esperança per la democràcia social

Ens ha parlat d'esperança, però no de democràcia social. No és el mateix dir que ll'esperança ens ha de fer forts i que no deixen de banda els problemes socials que proposar-se real i seriosament fer el camí cap  una transició democràtica el re3forçament de la sobirania catalana on la democràcia social sigui prioritària. L'Estat propi ha de servir er fer la democràcia social, una democràcia avançada, i resulta que encara estem en un sistema partitocràtic, molt poc evolucionat política i socialment. El sistema actual no dina gaires garanties d'arribar a port. El canvi ha de ser forçosament en els aspectes socials i des d'ara. No podem fiar a la sort. Hem d'estar segurs d'on anem i ben informats de tot. Ens manca transpàrència, ens sobren alcaldes que ploren quan el sou els baixa dels deu mil euros anuals, ens siobren Presidents de Parlament que diuen que no poden viure amb menys de 3.000 euros al mes. No estan a l'alçada del poble que els ha votat, desconeixen el que es no trobar targetes de bus perquè els estanquers les guarden pel dia 2 que pujaran de preu.I aquesata gent ens parlen de benestar social com a prioritat nacional. El benestar social no és la democràcia social, sinó un estat del benestar aparent que tendeix a desaparèixer amb les privatitzacions a més de les retallades, els desnonaments hipotecaris, els acomiadaments, l'allargament de l'edat de jubilació, l'augment de les taxes universitàries i cost de l'educació. El benestar pot arribar a ser un concepte conservador d'un tipus de societat conformista amb el miratge d'un somni que es desfà davant la realitat d'una crisi econòmica que destrueix el teixit social i polític dels països del Sud. La democràcia social que necessitem és quelcom de ben diferent del que ens proposen des de un Govern i una oposició que s'han posat d'acord a porta tancada. Però l'esperança no la perdem. Aviat hi hauran nives eleccions. El temps fa també la seva feina.

insensibles, però vulnerables

S'han mostrat insensibles davant el problema social. Arribarem al 26% de trteballadors a l'atur, a una situació econòmica límit que possiblement obligarà a demanar el rescat europeu amb sagell d'urgència. Però el Govern de Madrid es presenta davant l'opinió pública amb fermesa, ni volen el rescat europeu ni reconeixen la naciò catalana. Segueixen ignorant Catalunya com a nació demanant-nos lleialtat i respecte a la llei feta per ells, i el Partit Socialista  espanyol comença a bellugar-se per Europa per conseguir un front d'esquerres i propostes fiables davant la crisi i recessió apuntada per la polìticva econòmica d'austeritat. En dos anys tindrem eleccions europees, municipals i generals. El Govern espanyol haurà d'explicar-se millor que com fins ara. La política de privatitzacions ja haurà arribat a un punt que permetrà al poble adonar-se del que significa posar el que és públic en mans privades sota l'imperi del diner. Els partits actuals seguiran treballant com associacions d'elegits i càrrecs, vivint de les subvencions públiques, cartes financeres dels càrrecs i elegits amb llistes tancades, crèdits bancaris acumulats, donacions i algunes magres quotes de militants associats. Els partits es converteixen en marques de consum en el mercat polític en el que també hi han acabat entrant els anitisistema. No volen que es baixin els sous, els primers els que es diuen d'esquerra. L'Alcalde de Barcelona no està gents content perquè li rebaixin el sou per llei estatal. Però tampoc havia donat cap pas per rebaixar-lo en benefici dels aturats,  sense sostre i clients del banc dels aliments. Tampoc han fet res per solucionar el problema de la immigració il·legal. Els problemes socials creixent van contra la insensibilitat dels governants. Podem pronosticar el canvi. El volen tots els que formen part de les classes treballadores, mitjanes, menestrals, camperols, funcionaris, és a dir la majoria. La voluntat de la majoria els fa vulnerables. És tant sols una qüestió de temps i de mobilitzaciò ciutadana. Sempre oberts al diàleg

ingenuïtat i contratatac ?

Tots ofereixen i proposen diàleg. Però Madrid ja contraataca amb recursos d'inconstitucionalitat paralitzant l'impost dobre dipòsits bancaris decidiut i acordat per la Generalitat en territori català L'operació ofeg i aillament internacional és u  fet tot parlant de diàñeg dins de la Constituciò. Cal pensar que entenen a Madrid per Constitució i quina cosa vol dir democràcia. Si és l'equivalent, llavors falla la democràcia i el Govern  espanyol es pot qualificar com no democràtic.  Negar el dret a decidir és un acte allunyat d'un procés democràtic. El diàleg encorsetat ens durà a un diàleg limitat, amb poques possibilitats d'entesa. Ara diuen que tot el que hem fet a Caralunya deriva del no al Pacte Fiscal. També s'equivoquen i ens prenen per pasarells i ingenuus. El problema vé de lluny i no és una qüestió fiscal com volen reduir el problema. És la imatge que volen donar a la opinió pública. Però la realitat és ben diferent. Es pensen que el temps juga contra Catalunya i que el Govern català tindrà un desgast considerable que també arrossegarà ERC i els independents vinculats del grup Catalunya Si que són els que veritablement dirigeixen la polìtica d'ERC. La ingenuïtat és creure's que Madrid oferirà solucions. Ells volen la integració per la submissió i l'absorció lingüística i cultural, no un procés recíprocament integrador i de cooperació que els oferim dins d'Europa. L'oferiment de diàleg anant a Maderid és un contraatac més. Ells no ens reconeixen com a poble i no vindran mai a Catalunya a fer acte de reconeixement. El Rei ens negarà com ja ha fet dient que el nacionalisme és una quimera. Posaran sempre per davant el contraatac amagat amb la oferta de diàleg. Els temps de la nova inquisició estan servits. Han descobert l'argument de l'interés general per justificar-ho tot. Han fet seu el cinisme anticatalà. La seva força és dividir la societat catalana. I segueixen. Cal no ser masells i no deixar-se enganyar.

