestació social (1) contestaciò social (1) context internacional (1) contingut (1) continguts científics (1) continuïtat (3) continuïtat d'Espanya (1) contracte social (2) contractes escombraria. (1) contractes temporals (1) contracultura (1) contradiccions (4) contraprogramació (1) contrarrestar (1) Contribució (1) contribuents (1) control (2) control Estat (1) control ideològic (1) controlar (1) convèncer (1) conveni (1) Conveni de Viena (1) conveniència (1) convenis NU i OSCE (1) convergència (3) converses (1) convivencia (3) convivència (7) convivència democràtica (1) convivència social (1) convivència trencada (1) cooperacfió (1) cooperació (10) coopèració (1) cooperació internacional (2) cooperar (1) cooperativisme (1) cop de força unilateral (1) Copa Santa (1) coparticipació (1) cops de porra (1) coratge (1) corona (1) corporacions (1) corralito (3) corredor mediterrani (1) corresponsabilització (1) corretgir desigualtats (1) corretgir partits (1) corridas (1) corrupcio (1) corrupció (75) corrupciò (2) corrupció continuada (1) corrupció descoberta (1) corrupció política (2) corrupció. (1) corrupteles (2) corruptes (3) corruptors (2) cortesia (3) cos social (1) cost laboral (1) cost standart (1) costum (2) costums (3) costums milenaris (1) cotitzacions (1) cr'itica (1) creació (1) creació empreses (1) crear (1) creativitat (2) creativitat empresarial (1) credibilitat (11) credibilitat electoral. (2) credibilitat polìtica (1) credibilitat. (1) crèdit (3) crèdit social (1) crèdits (1) crèdits públics (1) creença (1) creences (1) creïbles (1) creixement (6) creixement economia (1) creixement econòmic (1) creixement industrial (1) crèixer (1) creuada (4) creuats (1) creure (1) cridòria (1) crim (1) crim organitzat (1) crímenes (1) criminalitat (2) criminalització (1) criminalitzar (1) crims (2) crims de guerra (1) crims franquisme. ètica (1) crisdi (1) crisi (37) crisi d'Estat (2) crisi econòmica (1) crisi energètica (1) crisi financera (1) crisi institucional (2) crisi món socialista (1) crisi política (1) crisi urbana (1) crisis (1) cristianisme (2) cristians (1) criteri (1) criteris (2) criteris democràtics (1) criteris dogmàtics (1) criteris jurídics (1) criteris socials (1) crítica (4) crítica oberta (1) crítics (2) crítiques (4) cronologia reis Castella i Espanya (1) crueltat (2) cubisme (1) culltura (1) culpables (1) culte (1) culte a la personalitat (1) cultura (21) cultura catalana (1) cultura cosmopolita (1) cultura de la violència (1) cultura de pau (8) cultura del diàleg (1) cultura del pacte (1) cultura del vot (1) cultura democràtica (2) cultura innovadora (1) cultura jurídica (1) cultura oficial (1) cultura política (1) cultura polìtica (1) cultura. (1) cultures (1) cultures rígides (1) cúpula. (1) dany moral (1) dany social (1) danys (1) davallada de la dreta (1) de mocràcia formal (1) debat (10) debat obert (2) debat parlamentari (1) debat permanent (1) debat politic (1) debat polític (1) debat polìtic (1) debat sobiranista (1) debatre (1) debats (1) debats ideològics (1) decadència (8) decència (2) decència institucional (1) decepció (7) decepció generalitzada. nació sense estat (1) decidir (2) Declaració de Drets (1) declaració drets home i ciutadà (1) declaracions (1) declaracions formals (1) declaracions unilaterals (1) decreixement demografic (1) dedigualtats (1) dedocràcia (1) defallences (1) defectes (5) defectes democràcia (1) defectos (1) defensa (2) defensa de la llengua (1) defensa democràcia (1) defensar democràcia (1) defensar dret (1) deficiencies (2) deficiències (1) dèficit (7) dèficit democràtic (4) dèficit públic (1) dèficits (1) dèficits democràtics. (1) defraudadors (1) defraudar (1) degeneració (1) degradació (4) degradació moral (1) degradació sistema (1) degradació social (1) deixadesa (1) delictes (2) delinqüència (3) delinqüència nova (1) demagògia (11) demandes laborals (1) demcràcia real (1) democracia (4) democràcia (146) democràcia no identificada (1) democràcia activa (1) democràcia avançada (1) democracia avanzada (1) democràcia captiva (1) democràcia catalana (3) democràcia consolidada (2) democracia constitucional (1) democràcia de notables (1) democràcia deliberativa (1) democràcia directa (11) democràcia econòmica i social (1) democràcia encorsetada (1) democràcia espanyola (1) democràcia estable (2) democràcia europea (1) democràcia i estabilitat (1) democràcia imperfecta (1) democràcia indignada (1) democràcia integral (1) democràcia interna (1) democràcia interna organitzacions (1) democràcia liberal (5) democràcia liv+beral (1) democràcia moderna (1) democràcia oberta (1) democràcia parlamentària (4) democràcia parlamentària formal (1) democràcia participativa (11) democràcia participatva (1) democràcia plural (3) democràcia plural. (1) democràcia polìtica (1) democràcia radical (1) democràcia radical. (1) democràcia real (1) democràcia segrestada (1) democràcia social (7) democràcia supranacional (1) democràcia viable (1) democràcia. (1) democràcies desiguals (1) democràcies plurals (1) demòcrata (1) demócratas de verdad (1) demòcrates (3) democràtic (2) democràtica (1) democràtics (1) democratització vida social (1) democrfàcia participativa (1) demokratura. (1) demoràcia (1) denúncies (1) deocràcia participativa (1) dependència (2) depressió (1) derecho histórico (1) derechos humanos (1) derechos sociales (1) derets humans (1) deriva autoritària (2) derogar la Constitució (1) desacato (1) desacceleració econòmica (1) desacomplexats (1) desacord (1) desacord legítim (1) desacords (3) desacreditar (4) desactivar (1) desafecció (9) desafecció col·lectiva (1) desafecte (1) desafectes (3) desafiament sobiranista (1) desastre social (1) desbloqueig polìtic (1) descatalanització (1) descentralització (3) descentralització periode constituent (1) descentralitzar (1) desco0nfiança (1) descomposició (1) descomposició Estat (1) descomposició ideologies (1) desconcert (1) desconexió (1) desconfiança (8) desconfiats (1) desconnexió (1) desconstitucionalització (1) desconstrucció (1) desconstrucció social (1) descontaminar (1) descontentament (4) descontento (1) descrèdit (6) descrèdit política (1) descrèdit polìtics (1) desdemocratització (1) desdoblament vies i carreteres (1) desenccant (1) desencía (1) desencís (3) desencontre (1) desenfocar (1) desengany (1) desenganys (1) desenvolupament (7) desenvolupament humà (1) desenvolupament responsable (1) desenvolupament. crítica (1) desenvolupament. cultura universal (1) desequilibri (3) desequilibris (1) deserció (1) desercions (1) desesperació (1) desestructuració (2) desgast (2) desgavell (1) desgovern (2) deshumanització (1) desigs (1) desigualdad (1) desigualtat (20) desigualtat de classes (1) desigualtat social (4) desigualtat socioocultural (1) desigualtats (23) desigualtats flagrants (1) desigualtats socials (5) desinflar procés (1) desinformació (1) desintegració (1) deslleialtat (1) deslocalització (2) deslocalitzacions (1) desmesura (1) desmotivació (1) desnacionalitzar (1) desnonaments (1) desnudo (1) desobediència (5) desordre (4) desordre legal (1) desordres públics (1) despesa (3) despesa incontrol·lada (1) despesa jocs olímpics (1) despesa pública (4) despesa social (1) despesa superflua (1) despeses (1) despilfarro (1) despilfarro Estat (1) desplaçar govern (1) desplaçats (1) despolitització (1) despotisme (6) despreci (3) desprestigi (6) desproporció resposta (1) destí (2) destinos (1) destitució (1) destitució Govern (1) destitucions (1) destituir representants (1) destroçar Espanya i la convivència (1) destrucció (3) destrucció natura (1) destrucció planeta (1) destruir (1) destruir Catalunya (1) desunió (1) desventatges (1) desviació de poder (1) desvirtuar democràcia (1) detenció irregular (1) detenció Puigdemont (1) deteriorament (3) deteriorament institucions (1) deterioro (1) determinisme (1) determinisme lleis (1) deudas (1) deute (12) deute Estat (1) deute financer (1) deute imparable (1) deute permanent. irreflexiu (1) deute públic (3) deute social (1) deutes partits (1) devaluació (2) devociò (1) diada nacional (1) diàkeg (1) diàleg (70) diàleg inter-religiós (1) diàleg social (1) diàlegs de sords (1) dialogant (1) dialogar (7) diamundial pel treball decent (1) diaris (2) diàspora (1) dibers (1) dicatdura (1) Dickens (1) dictador (1) dictadura (34) dictadura constitucional (2) dictadura de la llei (1) dictadura de partit (2) dictadura franquista (1) dictadures (6) dictat (1) dietes (1) difamació (1) diferència (1) diferències (7) diferències i discrepàncies (1) diferències tàctiques (1) diferents (1) dificultats (2) diginitat (1) dignidad (1) dignitat (33) dignitat nacional (1) dignitat col·lectiva (2) dignitat de la persona (2) dignitat de les persones (1) dignitat democràtica (1) dignitat funció pública (1) dignitat humana (12) dignitat humana. (1) dignitat igualitària. (1) dignitat individu (1) dignitat institucions (1) dignitat nacional (2) dignitat persona (1) dignitat persones (1) dignitat poble (1) dignitat vida diaria (1) dignitat. (1) dignitat. autoritarisme (1) dilapidació (1) dimissió (1) dimissions (1) diner negre (2) diner públic (3) diners (9) diners de fum (1) diners del pressupost municipal (1) diners públics (3) diplomacia. malestar (1) dipomàcia (1) diputados (2) diputats (4) diputats díscols (1) diputats sobiranistes (1) dir la veritat (2) direcció (2) directives (1) directrius (1) directrius europees (1) dirigents presos (1) dirigisme (2) disbauxa (3) discapacitats (2) disciplina (2) disciplina social (1) disciplina. carrera polìtica (1) disconformitat (1) discòrdia (3) discòrdies (1) discrecionalitat (1) discrepància (2) discrepància ideològica (1) discriminació (8) discriminacions (2) discurs (1) discurs de compromís (1) discurs de la por (1) discurs moral (1) discurs polític (1) discursos (1) discursos precuinats (1) discursos preparats (1) disfresses (1) disfunció (1) disfuncionalitat (1) dislocar (1) disminució natalitat (1) disolució (1) disorsió (1) dispendi (1) dispersió (1) disputa (1) disseny (1) dissidència (5) dissidència. (1) dissidents (1) distracció reivindicacions (1) diuscriminació (1) diversitat (19) diversitat cultural (2) diversitat ètnica (1) dividir (1) divisió de poders (1) divisió del treball (1) divisió política (1) divisió social. (1) divisió societat (1) divisions (2) doble moral (2) doctrina social església (1) dogma (1) dogma constitucional (1) dogmatisme (1) dogmatisme del poder (1) dogmatismes (1) dogmes (1) dol (1) Dom Perignon (1) dominació (5) dominació polìtica (1) domini (3) domini espanyol (1) domini hergemònic (1) donació (1) donaciò vivenda en pagament (1) dones (1) dramatisme (1) Dre6t Públic Català (1) dret (14) dret a decidir (14) dret a governar (1) dret a la independència (1) dret a la informació (1) dret al treball (1) dret català (1) dret civil (1) dret comunitari (2) dret d'acollida (1) dret d'asil a la UE (1) dret de la raó (1) dret de participació (1) dret de participaciò directa (1) dret de rebuig (1) dret de rebuig llei (1) dret de reprovació (1) dret de revocació càrrecs (1) dret del poble (1) dret del regne (1) dret del Rei (1) dret espanyol (1) dret exclusiu (1) dret fonamental (2) dret humà (1) dret implícit (1) dret inalienable (1) dret independent (1) dret internacional (20) dret internacional prevalent (1) Dret Internacional Públic (1) dret internacional. fractura social (1) dret legítim (1) dret lliure determinació (1) dret moral (1) Dret Nacions Unides (3) dret natural (1) dret natural. (1) dret penal (1) dret per la Pau (1) dret públic (1) Dret Públic Català (3) dret racional (2) dreta (1) dreta anticatalana (1) dreta catalana (2) dreta conservadora (1) dreta europea (1) dreta i aliats socialistes (1) dreta radical (2) dreta reaccionària (1) dretes (2) dretes hostils (1) drets (11) drets ciomuns (1) drets ciutadfania (1) drets constitucionals (1) drets contra l'Estat (1) Drets de Catalunya (1) drets dels treballadors (1) drets democràtics (4) drets econòmics i socials (1) drets fonamentals (5) drets històrics (2) Drets Home (1) Drets Humanms (1) drets humans (66) drets humans com a superiors (1) drets humans. (1) drets i llibertats (4) drets i llibertats fonamentals (1) drets implìcits (1) drets inviolables (1) drets laborals (1) drets minories nacionals (1) drets nacionals (2) drets naturals (1) drets socials (8) drets socials i culturals (1) drets socials. (1) dualisme poders (1) dues Espanyes (1) dues nacions (1) DUI (1) ecionomia ilegal (1) ecologia (1) economia (7) economía (1) economia de guerra (1) economia de mercat (1) economia depredadora (1) economia financera (1) economia lliure (1) economia malmesa (1) economia organitzada (1) economia social (2) economia social i solidària (1) economia sòlida (1) economia submergida (2) ecumenisme (1) edifici democràtic (1) educació (9) educaciò (1) educació cívica (1) eficàcia (5) eficàcia norma (1) eficiència (2) Efta (3) egocentrisme (2) egoísme (2) egoísme social (1) egoìsme social (1) eina de poder (1) elecció càrrecs europeus (1) elecció directe President (1) eleccions (38) eleccions constituents (1) eleccions democràtiques (1) eleccions europees (1) eleccions generals (2) eleccions lliures (3) eleccions netes (1) eleccions polítiques (1) electoralisme (1) electorat (2) electors (1) elegància (1) elements (1) eliminar traves (1) èlit5 dominant (1) elitistes (1) elits (1) èlits (1) èlits funconarials (1) elogis (1) eludir obligacions (1) emancipació nacional (1) embolics (1) emergència social (2) emigració (1) emigració jovent (1) empobriment (2) empobriment familiar (1) empobrir cultura (1) emprenedors (1) empresa (1) empresari d'èxit (2) empresariat (2) empresaris (6) empresaris de Rajoy (1) empresas (1) empreses (3) empresonaments. (1) encaix (1) encaix impossible (1) encícliques (1) enderrocar presó model (1) endeutament (2) endollisme (1) enduriment llei (1) enemics (1) enemics exteriors (1) energia (1) energia verda (1) energies (1) energies renovables (1) enfrontament (4) enfrontament civil (1) enfrontament social (1) enfrontar (1) engany (7) engany permanent (1) enganyar (1) enganyifa (1) enriquiment (1) enriquir butxaques (1) ensenyament (3) entesa (9) entorn canviant (1) entrades gratis (1) entramat polític (1) enxufats (1) epidèmia (1) eqidistància (1) equanimitat (1) equilibei (1) equilibrar conflictes (1) equilibri (3) equilibri del sistema (1) equilibri finances públiques (1) equilibri llibertats (1) equitat (22) equitat social (1) error (2) errors (4) escàndals (1) escàndol (1) escàndols (1) escapçar ritme polìtic (1) escarni (1) escenari rebel (1) escepticismo (1) escissions (1) esclaus (2) esclavatge (7) esclerosi (1) Escòcia (1) escoltar (3) escons (2) escridassada (2) escridassar (1) escull al procés (1) escut monàrquic (1) escuts humans (1) esforç (1) església dilapidadora i corrupte (1) esmenes (2) espai (1) espai coherent (1) espai econòmic europeu (1) espais de poder (1) espais oberts (1) España Imperial (1) España plurilingüe (1) Espanya (3) Espanya de