Ara, noves estratègies

El nou president socialista, sap que no es trobarà el pais millor que deien Rajoy i el seus. Zoido quan surtia del Congrés deia "dinero hay" defensant que s'ha de pagar l'augment de sou previst per serveis de l'ordre de l'Estat. Però d'ells no ha sortit parlar dels problemes dels pensionistes. Diuen que han creat milers de llocs de treball quan en realitat el que jan fet és facilitar als empresaris sense escrúpols reduir els salaris, fer contractes per dies, per hores, beneficiar-se de la precarietat. Han deixat restriccions arreu, a les Universitats, a la investigació, a la sanitat, a la justícia. Han beneficiat els negocis dels propers, apropant-se de dictadures com Guinea i Kazajhastant buscant fer negoci amb la venda d'infraestructures i obtenir inversions. No han descuidat el negoci de la venda d'armes a països dubtosos. S'han aprofitat dels fons europeus parlant d'estabilitat quan generaven la inestabilitat i fomentaven l'Espanya trencada espiritualment.  Han dificultat les infraestructures a Catalunya invertin una mínim part d'allò pressupostat. Ha marxat la intransigènciai ara diuen que arriba una etapa de diàleg i estabilitat, amb la renovació dels càrrecs i la regeneració del sistema. Possiblement acabi el monopoli de les elèctriques i s'impulsaran les energies renovables. Diuen que el socialisme espanyol impulsarà la repoblació doncs veuen massa  pobles abandonats. Immigrants no falten per treballar la terra, i donr-lis aquesta poissibilitat solucionarà moltes coses. El nou predsident del govern espanyol també ha dit que posarà en maxa una reforma constitucional en clau federal.  Evidentment no la pot imposar al poble català i sap que no dona cap garantia de respecte als drets nacionals del poble català. El vot de Catalunya és independència, no una parcela de territori federada a un Estat que ni ens vol, ni ens respecta ni està amb Catalunya encara que iu ordenin jeràrquicament. L'enfrontament promogut per la dreta reaccionària del PP ho impedeix, doncs segueix. Ahir mateix a Mataró. Al Senat l'espera un PP disposat a barrar el pas a qualsevol iniciativa de la nova esquerra. El partit socialisra busca estabilitat en tots els sectors, també en el territorial. Però sap que la estabilitat "a l'espanyola" equival a Catalunya a submissió i claudicació, cosa impossible d'acceptar per un poble que ha fet vot de fermesa en la defensa del dret a la independència de l'Estat. El primer que s'espera és el gest de descriminalitzar la dissidència i accepar el diàleg amb Catalunya, obert i sense limitacions.Comencen les noves estratègies. Catalunya se sent explotada fiscalment i amb competència deslleial cultural i comercialment parlant per un Estat que també es mou a nivell internacional. Catalunya no té ambaixades i infraestructura de govern que s'ha preocupat de destruir l'Estat Rajoy. Com no farem demòcrates a la primera amb el canvi, el que resultarà indispensable com a mostra de regeneració de l'Estat i amistat amb Catalunya,  es canviar els elements distorsionadors i anticatalans instal·lats als ministeris i les ambaixades. Catalunya que creix al marge de l'Estat  i és una font de prestigi, vol ser respectada i que no es portin més a terme polítiques  d'allunyament, restriccions, prohibició i apartament en els acords internacionals i la gestió diplomàtica i comercial de l'Estat fins ara irrespectuosa amb Catalunya. El socialisme espanyol ja sap que no es pot adormir el gegant català amb repressió i empresonant els líders independentistes.   El que s'espera també a Catalunya es que la justícia investigui les accions comercials d'Estat i segueixin destitucions de l'administració degradada.per l'autoritarisme.