partits conservadors

Em va sobtar legur al diari Ara el resulra¡tat d'una enquesta publicada el passart 24 de Desembre. El que més em va sorprendre fou que l'enquesta la van fer entre població catalana entre 18 i 64 anys. Havien eliminat els menors i els més grans, i sumats uns i altres, som molts. Eliminen de les enquestes i de les llistes electorals la gent jove i la veu de l'experiència. Eliminen l'il·lusió i el coneixement. No tenen en compte la renovació. Aquesta mena d'aritmètica no és correcte. Tanpoc ho és l'aritmètica parlamentària que reparteix poder en funció dels vots obtinguts a partir d'una franja mínima sota la quasl els vots es perden i no tenen cap funció, ni correctora. Haig de donar la raó al filòsof Felix Marti Ambel de 'Associació per les  Noves Bases de Manresa que publicava a El Punt/Avui el dia de Nadal un article sobre el sostema de partits rutinari. L'article critica la inercia d'uns partits que tendeixen a conservar la clientela electoral. Demana actualitzar erl servei que poden oferir els partits i que no supeditin la independència a qüestions ideològiques. El conservadurisme  segueix viu, i pel que veiem no és patrimoni exclusiu de la burgesia i la mal anomenada dreta.

Ni respecte a la diversitat, ni lleialtat

El Rei va fer ahir nit un discurs curtet demanant sumar i no provocar enfrontaments. Però no veig clar que ho consegueixi si considerem el tracte que reb Catalunya. En JUnqueras ha dit que s'ha de respectar lña voluntat democràtica del poble. I el nou President de la Generalitat  en el seu acte de presa de possessió del càrrec després de prometre lleialtat al Rei, va afegir "amb plena fidelitat al poble de Catalunya". Sembla que el dret a decidir amb lleialtat a la llei serà el problema català dels propers mesos. El Rei no era present al saló de sesions del Palau. Havien tapat nmb una cortina negre el retrat que presideix habitualment els actes del Saló. Per ara Mas i Junqueras  es complementen prou béi sembla que aquesta actuació arribarà fins el moment de la consulta. El Rei  o havia parlat  de la corrupció en el seu missatge, i demanant sumar, ja sàp que PP i PSOE van d'acord contra  el dret a decidir que reclama Catalunya. El Rei  parla de fer polìtica per l'interés general. Però oblida el Rei la veritable diversitat de les terres i pobles del mosaic ibèric. Exigir tot dins d'un ordre composat i fet pels poders centrals és el gran error de la Casa Reial. Les tensions seguiran digui el que digui el Rei, doncs la quinta columna ja és a Catalunya i a més ara amparada pel Cardenal Rouco disposat a  defernsar el castellà a Catalunya com una llengua mare. Segueixen creant incidents uns quans polìtics que es creuen que la Constitució de 1978 ho és tot.  No volen reconèixer i el Rei tampoc, que la Constitució que nbo és inamovible,  ha perdut l'adhesió d'una gran part del poble català. Afegim aquest any els nous diputats antisistema que no han volgut anar a l'acte de presa de possessió del President Mas sense la imatge del Rei, i els de ciutadans que denuncien que l'acte és un frau. La diversitat polìrtica existeix a Catalunya. Però els primers que no volen sumar son els que invoquen la Constitució contra el sobiranisme català. No admeten el pluralisme ni la diversitat. Cap lleialtat ni institucional amb el Parlament del que són diputats. La veritat que no accepten és la Catalunya emergent.

Ni per Nadal

Hem vist que la fredor era l'actuació dels representants del Govern espanyol durant l'acte de presa de possessió de la Presidència de la Generalitat per paert del nou President electe  Honorable Sr. Artur Mas. No els ha agradat el que s'ha dit en català. Ho han entès perfectament el que ha dit el nou President entrant i el que significa l'acte per Catalunya amb el medalló delPresicxent Francesc Macià que demà recordarem.  La gent els ha escridassat a la entrada i a la sortida. Això també ho han entès. Hi ha gent que està dient d'empadronar-se fora de Catalunya, però continuant vivint a Barcelona. N'ho han que per no pagar més impostos de patrimoni volen canviar els dipòsits de banc, amb  comptes oberts de vell nou fora de Catalunya.  Parlar de nous impostos ha estimulat l'esperit de frau fiscal i l'adhesió al castellanisme ern determinats estaments socials. Ara molts antics immigrants ja no diuen, a la fi i a la cap jo pago els impostos a Catalunya i no tenen per què decidir a Madrid on han d'anar a parar els meus diners. Ara es queixen de que la Generalitat anuncii nous impostos. No serem un paìs ric mentres es paguin salaris que poden arribar a ser la meitat del salari minim a França i a Alemania. Les retallades salarials a funcionaris i treballadors socials, hospitals, i mestres, professors d'Universitats, investigadors ensorren les economies ja febles d'una bona part de la societat  que llegeix als diaris com grans fortunes acumulen més i més poder econòmic. La desigualtat està servida. Ni per Nadal ens lliurarem dels desequilibris socials d'una societat malaltissa. Gent sola, gent pobre, gent gran abandonada als hospitals que han marxat de cap de setmana, gent sense sostre, gent sense lloc ni diners on sopar. No hem escoltat paraules de solidaritat social. Molts restaurants d'alt standing els trobarem plens i els pobres a la cantonada demanant una almoina de genolls.  El món i els diners continuan girant com si res. Sobra gent i els catalans no saben on van sentirem a dir aquests dies. La burgesia pren posicions com sempre ha fet quan les coses no tenen bona perspectiva. Demà, Nadal, uns quans pujaran a Montjuic a honorar la tomba de Francesc Macià. Els demés parlarem de les coses de cada any, el discurs del Rei,  l'any que es prepara, les indecisions d'en Rajoy, lo lluny que queda el 2014, i molt més. Els avis resaran perquè no els  arribin més nets a demanar ajuda econòmica. Les pensions no donen per tant.