pandereta. (1) Espanya imperial (1) Espanya plural (1) Espanya plural i diversa (1) Espanya Unida (1) espanyolisme (1) espanyolització (3) espanyolitzar (1) espectacle mediàtic. (1) especulació (17) especulaciò (1) especulació urbanística (1) esperança (13) esperances (1) esperença (1) esperit (2) esperit comunitari (1) esperit de Catalunya (1) esperit de treball (1) esperit democràtic (1) esperit despectiu. (1) esperit rebel (1) esperó (1) espies (1) espionatge (1) espionatge conmpuls (1) espíritu nacional (1) espoli (2) esport (1) esquerra (6) esquerra decadent (2) esquerra domesticada (1) esquerra fiable (1) esquerra liberal (1) esquerra moderada (1) esquerra nacional (1) esquerra plural (2) esquerre (1) esquerres (12) esquerres moderades (1) esquerres tradicionals (1) esquerres. monòlegs (1) esquerrisme (1) esquizofrènia (1) estabilitat (4) estabilitat i autoritat (1) estabilitat parlamentària (2) estabilitat polìtica (1) establishment (2) Estado de Derecho (1) Estado Democrático (1) estalvi (1) estalvis (3) estan del benestar (1) Estat (42) Estat autoritari (1) Estat Català (1) Estat coercitiu (1) Estat d'excepció (1) Estat de dret (19) Estat de dret europeu (1) estat de dret opinable (1) estat de dret social (1) estat del benestar (3) Estat democràtic (3) Estat Democràtic de Dret (2) estat demoicràtic (1) Estat europeu (1) Estat fallit (1) Estat incompetent. (1) Estat independent (2) Estat ineficient (1) Estat intervencionista (1) estat judicial (1) estat liberal (1) estat major (1) Estat nació (1) Estat propi (10) Estat propi. pacifiscme (1) Estat providència (1) Estat social (1) Estat Totalitari (2) Estat viable (1) estatalitzadors (1) estatisme despòtic (1) Estats democràtics (1) estats forts (1) Estatut (3) Estatut d'Autonomia (1) estelades (2) estepa (1) estranger (1) estratègia (1) estropici social (1) estructura social (2) estructures (1) estructures socials (1) estudiants (1) estudiar (1) ética (1) ètica (20) ética. (1) ètica. honestedat (1) euròcrates (1) eurodiputats (1) Europa (16) Europa dels pobles (2) Europa plural (1) Europa Unida (1) europartits (1) europeïtat (1) Euroregió (1) euroregions (1) eutanasia (1) evasió fiscal (1) evasors (2) evasors fiscals (1) evolució (6) evolució democràtica (2) evolució dret (1) evolución (1) evolucionisme (1) excedir-se (1) exceptio legis (1) exceso materialista (1) exclusió (2) exclusió social (2) execució (1) exempcions fiscals (1) exigència (1) exigències partidistes (1) exili (3) exili. (1) exiliats (1) expansió (1) experiència (6) explicacions (2) explosió (1) explotació (1) explotació patrimonial (1) explotació terres inactives (1) expoli (1) expoli bens culturals (1) expoli polític (1) expolio (1) exportació (3) exportacions (1) expressió (2) expropiacions (1) extermini (1) extremismes (1) extremistes (1) fagocitats (1) fal·làcia (1) falsa confiança (1) falsa creença (1) falses denúncies (1) falses idees (1) falses lleialtats (1) falsetat arguments (1) falsetats (2) fam (1) família reial (1) fanàtics (1) fanatisme nacional espanyol (1) fariseus (1) farol (1) farsa (2) fdeltat (1) fé democràtica (1) febles (1) feblesa partits estatals (1) federació (1) federalisme (9) federalisme impossible (1) Federico Trillo (1) feina (5) feina ben feta (1) feixisme (2) feixisme anticatalà (1) feixistes (1) Felip Vé (1) fer bondat (1) fer empresa (1) fer net (1) fer país (1) fermesa (1) fermesa institucional (1) festa (2) fet català (1) fet diferèncial (1) fet nacional (2) fets (1) fi del bipartidisme (2) fí del règim. (1) fiança (1) ficció (2) fidelitat (4) fidelitat dignitat Catalunya (1) fidelitzar funcionaris (1) filofeixistes (1) filosofia (1) financiació autonòmica (1) financiacio irregular (1) fiscalitat (2) flexibilitat (2) flor (1) flors (2) foment. comerç (1) fons de pensions (1) fons europeu (1) fonts de dret (1) fonts reservats (1) força (3) força coactiva (1) força de la democràcia (1) força de la llei (1) força de treball (1) força estabilitzadora (1) força policial (1) forçar destí (1) forces (1) forces armades (1) forces conservadores (1) forces dominants (1) forces militars (1) forces policials (1) forma de vida (1) forma polìtica. (1) formació (3) formalisme (1) formes d'estat (1) fòrmula (1) fosses (1) fotos (1) fracàs (2) fracàs històric (1) fracàs polìtica (1) fraccionament (1) fractura (1) fractura social (2) fracturar Espanya (1) fracturar societat. (1) fragilitat (1) Francesc Macià (1) franquisme (7) franquisme sociològic (1) franquista (1) franquistes (1) fraternal (1) fraternitat (9) fraternitat social (1) frau (9) frau a la democràcia (1) frau fiscal (3) frau històric (1) frau. (1) fraus (1) frenar saqueigs (1) frivolitat (2) front anticatalà (1) frontera espiritual (1) frustració (1) frustracions (1) fuga i farsa (1) fugida capitals (2) full de ruta (3) funció social (1) funcionament especulatiu (1) funcionaris (6) funcionaris i conveniència (1) fusions (1) futur (14) futur democràtic (2) futur polític (2) futur polìtic (5) futur sense esperança (1) Gabo (1) gana (1) ganivetades (2) garantia (2) garantia col·lectiva (1) garanties (2) garanties financeres (1) garanties jurídiques (1) garanties. (1) garrotades (1) Garzón (1) gauche divine (1) Generalitat (9) Generalitat enemic d'Espanya (1) generositat (8) generositat polìtica (1) geni (1) genocidi polític (1) gent catalana (1) gent d'esquerres (1) gent lliure (1) gent no contaminada (1) gent pobre (1) gent sectària (1) gent senzilla (1) geriàtrics urbans (1) germanor (1) gestió (2) gestió institucional (1) gestió participativa (1) gestió tècnica (1) ghetos (1) ghetto (1) gihadisme (1) gliobalització (1) globalitat (2) globalització (2) govern (8) govern a l'esquerra (1) Govern català (1) Govern d'Espanya (1) govern de concentració (2) govern de país (1) govern del poble (1) govern democràtic (1) Govern descafeïnat (1) govern en funcions (1) Govern espanyol (1) govern obert (1) Govern presidencialista (1) governabilitat (1) governança (4) governança. (1) governar (2) governar democràticament (1) governs conservadors (1) GPS irregular (1) gran coalició (1) green buildings (1) gregarisme (1) greuges (2) greuges històrics (1) greuges. (1) grup para militar (1) grups de pressió (2) grups financers (1) grups ideològics (1) Guantànamo (1) guardaespatlles (1) guàrdia d'honor (2) Guàrdia Mora (1) guerra freda (2) guerra global (1) guerres cibernètiques (1) guerres de religió (2) guerres locals (1) guirigall de sons (1) hegemonia (2) hegemonies (1) herència franquisme (1) heretge (1) heretges (1) heretges tolerància (1) heretgia (2) herètics (1) heroísme patriòtic (1) heterodoxes (1) heterodoxia (1) heterogeneïtat (1) hipocresia (4) hisenda (1) hisendes municipals (1) història (17) història pròpia (1) història. pobresa (1) Holocaust (1) homilia (1) homogeneïtat (1) honestedat (15) honestedat. reflexió (1) honestidad (1) honorabilitat (1) honorar (1) honorar morts (1) honradesa (1) honresteddat (1) horaris europeus (1) horitzó europeu (1) horitzó federal europeu (1) horitzó social (1) horitzó socialista (1) horror (1) hostilitat (2) hostilitat al sistema (1) humanisme (4) humanisme cultural (1) humanitat (1) humiliació (1) humilitat (4) humiltat (1) iconoclastia (1) idea de progrés (1) ideal humanista (1) ideal polític (1) ideals (7) ideals de canvi (1) ideals democràtics (1) ideals republicans (1) ideas (1) idees (8) idees noves (1) idees totalitàries (1) idelas (1) identitat (6) identitat catalana (4) identitat cultural (1) identitat europea (1) identitat