esperança per la democràcia social

Ens ha parlat d'esperança, però no de democràcia social. No és el mateix dir que ll'esperança ens ha de fer forts i que no deixen de banda els problemes socials que proposar-se real i seriosament fer el camí cap  una transició democràtica el re3forçament de la sobirania catalana on la democràcia social sigui prioritària. L'Estat propi ha de servir er fer la democràcia social, una democràcia avançada, i resulta que encara estem en un sistema partitocràtic, molt poc evolucionat política i socialment. El sistema actual no dina gaires garanties d'arribar a port. El canvi ha de ser forçosament en els aspectes socials i des d'ara. No podem fiar a la sort. Hem d'estar segurs d'on anem i ben informats de tot. Ens manca transpàrència, ens sobren alcaldes que ploren quan el sou els baixa dels deu mil euros anuals, ens siobren Presidents de Parlament que diuen que no poden viure amb menys de 3.000 euros al mes. No estan a l'alçada del poble que els ha votat, desconeixen el que es no trobar targetes de bus perquè els estanquers les guarden pel dia 2 que pujaran de preu.I aquesata gent ens parlen de benestar social com a prioritat nacional. El benestar social no és la democràcia social, sinó un estat del benestar aparent que tendeix a desaparèixer amb les privatitzacions a més de les retallades, els desnonaments hipotecaris, els acomiadaments, l'allargament de l'edat de jubilació, l'augment de les taxes universitàries i cost de l'educació. El benestar pot arribar a ser un concepte conservador d'un tipus de societat conformista amb el miratge d'un somni que es desfà davant la realitat d'una crisi econòmica que destrueix el teixit social i polític dels països del Sud. La democràcia social que necessitem és quelcom de ben diferent del que ens proposen des de un Govern i una oposició que s'han posat d'acord a porta tancada. Però l'esperança no la perdem. Aviat hi hauran nives eleccions. El temps fa també la seva feina.