No són demòcrates

Desconeixen el dret d'autodeterminaciò i el dret dels pobles a accedir a la seva independència que ja van reconèixer a les antigues colònies i provincies d'ultramar i a l'Àfrica. És del tot lamentable i innoble que  ens haguem d'assebentar pels diaris que recullen declaracions de Ministres, ex presidents i personatges de l'esport  dient una i altre vegada que no hi haurà cap mena de consulta, que no és possible una Espanya sense Catalunya, que els catalans espantem els inversors, que la marca Espanya pateix les conseqüències de la campanya dels catalans, que anem camí de l'abisme. Però no reconeixen que més del 60% dels catalans està avui pel dret a decidir, que volem fer la consulta per la via legal el 2014, que serem sempre bons veïns amb Espanya, que els ajudarem a defensar el castellà a Europa, que  dins o fora de l'Europa política  serem solidaris amb Espanya, que no interessa a Europa quedar-se sense Escòcia, Flandes i Catalunya, que els catalans ja no ens creiem el que diuen els polítics espanyols. La posisiciò dels catalans no es deu a una qüestió fiscal. Catalunya ha dit prou a l'àbús, l'especulació amb tot lo català, l'ús dels diners públics, part recaptada a Catalunya, per cobrir els forats de les Caixes i bancs espanyols, les retallades que esgoten els recursos de les classes mitjanes i treballadores, la política de demolicio de la llengua u la cultura  catalanes, el missatge de l'angoixa constant de la por, el menyspreu del món català, l'arraconament mediàtic dels artitstes catalans, la tentativa constant d'imposar a Catalunya un idioma, una forma de ser, una cultura i una administrració que no són  catalanes, però si que acompanyaven els soldats que van entrar a Barcelona el 1938 i es van imposar per la força fins la recuperació de la Generalitat democràtica de Catalunya el 1979. La gran diferència avui entre Catalunya com a poble i Espanya com Estat és  que a Catalunya som una democràcia plural  que intenta fer-se respectar pels enemics de la democràcia i de Catalunya residents a terres catalanes i per un Govern espanyol que demostra un veritable desconeixement de la potència espiritual del que és i del que significa el fet català arrelat al cor dels catalans. Negar-se a dialogar  és una demostrració de carència democràtica. Haurem de cincloure que a Espanya no són demòrates. El Consell d'Europa hi haurà de dir alguna cosa. El Parlament europeu haurà de començar a investigar que està succeïnt  a Espanya i com s'aplica l'Imperi de la Llei en relació a l'exercici dels Drets Humans. La qüestió per Espanya és evitar com sigui que els catalans diguin la seva com a poble. Volen impedir a una nació històrica no reconeguda pel Govern  i el Tribunal Cinstitucional l'exercici del dret democràtic a decidir el seu futur.