exclusiva (1) identitat nacional (1) ideologia (2) ideologia democràtica (1) ideologia unitat Estat (1) ideologies (3) idependència (1) idioma (3) idiomes (1) idolatria (1) ignoràcia (1) ignorancia (2) ignorància (6) ignorància culpable (1) ignorància polìtica (1) igualtat (17) igualtat d'oportunitats (4) igualtat social (4) ilegalitzar partits nazis (1) il·legalitat (2) il·legalitat referèndum (1) il·legals (1) il·lusions trencades (1) imaginació (2) imaginació renovadora (1) imaginari (1) imaginatius (1) imagineria religiosa (1) imatge (1) imatge de progrés (1) imatge glacial (1) imatges (1) immigració (3) immigració il·legal (1) immigrants (2) immigrats (1) immobiliàries (1) immobilisme (9) immoralitat (2) immovilisme (1) immunitat (1) Immunitat parlamentària (1) impaciència (1) impacte televisiu (1) impagaments (1) imparcial (1) imparcialitat i independèncoia Justícia (1) imperi (1) imperi britànic (1) Imperi colonial (1) imperi de la llei (8) imperi del dret (1) impertinència (1) implicaciò (1) implicació ciutadana. (1) implosió socialista (1) imposar (1) imposar polítiques (1) imposicions (3) impostos (17) impostos jubilats (1) improvisació (1) improvitzacions (1) imprudència (2) impuls democràtic (1) impunitat (4) inacció policial (1) incapacitat (1) incendi (1) incertesa (1) incidents (1) incivisme (1) inclusió (1) incoherència (3) incompetencia (1) incomprensió (3) incomunicació (1) inconsciència (1) incultura (2) indefinicions (1) indemnitzacions (1) indeoendència (8) independència (40) independència CAtalunya (1) Independencia Estados Unidos (1) independència financera (1) independencia judicial (1) independència judicial (2) independència poder judicial (1) independència sense programa (1) independència unilateral (1) independentisme (2) independentistes (1) indicadors progrés (1) indiferència (2) indignació (12) indignats (4) indisciplina social (1) individu (1) individualisme (5) individualisme. (1) indult (1) industrialització (1) ineficàcia (1) inercia polìtica (1) inestabilidad (1) inestabilitat (3) infancia (1) infidels (1) infiormació (1) inflexibilitat (1) influència (1) influència financera. (1) influencia Tratados internacionales (1) influències (3) informació (13) informaciò (1) informació parcial (1) informació reservada (1) informacions (2) informalitat (1) informar (3) informatius (2) infraestructures (1) ingenuïtat (2) ingressos (1) inhabilitar (1) iniciativa (5) iniciativa popular (1) iniciativa privada (2) iniciatives (1) iniquitat (1) injúries (3) injusta (1) injustícia (2) injustícia laboral (1) injustícia social (3) injustícies (1) injustícies històriques (1) injustícies socials (1) inmigració (1) innovació (8) innovar (2) inquisició (6) insatisfacció (1) inseguretat (5) inseguretat jurídica (1) insensibles (1) insidies (1) insolidaris (1) inspectors d'Hisenda (1) inspoectors (1) instint democràtic (1) institucions (22) institucions flexibles. (1) institucions lliures (1) institucions pùbliques (1) institucions transparents (1) insuficiència (1) insults (2) integració (3) integració social (2) integració supranacional (1) integritat (4) integritat política (1) intel·ectual (1) intel·lectuals (1) intel·lectuals excloents (1) intel·ligència (2) intercanvi (2) interconexió (1) interdependència (1) interès general (1) interés púbic (1) interessos (8) interessos creats (2) interessos polítics (1) interessos socials (1) internacionalització (2) internacionalitzar (1) internet (3) interpretació desconstructiva (1) interpretacioins arbitràries (1) interpretacions (1) intervencionisme (1) interventors (1) intervinguts (1) intimidació (1) intimidacions (1) intimitat (1) intoerància (1) intolerancia (1) intolerància (15) intolerància islàmica (1) intoxicació (1) intransigència (7) intransigent (1) intrigues (3) intrigues. (1) inundacions (1) inverrsions (1) inversió (5) inversió Estat (1) inversió productiva (1) inversions (3) inversions estrangeres (2) inversions productives (1) inversors (4) investidura (1) investigació (3) investigacions (2) inviolabilitat parlamentària. regulació legal (1) inviolable (1) involució (3) involución (1) involucionista (1) inyencions despòtiques (1) irracional (1) irracionalisme (1) irracionalitat (1) irrealitat (1) irreconciiables (1) irregularitats (2) irreverent (1) islamofòbia (1) jardins (1) jerarquia normes (1) jerarquització món polític (1) Joaquim Torra (1) joc brut (6) joventut (1) joves (1) jubilacions anticipades (1) jubilats (3) judici (2) judici de Nuremberg (1) judici oral (1) judicialització (1) jueus catalans (1) Junqueras (1) juristes catalans (1) justicia (3) justícia (24) justicia distributiva (2) justícia distributiva (1) justícia eficient (1) justícia espanyola (1) justícia històrica (1) justícia igual per a tots (1) justícia imparcial (1) Justícia independent (1) justícia ràpida (1) justícia social (17) justícia soicial (1) justícia transnacional (1) justícia. (1) justífica social (1) Justificació (1) jutges (1) jutjats (1) kidentitat nacional (1) l (1) laïcisme (1) lectura democràtica (1) legalitat (18) legalitatr democràtica (1) legislació (4) legislar (1) legislatiu (1) legislatura dolenta (1) legislatura epíleg (2) legitimitat (9) legitimitat democràtica (2) legitimitat democràtica. Europa dels pobles (1) lentitud (1) lentitud històrica (1) lerrousisme (1) Leyes de Castilla (1) libel (1) liberación del hombre (1) liberal (4) liberalisme (2) liberalisme conservador (1) liberalismo (1) liberals (4) libertad (4) libertad nacional (1) lideratge (1) liders (1) lidratge (1) limitació temporal (1) limitacions (2) limitar drets (1) limitar poder (1) limits (1) límits (5) límits autonòmics (1) linqüents (1) liquidar el franquisme (1) liquiditat (2) literatura política (1) llei (25) llei de consultes (1) llei de partits (1) llei del mercat (1) llei electoral (4) llei electoral. càstic fiscal consum (1) llei especial (1) llei i Dret (1) llei i equitat (1) llei justa (3) llei obstructiva llibertats (1) llei restrictiva (1) llei supranacional (1) lleialtat (6) lleialtat institucional (1) lleialtat política (1) lleis (5) lleis aplicables (1) lleis catalanes (1) lleis coercitives (1) lleis injustes (2) lleis locals (1) lleis naturals (1) lleis positives (1) lleis restrictives (1) lleis variables (1) llengua (2) llengua catalana (3) llengua internacional (1) llengua pròpia de l'Aran (1) llenguatge ordinari (1) llibertat (75) llibertat d'empresa (1) llibertat d'expressió (6) llibertat d'informació (4) llibertat d'opinió (1) llibertat d'opinió. (1) llibertat de comerç (1) llibertat de consciència (1) llibertat de fer (1) llibertat de la paraula (1) llibertat de premsa (2) llibertat de prensa (1) llibertat de protesta (1) llibertat formal (1) llibertat històrica (1) llibertat ideològica (2) llibertat municipal (1) llibertat possible (1) llibertat premsa (1) llibertat. corrupció (1) llibertat. esquerra (1) llibertat. violència (1) llibertats (52) llibertats ciutadans (1) llibertats fonamentals (3) llibertats i drets (1) llibertats indviduals (1) llibertats públiques (4) llibertats socials (1) llibertats tradicionals (3) llibertats. democràcia participativa (1) llibertats. drets històrics (1) llibre (1) llibrertat (1) llibres (3) lliiure determinació (1) llista unitària (1) llistes (1) llistes conjuntes (1) llistes electorals (2) llistes negres (1) llistes obertes (5) llistes precuinades (1) llistes tancades (2) llistes transversals (1) llits tancats (1) lliure comerç (2) lliure desenvolupament (1) lliure