irresponsabilitat no compartida

Les situacions de dificultats i incertesa que vivim diariament exigeixen claredat, informacipo sense ambigüitats, com diria Joan Ridao preguntat-se "i ara, què? També s'ho va preguntar Alfred Bosch. Aquesta exopressió ha sigut tìtol d'articles de premsa i ara ésla preegunta que es fan els jubilats i oensionistes de la segura¡etat social que es veuen més insegurs que mai. Han posat diners a Bankia? On han invertit? Quans anys podrà aguantar el fons de reserva si no hi han cotitzants i continuen caient les empreses? Han dit que no tenen diners i que pagaran menys. No poden pagar les puges promeses als pensionistes. Hi han dut després de les elecions a Catalunya. Ho havien amagat als avis que els del PP van anar a visitar a les llars de la tercera edat fent campanya electoral. En Rajoy havia promés no tocar les oensions. Finalment ho han fet. Però han pogut comprar helicòpters i gastar més diners a l'exèrcit. Com diu en Costa Gavras suprimim beques Erasmus i mantenim tropes a Afghanistan. El Govern  espanyol u el seu partit no ha fet una feina ben feta, no han aprés res de l'espèrit català. Com deia Vicens Vives l'unic refugi col·lectiu dels catalans contre les ensopegades ha estat la feina. Ara que s'ensorra l'edifici de les nostres il·lusins la feina serà el nostre refugi més fidel. Nosaltres no compartitem la irresponsabilitat de les utopies antihistòriques i els enganys a que ens van acostumant. El treball ens permet despertar noves esperances. Amb la feina ben feta ens internacionalitzem. Fem dincs la Catalunya global.