violència verbal comtra país

Hem escoltat la portaveu del Partit Popular al Parlament de Caalunya com deia que no hi haurà consulta de cap de les maneres. Està molt segura que la seva minoria podrà impedir que el poble de Catalunya faci sentir la seva veu. Ara comença la feina de preparar el país per la nova etapa de la seva  història, que vol dir construir les estructures d'Estat que necessita, malgrat l'agressiva polìtica estatal espanyola, els partits sobiranistas. Ara unim i supediteml'Estat del benestar a l'Estat propi. Fins que aquest moment arribi els catalans hi passarem malament ens diuen, amb retallada rera retallada. Sabem on és la meta, però nio sabem com es farà el camí que trobarem ple de camopanyes de desinformació que alguns qualifican de misèria intel·lectual. El que veiem ara és una violència verbal inadmisible en els grups polítics que s'oposen  al nou President de la Generalitat. Fins el moment de l'elecciò la desconfiança entre els grans ha estat màxima. Els compromís per tirar endavant la consulta ha quedat fet per escrit i sagellat públicament. Un altra cosa serà el dia a dia que exigeix molt de treball i paciència, diàleg social i polític. Els partits han d'estar pendents de les exigències dels ciutadans i sapiguer incorporarles. L'augment de participació en les darreres eleccions ja ha sigut una demostració d'aquestes exigències a l'hoira de comptar els vots i distribuir escons entre els partits. L'horitzó del 2014 excita els contraris al procés d'independència. Ara tots tindran pressa, uns per arribar a la consulta i els altres per impedir quer es faci. Catalunya ja té nous enemics, uns dins del país i els altres a Madrid declaradament contraris a l'emancipació política del poble català, amb segles d'experiència de govern. Tots exigeixen, però encara no han sigut capaços de obrir-se a un diàleg positiu. Han de començart per solucionar els desequilibris creixents entre empresaris i treballadors, reduir la desigualtat. Necessitem competitivitat i políitiques socials autèntiques que facin més lliures els treballadors. A Europa hem de estar pendents del Banc Central Europeu que no depèn del control dels Governs i pensar que a  Europa no es poden prendre decissions lliurament sobre els comptes pùblics, doncs s'han de complir els criteris de convergència fixats a Maastricht el 1992. Avui l'objectiu econòmic és controlar la inmflacció i reduir el deute. Com a conseqüència tenim més atur. La situaciò és clar que modera l'esquerra com explica el Professor de Sociologia  Ignacio Urquizu en el seu llibre sobre la crisi de la socialdemocràcia. Hi ha el pèrill de que l'esquerra que ha pactat amb CiU passi a ser mera gestora de la realitat d'un país avui empobrit, decadent i desorientat. Hi haurà molta feina per tornar a equilibrar la societat, frenar les desigualtats, recuperar l'Estat del benestar. La independència no serà la solució. El deute que tenim no l'eixugarem d'un dia per l'altre. El que han d'estudiar ara les comissions de seguiment i assessors és que tot el procés no impedeixi desenvolupar immediatament polítiques socials perquè no esclati la societat avui més empobrida que mai per seguir el Govern Central polítiques per enfortir l'Estat espanyol i les classes dominants, en lloc d'aplicar el principi de subsidiarietat en una societat descentralitzada segons el disseny de 1978.

moment de equitat i sentit democràtic

Sembla que el Govern de Madrid està disposat a no tolerar, a no permetre la consulta que proposa el  Pacte per la llibertat celebrat ent5re CiU i ERC . Immediatament van començar les respostes dialèctiques i anuncis de que posarien en marxa tots els mecanismes per parar-ho. Han parlat de fer accions al Tribunal Constitucional, de suspendre la autonomia de Catalunya i fins i tot d'obrir diligències criminals i portar a la presó el President de la Generalitat.  Parlen de estar disposats al diàleg, però no de tolerar que Catalunya vulgui independitzar-se d'Espanya. No acabo de veure quin diàleg serà pòssible si no volen entendre a Madrid que Catalunya té una majoria parlamentaria sobiranista. És anormal que adverteiixin que no pagaran els diners que demana  i necessita Catalunya i comencin a trobar excuses per no pagar com acaba de passar anmb el SOC, 191 milions menys avui per Catalunya. El que seria normal en una democràcia és que escoltin, que reconeguin que el poble de Catalunya  té dret a decidir el seu futur, que una consulta és un acte democràtic, que un Govern democràtic té l'obligació de parlar amb un altre Govern democràtic recentment elegit en eleccions democràtiques i lliures. Les confrontacions dialèctiques són salvables amb sentit democràtic i equitat. El dret ha de servir per corretgir els desequilibris i protegir els drets democràtics dels ciutadans  a tenir i defensar la seva identitat nacional. Podria no ser just que la nació espanyola vulgui desconèixer els drets de la nacionalitat històrica catalana. Seria antidemocràtic  utilittzar lleis i Tribunals contra les decisions democràtiques de la nació existent a Catalunya encara que el Tribunal constitucional ni la reconegui juridicament.