determinació (2) lliure determinació dels pobles (2) lliure mercat (1) llocs turístics (1) llreis inquisitorials (1) Lluís Companys (1) lluita (1) lluita contra la polució (1) lluita obrera (1) Lo Catalanisme (1) loteria (1) luxe (2) maçoneria (1) macroilles (1) madrasses (1) Madrid (1) màfia (1) màfies (1) màgia (1) majoria (2) majoria absoluta (1) majoria parlamentària (3) majoritari (1) mal ús (1) mala gestió (1) mala política. (2) malalts (1) malbaratament (2) males pràctiques (1) malestar (3) malestar polìtic (1) malestar social (1) malestar. canvi (1) malevolència (1) malformacions (1) malgovern (1) malquerencias (1) malson (1) maltractament (1) manca de respecte a la llei (1) manca generositat (1) mancances democràtiques (1) mandat (1) mandat democràtic (3) mandat evangèlic (1) Manifest (1) manifestació (6) manipulació (1) manipulació polìtica (1) manipulacions (1) manipular (1) manters (2) maquinària administrativa (1) maquinària Estat (1) maquinària rutina (1) Maragall (1) marc conflictiu (1) marc constitucfional (1) marc legal (2) marea blava (1) marginaciói (1) marginats (1) marketing (2) marques blanques (1) màrqueting (2) marroquins (1) màrtirs (1) marxisme (2) màscara (1) masses (1) massificació (1) material escolar (1) materialisme (1) medi ambient (2) mediana (1) mediocritat (1) memòria (1) memòria històrica (3) Memorial de Greuges (1) mendicitat (3) menjadors socials (1) mentida (9) mentida política (2) mentides (8) mentides. (1) mentidfes (1) mentir (1) menys centralisme (1) menyspreu (1) menysteniment (2) mercadeig (1) mercaders (1) mercados (1) mercat (4) mercat global (1) mercat internacional (1) mercat lliure (1) mercats (5) mercats especulatius (1) mesón (1) mesures (3) mesures correctives (1) mesures pressupostàries (1) mesures socials (1) metamorfosi (2) mètodes dictadura (1) migració (1) militància ferida (1) millorament social (2) millorar (1) millorar salaris (2) millorar sistema (1) minijobs (1) minoria (2) minoria catalana (1) minoría catalana (1) minoria nacional (3) minoria social (1) minories (13) minories dominants (1) minories nacionals (1) minoríes nacionals (1) minories polìtiques (1) miracle (1) miracles (1) mirall mediàtic (1) misèria (15) misericòrdia (1) miting (1) mitjans (2) mitjans alternatius (1) mitjans comunicació (1) mitjans económics (1) mòbil (1) mobilitat (2) mobilització (3) mobilització permanent (1) mobilitzacions (1) moció de censura (1) moció de censura. (1) model (3) model autonòmic (1) model britànic (1) model d'Estat (1) model de patriota (1) model de societat (1) model esgotat (1) model polìtic (1) model social (2) models (1) models democràtics (1) models polítics (1) models polìtics (1) models societat (1) moderació (3) moderar (1) modernitat (2) modernització (4) modernitzar (2) modèstia (1) món (1) món català (2) món democràtic (2) món interdependent (1) món obrer (1) monàrqics (1) monarquia (12) Monarquia espanyola (1) Monarquia ilegítima. (1) monarquia parlamentària (1) monarquia repressora. (1) monarquics (1) monàrquics (1) monarquies (1) monetarisme (1) monòleg (2) monòlegs (3) monòlegs per debats (1) monopoli (6) monopoli conservador (1) monopolis (2) monopolitzar (1) montantge (1) moral (11) moral pública (1) moralitat (4) morositat (1) mort (1) mort digna (1) Mossos (1) Mossos d'Esquadra (1) movilització permanent (1) moviment de tropes (1) moviment obrer (3) moviment revolucionari (1) moviments difosos (1) moviments nacionalistes (1) moviments populars (1) moviments socials (3) Movimiento Nacional (1) multes (1) multicultural (1) multiculturaqlisme (1) multinacionals (1) multipartidisme (2) multiracial (1) mundo rural (1) municipalisme d'esquerres (1) municipalisme democràtic (4) muntatge (1) mur (1) muralles (1) murs (1) museu (1) música (2) mutació política (1) naci'o (1) nació (13) nació castellana (1) nació catalana (14) nació catalana. (2) nació única (1) nacionalisme (5) nacionalisme agressiu (1) nacionalisme català (2) nacionalisme democràtic (1) nacionalisme espanyol (3) nacionalisme excloent. (1) nacionalisme fraccionat (1) nacionalisme intolerant (1) nacionalisme reaccionari (1) nacionalistes (1) nacionalitat (2) nacionalitat catalana (1) nacionalitat catalana. ambicions personals (1) nacionalitat histórica (1) nacionalitat històrica (3) nacionalitat històrica. (1) nacionalitats (3) nacionalitats històriques (4) nacions (4) nacions històriques (1) nacions ibèriques (1) nacions sense estat (2) nacions sotmeses (1) Nacions Unides (12) Nacions Unides. (1) Nacions Unides. Drets Humans (1) narcotràfic (1) narques (1) nazis (1) necessitat social (1) necessitats socials (1) negacionisme (7) negativa (1) negativitat (1) negligències (1) negoci (1) negoci de la mort (1) negociació (1) negociacions (2) negociar (4) negocien (1) negociet (1) negocis (3) negocis amiguisme (1) nens soldats (1) neocapitalisme (1) neocapitalisme salvatge (1) neoconservadurisme (4) neofalangisme (1) neofeixisme (3) neofeixisme emergent (1) neofranquisme (4) neoliberalisme (1) nepotisme (2) neteja (2) neteja religiosa (1) neteja social (1) neutralitat (3) neutrals (1) neutraluzació constitucions (1) niños (1) nivell (1) no bipartidisme (1) no confrontació (1) no intervinguda (1) no iva (1) no sembrar verí (1) no violència (3) noblesa (1) normalitat (3) normes (4) normes de conducta (1) nostàlgia (2) notícies (1) nou abisme (1) nou bolchevismo (1) nou comunisme (1) nou feudalisme (1) nou govern (1) nou model (1) nou model econòmic (1) nou model social (1) nou ordre (1) nou règim (1) nou repte (1) nou sistema (1) nous drets (1) nous models democràtics (1) nous polìtics (1) nous sectors productius (1) nous temps (1) nova Constitució (1) nova democràcia (1) nova economia (1) nova esquera catalana (1) nova esquerra (2) nova esquerra catalana (1) nova Europa (1) nova pàtria (1) nova política (2) nova polìtica (2) nova societat (1) noves eleccions (1) noves eleccions plebiscitàries (1) noves esclavituds (1) noves feines (1) noves generacions colpejaades (1) noves idees (2) noves relacions (1) noves resperances (1) noves sigles (1) nuclis (1) nul·litat (1) nultipartidisme (1) Nuremberg (1) oasi (1) obediència (5) obediència cega (1) obediència lleis (1) obertura idees. (1) obligacions (2) obligacions internacionals (1) obra pública (1) obres socials (1) obrir diàleg (1) obrir palaus (1) obscuritat (2) observadors (1) obstacles (1) obstacles ideològics (1) obstrucció (1) Occcità (1) ocupació (4) ocupació institucions (1) odi (3) odi nacional (1) ofec (1) ofensiva (1) ogualtat (1) oipinió pública (1) okupes de la democràcia (1) oligarques (1) oligarquia (5) oligarquia financera (1) oligarquies (9) oligarquies malevolents (1) Òmnium Cultural (1) omplir cintinguts (1) ones pràctiques (1) operació Catalunya (1) opinar (2) opinió (6) opìnió (1) opinió crítica (1) opinió general (1) opinió mòbil (1) opinio publica (1) opinió pública (21) opinió tolerant (1) oportnitats (1) oportunisme (1) oportunistes (1) oportunitat (1) oportunitats (2) oposició (7) oposiciò constructiva (1) oposició responsable (2) oposició socialista. (1) opposició constitucional (1) opressió (4) opressió autoritària (1) oprimits (1) opulència (1) oralitat (1) ordinament jurídic (1) ordre (5) Ordre Públic (1) ordre abusiva (1) ordre constitucional (1) ordre constritucional (1) ordre ètic (1) ordre internacional (1) ordre jurídic (1) ordre moral (2) ordre obedient (1) ordre polìtic (1) ordre públic (1) ordrejurídic (1) organització (1) organitzacions (1) orgull català (1) origen encàrrec (1) origen plural (1) ortografia nacional (1) OSOE (1) ostentació (2) ostracisme (1) Otan (1) pa'is (1) Pablo Iglesias (1) paciència (2) paciència. (1) pacifisme (1) pactar (4) pacte (4) pacte d'estabilitat (1) pacte fiscal (3) pacte nacional (1) pactes (7) pactes contra la independència. (2) pactes de conveniència (1) Pactes Internacionals (1) pactisme (3) paella. (1) pagar deute públic (2) pagar deutes (2) pagar impostos (1) país (1) país d'acollida (1) país europeu (1) país normal (1) país pobre (1) país prosper (1) països industrialitzats (1) països lliures (1) països petits (1) països pobres (1) palau (1) pancatalanisme (1) paperetes (2) papers del Panamà (1) paradisos fiscals (2) paranoia (1) paranys (1) paraula contrària (1) paraules (4) paraules sense sentit (1) parcialitat (2) parcialitat Rei (1) paret (1) Parlament (5) Parlament deocràtic (1) parlament europeu (1) Parlament. (1) parlamentari (1) parlamentarisme (2) Parlaments (1) Parlamernt (1) parlar (4) parlar amb els catalans (1) parrticularismes nacionals. (1) participació (7) participaciò (1) participaciò activa (1) participació ciutadana (5) participació democràtica (1) participació directa (1) participació oberta (2) participació social (1) participaciò social (1) participacipo ciutadana (1) partidisme personalista (1) partidos (1) partit (2) partit bisagra (1) partit corrupte (1) partitocracia (1) partitocràcia (8) partits (26) partits catalans (1) partits contaminats (1) partits convencionals (1) partits de soldats (1) partits democràtics (1) partits empresa (1) partits fantasmes (1) partits filtre (1) partits instruments (1) partits mitjancers (1) partits políitics (1) partits refugi (1) partits socialistes (1) partits unionistes (1) passat (3) passat antisolidari (1) passat dictatorial (1) passat franquista (1) pastera (1) pastoral (1) patologies (1) patologies socials (1) pàtria (2) pàtria catalana (1) patriarcalisme (1) patrimoni cultural (1) patrimonis ocults (1) patriotisme constitucional (1) patriotisme espanyol (1) patrrimoni (1) pau (21) pau i concòrdia (1) pau perpètua (1) pau social (2) pedagogia (1) pedagoia republicana (1) Pedro Sánchez (1) pena de mort (1) penitència (1) pensament (9) pensament anglosaxò (2) pensament cíitic (1) pensament de dreta (1) pensament de govern (1) pensament juríidic (1) pensament plural (2) pensaments (1) pensionistes (1) pensions (5) Pep Guardiola (1) perdó (1) perdonar (1) perfeccionisme (1) perfils (1) periodisme (1) periodistes (4) perplexes (1) persecució (3) persecució fraui corrupció (1) perseguir el feixisme (1) persona (1) persona humana (1) personalisme (1) personalismes (2) personalitat (1) personalitat nacional (1) personalitat nacional catalana (2) persones (1) perspectiva (1) perturbacions (1) perversión (1) perversions informatives (1) pessimisme (1) picaresca (1) pilotes de goma (1) piramidal (1) pirateria (1) pirmi (1) pisos buits (1) pla de xoc sociaol (1) plagues bibliques (1) planificació (3) plataforma jovenil (1) plenitud (1) plenitud democràtica. (1) plural (3) pluralisme (22) pluralisme institucional (1) pluralisme polític (1) pluralitat (7) pluralitat estructures (1) plurilingüísme (1) plurinacional (1) plurinacionalitat (1) pluripartidisme (1) pluripatidisme (1) pñolìtica esdpanyola (1) població bilingüe (1) població laboral (1) població sense recursos (1) poble (20) poble català (7) poble cremat (1) poble divers (1) poble lliure (2) poble plural (1) poble realitat prèvia (1) poble sobirà (1) pobles (1) pobles autòctond (1) pobles civilitzats (1) pobles germans (2) pobles units (1) pobres (9) pobresa (16) pobresa cronificada (1) pobresa energètica (1) pobresa infantil (1) pobresa moral (1) Podemos (1) poder (74) poder absolut (3) poder capitalista (1) poder central (2) poder coactiu (1) poder econòmic (1) poder legislatiu (2) poder moderador (2) poder polític (2) poder polìtic (2) poder social (2) poder vitalici (1) poder. (1) poderosos (1) poders clandestins (1) poders econòmics (1) poders establerts (1) poders Estat (1) poders externs (1) poderts (1) pogrés econòmic (1) polític rebel (1) política (12) polìtica (8) polìtica amenaçadora (1) política antilaboral (1) política catalana (2) política constructiva (2) política contracte (1) política d'esquerres (1) política d'ofec (1) política de desconeguts (1) política de la por (2) política de pau (1) polìtica de terra cremada (1) polìtica decadent. (1) política energètica (1) política espanyola (1) política espectacle (1) política financera (1) política franquista (1) polìtica imperial contaminació (1) polìtica insultant (1) política protesta (1) política racional (1) política reaccionària (1) política responsable (1) polìtica sobiranista (1) política social (1) polìtica unitarista (1) políticos honestos (1) polítics (3) polìtics (3) polìtics claudicants (1) polítics desapareguts (1) polìtics funcionaris (1) polítics honestos (1) polìtics mediocres (1) polìticvs (1) polítiques errònies (1) polítiques fiscals (1) polítiques hegemòniques (1) polítiques socials (1) polìtiques socials (1) polìtiques socials i de progrés (1) polució (1) ponderació (1) populisme (7) por (1) por acumulada (1) porincipis democràtics (1) porqueria (1) portes giratòries (3) portes tancades (1) possibilisme (4) possible frau històric (1) post socialisme (1) postguerra (1) potència econòmica (1) potència imaginària (1) pou d'angoixa (1) ppoder equilibrat (1) pràctiques democràtiques (1) pràctiques discriminatòries (1) pragmatisme (3) Prat de la Riba (1) precarietat (3) pregunta (1) prejudicis (2) premsa (1) premsa independent (1) premsa lliure (2) prepotència (2) prescripció (1) preservació societat (1) presidencialisme (3) President (1) president mediàtic (1) presó (3) presos (1) presos polítics (1) pressió fiscal (1) pressió treballadors (1) pressions polítiques (1) pressupost (6) pressupost municipal (1) pressupostos (5) prèstec (1) prestigi (2) prestigis (1) pretensions regressives. (1) preus polítics (1) primavera (1) principi de la força (1) principi de subsidiarietat (2) principi de territorialitat (1) principi democràtic (7) principis (10) principis bàsics (1) principis democràtics (8) principis generals (1) principis interpretació (1) principis juridics preàmbul constitució (1) principis liberals (2) princpis i valors (1) prioritat (1) prioritats (2) prioritats socials (1) privatitzaciò català (1) privatitzaciò serveis (1) privatitzar (3) privilegiats (3) privilegis (7) probable (1) problema (1) problema català (1) problema democràtic (1) problema polìtic (1) problema social (1) problema socialo (1) problemàtica (1) problemàtica social (2) problemes (2) problemes socials (5) procediments penals (1) procés (5) procés català (1) procés constituent (1) procés de construcció d'Estat (1) procés electoral (1) procés frustrat (1) procés igualitari (1) procés participatiu (2) procés sobiranista (1) producció (1) productes (1) productivitat (1) profanació institucions (1) progr'es (1) programa comú (1) programes (1) progres (1) progrés (16) progrés econòmic (1) progrés educatiu (1) progrés i modernitat (1) progrés moral (1) progres social (1) progrés social (7) progrés socials (1) progressar sense avançar. (1) progressisme (2) progressista (1) progressistes (2) progressivitat (1) prohibició (1) prohibicions (2) projecte (1) projecte actiu (1) projectes alternatius (1) proletariat (1) promesas (1) pronòstic (1) pronòstics (1) propaganda (1) propietat (2) propietat terra (1) proporcionalitat (4) prospeccions (1) prosperitat (6) protagonisme (1) protecció dades (1) protecció de l'individu. (1) protecció internacional (1) protecció legal patrimonis (1) protecció moral (1) protecció sanitària (1) proteccionisme (1) protegir valorts (1) protesta (6) protesta social (1) protesta sonora (2) protesta veïnal (1) protestants (2) protestar (1) protestes (1) protocol (3) provençal (1) proves (1) províncies (1) provocacions (3) prudència (3) pseusodictadura (1) pública (1) publicar (1) publicitat (1) Puerto Rico (1) Puigdemont (4) pujolisme (1) pulcritud literaria (1) punts de vista intocables (1) puralisme (1) puritanisme (1) quadern gris (1) quadres (1) quadres polìtics (1) qualitat (1) qualitat de vida (1) qualitat democràtica (4) quart poder (1) queixes (1) querella (1) qüestió catalana (1) qüestió identitària (1) qüestió interna (1) qüestió nacional (1) qüestió social (2) quina política municipal? plors hipòcrites (1) quota catalana (1) racionalitat democràtica (1) racionalització (2) racionalitzar creixement (1) racisme (2) radicalisme (3) radicalisme democràtic (1) radicalismes (1) radicalitat (1) radicalitat democràtica (1) radicalització (1) radicals (1) radicaltzació (1) radiografia crítica (1) raó (2) raó d'Estat (1) raonaments (2) rapinyaires (1) reaccionària (1) realisme (2) realitat (6) realitat global (1) realitat història (1) realitat històrica (1) realitat plural (2) realitat política (1) realitat social (4) realitat sociao (1) realitat urbana (1) realitats (1) rebaixes (1) rebaja (1) rebel (1) rebeldia (1) rebelió (1) rebel·lia (1) rebellio (1) rebel·lió (1) rebel·lió política (1) rebels (2) rebuig (5) rebuig. (1) recaptació fiscal (1) recaptar (1) recentraklització (1) recentralització (4) recentralización (1) recerca veritat (1) recessió (8) recetralització (1) reclamar (1) recoinstituir democracia (1) recomposició (3) recomposició polìtica (1) reconciiació (1) reconciliació (4) reconciliaciò (1) reconciliació bandols (1) reconciliació social (1) reconeixement (1) reconeixement drets naturals (1) reconeixement poble (1) reconstrucció model Estat (1) reconstrucció nacional (1) reconstrucció social (2) reconstruir l'esquerra (1) record (1) recorte (1) recrear democràcia (1) rectificar (1) rectitud (1) recuperació (2) recuperació econòmica (3) recursos (3) recursos comunitat (1) recurtsos públics (1) Recusació (1) redefinició democràcia (1) redes criminales (1) redistribució (2) redistribució riquesa (1) redistribució social (1) redressar (1) reduir (1) reduir desigualtats (1) reduir despesa (1) reduir funcionariat (1) referéndum (1) referèndum (58) referèndum d'autodeterminació (1) referèndum de futur. (1) referendum democràtic (1) referèndum independència. (1) referèndum legal (1) referèndum unilateral (4) referèndum vinculant (1) referèndumk unilateral (1) Referènduym (2) reflex defensiu catalans (1) reflexió (3) reflexió lliure (1) reforma (5) reforma Constitució (1) reforma constitucional (2) reforma fiscal (1) reforma laboral (1) reforma pactada (1) reforma política (2) Reforma Polìtica (1) reforma. (1) reformar (2) reformar Constitució (2) reformar lleis (1) reformas (1) reformes (3) reformes sense concretar (1) reformes socials (2) reformes. obediència (1) reformisme (1) reformisme indefinit (1) refugiats (3) refundació (1) refundació socialista (1) refundar (1) refundar democràcia (1) refundar ètica del pensament (1) regal (1) regals (2) regeneració (5) regeneraciò (1) regeneració polìtica. (1) regenerar (1) règim (12) règim autoritari (2) règim de dret (1) règim democràtic (2) règim disciplinari (1) règim enderrocat (1) règim especial (1) règim feixista (1) règim local (2) règim parlamentari (1) règim polític (1) règim totalitari (2) règims (1) règims discrepants (1) regió (2) regió. frau (1) regions (2) reglament estricte (1) Reglament parlamentari (1) regles (1) regles democràtiques (1) regressió (2) regulació (2) regulaciò partits (1) rehabilitacions (1) Rei no infalible (1) reincarnació (1) reinventar (1) reivindicacions (5) reivindicacions catalanes (3) reivindicacions nacionals (1) reivindicacions sobiranistes (1) reivindicacions socials (2) reivindicar (1) relacions (2) relacions socials (1) religió (2) religions (1) relliscada (1) remuneració digna (1) renda de ciutadania garantida (1) renda mínima garantida (1) renovació (9) renovació aparell (1) renovació política (1) renovació social (1) renovar (1) renovar càrrecs (1) renovar Espanya. concòrdia (1) reny injust (1) reorientar (1) repensar (1) repòs etern (1) representació (1) representativitat (1) repressió (15) repressió policial (1) reprovació (2) republica (1) república (13) República Catalana (11) república democràtica (1) República Islàmica (1) república laica (1) república moderna (1) República parlamentària (1) republicanisme (3) republicanisme català (1) republicans (3) republicans catalans (1) republicans morts (1) reputació (1) rescat (3) rescat social (1) resistència (2) resistència alternativa (1) resistència catalana (1) Resolucions Nacions Unides (2) resorgiment català (1) respectar (1) respecte (12) respecte indidivu (1) respecte institucional (1) respecte. (1) responsabilitat (9) responsabilitat criminal ministres i fiscals (1) responsabilitat política (1) responsabilitats (2) responsabilitats socials (1) responsable (1) responsables (1) responsablitats (1) ressentiment (1) ressuscitar vells partits (1) restauració (1) restauració monàrquica (1) restaurant (1) resultats (1) resultats electorals (2) retallada (2) retallades (15) retalladles (1) retallar pensions (1) retard (1) retard renovació (1) retardar eleccions plebiscitàries (1) retards estat (1) retorn (1) retorn Tarradellas (1) retrocedim (1) retrocés (2) reunificació (1) revenja (1) reventar (1) revitalitzar democràcia (1) revocació (2) revolució (4) revolucio comunista (1) revolució cultural (1) revolució democràtica. (1) revolució liberal (1) revolució social (1) Revolución Francesa (1) revolucions (2) rfepressió (1) rics (3) rigidesa moral (1) rioqueses (1) riquesa (10) riquesa oculta (1) riqueses (3) riqueza (1) risc (1) riscos globals (1) rivalitats (1) rivalitats internes (1) robos (1) rojos (1) romana (1) romanticisme (1) rosa (2) ruina (1) ruptura (12) ruptura amb l'absolutisme (1) ruptura de la llei (1) ruptura democràtica (1) rupturisme (2) rutina (1) rutines (1) saber dir no (1) sacrifici econòmic (1) Sagrada Família (1) saitat (1) salari (3) salari just (1) salari mínim (3) salari mínim baix (1) salaris (6) salaris baixos (1) salaris dignes (1) salaris inferiors al mínim (1) salaris insuficients (1) salaris reduïts (1) salvapàtries (1) salvatgisme (1) sana democràcia (1) sancions (2) sanejament (2) sanejament financer (1) sanejar (1) sanitat (2) sanitat privada (1) saqueig (4) saqueig públic (1) saqueo (1) satanisme (1) saviesa (1) secessió (1) secessió admissible en dret internacional (1) secessió d'Estats (1) Secessió de Catalunya (1) Secessió. costum (1) secret (4) secret oficial (1) secret oficial (1) secret professional (1) secretariats (1) secretisme (1) secretismes (1) secrets (1) sectarisme (7) sectes polìtiques . (1) sectors d'ordre (1) segregació (2) seguretat (12) seguretat ciutadana (1) seguretat jurídica (1) seguretat nacional (1) seguretat pública (2) seguretat social (1) seients (1) semàntica (1) Senegal (2) sensacionalisme (1) sense valors (1) sensibilitat (3) sensibilitat catalana (1) sentència (1) Sentència cas Otegui de 2011 (1) sentiment (2) sentiment col·lectiu (1) sentiment