Morenés Ministre de la guerra i més

Als Estats Units el President Quim Torra i Morenés, l'actual ambaixador se les han tingut. Xoc diplomàtic i retrets. El Sr. Morenés ara fa d'Ambaixador, no de ministre de la guerra contra Catalunya, i hauria de tenir una mica més de esperit diplomàtoc, vul dir paciència, silencis i no dir coses inconvenients en actes públics amb la dissidència legal, que generen escàndol internacional. Desacredita el govern espanyol i España sencera dient el que diu. No és moment ni hora. Viu en el passat del pensament únic i la intolerància. Però el govern socialista tanca files novament amb personal procedent del PP, en lloc de cessar-lo fulminantment.  On queda l'esperit de reconciliació a,mb Catalunya? On queda la oferta d'entesa davant l'atac? El govern socialista sembla que vol seguir joc brut amb Catalunya. Que els quedi clar que ja els hem vist el llautò: parlar, parlar i no resoldre res que els perjudiqui per recuperar electoral que els han pres C's i En Comú podem. Casualment  s'ha tancat la instrucció del cas de la presumpte rebel·lió dels Jordis, Oriol Junqueres i govern.  I ara comença laluta per la seva destitució i deixar en mi9noria la major9ia d'escons que va guanyar les eleccions del 21 D. Circuit perfecte per escorçar la politicac catalana. Desprès vindran les inhabilitacions dels alcaldes investigats per decapitar les llistes indeendentistes. Demencial i inadmissible en democràcia que l'aplicació del 155 segyeixi per la posrta del darrera. Tornen a surtir els tics de l'autoritarisme per via judicial, doncs si no hi ha ni indiciariament provat alçament amb armes, ni terrotrisme no hi ha rebel·lió ni sedició, a més si en cap moment s'esperonen accions delictives ni violència, ans al contrari. Perquè tanta imaginació compulsiva en el relat judicial fiant en una querella d'un Fiscal conservador i partits contraris a la democràcia liberal, i uns informes policials inflats i tergiversats que estan plens d'errors? Perquè una interpretació discutible  de l'article 384 bis quan encara no hi ha hagut judici i sentència defnitiva i ferma. Per què tanta pressa en decapitar la majoria independentista del Parlament de Catalunya ara que mana el PSOE? Per què tata pressa en declarar il·legal i delictiu convocar a Catalunya un referèndum d'autodeterminació reconegut per les Nacions Unides i Espanya en els seus convenis i convencions, com també a la OSCE des de 1975. Criminalitzar la política és un greu error antidemocràtic. Crear un estat judicial dins l'Estat és un alt5a error. Divisió de poders, no es elmateix que diferenciació de poders. Però elspoders nopo9den anar contra la democràcia i la equitat, ni els drets humansi la dignitat humana, ni contra els drets de les mibnories nacionals com Catalunya reconeguda a la Constitució de 1978, però declarada nul·la pel Tribunal Constitucvional el 2010, gairebé quaranta anys desprès. Volien una España una, defensar la integritat interior i la sobirania de l'estat parant de tot el poble espanyol, ignor4ant o volen ignorar que la autodeterminació no es pot interpretar en dret internacional com un atac a la integritat d'un Estat ni va contra cap constitució, doncs el poble que constitueix Estat en forma un de nou i pacta amb el predecessor tot el que s'ha de pactar de repartiment de bens i deutes, bon veinatge i cooperació, segons previst en conveni internacional de Viena sobre el dret dels Estats que a més prioritza el dret internacionalk sobr4e el local o nacional en aquests casos. Alguna responsabilitat o anomalia hi ha, doncs no s'enten que es prioritxi la legislació restrictiva espanyola i no es miri en quin món estem i c0m  ha evolucionat el dret fora d'Espanya. Els juristes belgues ens podrien donar lliçons. Però cal parlar idiomes i anar a classe i conferències a l'estranger i llegir per saber que no som un Estat aïllat jurídicament, sobretot de les resolucions de les Nacions Unides. Se sap quina és lampreparació tècnica i onbejctivitat de les actuacions judicials espanyoles vistos els errors de les euro ordres?