cap una transició per obtenir més sobirania

Ha començat al Parlament de Catalunya una legislatura realment important. Després d'uns quans dies discutint, finalment els dos partits sobiranistes amb més diputats s'han posat d'acord per investir com a nou President de la Generalitat el President en funcions Sr. Artur Mas. ERC farà el paper de garant de la governabilitat, sempre a punt per discutir les polítiques de tot ordre que proposi el nou Govern que designarà el President. No sabem quines són les implicacions reals que no surten a les informacions d'un i altre partit. Però si sabem que han fet un pacte econòmic per apujar tributs en el moment que la UE exigeix a l'Estat espanyol retallades per 50.000 milions més d'euros, Espanya ens deu ja 2.658 milions en infraestructures i ens calr reindustriualitzar l'economia. Els tributs que proposa el pacte acostant els doscpartits, segins diuen posicions, ataquen el consum, l'estallvi, l'empresa i les unitats familiaars mitjanes i professionals. No han anat a la busca de les grans fortunes que fugen de Catalunya i van a invertir al Panamà  a Belice o a Mèxic, entre d'altres llocs deslocalitzant empreses com ja es va fer i trobem inversions a Miami, Marroc, Polònia i Rumania de les que ignorem el que retorna a Catalunya. Determinats tributs encariran la distribució, frenaran el mercat immobiliari que no serà repercutit en la imposició sobre bens immobles ni en garantir lloguers. Sembla que ens trobem en una política d'expoli fet per via legal, carregant el que es deu i l'Estat necessita en les esquenes dels que treballen i estalvien. Ha mancat imaginació i visió social a l'hora de proposar un pacte econòmic com aquest. Sense una classe mitjana emprenedora i amb mitjans és impossible remontar la crisi. I avui  qui reb és l'empresari petit industrial i comerciant que arrisca els seus diners i patrimoni per aguantar en uns moments en que la financiació no existeix com no sigui amb diners propis. Cal socialitzar els guanys de la riquesa, però no carregar més la societat amb drenatges fiscals, no ofegar més els emprenedors ni els hereus que es fan càrrec de l'empresa del propietari mort que tots saben no trobaran crèdit per pagar els impostos que els exigeixin. Condemnen emopreses a la seva desaparició per raons fiscals. L'administració hauria de veure com redueix costos i canvia el tractament fiscal als empresaris que segueixen lluitant ells contra la crisi, als emopresaris immobiliaris que en venda o lloguer rebaixen preus sense cap compensacipo fiscal. ës millor guianyar menys que perdre-ho tot. Però encara els prenen per capitalistes especuladors. Els representants polítics s'haurien de retallar les renmuneracions encara més i les despeses. D'això ni en parlen. Tanpoc parlen de liquidar l'acumulació de càrrecs. Tenim diputats  que també són alcaldes i regidors, que a méstenen càrrecs de partit, que sumen sous i dietes. Menys encara parlen de fer una nova llei electoral que impedeixi l'acumulacipo de càrrecs electes i de partit, que permeti presentar llistes obertes, fer autèntiques primàries als partits perquè els candidats resultin tots electes i no desognats a dit la part que va al davant. Menys organitzacions de fidels i més de polítics.  No segueixen cap d'ells una veritable polìtica d'esquerres defensant la partitocràcia endogàmica que també cinvé a la dreta. Uns i altres acaben fent el mateix per repartir-se el poder. I aixís volem arribar a  obrir una transició nacional cap a l'Estat propi per obtenir més sobirania, no tota i plena, doncs Europa té les seves exigèncias  i Catalunya ha de negociar. El compromñis de sobirania exigeix negociacions amb el Govern d'Espanya. Eserem que la habilitat sigui millor que el pacte econòmic que han fet sense tenir en compte la retallada que ens vé que encara ralentirà  i reduirà més el consum  i l'empreneduria.  I l'horitzó del dret a decidir es pot allunyar finakment si els dos grans cinsideren no apropiades les circumstàncies del moment previst d'una leguislatura que es preveu curta i amb forta crisi i caigudes empresarials encara. I tot això amb un Govern a Madrid que ja parla de mecanismes per impedir el naixement de l'Estat propi de Catalunya.

ens cal una refundació democràtica

Que l'expresident Aznar ens vingui dient ara que els catalans fem xantatge, és la darrera airmacipo que podiem sentir. L'home de les Azores té audiència i diners, audiència la que li donen els mitjans oficials i atacar Catalunya perquè és la notícia que volen per distreure la gent dels problemes reals. Dinbers perquè el Govern prima la fundació Faes per promoure la democràcia. CAl pregu tar-se quina democràcia promouen, dincs els règims absolutistes que desprecien les minories que sapiguemn tenen cabuda en la qualificaciò de règims democràtics. Ja ha aprovat canviar el Codi penal endurint les oen ses, no abaixaran els impostos  sobre els bens immobles d'acord amb la pèrdua del valor adquisitiu de les vivendes, la lluita contra el frau consisteix realment en exprimir els pobres i les classes mitjanes. De canviar la llei electoral, res de res. En resum que ni partits democràtics ni llistes obertes. La utopia avui encara és encara creure que tindrem llibertat. Hem demanat el dret a decidir sense veritable llibertat. Però és que a Catalunya tanpoc hem posat els mitjams per fer una política de llibertats i ara es comença a notar quan els que sumen majoria absoluta no acabem d'entendre's. Els ha pogut l'ambició i la supèrbia.  Són gent jove. Però no acostumats a escoltar. Els yayos tenim molt a dir i pot ser que haurem de convertir-nos en moviment actiu per fer-nos escoltar i orientar la democràcia cap el futur.

horitzons desconeguts i inestables

El PP situa el futur polìtic de Catalunya ciom dic en el títol d'aquest comenari. Som davant d'horitzons desconeguts i inestables com diu la gent del PP. No hi ha hagut acord en la cimera de primers de llista CiU  i ERC sobre la data del referèndum o consulta sobre la independència o no de Catalunya. Quatre hores i tot el que es va dient des de fa dies no ha sigut dsuficient per arribar a un acord. Tant sols asseguren que MAs será el nbou President de la Generalitat. El futur està i quedda per decidir. Volen condicionar tota la piolítica de Catalunya amb exigències d'augment d'impostos que tant sols castiguen a les classes  itjanes ja prou empobrides. La nova esquerra catalana, hereva d'un partit socialista i del grup de l'opinió republicana d'ERC és absolutament necessària, una esquerra amb il·lusió i força per governar. La actual ERC, vestida d'independentista i parlant de Justìcia social sense matitzar ni cincretar el què i el com, acaba de donar un pas en fals i de renunciar al poder que els votants de CDC li han delegat augmentant a 21 els seus diputats per l'actual legislatura. Voler governar des de l'oposició condicionant el Govern català, és un error que només pot beneficiar ideals sectaris de partit i dinar armes a la oposició unionista. La pifia ja està feta. No hi ha hagut govern de coalició i menys de concentració nacional. El futyur  està obert ara per una esquerra nova, amb gent jove, amb ambició i sed de govern, europeísta, disoposada a construir la nova europa federal, la prefixada per la convenció europea de drets humans del Consell d'Europa, la que enten  que la democràcia no pot implantar-se i sobreviure sense implementar i complir el que demanen les declaracions i Tractats sobre drets humans.  No és extrany que cap partit dels actuals partits tingui una sectorial sobre Drets Humans. No és gens extrany que el Parlament de Catalunya hagi deixat esgotar, sense reimprimir-la la edició que ja va fer fa anys de la Declaraciò Universal de Drets Humans de 1948. Podem començar a oensar en la nació plural europea?