humanitari (1) sentiment imperial (1) sentiment nacional (1) sentiments (2) sentit comú (4) sentit del dret (1) sentit humanista (1) sentit humanitari (1) sentit identitari (1) sentit social (1) seny (2) senyera (2) separació de poders (1) separació espiritual (1) separadors (1) sepultura (1) sepultures dignes (1) sequera crediticia (1) ser lliures (1) ser realistes (1) serietat (2) seriositat (1) servei (3) servei públic (3) serveis mínims obligatoris (1) serveis municipals (1) serveis policials (2) serveis públics (2) serveis pùblics (1) serveis socials (6) servir (1) servituds (3) setge a Catalunya (1) setge permanent (1) severitat jacobina (1) sicav (2) signar (1) sigularitat (1) silenci (9) silenci negociacions (1) silenci. (1) silencis (1) símbol democràtic (1) símbol patriòtic (1) símbols (2) sinceritat (2) sindicats (5) singularitats territorials (1) siniestralitat (1) sistema (6) sistema de silenci (1) sistema espanyol (1) sistema sanitari (1) sistemes (1) sistemes ideològics (1) situació econòmica (1) sobirania (31) sobirania catalana (1) sobirania compartida (1) sobirania del poble (1) sobirania nacional (3) sobirania parlamentària (1) sobirania popular (2) sobirania única (1) sobiranisme (9) sobrecost AVE descobert (1) socialdemocracia (1) socialdemocràcia (10) socialdemoràcia (1) socialisme (6) socialisme clàssic (1) socialisme dividfit (1) socialisme totalitari (1) socialisme. (1) socialismo (1) socialistes (2) socialització (4) socialització riquesa (1) socialitzar (5) socialitzar la democràcia (1) socialitzar pèrdues (1) socialitzar riquesa (2) socialsme (1) sociedad (1) societat (14) societat aculturalitzada (1) societat avançada (1) societat catalana (4) societat civil (6) societat col·lectivitzada (1) societat de libertats (1) societat de progrés (1) societat democràtica (3) societat democràtica. justícia (1) societat desarrelada (1) societat desigiual (1) societat estructurada (1) societat global (1) societat hip'ocrita (1) societat igualitària (1) societat incultura (1) societat industrial (1) societat lliiure (1) societat lliure (3) societat malalta (1) societat moderna (1) societat multicultural (1) societat oberta (1) societat opulenta (1) societat organitzada (1) societat participativa (1) societat plural (1) societat racional (2) societat servil (1) societat. municipi (1) societatr (1) societats sotmeses (1) soft law (1) soldats (1) solidaris (1) solidaritat (17) solidaritat fraternal (1) solidaritat internacional (1) solidaritat pública (1) solidaritat social (5) solidaritat transversal (1) solidaritat universal (1) solució constitucional (1) solucions (8) solucions democràtiques (1) solucions pactades (1) solucions polítiques (1) solvencia (1) somni (4) somnis (1) sondeigs (1) sondejos (1) sospites (1) sostenibilitat (1) sostre (1) souvenirs (1) subdesenvolupament polìtic (1) submissió (2) submissió Estat Català (1) subordinaciò (1) subsidiarietat (1) subterfugi jurídic (1) subvencions (1) successió d'estats (1) suflés polìtics (1) sufragi universal (4) suicidis (1) suïcidis (1) sumar (1) superar divisions (1) supèrbia del poder (1) supèrbia negacionista (1) supèrbies (1) superioritat del poder (1) supervivència (1) suport (1) supressió provincies (1) suprimir provincies i diputacions (1) surrealisme (1) svàrtiques (1) tabac (1) tabú (1) Tactat de Lisboa (1) tallat català (1) tancament llits (1) tancar bancs (1) tardofranquisme (1) Tarradellas (1) taxes (2) taxistes (1) tecnocràcia (1) tecnòcrata (1) tecnologia (1) teixir acostaments (1) teixit polític (1) teixit social (1) telegovernança (1) telenotícies (1) televisió (3) temes interns (1) temor (2) temples (1) temps (3) temps canviants (1) temps difícils (2) temps moderns (1) temps nou (1) tenacitat (1) tensió (1) tercer poder (1) tergiversació (1) terra (1) terra d'acollida (1) terrasses (1) terrasses escura butxaques (1) terratinents (2) terres cultivables (1) territori (3) territorio (1) territoris (1) terror (1) terrorisme (1) terrorisme antihumà (1) tesis per la controversia (1) tirania (6) tiranies (2) títol (1) títols nobiliaris (2) to injuriós (1) to moderat (1) tolerància (16) tornar diners (1) toro (1) tortura (1) totalitarisme (7) totalitarismes (1) tots contribuir (1) traampa (1) tractaments nihilistes (1) Tractat Atlàntico Norte (1) Tractat de no ús d'armes químiques (1) Tractat Paris 1898 (1) Tractat UE 2007 (2) Tractats (6) Tractats internacionals (2) Tractats interrnacionals (1) tracte honorable (1) tradició (2) tradició catalanista (1) tradició espanyola (1) tradició republicana (1) tradicions (4) tradicions democràtiques (1) tràfec persones (1) traició (1) trama Gurtel (1) trames corruptes (1) tranjsparèhncia (1) transformació (4) transformació Estat (1) transformació social (2) transformacions (1) transformar (1) transfranquisme. (1) transfuguisme (2) transició (17) transparencia (1) transparència (28) transparència gestió (1) transparència. (2) transports públics (1) trasparència (1) trasvassament (1) traves (1) treball (5) treball abusiu (1) treball digne (1) treball temporal (1) treballadors (17) treballadors immigrants (1) treballadors municipals (1) treballar per la pau (1) tresposta democràtica (1) Tribunal EWuopeu Drets Humans (1) Tribunal Internacional de Justícia (1) tribunal suprem (1) tribunals humans (1) tribus (1) tribus intolerants (1) tributs (3) tripijocs (1) trobada diplomàtica (1) trobar encaix (1) tuberculosi (2) turbulències (2) turisme (1) turisme polític (1) turistes (2) tyutela penal (1) uinvestigació (1) ultraconservadores (1) ultradreta (6) ultratges (1) uniformitat (2) unilateralisme (1) unilateralitat (2) Unió Catalanista (1) Unió europea (6) Uniö europea; Repüblica catalana (1) unió política (1) Unió Socialista (1) Unión Monàrquica (1) unionisme (2) unitarisme (1) unitat (21) unitat catalana (1) unitat catalanista (1) unitat d'Espanya (4) unitat d`'Espanya (1) unitat electoral (1) unitat forçada (2) unitat imposada (1) unitat nacional (1) unitat política (1) unitat polìtica catalana (1) unitat socialista (1) unitat territorisal (1) universalisme (1) universitats (1) urbanisme democràtic (1) urbanisme social (1) urnes (7) utipies (1) utoopia (1) utopia (11) utopía (1) utopìa (1) vacances (5) vaga (4) vaga general (1) vaixell europeu (1) Valentí Almirall. (1) valors (24) valors catalans (1) valors democràtics (6) valors escombraries (1) valors ètics i socials (1) valors republicans (10) valors superiors (1) valorspermanents (1) vandalisme (1) vandalisme urbà (1) vanitat (2) vanitats (1) vanitats.corrupció (1) vassallatge (1) vassalls (1) vedettes (1) vedll palau (1) vell catalanisme (1) vell ordre (1) vell país (1) vell règim (2) vella política (2) vella polìtica (2) vells partits (3) vells principis (1) vells problemes (1) velocitat (2) vencedors (1) venedors pirates (1) venjança (2) verdad (1) verdad informativa (1) veritat (10) veritat històrica (2) veritats (1) versió oficial (1) vertebrar (1) verticalisme (1) veu del poble (1) veu progressista (1) via catalana (1) via evolutiva (2) via federal (1) via judicial (1) via legal (1) via pacífica (1) via repressiva (1) viatges (1) vicis (3) vicis i defectes règim (1) víctimes miseria (1) vida digna (2) vida privada (1) vida social (1) vida tranquila (1) vies participatives (1) vinculació (1) violacions drets humans (1) violencia (2) violència (26) violència d'Estat (1) violència ètnica (1) violència moral (4) violència permanent (1) violència policial (2) violència provocada (1) violencia salvaje (1)