Ni per Nadal

Hem vist que la fredor era l'actuació dels representants del Govern espanyol durant l'acte de presa de possessió de la Presidència de la Generalitat per paert del nou President electe  Honorable Sr. Artur Mas. No els ha agradat el que s'ha dit en català. Ho han entès perfectament el que ha dit el nou President entrant i el que significa l'acte per Catalunya amb el medalló delPresicxent Francesc Macià que demà recordarem.  La gent els ha escridassat a la entrada i a la sortida. Això també ho han entès. Hi ha gent que està dient d'empadronar-se fora de Catalunya, però continuant vivint a Barcelona. N'ho han que per no pagar més impostos de patrimoni volen canviar els dipòsits de banc, amb  comptes oberts de vell nou fora de Catalunya.  Parlar de nous impostos ha estimulat l'esperit de frau fiscal i l'adhesió al castellanisme ern determinats estaments socials. Ara molts antics immigrants ja no diuen, a la fi i a la cap jo pago els impostos a Catalunya i no tenen per què decidir a Madrid on han d'anar a parar els meus diners. Ara es queixen de que la Generalitat anuncii nous impostos. No serem un paìs ric mentres es paguin salaris que poden arribar a ser la meitat del salari minim a França i a Alemania. Les retallades salarials a funcionaris i treballadors socials, hospitals, i mestres, professors d'Universitats, investigadors ensorren les economies ja febles d'una bona part de la societat  que llegeix als diaris com grans fortunes acumulen més i més poder econòmic. La desigualtat està servida. Ni per Nadal ens lliurarem dels desequilibris socials d'una societat malaltissa. Gent sola, gent pobre, gent gran abandonada als hospitals que han marxat de cap de setmana, gent sense sostre, gent sense lloc ni diners on sopar. No hem escoltat paraules de solidaritat social. Molts restaurants d'alt standing els trobarem plens i els pobres a la cantonada demanant una almoina de genolls.  El món i els diners continuan girant com si res. Sobra gent i els catalans no saben on van sentirem a dir aquests dies. La burgesia pren posicions com sempre ha fet quan les coses no tenen bona perspectiva. Demà, Nadal, uns quans pujaran a Montjuic a honorar la tomba de Francesc Macià. Els demés parlarem de les coses de cada any, el discurs del Rei,  l'any que es prepara, les indecisions d'en Rajoy, lo lluny que queda el 2014, i molt més. Els avis resaran perquè no els  arribin més nets a demanar ajuda econòmica. Les pensions no donen per tant.