i la vida segueix

Tots estem esperant cm acaben les converses entre els partits que junts posseixen la majoria absolutav al Parlament de Catalunya un cop constituït. Hi ha una tasca de govern a posar en marxa. El poble espera pacientment.  I els atacs des de Madrid no es fan esperar a cada notícia que donen els mitjans. Mentres tant veiem empitxorar la situació a la Justícia, la sanitat, l'educació, el món del treball, els estalvis de la gent. Sembla que els bancs rebran l'ajuda oficial. No serà in prestec, serà una nacionalització amb diner públic. Una nacionalització amb diners que ni sabem si mai els tornaran i que per ara pagarem els ciutadans. I a Madrid segueixen sense  voler entendre que vol dir catalanisme. Pot ser que un dia La Vanguardia canvii la nota que va publicar el dia 26 de novembre dient que havia fracassat el nacionalisme, sense adonarse que el nacionalisme, fraccionat però, era majoritari al Parlament català. Fou una notícia interessada per permetre informacions anticatalanes?

i ara diuen que el Govern català menteix

El debat d'avui entre el Sr. Wert i els partits catalans ha sigut una demostraciò de complaença personal, amb respostes preparades per desacreditar els intervinents. El més radical, en Bosch, sense arguments tècnics, ha sortit amb un "no ens mouran" un pel demagògic. Contrastava la seva acruació frenètica i disparada davant de les explicacions pedagògiques del seu President Orol Junqueras. Penso que s'havia d'atacar el debat amb raonaments i arguments clars i contundents. n amb cridòria ni amb pancartes. Espanya no gaudeix de lloc entre les potències i a més cap és hegemònica.  No tenim gaires opcions com a poble quan ens oposem als dictats del Govern espanyol. I sembla que el que fuciona és sortir al carrer i la cridòria. La imatge internacional de Catalunya no pot ser la de la cridòria i la mobilització permanents. Sóm un oaís de constructors d'empreses,  no de destructors de l'edifici social. El seny ens demana habilitat, no rauxa. Peròel Ministre ens ha dit que som uns mentiders i que no diem la veritat a la gent. Ens ha  llegit resolucions judicials i amb això es justifica. I la Cap del PP a Catalunya ha acabat avui dient que el Ministre té raó, com no havia de ser. En lloc de discutir-li el que fa el Ministre, en interés de Catalunya,  ha anat a retre reverència i submissió.  Els partits catalans han parlat del PP a Catalunya com partit minoritari, però han oblidat que el PP té el poder absolut al Congrés dels Diputats. Poc podem fer contra les lleis que aprovin. Ens falta acció dels lobbies, ens manquen homes polítics amb una oratòrin fonamentada en la  veritat indiscuble, amb art literàri, sentit pedagògic, homes tranquils, però contundents.  Tenim molt a fer encara per reorganitzar la política catalana a Catalunya i a Madrid.  Per què ni fem una llei electoral  a Catalunya, per  Catalunya abans de convocar el referèndum per la independència, per si de cas. I la llei de partits...?

drets humans i transgressió a Espanya

No ens hi podiem creure quan ahir ceebrant el dia internacional dels drets humans veiem com es retallen els drets sanitaris,el dret al treball,  el dret a la vivenda, el dret a l'educació, el dret dels infants a ser protegits contra les formes denegligència, crueltat, explotaciò i manipulaciò encara vigents a la societat. La llibertat de pensament i de consciència també pateix pel oensament únic protagonitzat i amarat per el Govern central del Regne d'Espanya. La llibertat d'opinió i d'expressió no passa pel millor moment. De participar directament en el govern del país, ni somniar-ho i l'elecció de representants lliurament és una quimera amb l'actual legislació electoral. La corrupció i els interessos creats també han arribat a la política. La cultura és el cementiri de les vanitats i pels mitjans tant sols escoltem mùsica espanyola. Res de mùsica catalana. Tampoc veiem teatre català fora de Catalunya. Que ens queda?

finis cataloniae és el que volen

Deia el catedratic Adolfo Posada  en el seu llibre sobre "el régimen constitucional" publicat a Madrid el 1930 que les constitucions que no formulen normes, sinó que presenten declaracions, són l'expressió d'un ideal polític o defineixen una aspiració jurídica. També defineixen les institucions quan són portadores de disposicions de caràcter preceptiu, regulen la composició de les institucions i les funcions a més de les relacions entre els poders públics. La essència d'una constitució com a pacte fonamental de valors ètics,  econòmics i socials, és el règim de dret, el règim jurídic de l'Estat, de garanties efectives dels drets a l'existència racional dels ciutadams i de l'Estat mateix. Seguint aquest plantejament, un Estat irracional o contradictori amb els valors ètics i socials del pacte constitucional ens allunyaria del règim de dret ètic i seria l'expressió d'un govern voluntarista. A Espanya ésd el que ha passat des de 1812. Les constitucions, fins 1931 han sigut un instrument de control polític del poble. Abans els regnes eren absolutistes. El 1714, el Ministeri de la Guerra d'Austria va publicar un mapa amb la disposicipo de les triopes dels exèrcits castellà i francés durant el setge de Barcelona i la legenda al peu "finis cataloniae". Avui Catalunya disposa d'un Parlament amb competèncieds limitades, negat jurídicament el seu dret com a nació, amb anuncis de retallades de competències perl Govern espanyol, la negació absoluta a modificar la Constitució de 1978, la imposició del castellà com a llengua vehicular, intentant impossibilitar que Catalunya sigui un poble normal dins d'Europa, potenciant la negació real de l'Espanya plural i els drets de les nacionalitats històriques. Són ara temps de resistència amb una cursa de temps com deia aquest matí pwer ràdio la Presidenta de la ANC Carme Forcadell. 300 anys desdprés d'aquell 11 de Setembre, França encara no ha demanat perdó als catalans per haver invadit Catalunya per imposar el govern borbònic que volia destruir Catalunya. 300 anys després, Catalunya segueix reclamant el seu dret a ser reconeguda i respectada com a nació lliure. 300 anys després els partits unionistes segueixen fracturant la societat catalana per imposar una llengua, una cultura i una dominació polítiques asfixiants pel poble català. Fins quan tot això?

L'Espanya Imperial vol absorbir Catalunya

De nou els sons d'una Espanya inexistent, l'Espanya Imperial dels somnis dels "conquistadores" i doctrinaris del dogma constitucional volen fonamentar la nova Espanya Imperial en el dogma constitucional creat expressament per afavorir l''imposició altres dogmes de tipus religiós, l'idioma de l'Imperi desmembrat fa segles, d'una societat caduca i en descomposició.No parlen de cooperacipo doncs prefereixen subvencionar les fundacions dels grans partits polítics espanyols perquè vagin pel món predicant la democràcia in excelsis de la nova Espanya post franquista. Democràcia i societat són avui coses llunyanes a Espanya. Però no importa, el dogma constitucional interpretat pel Govern conservador consola les cúpules dirigents, encara que alguns estiguin imputats per presumpta corrupció o passin per la presó. El sistema pot amb tot. Catalunya n'és l'objectiu principal. No cinvé que els catalans s'escapin de l'Espanya Imperial, els tributs que paguen són ben bons, la cultura i la llengua catalanes no interessen els programes de les televisions espanyoles amb seu a Madrid, com més slenciat tot lo català millor, no sigui que algú s'encomani d'un esperit rebel que al territori català passa de pares a fills. Lo millor per l'Espanya Imperial és no deixar fer res als catalans. Ara  els constitucionalistes estan en plena feina de demolició de tot lo català, aprofitant que els catalans segueixen dividits i no són capaços de constituir un Govern de concentració nacional i algun destacat polític nacionalista ja apunta que hem de contractar mercenaris, millor dit independents com a governants. Millor servei no podiem fer  com a poble a l'Espanya Imperial de sempre. Ja seria hora de sortir al carrer a demanar caps i barrets dels nostres dirigents  que encara no han entès que el que volem és que tots facin pinya per barrar el pas a l'Espanya Imperial que vol destruir  i esborrar definitivament de la història Catalunya com a país.

Constitució per la desigualtat i l'absolutisme

El 1978 varem passar d'una llei orgànica de l'Estat a una Constitució com a nova llei fonamental. Fou un mix de la Convenció europea de drets humans i el model d'Estat que van pactar uns quans representants de l'oposició amb destacats membres de l'antic règim. L'objectiu fou recuperar les llibertats anorreades pel franquisme i implantar a Espanya un sistema democràtic que ens obrís la porta de la Comunitat Europea. Varem admetre una monarquia com a solució arbitral davant la pressió dels poders de sempre. Voliem una Constitució per la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com l'Estatut d'autonomia de Catalunya. Varem recuperar la Generalitat amb caràcter provisional però com reconeixement de la Generalitat republicana. Fou l'únic cas excepcional degut a un personatge excepcional per la seva tossuderia, en Josep Tarradellas.  Avui,  34 anys desprès, amb el fracàs d'aquesta Constitució i dels partits que la administren, lluitem per recuperar els valors republicans que són els que permeten aprofondir la democràcia, en els moments en que la Monarquia espanyola s'arrenglera darrera dels diners i la unitat d'Espanya, en el moment en que el Govern espanyol legisla amb poder absolut per espanyolitzar la Catalunya que reclama el dret a decidir i trencant l'entesa entre ciutadans divideix la societat entre rics i pobres, entre unionistes i independentistes, limitant les llibertats de Catalunya.  La política involuciona  i l'absolutisme fa la seva feina.  Hem retrocedit als temps predemocràtics. La bandera espanyola solitària a la Plaça de Colón de Madrid és el signe de que no tenim res per celebrar els catalans. La lluita er la llibertat de Catalunya, una societat igualitària i solidària, continua. Hem de fer canviar la llei electoral, la forma de elaboració i composició de les llistes dels partits,  la manera de funcionar els partits, acabar amb la partitocràcia i el sectarisme, fer una democràcia social. Aquesta Constitució ha sigut doncs per fomentar la desigualtat i l'absolutisme, el bipartidisme i la corrupció, el centralisme i l'unionisme contraris a l'Espanya plural, dialogant i respectuosa promesa.

els neutres que no ho són

Que la periodista Teresa Campos digui que no té clar això del sobiranisme i que pregunti que té de dolent ser espanyol és una demostració del nivell polític d'una bona part de la societat o de la manca d'esperit crític periodístic de la nova política de comunicació. El partit socialista de Catalunya no vol donar el seu vot per la investidura del President Mas i es posa en un terreny neutre sense pronunciar-se contra el nou atac del Ministeri d'educació i cultura contra la llengua catalana.  El dia segueix amb altres notìcies que es fan difícils d'entendre. Vila d'Abadal i altres  militants han plantat Unió Democràtica i el partit els acusa d'excés de protagonisme. A ERC ja es parla d'un nucli dur per negociar amb CiU el suport ofert per Oriol Junqueras. Sembla que es vulgui condicionar de tal manera la vida política de Catalunya abans de començar la nova legislatura que es gairebé segur que ben aviat tindrem noves eleccions excepte que la minoria majoritària de CIU, com ja va fer fa uns quans anys Jordi Pujol amb 45 diputats, es decideixi a governar en solitari. Hi hauran llavors correcccions dels vots emesos el passat 25 N doncs molta gent es preguntarà si ha de votar el mateix que va votar. Les sortides de to d'alguns dirigents tot just acabades les eleccions, parlant ja de mocions de censura abans d'hora, exigint dimissions, no poden tenir premi amb noves adjudicacions d'escons. Els partits que han rebut vots  préstec perdran possiblement aquests vots que tornaran al lloc original del que es van separar, doncs sembla que els actuals beneficiaris no compleixen les condicions del préstec. Han moderat el to els de la dreta unionista, encara que mentres parlen de convivencia d'idiomes fomenten per llei la privatització del català a l'escola. I Catalunya segueix sense diners. Ja no sabem si al Govern en funcions parlen de liquiditat o de liquidació.

confiança en més del mateix

Ahir fou el dia de la trobada dels socialistes del PSOE  per la celebració del 30 aniversari de l'arribada al poder de Felipe Gonzalez. Però el mateix ens va recordar que  segueixen creient en una sola nació, la nación. Fan impossible l'Espanya plural. I avui mateix ens parlen ja els mitjans de la propera arribada de la nova esquerra catalana el proper 15 de desembre que esperem sobiranista i partidària de la polìtica de progrés. En els moiments actuals Artur Mas reb totes les crítiques. D'una banda la lleugeresa del vot decidit el mateix dia sembla que no l'ha afavorit. Es parla del fafcàs del projecte sobiranista. Però no es vol reconpèixer que hi han 71 diputats que són sobiranistes.sembla,si UDC no diu el contrari. Junqueras vol ser el cap de l'oposiciò i no vok tenir en compte que hi haurà un altra cap que treballarà en favor de l'unionisme constitucional a dos diputats de diferència, mentres que el PSC es seguirà mostrabt partidari d'un federalisme consistent en l'autonomia esmenada sense canviar res al que va passar el 2010. Ja serà un paper complicat fer de cap de l'oposicio i a la mateixa vegada fer una oposició fiable, responsable i constructiva com deia Junqueras al diari ARA  també ahir. Per a ell la qüestió és arribar al final del trànsit i  s'arrisca a supeditar la recuperació a la independència. No sap el que el poble està disposat a resistir. Però Junqueras segueix pensant que parlar amb l'Estat no servirà de res i que els grans mals deriven de formar part de l'estat espanyol. El problema serà saber qui té avui més confiança polìtica a Catalunya. Falta veure quin paper seguirà Uniò Democràtica de Catalunya si es planta davant la independència i quina serà la força i representació real de la nova  esquerra catalana que neix en el bell mig de la polèmica d'un govern conservador recolçát per un partit d'esquerres. Com diu Montserrat Tura cal un canvi de cultura polìtica. El que no convé és fer ara un giovern de tècnics. Ens calen polìtics ben assessorats per tècnics. El govern dels tècnics, la tecnocràcia és el primer pas contra les ideologies i la societat democràtica. Ja en tenim prou amb l'actual partitocràcia per haver d'afegir ara la tecnocràcia.

irresponsabilitat no compartida

Les situacions de dificultats i incertesa que vivim diariament exigeixen claredat, informacipo sense ambigüitats, com diria Joan Ridao preguntat-se "i ara, què? També s'ho va preguntar Alfred Bosch. Aquesta exopressió ha sigut tìtol d'articles de premsa i ara ésla preegunta que es fan els jubilats i oensionistes de la segura¡etat social que es veuen més insegurs que mai. Han posat diners a Bankia? On han invertit? Quans anys podrà aguantar el fons de reserva si no hi han cotitzants i continuen caient les empreses? Han dit que no tenen diners i que pagaran menys. No poden pagar les puges promeses als pensionistes. Hi han dut després de les elecions a Catalunya. Ho havien amagat als avis que els del PP van anar a visitar a les llars de la tercera edat fent campanya electoral. En Rajoy havia promés no tocar les oensions. Finalment ho han fet. Però han pogut comprar helicòpters i gastar més diners a l'exèrcit. Com diu en Costa Gavras suprimim beques Erasmus i mantenim tropes a Afghanistan. El Govern  espanyol u el seu partit no ha fet una feina ben feta, no han aprés res de l'espèrit català. Com deia Vicens Vives l'unic refugi col·lectiu dels catalans contre les ensopegades ha estat la feina. Ara que s'ensorra l'edifici de les nostres il·lusins la feina serà el nostre refugi més fidel. Nosaltres no compartitem la irresponsabilitat de les utopies antihistòriques i els enganys a que ens van acostumant. El treball ens permet despertar noves esperances. Amb la feina ben feta ens internacionalitzem. Fem dincs la Catalunya global.